![\"\"](\"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2017\/04\/thFSEK92G0.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Els partits no donen carnets de membre<\/strong> Els congressistes i el seu partit<\/strong> Una conseq\u00fc\u00e8ncia inesperada d’aquest sistema \u00e9s que els votants s\u00f3n refractaris a fer fora als congressistes que siguin estimats i respectats. Per aix\u00f2, en cada elecci\u00f3 hi ha molts pocs escons que estiguin oberts de forma competitiva i un daltabaix electoral gran com els que es veuen a Europa \u00e9s poc probable. Nom\u00e9s hi ha canvis modestos i la majoria dels diputats s\u00f3n reelegits. Amb els senadors passa una cosa semblant, per\u00f2 sovint \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil intentar fer saltar a un incumbent a un territori molt gran amb tota mena de gent.<\/p>\n El Congr\u00e9s dels EUA<\/strong> Si preferiu veure qu\u00e8 fan per la TV, hi ha una Fundaci\u00f3 de televisi\u00f3 p\u00fablica de propietat privada anomenada C-SPAN amb tres canals que transmet dia i nit tot el que passa al Capitoli, incloses sessions, vots, cerim\u00f2nies i investigacions dels Comit\u00e8s especialitzats. A mi m’agraden molt perqu\u00e8 ho presenten tot sense cap interrupci\u00f3 o comentari de persones s\u00e0vies, sin\u00f3 que nom\u00e9s transmeten el to original.<\/p>\n Qui \u00e9s el President del Congr\u00e9s<\/strong> A la Casa, la Cambra de Representants, el primer dia els diputats de la majoria trien un Speaker, en l’actualitat Paul Ryan, que esdev\u00e9 una figura pol\u00edtica important\u00edssima. No \u00e9s del tot neutral perqu\u00e8 de fet \u00e9s el cap del partit majoritary. I tamb\u00e9 tria amics per representar-lo i fer de President quan ell t\u00e9 altra feina.<\/p>\n Dintre del Congr\u00e9s<\/strong> Cal afegir que a difer\u00e8ncia d’Europa el Congr\u00e9s no ha estat mai dissolt i no pot ser dissolt. Est\u00e0 en funcions d’en\u00e7\u00e0 de l’aprovaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 al 1787<\/strong>. Les lleis s’han d’aprovar per les dues cambres en qualsevol ordre i si la segona vol fer esmenes, cal anar a una Comissi\u00f3 permanent de resoluci\u00f3. Si una de les dues diu que no, el projecte de llei queda arxivat. Un veto presidencial es pot superar amb 2\/3 dels vots de les dues cambres.<\/p>\n Apart de la funci\u00f3 legislativa, el Senat tot sol t\u00e9 l’autoritat exclusiva de confirmar o prohibir certs nomenaments presidencials, com ara tots els jutges federals (Tribunal Suprem dels EUA incl\u00f2s), tots els ambaixadors, els Secretaris en c\u00e0rrec dels departament federals (ministres) i altres alts c\u00e0rrecs.<\/p>\n Com es preparen les lleis<\/strong> Durant el dia, les dues cambres permeten a vegades als membres fer discursos de tema lliure amb un l\u00edmit de temps estricte. Per\u00f2 tenen sempre el dret d’aturar-se i cedir el temps que queda a un altre membre que vol parlar del mateix. Aquestes sessions sopor\u00edferes duren hores, s\u00f3n presidides per senyors o senyores desconeguts i cal saber que les al\u00b7locucions es fan sempre davant una sala buida excepte per la taula del president i l’orador. Les c\u00e0meres de C-SPAN eviten ensenyar-ho. <\/p>\n Els projectes de llei en canvi es discuteixen a portes tancades, excepte al final, quan s’acosta el vot. En la discussi\u00f3 final els congressistes sovint repeteixen en p\u00fablic all\u00f2 que han estat dient en privat per setmanes. Quan el moment del vot arriba, fan sonar un timbre molt fort i els elegits surten dels despatxos i caminen cap a la sala. El President d\u00f3na temps molt llargs per votar i els vots que ensenya C-SPAN van apareixent poquet a poquet, perqu\u00e8 es veu que hi ha congressistes vellets que no poden caminar de pressa. En general els vots, segons quants congressistes vulguin parlar a la discussi\u00f3 final, tenen lloc molt tard, alguna vegada a mitja nit o pitjor. Dep\u00e8n de si els adversaris invoquen el filibuster<\/em> per no deixar tancar la discussi\u00f3 o no (m\u00e9s abaix). [Molt diferent del qu\u00e8 es fa a Catalunya on els vots no caldrien. El cap del grup parlamentari podria simplement enviar ell mateix un e-mail amb el seu vot en nom de tots els seus diputats i s’estalviarien feina.]<\/p>\n El cas dels “filibusters” explicat<\/strong> Al segle XVIII els Senadors, seguint aquesta l\u00ednia van inventar el filibuster<\/em>. Potser alg\u00fa recorda una pel\u00b7l\u00edcula vella americana on un Senador idealista demana la paraula durant la discussi\u00f3 i es posa a llegir tota la B\u00edblia al ple sense deixar de parlar, per evitar que la sala tanqui la discussi\u00f3 i procedeixi a fer un vot corrupte. El Reglament era dur: es podia fer per\u00f2 calia aguantar sense anar al bany, menjar o beure. Aix\u00f2 era el filibuster cl\u00e0ssic que era ja no es fa. Avui en dia cap senador \u00e9s igual d’heroic i molts s\u00f3n ja massa grans. N\u00b4hi ha prou declarant a la cambra verbalment el filibuster i la discussi\u00f3 ja no es pot tancar. Per sortir-se’n, la discussi\u00f3 es podria tancar nom\u00e9s amb 60 vots, que vol dir que nom\u00e9s 41 vots dels cent que hi ha podrien bloquejar una llei o nomenament, o sigui que la majoria simple de 51 no val perqu\u00e8 no es pot arribar a votar. <\/p>\n Durant els anys d’Obama, els Republicans es negaven a confirmar cap jutge federal i les vac\u00e0ncies causaven problemes. Al final els Dem\u00f2crates per primera vegada van aplicar l’anomenada opci\u00f3 nuclear<\/em> eliminant els 60 vots i tornant als 51 per poder tancar la discussi\u00f3 i procedir a la nominaci\u00f3 i aprovar jutges federals (per\u00f2 no pel Tribunal Suprem, molt especial). Els Republicans es van enrabiar i ara acaben de fer el mateix, l’opci\u00f3 nuclear numero 2<\/em> per eliminar la condici\u00f3 dels 60 vots de les eleccions del jutges del Suprem dels EUA i poder tancar la discussi\u00f3 nom\u00e9s amb 51 vots, elegint el jutge radical de dretes Gorsuch. \u00c9s un tema dif\u00edcil, del que s’ha parlat molt. Fa pensar als parlamentaris. En qualsevol cas, \u00e9s una regla del Senat i no est\u00e0 a la Constituci\u00f3.<\/p>\n Reformar la Constituci\u00f3<\/strong> Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els partits no donen carnets de membre Potser els agitats articles recents sobre la pol\u00edtica nord-americana hagin despertat la curiositat sobre com funciona un Parlament a un estat presidencialista com els EUA. \u00c9s molt diferent del que passa a Barcelona o Madrid. Hi ha dos partits i tamb\u00e9 alguns congressistes que s\u00f3n independents. Per poder […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32454,32320,29963,32386,816,32453,32452,32455,2723,32328],"tags":[],"class_list":["post-1636","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-casa-dels-representants","category-congres-dels-eua","category-constitucio-federal","category-eua-politics","category-general","category-representants-dels-eua","category-senador-dels-eua","category-senat-dels-eua","category-tribunal-suprem","category-vot-eua"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-qo","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1636","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1636"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1636\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1655,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1636\/revisions\/1655"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1636"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1636"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1636"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nPotser els agitats articles recents sobre la pol\u00edtica nord-americana hagin despertat la curiositat sobre com funciona un Parlament a un estat presidencialista com els EUA. \u00c9s molt diferent del que passa a Barcelona o Madrid. Hi ha dos partits i tamb\u00e9 alguns congressistes que s\u00f3n independents. Per poder entendre, cal explicar que ni els ciutadans ni els congressistes ni els voluntaris tenen carnet de membre i no paguen cap quota. Quan un ciutad\u00e0 es vol registrar per poder votar a l’estat i la ciutat on viu, ha d’omplir un formulari i ha de triar una de tres opcions: [] republic\u00e0 [] dem\u00f2crata o [] independent. La tria, que \u00e9s obligat\u00f2ria, li donar\u00e0 dret no sols a votar sin\u00f3 a participar a les prim\u00e0ries en principi del partit triat per\u00f2 a alguns estats, com ara Texas, a qualsevol prim\u00e0ria. Noteu que les prim\u00e0ries s\u00f3n oficials i es fan als locals oficials. Es pot canviar de afiliaci\u00f3, per\u00f2 a alguns estats com Nova York cal suar bastant per fer-ho. Per ser candidat, no cal ser membre de cap partit, per\u00f2 si el partit tria un altre, \u00e9s un problema. Bernie Sanders no va ser mai membre del Partit Dem\u00f2crata i els gurus i barons del partit preferien una altra persona.<\/p>\n
\n\u00c9s molt diferent de Catalunya i de l’estat madrileny. No hi ha llistes de partit sin\u00f3 que cada congressista ha de guanyar l’elecci\u00f3 tot sol al seu districte o a tot l’estat si \u00e9s un senador. Aix\u00f2 afebleix molt el poder del partit sobre els congressistes. Formen un grup parlamentari (un Caucus<\/em>) amb un l\u00edder de la majoria i un l\u00edder de la minoria que naturalment els volen dir com haurien de votar per\u00f2 no hi ha cap obligaci\u00f3 de fer-ho aix\u00ed i tots els Congressistes diuen que l’\u00fanica obligaci\u00f3 que tenen \u00e9s envers els seus votants. Quan un grup de ciutadans ho demana, el Congressista est\u00e0 disposat quasi sempre a tornar al seu districte i presentar-se a un town meeting explicant qu\u00e8 ha fet i responent a preguntes. Tamb\u00e9 ha de tenir una oficina local per ajudar a la gent que t\u00e9 problemes o donar entrades per visitar el Capitoli, o escriure cartes de recomanaci\u00f3 (cal una per entrar a una Acad\u00e8mia militar). Encaixa amb tothom que vulgui i es fa selfies amb nens i mam\u00e0s. <\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2017\/04\/thP3UXQC1S.jpg\")
<\/p>\n
\nPer costum, el parlament federal es diu Congr\u00e9s dels EUA (i no pas federal). En canvi, tamb\u00e9 per costum m\u00e9s que per llei, els parlaments dels 50 estats es diuen Assemblees. Tots dos (excepte un sol estat) s\u00f3n bicamerals: hi una Cambra de Representants elegida directament, i un Senat (que representen respectivament un estat a Washington, o els counties<\/em> (districtes) a les Assemblees estatals. Si voleu saber m\u00e9s, podeu visitar els webs: House.gov<\/a> (noteu que els representants nomenen la seva cambra House<\/em> of Representatives) o si no el del Senat (Senat dels EUA<\/a>.<\/p>\n
\nAl Senat es veu molt clar: \u00e9s el Vicepresident dels EUA, en l’actualitat en Mike Pence. Aquest senyor creu que D\u00e9u va crear el m\u00f3n en 7 dies (i que els cient\u00edfics algun dia ho entendran), que si ell est\u00e0 a un local i veu una parella de gays, s’aixecaria i marxaria, que no entraria mai a un restaurant amb una dona que no fos la seva, i que els avortaments son una gran trag\u00e8dia. Diuen que potser en Trump no est\u00e0 tan malament i que s’espera que visqui els 4 anys (en t\u00e9 70). El Vicepresident, no obstant ser el verdader President del Senat no es presenta sin\u00f3 a cerim\u00f2nies especials o quan l’avisen que a un vot hi haur\u00e0 empat 50 a 50 per fer-lo votar a favor dels Republicans. Per les operacions normals, els Senadors trien un President ad temporem<\/em> que tampoc te cap intenci\u00f3 de passar les tardes escoltant discursos avorrits i nomena altres senadors per substituir-lo.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2017\/04\/th96TMUMLU.jpg\")
<\/p>\n
\nHi ha 435 diputats a la Cambra de Representants i 100 Senadors, dos per cada estat, al Senat, (i som uns 380 milions de residents, molts entre nosaltres tamb\u00e9 ciutadans). A la Cambra els terminis s\u00f3n sempre nom\u00e9s per dos anys i al Senat per sis, que es renoven escalonats, 33 escons cada dos anys. Els terminis de la Legislatura comencen sempre el primer 3 de gener despr\u00e9s de l’elecci\u00f3 cada dos anys fins l’arribada d’una fornada de nous diputats i senadors dos anys despr\u00e9s. <\/p>\n
\nAbans de ser introdu\u00efts els projectes de llei s\u00f3n revisats i aleshores entren en un per\u00edode molt llarg i agitat de discussi\u00f3 interna entre el l\u00edder del Caucus i els seus Congressistes. Tot \u00e9s un intercanvi d’escrits, telefonades i discussions fins que el Congressista es decideix, cosa que comunica al seu l\u00edder. Aleshores el l\u00edder decideix si t\u00e9 o no t\u00e9 els vots que cal. Si no, comen\u00e7a una altra ronda de trucades, converses desagradables i reunions, fins que la cosa s’arregla o el Congressista dissident anuncia que no hi ha res a fer i que est\u00e0 fent all\u00f2 que els seus votants desitgen, que \u00e9s l’argument final sense resposta. Si el l\u00edder de la majoria veu que no t\u00e9 prou vots per guanyar, en general es nega a autoritzar el vot i la legislaci\u00f3 mor. Tot menys fer el rid\u00edcul.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2017\/04\/thAMV92IDI.jpg\")
<\/p>\n
\nUna cosa que els constitucionalistes americans diuen sempre \u00e9s que els pares fundadors, sobretot el gran Tom Jefferson<\/em>, un verdader arist\u00f2crata autor de la Constituci\u00f3 en \u00fas per m\u00e9s segles del m\u00f3n, no es fiaven ni del vot directe ni de les majories simples i van embolicar la troca intencionalment. Un exemple ben clar: el Col\u00b7legi electoral per triar un nou President. Ho van deixar en mans dels delegats dels estats (eren nom\u00e9s 13 en aquells temps) en lloc del vot directe popular i ja ha passat manta vegada que la persona amb m\u00e9s vots perdi. I per certes decisions caldria tenir 2\/3 dels vots i no n’hi hauria prou amb la majoria simple. <\/p>\n
\nLa Constituci\u00f3 dels EUA fou escrita en 1787, i segueix en vigor perqu\u00e8 va satisfer i segueix satisfent tant als estats membres de la Uni\u00f3 nord-americana com als ciutadans. No obstant ha estat esmenada 28 vegades per millorar-la o actualitzar-la i alguns intents han fallat. Totes aquestes esmenes han sortit del Congr\u00e9s i foren aprovades per 2\/3 dels vots, i a continuaci\u00f3 confirmades per 2\/3 de les legislatures dels 50 estats membres, que no t\u00e9 res de f\u00e0cil. Hi ha sempre un termini per confirmar. A la famosa esmena establint la igualtat de les dones li va faltar un sol estat per guanyar.
\nHi ha un segon m\u00e8tod<\/em> del que tothom t\u00e9 por i no s’ha invocat mai, que seria que 2\/3 dels estats demanessin un nou Congr\u00e9s constituent. El problema seria que un parlament constituent podria fer el que volgu\u00e9s i no sols all\u00f2 que els estats demanen. Sembla poc probable que passi, per\u00f2 hi ha qui en parla.<\/p>\n