Ja ho diu el t\u00edtol d’aquest bloc: Nova York \u00e9s diferent, i \u00e9s diferent dels altres nord-americans i els nord-americans s\u00f3n diferents dels catalans. La ra\u00f3 \u00e9s sempre la mateixa: \u00e9s el resultat d’una barreja de raons hist\u00f2riques i ambientals, que cal entendre si es vol entendre com s\u00f3n els ciutadans d’un pa\u00eds.<\/p>\n
El comen\u00e7ament a la Pradera Els EUA s\u00f3n ara i han estat sempre des del comen\u00e7ament un pa\u00eds d’immigrants\u00a0 (o emigrants, si us agrada m\u00e9s). Aix\u00f2 tot sol els fa molt diferents dels europeus.<\/p>\n Cal posar-se al lloc dels immigrants originals brit\u00e0nics: els que van arribar a Plymouth el dia de l’Acci\u00f3 de Gr\u00e0cies que tan aviat commemorarem eren protestants Puritans. Els qui van arribar a Jamestown i despr\u00e9s a Williamstown, primera seu de govern brit\u00e0nica a Am\u00e8rica, eren m\u00e9s aviat Anglicans (que aqu\u00ed als EUA s’anomenen Episcopalians). Quelcom que hagi estudiat la hist\u00f2ria d’Anglaterra de la Renaixen\u00e7a ja sens dubte reconeix el problema: els dos grups estaven a matar i de fet es van perseguir, executar i torturar m\u00fatuament unes quantes vegades. Despr\u00e9s de la Reformaci\u00f3 a Anglaterra, els protestants es van trobar dividits en dos grups: els anglicans<\/strong> que volien viure separats de Roma i que els capellans es casessin per\u00f2 mantenint una lit\u00fargia i teologia gaireb\u00e9 iguals a les del catolicisme; els puritans<\/strong> que veien els bisbes i sacerdots anglicans com a institucions sacr\u00edlegues i volien que cadasc\u00fa lleg\u00eds en angl\u00e8s i interpret\u00e9s la B\u00edblia al seu parer. Ara que aquests dos grups havien arribat a les Am\u00e8riques buscant entre altres coses la llibertat de religi\u00f3, comen\u00e7arien a perseguir-se i matar-se entre ells una altra vegada? Aviat s\u00b4hi van afegir altres religions: els luterans alemanys, els jueus sefardites del Brasil, els cat\u00f2lics, els russos ortodoxos. Com acabaria? Hi havia perill.<\/p>\n Els pares fundadors, com els americans anomenen els autors de la Declaraci\u00f3 d’Independ\u00e8ncia i de la Constituci\u00f3, que eren homes de seny\u00a0 van recon\u00e8ixer el perill i van trobar una soluci\u00f3 nova i original, que probablement \u00e9s la forma definitiva de resoldre el problema: les religions ni serien adoptades oficialment ni serien simplement\u00a0 tolerades: estarien al MARGE\u00a0 i fora de la pol\u00edtica. L’Estat no les podria ni afavorir ni prohibir ni tocar. Els americans serien per sempre m\u00e9s\u00a0 lliures de triar i ning\u00fa els molestaria.<\/p>\n Desconfian\u00e7a de l’Estat<\/em><\/p>\n Els europeus en general esperen protecci\u00f3 i ajuts del seu govern. Els americans, no. Nom\u00e9s volen viure amb tan poc govern com possible. “Keep the government off our backs”, criden. Paguen els impostos m\u00e9s baixos del m\u00f3n industrialitzat, per\u00f2 cont\u00ednuament es queixen dels alts impostos i volen rebaixar-los.<\/p>\n Una altra vegada, cal recordar qui eren i de fet qui som els emigrants americans. Eren (i som) gent que gaireb\u00e9 sempre van marxar del pa\u00eds original perqu\u00e8 en tenien prou d’abusos, de monarquies olig\u00e0rquiques, d’arist\u00f2crates escanyapobres i alts impostos, perqu\u00e8 no volien aguantar antisemitisme i persecucions religioses i opressions, perqu\u00e8 en tenien prou d’haver d’estudiar ideologies, un dia del feixisme, l’endem\u00e0 l\u00b4Stalinisme que deien coses rares i acabaven bastint camps de concentraci\u00f3. Perqu\u00e8 no volien seguir vivint a un lloc on no hi havia esperan\u00e7a d’un futur millor per als pobres.<\/p>\n I aqu\u00ed els teniu baixant del transatl\u00e0ntic a Ellis Island i arribant a un pa\u00eds enorme i obert. Amb imaginaci\u00f3 ja podeu sentir-los cridant: Prou de Governs, Prou d’Impostos, Prou d’Ex\u00e8rcits. Ara viur\u00e9 tranquil amb la meva fam\u00edlia i ja m’ocupar\u00e9 jo mateix de resoldre els meus problemes. Si vull religi\u00f3, ja me la triar\u00e9 jo mateix.<\/p>\n I aquesta actitud es va transmetre a les generacions que van seguir i encara marquen el car\u00e0cter col.lectiu dels americans, que no volen saber res del govern i creuen molt\u00edssim en la “self-reliance” que el meu Larousse tradueix molt malament com a independ\u00e8ncia per\u00f2 \u00e9s l’expressi\u00f3 del desig de dependre d’ells mateixos nom\u00e9s.<\/p>\n Armes de Foc<\/em><\/p>\n Molta gent ridiculitza els americans perqu\u00e8 es neguen a abandonar o reinterpretar l’article 2 del Bill of Rights<\/em> que clarament (com acaba de decidir el Tribunal Suprem Federal) els dona el dret intocable de comprar armes. Diuen que a Europa aix\u00f2 no passa encara que per exemple a Su\u00efssa i Finl\u00e0ndia el percentatge d’armes de foc en propietat privada \u00e9s m\u00e9s gran.<\/p>\n A Nova York i a Washington tampoc no ens agraden les armes de foc. El Tribunal Suprem no ha prohibit mai als governs locals que regulin la possessi\u00f3 d’armes, nom\u00e9s que les facin il.legals. A Nova York per comprar una pistola\u00a0 cal tenir un perm\u00eds que \u00e9s molt dif\u00edcil d’obtenir. I si la Policia et troba pel carrer amb una arma amagada la pagar\u00e0s molt cara. Dissortadament, els criminals encara poden prendre el cotxe i anar a estats el sud a poques hores de cotxe, com per exemple a Carolina del Nord i comprar-ne f\u00e0cilment. Per\u00f2 cal transportar lamercaderia i si t’agafen tindr\u00e0s un problema molt gran.<\/p>\n La possessi\u00f3 d’armes es compr\u00e9n nom\u00e9s revisitant el passat del poble immigrant vivint tot sol a un pa\u00eds nou on calia practicar la “self-reliance” i defensar la fam\u00edlia dels perills perqu\u00e8 ni havia ni ning\u00fa volia un govern. Va quedar enregistrat en l’esperit dels ciutadans per sempre m\u00e9s.<\/p>\n Els Baptistes\u00a0 Evang\u00e8lics del Sud i l’Extrema Dreta Religiosa<\/em><\/p>\n Hi ha mols grups i grupets religiosos protestants, alguns formant part d’esgl\u00e9sies nacionals, altres simplement com a comunitats de ve\u00efnat que paguen un predicador pels sermons, casaments i serveis religiosos. A l’arrel de tots hi ha els Baptistes que de fet s\u00f3n els successors dels Puritans que van arribar d’Anglaterra i Pa\u00efsos Baixos. Llegeixen pel seu compte i interpreten la B\u00edblia literalment i volen viure seguint les seves prescripcions.<\/p>\n Entre ells hi ha hagut grups extrems que s\u00b4han deixat utilitzar per esdevenir el bra\u00e7 de la dreta religiosa. Repeteixen sempre els solgans “socials”: estan contra l’avortament, el matrimoni gay, la contracepci\u00f3, contra les aventures extramatrimonials, per l’ensenyament p\u00fablic dels 10 Comandaments a l’escola. I gr\u00e0cies al cinisme de Karl Rove, l’operatiu infame de George Bush que els va fitxar i convertir en la base del Partit republic\u00e0, tamb\u00e9 estan a favor de l’economia de mercat. No afavoreixen la just\u00edcia social sin\u00f3 la caritat i generositat personals, com feien els primers immigrants. I afavoreixen entusi\u00e0sticament l’actuaci\u00f3 d’Israel a Palestina. Un cop els jueus posseeixin tota la terra, Jeucrist tornar\u00e0 per la segona vegada i a Armaggedon, com diu l’Aocalipsi, tindr\u00e0 lloc la batalla final entre les forces del B\u00e9 i del Mal. Despr\u00e9s d’aix\u00f2 els jueus seran convertits al Cristianisme i ser\u00e0 la fi del m\u00f3n. S’oposen radicalment a la Teoria de l’Evoluci\u00f3 i la lluita contra la ci\u00e8ncia ja ha durat gaireb\u00e9 cent anys. Un dels problemes \u00e9s que interpreten el mot “Teoria” malament com si volgu\u00e9s dir hip\u00f2tesi sense fonaments, que tothom pot rebutjar racionalment.<\/p>\n Aquesta \u00e9s la basis del Partit Republic\u00e0. Aquests grups existeixen perqu\u00e8 existien al comen\u00e7ament del pa\u00eds i s\u00b4han transm\u00e8s l’actitud de pares a fills. Si un americ\u00e0 et dona el condol per una mort, et dir\u00e0 sempre que “et recordar\u00e0 a les seves preg\u00e0ries”. I a un nen petit se li desitja “que D\u00e9u el protegeixi”. I els bitllets de banc diuen “In God we Trust”. I tots els perdedors i guanyadors d’una elecci\u00f3 accepten el resultat amb un discurs que acaba sempre en “D\u00e9u beneeixi Am\u00e8rica” De fet quan pregunten a Obama perqu\u00e8 s’oposa al matrimoni gay (q\u00fcesti\u00f3 absurda, posat que el dret familiar \u00e9s de compet\u00e8ncia estrictament estatal i el President no hi pot fer res) l’Obama respon que exclusivament per raons religioses<\/p>\n Els Pares Fundadors i l’Elecci\u00f3 Presidencial<\/em><\/p>\n Molts es pregunten que perqu\u00e8 no hi ha elecci\u00f3 popular directa del President. Els Pares Fundadors van fer la seva feina a finals del S. XVIII precedint la revoluci\u00f3 francesa i van crear una verdadera rep\u00fablica, la primera que fou democr\u00e0tica, l’edifici pol\u00edtic i constitucional m\u00e9s original i valu\u00f3s que el m\u00f3n hagi vist mai.<\/p>\n Molts comentaristes han dit que els Pares Fundadors en la seva saviesa no es fiaven del tot del poble i van preferir fer elegir un Col.legi electoral de gent que sab\u00e9s de qu\u00e8 anava. Potser \u00e9s veritat, per\u00f2 hi havia raons pr\u00e0ctiques.<\/p>\n En primer lloc la Constituci\u00f3 que van escriure establia clarament que totes les eleccions s\u00f3n exclusivament estatals i que no hi ha cap elecci\u00f3 federal. I aix\u00ed ha quedat. Sense eleccions federals l’elecci\u00f3 directa \u00e9s evidentment impossible. Per\u00f2 encara es pot anar m\u00e9s enll\u00e0: les eleccions al segle XVIII consistien en reunions d\u00b4homes al ve\u00efnat amb discussi\u00f3 dels candidats, discursos de suport i al final un vot o en veu alta o al\u00e7ant les mans o separant-se en grups (com es fa encara als Caucus). Evidentment aquest sistema no es podia quantificar i una elecci\u00f3 per un mili\u00f3 de ciutadans era impossible d’organitzar amb la tecnologia del temps. No va ser fins molt entrat el S XIX que es va inventar el “sistema australi\u00e0”, el vot amb butlletes de paper que ho va canviar tot.<\/p>\n Perqu\u00e8 no ho canvien ara. primera perqu\u00e8 la Constituci\u00f3 no es toca sense motiu greu. despr\u00e9s perqu\u00e8 ha anat sempre molt b\u00e9. En Lincoln, en Johnson, en Clinton van ser elegits tamb\u00e9 sense majoria de vots . En W tamb\u00e9, per\u00f2 deixem-ho c\u00f3rrer. Era l’excepci\u00f3. Si el Col.legi no es pogu\u00e9s decidir, l’elecci\u00f3 seria feta per la Casa de Representants, cosa que ha tingut lloc dues vegades, l’ultima a primers del segle XIX.<\/p>\n I els Pares Fundadors ho van preveure tot: els perills de la religi\u00f3 organitzada, els perills d’un Govern lluny\u00e0, la necessitat de garantir la independ\u00e8ncia de la gent i la necessitat de tenir jutges lliures i independents.<\/p>\n I sobretot van introduir la separaci\u00f3 entre les branques executiva,\u00a0 legislativa i judicial, un dels principis pol\u00edtics m\u00e9s grans que s\u00b4hagin formulat mai<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ja ho diu el t\u00edtol d’aquest bloc: Nova York \u00e9s diferent, i \u00e9s diferent dels altres nord-americans i els nord-americans s\u00f3n diferents dels catalans. La ra\u00f3 \u00e9s sempre la mateixa: \u00e9s el resultat d’una barreja de raons hist\u00f2riques i ambientals, que cal entendre si es vol entendre com s\u00f3n els ciutadans d’un pa\u00eds. El comen\u00e7ament […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[2303,2304],"class_list":["post-16","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-eua-eleccions","tag-extrema-dreta-religio"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-g","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/em><\/p>\n