{"id":1621,"date":"2017-03-15T15:35:45","date_gmt":"2017-03-15T21:35:45","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1621"},"modified":"2017-03-28T16:04:48","modified_gmt":"2017-03-28T22:04:48","slug":"tossuderia-i-rao","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2017\/03\/15\/tossuderia-i-rao\/","title":{"rendered":"Tossuderia i Ra\u00f3"},"content":{"rendered":"

La tossuderia \u00e9s una actitud molt humana creada pel nostre cervell de la que gaireb\u00e9 tothom pateix o ha patit en algun cas. Qui no li agradi el nom, pot dir-ne Obstinaci\u00f3<\/em> o Pertin\u00e0cia<\/em>, en castell\u00e0 Terquedad<\/em> o com deien els feixistes Lealtad inquebrantable<\/em> (reservada nom\u00e9s per al seu Caudillo). La seva caracter\u00edstica important \u00e9s la resist\u00e8ncia a la ra\u00f3 i l’evid\u00e8ncia quan comprometen les creences or actituds del tossut.
\nMolta gent pensen que la tossuderia \u00e9s un defecte del car\u00e0cter d’una persona, o potser fins i tot una mena de malaltia. Ben al contrari, qui llegeixi aquest apunt veur\u00e0 que \u00e9s una caracter\u00edstica inevitable de la natura humana que cal acceptar i aprendre com confrontar-la. Trobarem tossuts a tots els b\u00e0ndols d’un conflicte o disputa. \u00c9s particularment evident en pol\u00edtica, per\u00f2 s’est\u00e9n a qualsevol \u00e0rea d’interacci\u00f3 social.<\/p>\n

Els humans, gent molt irracional<\/strong>
\nLa capacitat de pensar i treure’n conseq\u00fc\u00e8ncies l\u00f2giques \u00e9s una de les qualitats que m\u00e9s ens distingeixen dels animals que ens van precedir en l’evoluci\u00f3. Per\u00f2 encara que s\u00ed que la tenim, la fem servir? Podeu anar a una escola postgrau de Psicologia i els estudiants us ensenyaran moltes proves de la irracionalitat profunda dels humans. Fa ja anys, foren els psic\u00f2legs de la Californiana Stanford University els primers que ho van demostrar.<\/p>\n

Van buscar un grup d’estudiants explicant que volien estudiar actituds sobre la pena de mort. La meitat creien que aquest c\u00e0stig est\u00e0 b\u00e9 i serveix per prevenir crims i l’altre meitat estava en contra. Els van donar a llegir dos articles que semblaven d’una publicaci\u00f3 seriosa per\u00f2 que eren falsos i havien estat escrits per professors. Un d’ells afirmava que la pena de mort era molt efica\u00e7, i l’altre deia el contrari. Tots dos estudis contenien proves en forma d’estad\u00edstiques igualment contundents i convincents, a favor i en contra que si haguessin estat veritat haurien provat la conclusi\u00f3 sense cap dubte (eren tamb\u00e9 m\u00fatuament excloents, cosa que ning\u00fa va notar). Els estudiants van escriure comentaris, acceptant cadascun nom\u00e9s l’article que confirmava la seva opini\u00f3 pr\u00e8via, que quedava refor\u00e7ada i ridiculitzant i denunciant les falsedats i feblesa de l’altre article. I aix\u00ed va tot. Les proves convencen nom\u00e9s quan confirmen all\u00f2 que el lector ja creu i accepta.<\/p>\n

Als EUA tenim el problema que moltes fam\u00edlies es neguen a vacunar els nens d’escola, cosa que posa en perill la comunitat i sobretot la gent, tant menuda com gran, que no poden ser vacunats i depenen de qu\u00e8 els altres ho estiguin. La comunitat cient\u00edfica, la literatura i tots els pediatres ho recomanen sense fractures, per\u00f2 els que es neguen diuen que el govern es vol ficar en coses que no l’importen. Era una decisi\u00f3 exclusivament familiar. N’hi ha encara tamb\u00e9 que segueixen creient que les vacunes causen autisme, una afirmaci\u00f3 d’un estudi fraudulent, no obstant haver estar negat contundentment fins i tot per la revista que ho havia publicat.<\/p>\n

I l’escalfament global? El nou cap de l’Autoritat Federal de Protecci\u00f3 Ambiental (EPA), Trump i probablement milers o milions de persones no hi creuen, no obstant les proves tan clares. I tamb\u00e9 segueix havent gent que no creuen que els homes hagin trepitjat la lluna.<\/p>\n

Qu\u00e8 passa quan hom gosa confrontar un tossut<\/strong>
\nProu que ho veiem en aquests que cada dia entren als f\u00f2rums internet del pa\u00eds insultant els Catalans. El tossut en general accepta o ignora i rebutja les not\u00edcies de diari o d’on sigui que el contradiuen, per\u00f2 accepta les que el suporten; ell prefereix fer la seva sense parlar-ne per\u00f2 respondr\u00e0 durament a qualsevol comentari que se li faci; rebutjar\u00e0 qualsevol prova que se li presenti atacant qualsevol petit error que hi trobi o simplement la font, acusada de ser falsa i mentidera; si la baralla no s’ha acabat comen\u00e7ar\u00e0 a atacar l’honradesa i amor a la veritat de l’interlocutor i acabar\u00e0 tractant-lo de fals i est\u00fapid. Contr\u00e0riament a all\u00f2 que molta gent es pensa, el senyor tossut en general creu de deb\u00f2 en tot el que diu.<\/p>\n

Cal parlar tamb\u00e9 del fam\u00f3s “bias de la confirmaci\u00f3”que vol dir que acceptem i confirmem les not\u00edcies que ens agraden i rebutgem o ignorem les que no. Ho fem molts.<\/p>\n

Una cosa semblant va passar amb el web “Breitbart.com” del conseller Steven Bannon, del qu\u00e8 Trump fa molt cas. El Breitbart pren not\u00edcies verdaderes i en fa cites fora de context, afegint-hi alguna invenci\u00f3 i alguna not\u00edcia completament falsa. Els Trumpistes hi creien cegament, Trump incl\u00f2s, i va ajudar molt a guanyar les eleccions. La falsedat i absurditat transparents del web no els perjudicaven. I molts experts que surten a la TV a explicar coses, en general s\u00f3n gent amb opinions molt fortes que trien arguments a favor del que diuen, m\u00e9s que analitzar proves. I si us trobeu amb un grup d’amics a parlar de les guerres a l’Orient Mig, de la pol\u00edtica americana i l’Iraq, el m\u00e9s probable \u00e9s que no tingueu idea de qu\u00e8 parleu. No fa gaire, en 2014 alg\u00fa va invitar un grup a parlar de la crisi a Ucra\u00efna i qu\u00e8 haurien de fer els EUA. A m\u00e9s van demanar als participants que identifiquessin Ucra\u00efna a un mapa sense fronteres. Tots els que la van identificar a m\u00e9s de dos mil qm de dist\u00e0ncia eren partidaris d’una invasi\u00f3 militar.<\/p>\n

Qui s’hi interessi pot llegir el llibre Denying to the Grave: why we ignore the facts, per Jack i Sara Gorman, Oxford Press<\/em><\/p>\n

Perqu\u00e8 els \u00e9ssers humans pateixen d’Obstinaci\u00f3? <\/strong>
\nAix\u00f2 \u00e9s l’aspecte m\u00e9s interessant del problema. Tot all\u00f2 que som i tenim prov\u00e9 de l’evoluci\u00f3 de la nostra esp\u00e8cie, per\u00f2 d’on va sortir i de qu\u00e8 serveix una caracter\u00edstica gaireb\u00e9 universal que sembla perjudicial? Ens en parla el llibre The enigma of reason, de Hugo Mercier i Dan Sperber, Harvard Press,<\/em> Aquests autors ens traslladen al moment on els nostres ancestres van apar\u00e8ixer a la terra, fa molts milions d’anys, quan l’\u00fanica forma de sobreviure era formar un grup, banda o tribu i marxar pel m\u00f3n, sempre endavant, caminant, per la terra buida, recollint herbes i fruites per menjar i sobretot ca\u00e7ant animals amb cap o poques eines. Molta gent en els nostres dies ha creat grups. Oi que s\u00f3n dif\u00edcils o impossibles de mantenir? Amb els Antics, seria igual. En cas de perill o problemes, tothom preferiria c\u00f3rrer per salvar-se ell mateix. Si hagu\u00e9s estat aix\u00ed, no existir\u00edem. Hi som perqu\u00e8 els avis van aprendre a cooperar, a ajudar-se els uns als altres, a patir quan calia per la comunitat, a obeir el cap, a acceptar el repartiment de responsabilitats. Poderosa com era l’evoluci\u00f3, com es podia fer possible aix\u00f2? La ra\u00f3 sola, simplement aconsellaria nom\u00e9s fugir. Aquests autors ho expliquen com la introducci\u00f3 del “bias dels meus” que vol dir una determinaci\u00f3 absoluta d’identificar-se i acceptar com a propis els problemes dels companys, de ser socials i fer all\u00f2 que la comunitat demana. Els primers tossuts havien aparegut al m\u00f3n. Els d’altres tribus no eren importants i no calia ni escoltar-los. La ra\u00f3, com la tossuderia, s\u00f3n caracter\u00edstiques adquirides durant l’evoluci\u00f3. La tossuderia seria el ciment que solidifica els lligams socials entre els membres d’un grup. Sense tossuts, pocs grups o associacions existirien.<\/p>\n

Quan estem disposats a acceptar la ra\u00f3?<\/strong>
\nHi ha coses al m\u00f3n que serien molt diferents si no fos per l’obstinaci\u00f3 i perseveran\u00e7a humanes: per exemple l’ex\u00e8rcit, els partits pol\u00edtics, la religi\u00f3 i moltes cosetes en la nostra petita biografia personal. Els estudis demostren que l’extrema dreta \u00e9s molt m\u00e9s tossuda que l’esquerra, que en general est\u00e0 formada per gent millor educada i\/o m\u00e9s intel\u00b7lectual.
\nCal concloure que la ra\u00f3 no serveix de res? I ara! Si aix\u00f2 fos veritat, no tindr\u00edem ni medicina, ni llei, ni ind\u00fastria, ni tecnologia.<\/p>\n

Probablement algun lector quedar\u00e0 sorpr\u00e8s per la resposta, que \u00e9s l’\u00fanica conclusi\u00f3 que es pot derivar del text anterior:<\/p>\n

La ra\u00f3 i les proves nom\u00e9s s\u00f3n acceptades per la pr\u00f2pia gent de qui les formula,<\/strong><\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La tossuderia \u00e9s una actitud molt humana creada pel nostre cervell de la que gaireb\u00e9 tothom pateix o ha patit en algun cas. Qui no li agradi el nom, pot dir-ne Obstinaci\u00f3 o Pertin\u00e0cia, en castell\u00e0 Terquedad o com deien els feixistes Lealtad inquebrantable (reservada nom\u00e9s per al seu Caudillo). La seva caracter\u00edstica important \u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32445,25477,2792,756,32444],"class_list":["post-1621","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-obstinacio","tag-proves","tag-psicologia","tag-rao","tag-tossuderia"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-q9","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1621","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1621"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1621\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1634,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1621\/revisions\/1634"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1621"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1621"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1621"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}