{"id":1597,"date":"2017-02-22T20:30:17","date_gmt":"2017-02-23T02:30:17","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1597"},"modified":"2017-02-23T13:27:27","modified_gmt":"2017-02-23T19:27:27","slug":"roe-vs-wade-el-suprem-i-la-legalitzacio-de-lavortament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2017\/02\/22\/roe-vs-wade-el-suprem-i-la-legalitzacio-de-lavortament\/","title":{"rendered":"“Roe vs Wade”, el Suprem i la Legalitzaci\u00f3 de l’Avortament"},"content":{"rendered":"

Aquesta hist\u00f2ria tingu\u00e9 lloc a la ciutat de Dallas. En 1970 dues advocades joves, feministes i progressives d’aquesta ciutat, Sarah Weddington i Linda Coffee, contra tota probabilitat van anar als tribunals federals exigint l’eliminaci\u00f3 de la llei texana que prohibia l’avortament excepte en cas de perill de mort. Tres anys despr\u00e9s van guanyar al Tribunal Suprem. Van triar com a exemple de la injust\u00edcia i com a titular nominal del proc\u00e9s una dona anomenada Norma McCorvey, que acaba de morir prop de Dallas fa uns dies als 69 anys. La Norma, ja embarassada de cinc mesos, va firmar un document jurat assegurant que havia demanat una terminaci\u00f3 i li havia estat negada degut a la llei. Com que no era cas d’exposar-la a l’opini\u00f3 p\u00fablica, li van canviar el nom per “Jane Roe<\/em>“, un nom gen\u00e8ric americ\u00e0 per una dona de nom desconegut. La queixa i el proc\u00e9s estaven dirigits contra el Fiscal General de Dallas, Henry Wade, que pel seu c\u00e0rrec tenia l’obligaci\u00f3 de defensar les lleis de l’estat de Texas.
\nEl cas ROE CONTRA WADE<\/strong> havia nascut i faria mundialment famosos els dos noms oposats. Potser per sempre.<\/p>\n

Les accions legals van durar tres anys i la Norma no va ser informada de res ni fou invitada a cap sessi\u00f3 dels tribunals. Es va assabentar del resultat llegint el diari i per deu anys, en vista de les reaccions violentes li va semblar prudent no donar la cara. El seu embar\u00e0s va acabar en el naixement d’una nena que va donar per adopci\u00f3. Curiosament, no se sap que hagu\u00e9s tingut mai un avortament.<\/p>\n

Biografia de Norma McCorvey, feta famosa com a “Jane Roe”<\/em><\/strong>
\nLa Norma fou una pobre nena molt desgraciada, v\u00edctima de condicions socials dolentes i de la mis\u00e8ria. Fou una nena no desitjada i mal tractada, filla de pares divorciats i una mare alcoh\u00f2lica. Als deu anys fou enxampada robant diners a una gasolinera i ficada a una instituci\u00f3 per delinq\u00fcents juvenils. Fou alliberada per la intervenci\u00f3 d’un parent que la va endur a casa seva nom\u00e9s per violar-la a plaer fins que ella es va escapar, per casar-se als 16 anys, ja engrescada amb alcohol i drogues. Es guanyava la vida fent feina dom\u00e8stica o de cambrera a restaurants. Despr\u00e9s del divorci, va quedar embarassada tres vegades per homes diferents (potser per violaci\u00f3). Despr\u00e9s del primer part va dur la filleta a la seva mare i va desapar\u00e8ixer, seguint amb les drogues i l’alcohol. A la tornada fou arrestada per haver abandonat un beb\u00e8. Ja alliberada, va firmar papers permetent a la mare que adopt\u00e9s la criatura, que era neta seva. Va donar el segon i tercer fill per adopci\u00f3. Havia estat sempre bisexual i arribada a la maduresa va triar una dona lesbiana com a companyona fins la seva mort.<\/p>\n

Deu anys despr\u00e9s hi va haver grans moviments feministes en defensa del “Roe vs Wade”<\/em> i va decidir revelar-se per enjoiar la gl\u00f2ria (encara que no havia fet res tret de firmar un paper i de fet nom\u00e9s havia estat utilitzada). Ho va pagar car. Els enemics violents de la dreta religiosa la van perseguir. Va rebre escopinades a la cara, insults i amenaces i alg\u00fa va disparar trets de carabina a la seva finestra. No obstant aix\u00f2, va pujar a la plataforma a una manifestaci\u00f3 de 300,000 dones presidida per la Gloria Steinem amb Jane Fonda i Glenn Close i va escriure un llibre una mica vulgar que probablement no s’hauria hagut de publicar, trobant feina de consellera a una cl\u00ednica d’avortaments per a dones pobres a Dallas.<\/p>\n

Una cosa extraordin\u00e0ria va tenir lloc. Jane Roe es va passar a l’adversari. Els Baptistes que bloquejaven i molestaven les dones que volien entrar, van llogar un local al costat mateix de la cl\u00ednica on Norma treballava i un Pastor va comen\u00e7ar a parlar amb ella i la va convertir a la causa contra els avortaments. Va ser batejada seguint el ritus dels Baptistes i va esdevenir una “nascuda per segona vegada” esdevenint una militant activa protestant contra la causa anterior i va escriure un segon llibre, aquesta vegada contra les morts de beb\u00e8s. Despr\u00e9s d’algun temps, va determinar que els Baptistes eren massa donats a confrontaci\u00f3 i fins i tot violents (hi ha hagut assassinats de metges per ser assassins de beb\u00e8s) i va abandonar aquesta denominaci\u00f3 per fer-se Cat\u00f2lica, una esgl\u00e9sia que tamb\u00e9 s’oposava als avortaments per\u00f2 de forma m\u00e9s tranquil\u00b7la. Al final de la seva carrera va anar a diverses manifestacions contra Obama, anomenant-lo “assass\u00ed de babies”.<\/p>\n

Els arguments del Tribunal Suprem<\/strong>
\nLes dues advocades a l’arrel de Doe vs Wade <\/em>van donar dues justificacions per la seva querella:
\n1) violaci\u00f3 del dret a la intimitat (“privacy” explicat m\u00e9s abaix) i
\n2) violaci\u00f3 de la igualtat de drets.
\nEl primer dels dos arguments guanyaria el dia.<\/p>\n

La “privacy<\/strong>” dels Americans \u00e9s nom\u00e9s en part igual a la nostra “intimitat<\/em>“, que inclou nom\u00e9s coses com ara la prohibici\u00f3 de fer p\u00fablics secrets o coses confidencials d’una persona, o fer publicitat per destruir injustament la reputaci\u00f3 d’alg\u00fa o apropiar-se del nom o fotografia d’una altra persona.<\/p>\n

La “privacy” en canvi inclou en primer lloc “la interfer\u00e8ncia intrusiva i no desitjada en els nostres afers personals<\/strong>” Hi ha coses molt personals que nom\u00e9s l’afectat t\u00e9 el dret de decidir, diguin el que diguin els altres, per exemple si hom vol casar-se i amb qui, quina professi\u00f3 tria, si vol acceptar una religi\u00f3 o no, i moltes altres coses. El concepte religi\u00f3s del pecat cau dintre aquest grup. I aqu\u00ed tornem a la dona embarassada. Una de dues coses ha de decidir: si termina l’embar\u00e0s o si el continua fins el naixement i NING\u00da<\/em> fora de la dona t\u00e9 cap dret a decidir per ella. Per aix\u00f2 l’avortament no es pot prohibir. Qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 que l’estat mani a una dona tenir un fill? Si \u00e9s moral o no o contrari a la religi\u00f3 ho ha de decidir la dona per ella sola.<\/p>\n

El dret a la “privacy” no est\u00e0 formulat a la Constituci\u00f3 dels EUA, per\u00f2 hi apareix en esperit i intenci\u00f3 moltes vegades, com els Suprems han determinat. La noci\u00f3 fou introdu\u00efda expl\u00edcitament a la jurisprud\u00e8ncia americana pel fam\u00f3s just\u00edcia Brandeis, jutge del Suprem, en 1890 i identificat com un Dret Natural. Igualment la privacy est\u00e0 inclosa a la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets de l’Home.<\/p>\n

El Tribunal Suprem dels EUA (els Americans per costum en diuen aix\u00ed enlloc de Federal) va decidir seguint aquest argument per 7 a 2 el 22 de gener de 1973 i el Just\u00edcia Blackmun va escriure l’opini\u00f3 molt expl\u00edcita del Tribunal. Es tractava d’embarassos “que no eren desitjats per una o m\u00e9s raons com conveni\u00e8ncia, planificaci\u00f3 familiar, economia, desinter\u00e8s per fills, la vergonya de la il\u00b7legitimitat…” Aix\u00f2 \u00e9s seguit per la bomba “Qualsevol dona t\u00e9 dret a un avortament si ho demana i troba un metge disposat a fer-ho”. I encara m\u00e9s clar: “La majoria del Tribunal mant\u00e9 aquest punt de vista: durant el per\u00edode abans que el fetus esdevingui viable, la Constituci\u00f3 del EUA valora la conveni\u00e8ncia, disposici\u00f3 emocional o capritx de la mare putativa m\u00e9s que la vida o vida potencial del fetus” Wow!<\/p>\n

Va afegir, no obstant que a mesura que el fetus creix cap a la viabilitat, que podria arribar a les 20 0 22 setmanes, l’estat podria adquirir un inter\u00e8s leg\u00edtim en la seva protecci\u00f3 i que lleis en aquest sentit serien permissibles, cost que va obrir un fenomenal forat per atacs dels adversaris. Hi ha molts estats que han imposat regulacions abusives que fan dif\u00edcil o impossible l’avortament. El Sr Vicepresident Pence com a Governador d’Indiana ha estat un dels lluitadors m\u00e9s temibles, creatius i inflexibles inventant barreres per fer molt dif\u00edcils o impossibles els avortaments. Que D\u00e9u preservi la vida del President Trump.<\/p>\n

Els Suprems havien abrogat nom\u00e9s la llei de Texas, per\u00f2 les feministes tenien un segon proc\u00e9s en marxa al Tribunal dels EUA a Ge\u00f2rgia, exigint l’eliminaci\u00f3 de les lleis contra terminacions de l’embar\u00e0s que tenien 24 estats. Aquest tribunal havia dubtat, per\u00f2 despr\u00e9s de llegir l’argumentaci\u00f3 del Suprem, van anular en l’acte les 24 lleis i a m\u00e9s van declarar que l’ordre s’estenia a tots els estats de la Uni\u00f3. L’avortament havia quedat legalitzat.<\/p>\n

Els arguments dels adversaris<\/strong>
\nEs troben a les files de la comunitat protestant dels Baptistes, fort\u00edssima al Sud i moltes altres parts de la Uni\u00f3 que practiquen una metodologia molt agressiva i perillosa i no cedeixen mai. L’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica hi participa plenament per\u00f2 sense viol\u00e8ncia. En temps del Papa Wojtyla, l’oposici\u00f3 militant a l’avortament era un dels criteris que ajudaven a ser bisbe o cardenal i els nous nomenats sovint apareixien en p\u00fablic per primera vegada fent sermons fervorosos en contra i intentant manobres pol\u00edtiques, cosa que sembla haver acabat amb el Papa Francesc, que mant\u00e9 la doctrina per\u00f2 ha acabat amb l’obsessi\u00f3.<\/p>\n

L’argument que tenen \u00e9s sempre el mateix: que la nova vida comen\u00e7a a la concepci\u00f3 i que qualsevol avortament \u00e9s un assassinat d’un beb\u00e8 i per tant els metges que ho fan s\u00f3n criminals que a vegades es mereixen la mort.<\/p>\n

Jo diria que la vida, f\u00e0cil de recon\u00e8ixer per\u00f2 impossible de definir, nom\u00e9s es va iniciar a la terra d’un cop per tots fa molts milions d’anys i ha estat transmesa d’un individu a l’altre i d’una esp\u00e8cie a l’altre sense interrupci\u00f3, o sigui que ni s’ha acabat mai ni pot comen\u00e7ar de nou. Totes les c\u00e8l\u00b7lules del cos, incloses les dels \u00f2rgans que treu un cirurgi\u00e0 s\u00f3n tan humanes com un ou fecundat per\u00f2 cal un grau d’organitzaci\u00f3 considerable i un cervell que funcioni fins que es pugui parlar d’un nou individu, cosa que arriba nom\u00e9s amb la viabilitat.<\/p>\n

El cas de l’avortament ara ja des de fa m\u00e9s de 40 anys ha causat una interminable divisi\u00f3 dintre del poble americ\u00e0 en tot: vida comunit\u00e0ria, religi\u00f3, pol\u00edtica, eleccions, programes de r\u00e0dio i televisi\u00f3 i no hi ha indicis que s’estigui acabant. Els Republicans insisteixen en massa en nomenar un nou jutge suprem disposat a abolir el Roe vs Wade<\/em>, que ser\u00e0 dif\u00edcil per\u00f2 no impossible.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n

Per m\u00e9s informaci\u00f3 llegiu l’article “As Jane Roe, she symbolized abortion divide<\/em>” al NYTimes del 19 Febrer 2017 que cont\u00e9 moltes refer\u00e8ncies i d’on he tret algunes dades.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquesta hist\u00f2ria tingu\u00e9 lloc a la ciutat de Dallas. En 1970 dues advocades joves, feministes i progressives d’aquesta ciutat, Sarah Weddington i Linda Coffee, contra tota probabilitat van anar als tribunals federals exigint l’eliminaci\u00f3 de la llei texana que prohibia l’avortament excepte en cas de perill de mort. Tres anys despr\u00e9s van guanyar al Tribunal […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[29974,32335,32439,29964],"class_list":["post-1597","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-avortaments","tag-dallas","tag-jane-doe","tag-tribunal-suprem-dels-eua"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-pL","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1597","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1597"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1597\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1605,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1597\/revisions\/1605"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1597"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1597"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1597"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}