{"id":154,"date":"2011-01-07T03:17:11","date_gmt":"2011-01-06T21:17:11","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=154"},"modified":"2011-01-07T07:13:42","modified_gmt":"2011-01-07T01:13:42","slug":"la-llengua-nord-americana-racisme-paraules-prohibides-vulgaritats-i-insults","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2011\/01\/07\/la-llengua-nord-americana-racisme-paraules-prohibides-vulgaritats-i-insults\/","title":{"rendered":"La llengua nord-americana: racisme, paraules prohibides, vulgaritats i insults"},"content":{"rendered":"


\n<\/strong>En sabem d’insultar i ofendre en catal\u00e0? Coneixem bons renecs? Utilitzem insults \u00e8tnics col.lectius? M’imagino m\u00e9s d’un lector responent que naturalment que s\u00ed que en coneix, per\u00f2 que ni usa aquestes paraules tan lletges ni permet als fills que ho facin. Si de cas, els nens, per\u00f2 mai les nenes.<\/p>\n

Als EUA \u00e9s igual o pitjor, per\u00f2 com a pa\u00eds d’immigrants que ja ha viscut moltes tensions entre nadius i novel arribats, els insults racials i \u00e8tnics hi estan molt representats. Hi ha qui no en fa cas o que riu, per\u00f2 els destinataris dels insults racials (\u00e8tnic “slurs”, se’n diu) s’ho prenen seriosament, pateixen molta r\u00e0bia quan els senten, i alguna vegada la topada podria acabar malament. A vegades fan anuncis a la TV destinats als pares: els “slurs<\/em>” promouen l’odi racial i la intoler\u00e0ncia. Els Americans en tenen per gaireb\u00e9 tots els pobles de la terra: italians, indis, irlandesos, hispans, xinesos, jueus… i negres.<\/p>\n

Un consell que jo donaria a tots els estrangers d’altra parla materna que venen als EUA \u00e9s que s’abstinguin d’intentar usar expressions informals o dialectals i que mirin de parlar un angl\u00e8s tan acad\u00e8mic com puguin. Per usar correctament expressions dialectals o vulgars, que s’aprenen en mala hora de la TV o el cinema en versi\u00f3 original, cal con\u00e9ixer el context social, considerar el grau d’educaci\u00f3 i el c\u00e0rrec dels interlocutors, les convencions ling\u00fc\u00edstiques i fins i tot a vegades la hist\u00f2ria del pa\u00eds. Si no, hi ha el perill de ser molt mal ent\u00e9s i quedar fitxat.<\/p>\n

Mark Twain i la paraula prohibida que no es pot ni parlar ni escriure<\/strong><\/em>
\nAcaben de reeditar el “Huckleberry Finn”, una de les obres mestres de Mark Twain, probablement l’escriptor americ\u00e0 m\u00e9s important del segle XIX, que \u00e9s un verdader patrimoni nacional. Naturalment, degut a l’ambient i a l’\u00e8poca, a l’obra surten molts negres, sovint esclaus i m\u00e9s d’una vegada s\u00f3n anomenats, com es feia sovint en aquell temps, amb una certa paraula ara classificada com a racista i completament prohibida, que a la nova edici\u00f3 ha estat substitu\u00efda per “esclau<\/em>“, com si ser esclau no fos tan dolent ni ofensiu com pert\u00e0nyer a la ra\u00e7a negra. Com si el problema fos la ra\u00e7a i no l’esclavatge… Cal notar, en qualsevol cas, que Twain nomes posa la paraula en q\u00fcesti\u00f3 en els llavis dels seus personatges, per\u00f2 no l’usa mai en la narrativa de l’autor. No hi ha cap base per sospitar que al segle XIX la paraula n—r<\/em> fos racista o derogat\u00f2ria. Fins i tot surt al t\u00edtol d’una novel\u00b7la del temps famosa i\u00a0 un escriptor com Dickens tamb\u00e9 la va utilitzar.<\/p>\n

Hi ha molta discussi\u00f3 sobre aquest acudit de l’editor de voler canviar el passat i tractar a Mark Twain absurdament i sense cap motiu de racista, com fa sotmetent-lo a censura.<\/p>\n

Com cal referir-se a un ciutad\u00e0 negre<\/strong><\/em>
\nHist\u00f2ricament, s’ha fet de moltes maneres, segons l’\u00e8poca i la designaci\u00f3 ha variat molt depenent de molts factors socials. La paraula censurada de qu\u00e8 parlem que escriur\u00e9 aqu\u00ed perqu\u00e8 els lectors no coneixen el pa\u00eds ni (com jo) no voldrien ofendre ning\u00fa, \u00e9s “nigger<\/em>” en totes les seves seves variants com ara el dialectal urb\u00e0 “nigga<\/em>” o tamb\u00e9 “niglet<\/em>“, (un nen negre). Est\u00e0 terminantment prohibit pronunciar aquesta paraula en p\u00fablic o fins i tot escriure-la (per\u00f2 \u00e9s acceptable escriure “n—–r<\/em>“, perqu\u00e8 ens entenem). L’editor de Twan tamb\u00e9 ha eliminat “injun”, un ep\u00edtet menys conegut pels ind\u00edgenes nord-americans, ara substitu\u00eft per “indi”, perpetuant un error absurd fet per Colom.<\/p>\n

N—r<\/em> sembla un mot alemany, que ara, encara que sembli dif\u00edcil de creure,\u00a0 est\u00e0 esborrat del Google, sempre tan progressiu. Fa un mes, una presentadora de dretes de r\u00e0dio fou acomiadada en l’acte per declarar en l’aire que ella no entenia perqu\u00e8 hi havia dret de prohibir paraules i es va posar a cridar el tab\u00fa en veu alta manta vegada. Ha desaparegut.\u00a0 De fet les persones negres es declaren insultades i ofeses quan senten la paraula. Ara b\u00e9, l’expressi\u00f3 \u00e9s corrent entre ells quan estan sols. Si alg\u00fa es recorda de la famosa s\u00e8rie que passa a barris pobres de Baltimore infestats de drogues, “The Wire<\/em>“, en angl\u00e8s (que era molt dif\u00edcil d’entendre perqu\u00e8 els actors parlaven un dialecte negre local) \u00e9s dif\u00edcil comptar quantes vegades ho diuen. Per\u00f2 ves en compte si ets blanc… No feu bromes amb aix\u00f2.<\/p>\n

Fa anys els negres a m\u00e9s d’anomenar-se n—r<\/em> tamb\u00e9 eren “negros”<\/em> (en homenatge a la gloriosa participaci\u00f3 de l’Estat en aquest assumpte i a la import\u00e0ncia de la seva llengua), colored<\/em>, blacks<\/em>, africans.<\/em> Alguns d’aquests noms han desaparegut i “black<\/em>” \u00e9s la designaci\u00f3 m\u00e9s com\u00fa en els nostres dies. Ara fa uns anys, cervells molt grisos i savis van decidir que el nom millor i m\u00e9s respectu\u00f3s seria “african-americans<\/em>“. Originalment ben rebut pels mitjans de comunicaci\u00f3, el nom est\u00e0 caient en des\u00fas.<\/p>\n

En el fons, a m\u00ed em sembla que el problema \u00e9s la posici\u00f3 social i el passat dolents que tenen. Aix\u00f2 fa que qualsevol designaci\u00f3 sigui feble i no connoti el prestigi social que cerquen.<\/p>\n

Preguntes per ling\u00fcistes<\/strong><\/em>
\nSempre m’ha fascinat que en xin\u00e8s la mateixa paraula, el mateix signe, tingui diferents significats segons l’altura\u00a0 to a qu\u00e8 es pronuncien les vocals, un problema que fa impossible la transliteraci\u00f3 a l’alfabet llat\u00ed. . Quan parlen entre ells, els xinesos mandarins sembla que cantin. No ho tenim aix\u00f2 aqu\u00ed, gr\u00e0cies a D\u00e9u, per\u00f2 el significat dels mots sovint no \u00e9s fixe sin\u00f3 que dep\u00e8n de les circumst\u00e0ncies. Seria f\u00e0cil trobar exemples de com una paraula vol dir coses molt diferents i tothom ho ent\u00e9n f\u00e0cilment, i \u00e9s veritat sobretot parlant dels insults.
\nCom va evolucionar\u00a0 n—r<\/em> de paraula d’\u00fas com\u00fa sense significat emocional ocult a impronunciable entre gent educada i bons patriotes, que per cert \u00e9s una categoria de substantius molt rara?<\/p>\n

I sobretot, qui decideix aquestes coses i amb quina autoritat? Qui ha dit que n—r<\/em> nom\u00e9s es pot escriure aix\u00ed? La cosa recorda el problema dels antics jueus que no podien ni escriure Yahv\u00e9, el nom propi de D\u00e9u. I perqu\u00e8 fracassa l’African-American?<\/p>\n

He fet be de parlar de prohibici\u00f3 referint-me a imprimir o parlar el mot n—r<\/em>? No hi ha cap llei ni a nivell estatal ni federal. Per altra banda, no hi ha a tot el pa\u00eds ni un sol editor de diari disposat a permetre’n la impressi\u00f3. Quant a la radio, ja he mencionat el \u00a0comiat fulminant d’una presentadora fa un mes per plantar cara a l’ordre. Es tracta d’una resposta col.lectiva amb autoritat que no pot ser ignorada. Sovint hi ha gent que intenta fer campanyes per Internet per\u00f2 mai acaba amb aquesta mena d’\u00e8xit. Alguna autoritat deu haver parlat. O escrit.<\/p>\n

Per\u00f2 est\u00e0 clar, quina autoritat tenen els ling\u00fcistes i qui els hi ha donat?<\/p>\n

JOANOT<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En sabem d’insultar i ofendre en catal\u00e0? Coneixem bons renecs? Utilitzem insults \u00e8tnics col.lectius? M’imagino m\u00e9s d’un lector responent que naturalment que s\u00ed que en coneix, per\u00f2 que ni usa aquestes paraules tan lletges ni permet als fills que ho facin. Si de cas, els nens, per\u00f2 mai les nenes. Als EUA \u00e9s igual o […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[25880,25881,816,25879,25882],"tags":[],"class_list":["post-154","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-angles","category-dialectes","category-general","category-negres-americans","category-slurs"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-2u","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/154","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=154"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/154\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":158,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/154\/revisions\/158"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=154"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=154"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=154"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}