{"id":1621,"date":"2017-03-15T15:35:45","date_gmt":"2017-03-15T21:35:45","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1621"},"modified":"2017-03-28T16:04:48","modified_gmt":"2017-03-28T22:04:48","slug":"tossuderia-i-rao","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2017\/03\/15\/tossuderia-i-rao\/","title":{"rendered":"Tossuderia i Ra\u00f3"},"content":{"rendered":"<p>La tossuderia \u00e9s una actitud molt humana creada pel nostre cervell de la que gaireb\u00e9 tothom pateix o ha patit en algun cas. Qui no li agradi el nom, pot dir-ne <em>Obstinaci\u00f3<\/em> o <em>Pertin\u00e0cia<\/em>, en castell\u00e0 <em>Terquedad<\/em> o com deien els feixistes <em>Lealtad inquebrantable<\/em> (reservada nom\u00e9s per al seu Caudillo). La seva caracter\u00edstica important \u00e9s la resist\u00e8ncia a la ra\u00f3 i l&#8217;evid\u00e8ncia quan comprometen les creences or actituds del tossut.<br \/>\nMolta gent pensen que la tossuderia \u00e9s un defecte del car\u00e0cter d&#8217;una persona, o potser fins i tot una mena de malaltia. Ben al contrari, qui llegeixi aquest apunt veur\u00e0 que \u00e9s una caracter\u00edstica inevitable de la natura humana que cal acceptar i aprendre com confrontar-la.  Trobarem tossuts a tots els b\u00e0ndols d&#8217;un conflicte o disputa. \u00c9s particularment evident en pol\u00edtica, per\u00f2 s&#8217;est\u00e9n a qualsevol \u00e0rea d&#8217;interacci\u00f3 social.<\/p>\n<p><strong>Els humans, gent molt irracional<\/strong><br \/>\nLa capacitat de pensar i treure&#8217;n conseq\u00fc\u00e8ncies l\u00f2giques \u00e9s una de les qualitats que m\u00e9s ens distingeixen dels animals que ens van precedir en l&#8217;evoluci\u00f3. Per\u00f2 encara que s\u00ed que la tenim, la fem servir? Podeu anar a una escola postgrau de Psicologia i els estudiants us ensenyaran moltes proves de la irracionalitat profunda dels humans. Fa ja anys, foren els psic\u00f2legs de la Californiana Stanford University els primers que ho van demostrar.<\/p>\n<p>Van buscar un grup d&#8217;estudiants explicant que volien estudiar actituds sobre la pena de mort. La meitat creien que aquest c\u00e0stig est\u00e0 b\u00e9 i serveix per prevenir crims i l&#8217;altre meitat estava en contra. Els van donar a llegir dos articles que semblaven d&#8217;una publicaci\u00f3 seriosa per\u00f2 que eren falsos i havien estat escrits per professors. Un d&#8217;ells afirmava que la pena de mort era molt efica\u00e7, i l&#8217;altre deia el contrari. Tots dos estudis contenien proves en forma d&#8217;estad\u00edstiques igualment contundents i convincents, a favor i en contra que si haguessin estat veritat haurien provat la conclusi\u00f3 sense cap dubte (eren tamb\u00e9 m\u00fatuament excloents, cosa que ning\u00fa va notar). Els estudiants van escriure comentaris, acceptant cadascun nom\u00e9s l&#8217;article que confirmava la seva opini\u00f3 pr\u00e8via, que quedava refor\u00e7ada i ridiculitzant i denunciant les falsedats i feblesa de l&#8217;altre article. I aix\u00ed va tot. Les proves convencen nom\u00e9s quan confirmen all\u00f2 que el lector ja creu i accepta.<\/p>\n<p>Als EUA tenim el problema que moltes fam\u00edlies es neguen a vacunar els nens d&#8217;escola, cosa que posa en perill la comunitat i sobretot la gent, tant menuda com gran, que no poden ser vacunats i depenen de qu\u00e8 els altres ho estiguin. La comunitat cient\u00edfica, la literatura i tots els pediatres ho recomanen sense fractures, per\u00f2 els que es neguen diuen que el govern es vol ficar en coses que no l&#8217;importen. Era una decisi\u00f3 exclusivament familiar. N&#8217;hi ha encara tamb\u00e9 que segueixen creient que les vacunes causen autisme, una afirmaci\u00f3 d&#8217;un estudi fraudulent, no obstant haver estar negat contundentment fins i tot per la revista que ho havia publicat.<\/p>\n<p>I l&#8217;escalfament global? El nou cap de l&#8217;Autoritat Federal de Protecci\u00f3 Ambiental (EPA), Trump i probablement milers o milions de persones no hi creuen, no obstant les proves tan clares. I tamb\u00e9 segueix havent gent que no creuen que els homes hagin trepitjat la lluna.<\/p>\n<p><strong>Qu\u00e8 passa quan hom gosa confrontar un tossut<\/strong><br \/>\nProu que ho veiem en aquests que cada dia entren als f\u00f2rums internet del pa\u00eds insultant els Catalans. El tossut en general accepta o ignora i rebutja les not\u00edcies de diari o d&#8217;on sigui que el contradiuen, per\u00f2 accepta les que el suporten; ell prefereix fer la seva sense parlar-ne per\u00f2 respondr\u00e0 durament a qualsevol comentari que se li faci; rebutjar\u00e0 qualsevol prova que se li presenti atacant qualsevol petit error que hi trobi o simplement la font, acusada de ser falsa i mentidera; si la baralla no s&#8217;ha acabat comen\u00e7ar\u00e0 a atacar l&#8217;honradesa i amor a la veritat de l&#8217;interlocutor i acabar\u00e0 tractant-lo de fals i est\u00fapid. Contr\u00e0riament a all\u00f2 que molta gent es pensa, el senyor tossut en general creu de deb\u00f2 en tot el que diu.<\/p>\n<p>Cal parlar tamb\u00e9 del fam\u00f3s &#8220;bias de la confirmaci\u00f3&#8221;que vol dir que acceptem i confirmem les not\u00edcies que ens agraden i rebutgem o ignorem les que no. Ho fem molts.<\/p>\n<p>Una cosa semblant va passar amb el web &#8220;Breitbart.com&#8221; del conseller Steven Bannon, del qu\u00e8 Trump fa molt cas. El Breitbart pren not\u00edcies verdaderes i en fa cites fora de context, afegint-hi alguna invenci\u00f3 i alguna not\u00edcia completament falsa. Els Trumpistes hi creien cegament, Trump incl\u00f2s, i va ajudar molt a guanyar les eleccions. La falsedat i absurditat transparents del web no els perjudicaven. I molts experts que surten a la TV a explicar coses, en general s\u00f3n gent amb opinions molt fortes que trien arguments a favor del que diuen, m\u00e9s que analitzar proves. I si us trobeu amb un grup d&#8217;amics a parlar de les guerres a l&#8217;Orient Mig, de la pol\u00edtica americana i l&#8217;Iraq, el m\u00e9s probable \u00e9s que no tingueu idea de qu\u00e8 parleu.  No fa gaire, en 2014 alg\u00fa va invitar un grup a parlar de la crisi a Ucra\u00efna i qu\u00e8 haurien de fer els EUA. A m\u00e9s van demanar als participants que identifiquessin Ucra\u00efna a un mapa sense fronteres. Tots els que la van identificar a m\u00e9s de dos mil qm de dist\u00e0ncia eren partidaris d&#8217;una invasi\u00f3 militar.<\/p>\n<p>Qui s&#8217;hi interessi pot llegir el llibre <em>Denying to the Grave: why we ignore the facts, per Jack i Sara Gorman,  Oxford Press<\/em><\/p>\n<p><strong>Perqu\u00e8 els \u00e9ssers humans pateixen d&#8217;Obstinaci\u00f3? <\/strong><br \/>\nAix\u00f2 \u00e9s l&#8217;aspecte m\u00e9s interessant del problema. Tot all\u00f2 que som i tenim prov\u00e9 de l&#8217;evoluci\u00f3 de la nostra esp\u00e8cie, per\u00f2 d&#8217;on va sortir i de qu\u00e8 serveix una caracter\u00edstica gaireb\u00e9 universal que sembla perjudicial? Ens en parla el llibre <em>The enigma of reason, de Hugo Mercier i Dan Sperber, Harvard Press,<\/em> Aquests autors ens traslladen al moment on els nostres ancestres van apar\u00e8ixer a la terra, fa molts milions d&#8217;anys, quan l&#8217;\u00fanica forma de sobreviure era formar un grup, banda o tribu i marxar pel m\u00f3n, sempre endavant, caminant, per la terra buida, recollint herbes i fruites per menjar i sobretot ca\u00e7ant animals amb cap o poques eines. Molta gent en els nostres dies ha creat grups. Oi que s\u00f3n dif\u00edcils o impossibles de mantenir? Amb els Antics, seria igual. En cas de perill o problemes, tothom preferiria c\u00f3rrer per salvar-se ell mateix. Si hagu\u00e9s estat aix\u00ed, no existir\u00edem. Hi som perqu\u00e8 els avis van aprendre a cooperar, a ajudar-se els uns als altres, a patir quan calia per la comunitat, a obeir el cap, a acceptar el repartiment de responsabilitats. Poderosa com era l&#8217;evoluci\u00f3, com es podia fer possible aix\u00f2? La ra\u00f3 sola, simplement aconsellaria nom\u00e9s fugir. Aquests autors ho expliquen com la introducci\u00f3 del &#8220;bias dels meus&#8221; que vol dir una determinaci\u00f3 absoluta d&#8217;identificar-se i acceptar com a propis els problemes dels companys, de ser socials i fer all\u00f2 que la comunitat demana. Els primers tossuts havien aparegut al m\u00f3n. Els d&#8217;altres tribus no eren importants i no calia ni escoltar-los. La ra\u00f3, com la tossuderia, s\u00f3n caracter\u00edstiques adquirides durant l&#8217;evoluci\u00f3. La tossuderia seria el ciment que solidifica els lligams socials entre els membres d&#8217;un grup. Sense tossuts, pocs grups o associacions existirien.<\/p>\n<p><strong>Quan estem disposats a acceptar la ra\u00f3?<\/strong><br \/>\nHi ha coses al m\u00f3n que serien molt diferents si no fos per l&#8217;obstinaci\u00f3 i perseveran\u00e7a humanes: per exemple l&#8217;ex\u00e8rcit, els partits pol\u00edtics, la religi\u00f3 i moltes cosetes en la nostra petita biografia personal. Els estudis demostren que l&#8217;extrema dreta \u00e9s molt m\u00e9s tossuda que l&#8217;esquerra, que en general est\u00e0 formada per gent millor educada i\/o m\u00e9s intel\u00b7lectual.<br \/>\nCal concloure que la ra\u00f3 no serveix de res? I ara! Si aix\u00f2 fos veritat, no tindr\u00edem ni medicina, ni llei, ni ind\u00fastria, ni tecnologia.<\/p>\n<p>Probablement algun lector quedar\u00e0 sorpr\u00e8s per la resposta, que \u00e9s l&#8217;\u00fanica conclusi\u00f3 que es pot derivar del text anterior:<\/p>\n<p><strong>La ra\u00f3 i les proves nom\u00e9s s\u00f3n acceptades per la pr\u00f2pia gent de qui les formula,<\/strong><\/p>\n<p>Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La tossuderia \u00e9s una actitud molt humana creada pel nostre cervell de la que gaireb\u00e9 tothom pateix o ha patit en algun cas. Qui no li agradi el nom, pot dir-ne Obstinaci\u00f3 o Pertin\u00e0cia, en castell\u00e0 Terquedad o com deien els feixistes Lealtad inquebrantable (reservada nom\u00e9s per al seu Caudillo). La seva caracter\u00edstica important \u00e9s [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32445,25477,2792,756,32444],"class_list":["post-1621","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-obstinacio","tag-proves","tag-psicologia","tag-rao","tag-tossuderia"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-q9","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1621","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1621"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1621\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1634,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1621\/revisions\/1634"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1621"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1621"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1621"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}