Va ser un dia feiner, per\u00f2 ahir el Govern, la premsa i la r\u00e0dio van commemorar el dia 2 de Mar\u00e7 de 1834, quan Texas va declarar la independ\u00e8ncia de M\u00e8xic a un lloc divertidament anomenat Washington-on-the-Brazos (el Brazos \u00e9s un riu). Ahir mateix un dels Senadors per Texas va llegir al Senat Federal la carta tan emocional y patri\u00f3tica escrita pel comandant de El \u00c1lamo pocs dies abans de la massacre. La declaraci\u00f3 d’independ\u00e8ncia de la Rep\u00fablica de Texas fou signada tamb\u00e9 per alguns mexicans i el Parlament es va reunir a un local gran agricultural amb un President que treballava a una casa particular. Aviat un gran ex\u00e8rcit mexic\u00e0 es va posar en marxa contra els texans angloparlants rebels, que no tenien gaire defensa. Els EUA es van declarar neutrals. Sam Houston fou nomenat General… sense ex\u00e8rcit.<\/p>\n
Sam Houston, heroi nacional<\/strong> Com es va arribar al conflicte<\/strong> La famosa fortalesa El \u00c1lamo a San Antonio havia estat una Missi\u00f3, dedicada a l’educaci\u00f3 i adoctrinaci\u00f3 (amb rentat de cervell) dels indis, que aprenien la religi\u00f3, abandonaven la seva llengua, filosofia, religi\u00f3, creences i vida tradicional, esdevenint mexicans s\u00fabdits de Su Majestad madrilenya i s’establien a un poble. La Missi\u00f3 romania sempre propietat de l’estat i als 70 anys la feina dels frares missioners es considerava feta i l’havien d’abandonar. El govern sovint entregava els edificis als militars.<\/p>\n Texas de moment va acceptar la independ\u00e8ncia de M\u00e8xic. El problema fou la pujada al poder d’un General-President anomenat Santa Ana, un dictador militar cruel, autoritari i antidemocr\u00e0tic que va abolir la Constituci\u00f3 i intent\u00e0 restablir el centralisme espanyol. Va aixafar brutalment totes les sublevacions i es va posar en marxa cap a Texas amb molt males intencions.<\/p>\n La Guerra de la Independ\u00e8ncia<\/strong> Els patriotes, verdaders camperols descamisats amb una escopeta i cap entrenament militar, van ocupar dues antigues missions al sud, a Gilead i San Antonio. El General-President va despatxar un destacament cap a Gilead. Els voluntaris del \u00c1lamo, espantats per la proximitat de Santa Ana, havien demanat als companys de Gilead que vinguessin a ajudar i refor\u00e7ar-los. Els desventurats de Gilead ho van intentar i van formar una columna amb carros tirats per bous que es va desorganitzar i mig destruir intentant creuar un riu. Per saber dirigir una columna cal haver estudiat a una escola militar. Es van tornar a Gilead notificant al \u00c1lamo que no podien anar-hi. El destacament mexic\u00e0 poc despr\u00e9s va conquerir f\u00e0cilment Gilead fent 300 presoners. Santa Ana va manar matar-los a tots. El general de Gilead, esverat, li va escriure que era dif\u00edcil matar a 300 presoners per\u00f2 Santa Ana va insistir. Els van fer formar una columna amb soldats mexicans als dos costats, que van obrir foc contra els detinguts.<\/p>\n Poc abans del desastre, el nou General sense ex\u00e8rcit Sam Houston es va presentar al \u00c1lamo advertint que la lluita heroica i patri\u00f2tica que planejaven contra un ex\u00e8rcit professional ben armat era absurda i que serien massacrats tots per res. El que havien de fer era abandonar el lloc i anar amb ell al nord a fer la instrucci\u00f3. El van ignorar. Santa Ana va atacar a les fosques de matinada i la lluita va durar molt poc. Tots els supervivents foren executats. Santa Ana va apilar el cad\u00e0vers a l’exterior i els va cremar fora del \u00c1lamo sense deixar-los enterrar.<\/p>\n L’arrog\u00e0ncia i menysteniment de Santa Ana pels Texans fa de Texas una naci\u00f3 liure<\/strong> El seu dia va arribar el 2 Abril de 1836 vora el riu San Jacinto, prop de la ciutat llavors inexistent de Houston, despr\u00e9s de m\u00e9s de dos anys de guerra. Santa Ana havia acampat al costat molt agradable del riu i esperava refor\u00e7aments. Els texans, en nombre molt inferior, estaven a dist\u00e0ncia, al davant seu, a un campament m\u00e9s alt situat al final d’una plana ascendent molt llarga. Tothom entenia que la batalla final s’acostava. Santa Ana va fortificar els accessos pel costat del riu per\u00f2 ol\u00edmpicament va ignorar la plana al seu costat que el separava de l’enemic. Va pensar que com que ell era molt m\u00e9s fort, no gosarien mai atacar frontalment. Pobret.<\/p>\n Sam Houston va convocar un consell de guerra. Tots es van posar d’acord. L’ex\u00e8rcit mexic\u00e0 amb els refor\u00e7aments i l’equipament que tenien era invencible. Havien de recular i fortificar-se a una muntanya que tenien a prop. En Sam s’ho va escoltar. En sortir, va anar directament als subordinats anunciant que es preparessin perqu\u00e8 havia decidit atacar Santa Ana l’endem\u00e0 a migdia, amb ell al capdavant.<\/p>\n L’endem\u00e0 al mat\u00ed el campament mexic\u00e0 estava rebent els refor\u00e7aments. Tots reien contents i s’abra\u00e7aven. Menjaven, feien la migdiada, nedaven, netejaven les armes, s’entretenien amb les dones que els seguien…<\/p>\n A migdia, els Texans van atacar estil indi, amb una l\u00ednia molt ampla amb tots els homes que tenien, acostant-se a tota velocitat. La manca de defenses a la plana entre els atacants i el campament i la manca de vigil\u00e0ncia i preparaci\u00f3 dels soldats mexicans foren desastroses. L’ex\u00e8rcit clarament inferior de Sam Houston, que fou ferit, va destrossar en molt poca estona l’ex\u00e8rcit mexic\u00e0. Els sobrevivents es van donar a la fuga. Santa Ana, entre ells, es va vestir en uniform de soldat pelat i va ser enxampat pels texans que sense recon\u00e8ixer-lo el van ficar al camp de presoners, on els soldats, sorpresos, es van posar a cridar “EL PRESIDENTE”. Els soldats texans el volien penjar per\u00f2 Houston el va salvar. Com a President Santa Ana acabaria signant en nom de M\u00e8xic un tractat reconeixent la independ\u00e8ncia de Texas. A M\u00e8xic, no obstant fou destitu\u00eft en abs\u00e8ncia i l’estat tex\u00e0 no fou reconegut a la capital.<\/p>\n Sam Houston, nou President de Texas, no volia la independ\u00e8ncia sin\u00f3, com molts altres, la integraci\u00f3 a la Uni\u00f3, on tots els estats ja no eren independents per\u00f2 seguien essent lliures i sobirans, amb molt\u00edssimes atribucions exclusives, cosa que segueix essent igual el dia d’avui. Ho va aconseguir en 1845 deu anys despr\u00e9s de la seva vict\u00f2ria esdevenint el primer Senador dels EUA per Texas.<\/p>\n La venjan\u00e7a de Santa Ana contra tot el m\u00f3n<\/strong> Joan Gil<\/p>\n I<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Va ser un dia feiner, per\u00f2 ahir el Govern, la premsa i la r\u00e0dio van commemorar el dia 2 de Mar\u00e7 de 1834, quan Texas va declarar la independ\u00e8ncia de M\u00e8xic a un lloc divertidament anomenat Washington-on-the-Brazos (el Brazos \u00e9s un riu). Ahir mateix un dels Senadors per Texas va llegir al Senat Federal la […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32443,32441,32442,11138],"class_list":["post-1610","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-general-santa-ana","tag-independencia-texana","tag-sam-houston","tag-texas"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-pY","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1610","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1610"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1610\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1615,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1610\/revisions\/1615"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1610"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1610"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1610"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nLa ciutat m\u00e9s gran de Texas s’anomena Houston, per\u00f2 ell era un nord-americ\u00e0 de Tennessee, militar de carrera… i indi de vocaci\u00f3. Es va ajuntar i va viure per anys amb una tribu ind\u00edgena amiga, de la que ho va aprendre tot i va seguir practicant les danses i cerim\u00f2nies tribals en secret per molts anys. Va anar a la guerra contra una sublevaci\u00f3 \u00edndia hostil als EUA on fou ferit per una fletxa i es va fer amic del President dels EUA. Es va casar amb una noia \u00edndia, la qual dissortadament preferia un altre senyor i es va divorciar afirmant que la ferida de guerra patida per Sam a un lloc sensible li impedia complir les seves obligacions. M\u00e9s tard en Sam es va tornar a casar i va tenir 5 o 6 fills. Va decidir emigrar al territori de Texas, en aquell moment sota sobirania mexicana.<\/p>\n
\nA la fi de la dominaci\u00f3 colonial de M\u00e8xic, Texas, actualment l’estat m\u00e9s gran de la Uni\u00f3 Americana despr\u00e9s d’Alaska, estava buit, amb algunes poblacions, sobretot San Antonio, sempre al sud, prop de l’actual frontera. Hi havia moltes tribus ind\u00edgenes, per\u00f2 la pitjor i m\u00e9s intractable eren els Comanxes, que havien reeixit en formar al centre de Texas un verdader reialme enorme amb molts pobles, la “Comancher\u00eda”, impenetrable i que robaven i assassinaven colonistes. Entrar a la Comancher\u00eda era una sent\u00e8ncia de mort. La guerra contra ells duraria molt\u00edssims anys. Als mexicans se’ls va acudir firmar amb certes companyies americanes de propietat immobili\u00e0ria tractats permetent-hi la immigraci\u00f3 i establiment permanent de nord-americans angloparlants a Texas. El volum inesperat d’aquesta immigraci\u00f3 legal va estabornir a tothom. Una autoritat local va escriure en va a M\u00e8xic que s’havia d’acabar o si no, malament. En el moment de la independ\u00e8ncia hi havia 30,000 anglos i nom\u00e9s uns 7,800 mexicans.<\/p>\n
\nVa comen\u00e7ar a un petit poble anomenat Gonzales. El comandant del \u00c0lamo havia prestat un petit can\u00f3, un tub sense rodes, als colonistes perqu\u00e8 es defensessin dels Comanxes i algun temps despr\u00e9s va enviar un destacament a recuperar-lo. El van rebre a trets. La primera bandera texana era blanca volent representar aquest can\u00f3, no sempre f\u00e0cil de recon\u00e8ixer, malament dibuixat, al centre.<\/p>\n
\nSanta Ana i el seu ex\u00e8rcit van iniciar la persecuci\u00f3 de Houston cap al Nord. Aviat van arribar al territori dels colonistes, que Santa Ana va poder f\u00e0cilment prendre i destruir sense confrontacions. Els texans fugitius es volien sublevar contra Sam Houston que ho permetia tot sense defensar-los i el tractaven de covard i tra\u00efdor. Sam pensava nom\u00e9s que si ell permetia en aquell lloc la destrucci\u00f3 segura del seu ex\u00e8rcit, tot s’hauria acabat per Texas i va aguantar els insults i amenaces de destituci\u00f3.<\/p>\n
\nD’una conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquella contesa hem patit tots. Com que el General-Ex-President no podia tornar a M\u00e8xic, els EUA li van atorgar l’asil i es va establir a Nova York. Santa Ana, un home molt social, es va fer amic d’industrials, als qui va exposar una idea seva. Al seu lloc de naixement hi havia un indret anomenat “Xiclet” on es trobava una subst\u00e0ncia tova quan estava mullada que s’enduria molt despr\u00e9s d’assecar-se i que en la seva opini\u00f3 seria un producte barat i magn\u00edfic per substituir el ciment a la construcci\u00f3. Ho van provar per\u00f2 els totxos eren massa febles i no servien de res.
\nPer\u00f2 a alg\u00fa se li va acudir ficar-se un tros a la boca i li va semblar que amb una mica de sucre i algun extracte estaria molt b\u00e9. El Chiclet, la goma de mastegar, s’estendria, ai las, per tot el m\u00f3n.<\/p>\n