![\"\"](\"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2017\/01\/IMG_1872254.jpg\")
Anunci publicat al NYTimes del diumenge 22 Gener 2017<\/p><\/div>Qui \u00e9s Obama?<\/strong> Doncs perqu\u00e8 l’odiaven tant sobretot els llibertaris del Partit Republic\u00e0, la gent del Tea Party i del Caucus of Liberty congressional? Obama fou un pol\u00edtic una mica inepte. Els seus alt\u00edssims principis no es van compaginar b\u00e9 amb la realitat de la vida pol\u00edtica i no va saber com respondre. Un dels pocs \u00e8xits van ser les regulacions (no pas lleis) que va publicar amb ordres sobre protecci\u00f3 ambiental i el problema clim\u00e0tic, que Trump ja ha comen\u00e7at a destruir tamb\u00e9 amb ordres presidencials hores despr\u00e9s del jurament i desapareixeran. Coneix el lector all\u00f2 de “parlant la gent s’ent\u00e9n<\/em>“? Obama ho creia molt. Per ell l’\u00e8xit que esperava havia de ser bipartis\u00e0 i el volia aconseguir seient a la taula, exposant arguments i fent arribar a la conclusi\u00f3 l\u00f2gica. Quina equivocaci\u00f3 tan gran. Aix\u00ed un pol\u00edtic no aconseguiria arreglar res gaireb\u00e9 mai. Li agradava molt anar a townmeetings<\/em>, discussions amb gent com\u00fa a moltes ciutats petites per explicar la seva pol\u00edtica i queixar-se del boicot republic\u00e0, per\u00f2 no li va servir per popularitzar la seva opini\u00f3. Una cosa que fatalment no sabia o no volia fer, van ser els famosos onliners<\/em>, els slogans breus simplifics que resulten en titulars, com ara “els mexicans s\u00f3n criminals<\/em>“, que tenen molta for\u00e7a propagand\u00edstica. Obama no acabava sovint als titulars, a diferencia de Trump, per exemple, que va saber ocupar les primeres planes de franc per mesos.<\/p>\n El comen\u00e7ament del drama<\/strong> La gran crisi banc\u00e0ria del 2008 i els desnonaments<\/strong> El moviment popular contra Wall Street a Nova York<\/strong> Obamacare<\/strong> L’assassinat de 20 nens petits a Connecticut<\/strong> Els serveis secrets<\/strong> El cas dels immigrants<\/strong> Les relacions racials<\/strong> Resum<\/strong> Obama va fer un gran discurs de comiat a Chicago, sens dubte un dels millors productes de la ci\u00e8ncia pol\u00edtica americana, que sobreviur\u00e0. Voldria acabar amb una cita d’aquest article que reflecteix molt b\u00e9 la seva fe i personalitat:<\/p>\n “Enlloc d’insultar a l’Internet gent desconeguda, mireu de parlar cara a cara amb els vostres adversaris”<\/em><\/strong><<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n <\/ins><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Qui \u00e9s Obama? \u00c9s un home negre, nascut de mare blanca i pare musulm\u00e0 keny\u00e0 divorciat de la mare, crescut a Indon\u00e8sia i Hawaii, dotat d’una intel\u00b7lig\u00e8ncia extraordin\u00e0ria, amb un diploma d’advocat de Harvard i intensament protector de la seva intimitat familiar volent ser el marit i pare que a ell li va faltar. Va […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[1280,32391,724,83,32434,29947,32432,32433,32404],"class_list":["post-1567","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-barack-obama","tag-donald-trump","tag-estats-units","tag-immigracio","tag-llibertaris","tag-occupy-wall-street","tag-partit-republica","tag-trayvon","tag-trump"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-ph","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1567","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1567"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1567\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1577,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1567\/revisions\/1577"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1567"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1567"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1567"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n\u00c9s un home negre, nascut de mare blanca i pare musulm\u00e0 keny\u00e0 divorciat de la mare, crescut a Indon\u00e8sia i Hawaii, dotat d’una intel\u00b7lig\u00e8ncia extraordin\u00e0ria, amb un diploma d’advocat de Harvard i intensament protector de la seva intimitat familiar volent ser el marit i pare que a ell li va faltar. Va gaudir sempre d’un nivell alt\u00edssim de respecte i suport popular i tothom el veu com potser el president amb m\u00e9s dignitat i respectabilitat dels temps moderns. No va tenir en vuit anys ni un sol esc\u00e0ndol (!)<\/p>\n
\nVa passar literalment el primer dia. La seva elecci\u00f3 havia resultat en una gran explosi\u00f3 d’alegria i entusiasme. Jo no em vaig poder estar d’anar a Harlem, per\u00f2 la gent blanca estaven igual de contents. Al seu jurament es van presentar uns 800’000 ciutadans.
\nEls Republicans, en minoria al Congr\u00e9s es van esverar, tement que Obama els escombraria. Alguns dirigents, desesperats, es van reunir a un Restaurant. Un grup va proposar intentar el bloqueig i la dissensi\u00f3 contra Obama. No ho sabia ning\u00fa, per\u00f2 el Tea Party acabava de n\u00e9ixer.<\/p>\n
\nLa crisi s’havia desfermat durant les darreres setmanes del govern de George W. Bush. Tothom estava espantat sense saber qu\u00e8 fer. L’economia mundial estava en perill. Bush va intentar fer aprovar una llei donant fons als bancs i companyies d’hipoteques. El seu Congr\u00e9s es va negar. Els llibertaris, cada dia una fracci\u00f3 republicana m\u00e9s poderosa, no acceptarien mai que el govern fes pagaments a companyies.
\nObama, arribat dies despr\u00e9s, va acceptar, com havia fet Bush, el cam\u00ed de l’ajut als bancs i les f\u00e0briques d’autos i va poder guanyar al Congr\u00e9s gr\u00e0cies a la seva majoria Dem\u00f2crata. Al poc temps, la premsa va anunciar que malgrat el desastre causat per ells, els banquers havien rebut milions en primes, sens dubte amb diners del govern, i per tant trets dels impostos. El poble es va enrabiar molt i els banquers principals van ser cridats a la Casa Blanca. Espantats, van fer una reuni\u00f3 pr\u00e8via decidint fer totes les concessions que calgu\u00e9s. Per\u00f2 a Obama li semblava, en l\u00ednia amb el seu parit Dem\u00f2crata, que calia col\u00b7laborar amb aquests senyors en benefici del pa\u00eds sense humiliar-los i no va exigir res. Aquesta seria la primera topada amb els Progressius que l’havien dut al poder.<\/p>\n
\nEls de l’Occupy Wall Street<\/em>, amb una organitzaci\u00f3 perfecta i extraordin\u00e0ria, van ocupar per molt de temps una pla\u00e7a molt c\u00e8ntrica de Manhattan on van rebre molt\u00edssims visitants, relativament prop de Wall Street i va quedar molt clar que tenien un suport popular enorme. Deien, per primera vegada, que el Govern regalava milions als rics i no es preocupava per la majoria de la poblaci\u00f3 ni la classe obrera,, que ho pagaven tot amb desnonaments, p\u00e8rdua de la feina i caiguda del nivell de vida. Van obrir moltes orelles. Essent novaiorquesos, \u00e9s poc probable que fossin llibertaris de dretes, per\u00f2 aquests tamb\u00e9 estaven escoltant. El moviment popular que 7 anys despr\u00e9s portaria Trump al poder ja havia sortit al carrer. Ning\u00fa volia ajudar la classe treballadora. Calia prendre el poder i fer fora a tothom. El Tea Party va saber organitzar moltes manifestacions anti-Obama, sempre a nivell local, apuntant directament a la base. Aviat, els consellers de Trump ho van escoltar i li van explicar com parlar a la gent descontenta amb poca educaci\u00f3, una art que ell sabria perfeccionar. Obama, en canvi, seguia utilitzant el llenguatge racional i complexe que pocs treballadors amb poca educaci\u00f3 entenien.<\/p>\n
\nL’asseguran\u00e7a mig obligat\u00f2ria de malaltia, anomenada Obamacare en burla pels Republicans, per\u00f2 un mot que Obama va acceptar ell mateix, significaria la fi a la seva activitat legislativa encara als primers quatre anys. Despr\u00e9s de presentar el projecte de llei al Congr\u00e9s, per ensenyar bona voluntat, va anar en persona al Capitoli a parlar amb els dos partits i poder aprovar una bona llei, per la que hi havia suport popular. Obama, segur de la seva posici\u00f3 i ra\u00f3, volia explicar-ho tot i estava disposat a acceptar millores en els detalls. La reuni\u00f3 fou un frac\u00e0s total. Al final d’hores de disputa vana, Obama va anunciar que ell ja en tenia prou i que havia guanyat les eleccions i faria aprovar la llei pels seus Dem\u00f2crates, cosa que va fer sense un sol vot republic\u00e0. Els progressius (l’esquerra) es van indignar amb Obama perqu\u00e8 enlloc d’oferir l’asseguran\u00e7a universal amb el Medicare que tenim els vellets, o almenys lluitar per establir-la, van regalar el negoci a companyies d’asseguran\u00e7a privades. Per\u00f2 qui no oblidaria mai van ser els Republicans. Empesos pel Tea Party van encetar una campanya brutal d’insults, rid\u00edculs i mentides grolleres contra Obama i la nova llei que no s’aturaria m\u00e9s fins l’arribada de Trump que vol derogar la llei sense substituci\u00f3.
\nObama havia fet aprovar legislaci\u00f3 per darrera vegada. Poc despr\u00e9s els Republicans van recuperar la majoria a la Cambra baixa i no hi hauria res a fer. Rebutjarien absolutament tot que vingu\u00e9s d’ell. El sistema del boicot total funcionava.<\/p>\n
\nVa demostrar la impot\u00e8ncia del govern Obama. Un noi jove esquizofr\u00e8nic havia pres un fusell semi-autom\u00e0tic, assassinat la seva mare, anat a una escola prim\u00e0ria, mort a trets un mestre i 20 nens del primer i segon grau abans de su\u00efcidar-se. Hi va haver una gran commoci\u00f3 a tot el pa\u00eds.
\nObama, sabedor del suport popular va enviar al Congr\u00e9s un projecte de llei no gaire radical introduint certs controls en la venda d’armes. El dia del debat va fer venir a Washington els pares i els va fer seure al balc\u00f3 de la Cambra. La llei fou rebutjada per dos vots. Els Republicans deien que enlloc de regular la venda d’armes, el que calia era armar a tothom perqu\u00e8 pogu\u00e9s defensar-se, a m\u00e9s de millorar l’assist\u00e8ncia psiqui\u00e0trica. Obama va apar\u00e8ixer en TV davant les c\u00e0meres amb els pares i es va posar a plorar de tristor. No va tornar a provar mai m\u00e9s per\u00f2 feia discursos cada vegada que passava una altra barrabassada amb fusells autom\u00e0tics, cosa bastant freq\u00fcent, afegint que no li deixaven fer res.<\/p>\n
\nObama fou un gran defensor de moltes formes de vigil\u00e0ncia electr\u00f2nica i va introduir c\u00e0stigs dur\u00edssims a qualsevol persona com Ed Snowden que viol\u00e9s secrets d’estat, i en algun cas va ficar a la pres\u00f3 gent que havien denunciat certes coses. Sense dubte moltes d’aquestes directives violaven drets civils i aquesta vegada el desencontre amb tots els progressius fou final.<\/p>\n
\nHi ha molts il\u00b7legals mexicans al pa\u00eds, per\u00f2 en l’actualitat la immigraci\u00f3 il\u00b7legal mexicana ha baixat a zero, substitu\u00efda per l’arribada de centre-americans espantats per les condicions intolerables a Hondures, El Salvador i Guatemala. Obama va comen\u00e7ar a pagar a M\u00e8xic per fer all\u00f2 que Turquia fa amb els sirians. En l’actualitat, Trump diu que vol construir una muralla (wall<\/em>) de m\u00e9s de 2,000 milles per uns 150 mil milions per substituir les 700 milles de tanca (fence<\/em>) que Ja existeix a llocs de Texas, Arizona i Calif\u00f2rnia. Es veu que hi ha una gran difer\u00e8ncia entre wall i fence,<\/em> \u00e9s a dir muralla i tanca.
\nObama va escriure una magn\u00edfica llei d’immigraci\u00f3, probablement la millor, i la va enviar al Congr\u00e9s que la va rebutjar amb insults i mentides. El lector recordar\u00e0 que a difer\u00e8ncia d’Europa, tots els Americans llevat dels pocs ind\u00edgenes som immigrants o descendents, o sigui que aquestes coses les veiem de forma diferent dels europeus.
\nIncapa\u00e7 de fer aprovar lleis, Obama va rec\u00f3rrer a l’\u00fas d’Ordres Executives, la legitimitat constitucional de les quals era molt dubtosa. Ho va intentar per darrera vegada amb el seu projecte d’immigraci\u00f3. Fou anul\u00b7lada pel Tribunal Federal Suprem.<\/p>\n
\nCuriosament, Obama fou poc actiu en problemes racials, que molts havien vist com el seu punt fort, i nom\u00e9s va actuar sota pressi\u00f3. Tampoc li va anar b\u00e9. El primer cas poc despr\u00e9s de la primera elecci\u00f3 fou un incident rid\u00edcul prop de la Universitat Harvard. Un policia acabava de detenir i emmanillar a un home negre que estava intentant entrar a una casa, nom\u00e9s que el senyor negre era un Professor de Harvard i el propietari de la casa. Obama va decidir ficar-s’hi per fer pedagogia de com resoldre tensions racials i va invitar al senyor negre i al policia a venir a la Casa Blanca a prendre una cervesa i parlar cara a cara. Ell hi creia molt en aquestes coses. La TV va ensenyar una escena rid\u00edcula, amb Obama, Biden i els dos protagonistes asseguts a una tauleta amb cares de circumst\u00e0ncia i poca amistat.
\nEl segon i ja molt dolent cas, fou l’assassinat de Trayvon, un jove negre que havia sortit de casa per comprar snacks i fou assassinat sense cap ra\u00f3 per un \u00a8vigilant\u00a8aficionat que no tenia dret a anar armat. Obama va comentar que ell hauria pogut ser Trayvon feia anys, per\u00f2 l’assass\u00ed se’n va sortir.
\nAix\u00f2 fou seguit de molts incidents on joves negres desarmats foren abatuts pel policia. Tots els incidents foren presentats gr\u00e0cies a v\u00eddeos fets amb iPhone, que van revelar una cosa que passava molt sense que ning\u00fa en volgu\u00e9s parlar. Obama no es va lluir gaire. Activistes, trencant amb ell perqu\u00e8 no ajudava, van fundar el moviment “Black lives matter<\/em>.” Per\u00f2 qu\u00e8 hauria pogut fer el President, un advocat, sin\u00f3 defensar la policia, i els jutges (l’anomenada “Llei i Ordre”)?<\/p>\n
\nBarack Obama, conven\u00e7ut de la seva rectitud, capacitat d’orador i devoci\u00f3 a la just\u00edcia, creient religiosament en el di\u00e0leg racional, va fallar perqu\u00e8 un home com ell es va negar a caure en el parany dels slogans, les mentides, violacions de promeses i les negociacions brutes a porta tancada. Ell i el seu partit van sucumbir desastrosament a un moviment populista principalment dirigit per llibertaris que mentia, deformava i l’insultava cont\u00ednuament, que ara vol destruir fins i tot la mem\u00f2ria dels seus vuit anys, els seus esfor\u00e7os protegint els drets de les dones, els gays, transsexuals i el dret d’aquests ciutadans al matrimoni.
\nPenso sovint que un problema dels Catalans entenent les circumst\u00e0ncies de la pujada al poder del President Trump consisteix en que els populistes tant a Catalunya com a l’estat s\u00f3n d’esquerres, mentre que Trump i els seus, com la majoria dels populistes europeus s\u00f3n de dretes. Hi ha al m\u00f3n llibertaris de dreta i d’esquerra, que s\u00f3n gent molt diferent, i Trump \u00e9s molt de dretes, a m\u00e9s de no tenir cap ideologia coherent.<\/p>\n