{"id":1517,"date":"2016-12-02T10:28:22","date_gmt":"2016-12-02T16:28:22","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1517"},"modified":"2016-12-17T09:03:27","modified_gmt":"2016-12-17T15:03:27","slug":"dient-la-veritat-als-poderosos-la-dona-que-es-va-queixar-a-hitler-de-lholocaust","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2016\/12\/02\/dient-la-veritat-als-poderosos-la-dona-que-es-va-queixar-a-hitler-de-lholocaust\/","title":{"rendered":"Dient la veritat als poderosos: la dona que es va queixar a Hitler de l’Holocaust"},"content":{"rendered":"

Hi ha molts turistes que visiten Salzburg, per\u00f2 pocs van al lloc on estava el Berghof<\/em> (casa de muntanya), la resid\u00e8ncia principal del F\u00fchrer, aqu\u00ed nomenat AH. Cal prendre un auto, creuar la frontera alemanya amb Baviera per una carretera secund\u00e0ria cap a Berchtesgaden, pujar per una carretera alpina meravellosa fins arribar a un edifici onejant la bandera de l’orgull\u00f3s estat lliure de Baviera: \u00e9s el Memorial Hist\u00f2ric bavar\u00e8s amb un museu i un centre de documentaci\u00f3 i informaci\u00f3 erigit al lloc on havia estat el Berghof, un edifici tan gran com lleig amb una terrassa sobre l’aparcament a l’entrada. De la seu hitleriana no queda res, excepte els subterranis, encara intactes, que es poden visitar. La primera brigada americana que hi va arribar, va calar foc a l’edifici. Despr\u00e9s una brigada d’enginyers ho va arrasar tot.<\/p>\n

Nom\u00e9s es va salvar de la destrucci\u00f3 el fam\u00f3s Niu de l’\u00c0guila (Kehlsteinhaus), la caseta constru\u00efda al cim d’una muntanya de prop de 2,000 m, accessible nom\u00e9s a l’estiu per una carretera molt espectacular (oberta nom\u00e9s per autobusos oficials) muntanya boja, el regal del Partit a Hitler pel seu 50\u00e8 aniversari. Com que \u00e9s impossible arribar per carretera a un cim tan petit, a l’aparcament hi ha un ascensor que puja m\u00e9s de 100 m. Un regal molt bo, pagat pel poble alemany! Resulta que al F\u00fchrer no li va agradar mai, per\u00f2 hi va fer pujar molts visitants i va esdevenir fam\u00f3s. Avui en dia dintre la casa hi ha un restaurant obert al p\u00fablic i molts turistes hi van. La vista \u00e9s fabulosa, per\u00f2 com sap molta gent, la visibilitat als Alps \u00e9s molt dubtosa. Hi ha gent que es pensa que AH vivia al lloc, una cosa absurda. \u00c9s petit i accessible nom\u00e9s uns quants mesos. Vivia m\u00e9s abaix, al Berghof.<\/p>\n

Obersalzberg<\/strong>
\nAl lloc hi havia un poble d’aquest nom que agradava molt al jove AH, el qual hi passava vacances i hi convocava reunions. Va pagar malament l’hospitalitat. Arribat al poder va comprar al preu que va voler amb amenaces i xantatge tot el poble amb esgl\u00e9sia i tot, el va enderrocar i s’hi va construir el Berghof, on ell viuria amb Eva Braun i la seva cort molt mes sovint que a Berlin. Al costat hi havia la caserna de la Companyia d’Acompanyament, la seva escorta militar quan anava de viatge, i als voltants va permetre que els seus capitostos m\u00e9s notables hi constru\u00efssin petites casones. Excepte els subterranis, no queda res, per\u00f2 cal visitar el museu del Centre de Documentaci\u00f3. A m\u00e9s, hi ha al costat mateix la sortida d’una pista d’esquiar molt maca<\/p>\n

Tenien moltes coses, velles fotos i entrevistes amb v\u00eddeo de gent que ho van viure tot, per\u00f2 jo el que no puc oblidar \u00e9s un dels pocs papers exposats oficials que queden al lloc: \u00e9s un document de l’oficina del F\u00fchrer manant el comen\u00e7ament del programa d’eutan\u00e0sia que va costar la vida a uns 200,000 minusv\u00e0lids. Com de costum, no est\u00e0 firmat per AH, que escrivia poqu\u00edssim, sin\u00f3 per un assistent descrivint una entrevista al despatx del F\u00fchrer amb certs oficials, on es va decidir all\u00f2. Hi ha una petita firma d’un desconegut a la part alts esquerra amb un segell validant l’autenticitat.
\nEra una ordre executiva (un Real Decreto a Espanya).<\/p>\n

Amb el programa que va conduir a l’extermini de milions de jueus europeus, probablement va anar igual. A AH no li agradava escriure. El seu fam\u00f3s Mein Kampf<\/em>, un llibre molt desorganitzat i mal escrit, fou dictat a companys empresonats com ell, probablement Rudolf Hess, sobretot. AH va expressar moltes vegades la seva febre antisem\u00edtica, malaltissa i irracional, i no hi cap dubte que el projecte exterminador va venir d’ell en persona, per\u00f2 no hi ha en canvi papers tra\u00e7ant-lo directament a ell, simplement perqu\u00e8 nom\u00e9s donava ordres verbals.<\/p>\n

Gl\u00f2ria a l’\u00fanica persona a Alemanya que va gosar anar al Berghof a retreure-li.<\/p>\n

Cara a cara: L’aventura de Henriette Von Schirach<\/strong><\/p>\n

Ho sabem gr\u00e0cies a la secret\u00e0ria personal de Hitler que va presenciar la confrontaci\u00f3 i pel v\u00eddeo d’una entrevista que Henriette va donar a la BBC, que he vist dues vegades.<\/p>\n

Henriette era la filla d’un fot\u00f2graf que fou un dels primers militants nazis a M\u00fanic i AH anava freq\u00fcentment a la casa a sopar i fins i tot a tocar el piano, \u00f2pera sobretot. El va con\u00e8ixer quan era una nena de 9 anys i en AH li parlava de Tu, mentre que ella el va tractar sempre de Vost\u00e8 i fou una de les poqu\u00edssimes persones que l’anomenaven Herr Hitler <\/em>enlloc de Mein F\u00fchrer<\/em> com tothom. Era una noia atractiva que fins i tot va acabar sortint amb ell unes quantes vegades, no obstant la gran difer\u00e8ncia d’edat, uns 30 anys. Al final es va casar amb Baldur Von Schirach, cap de la Joventut Hitleriana i despr\u00e9s governador de Viena que fou condemnat a 20 anys de pres\u00f3 a N\u00fcremberg. La Henriette es va divorciar.<\/p>\n

El dest\u00ed va dur la Henriette a Amsterdam durant l’ocupaci\u00f3 alemanya, on va presenciar des de la finestra de l’hotel una escena esgarrifosa, de soldats i policies colpejant de mala manera, maltractant i empenyent un grup de jueus per fer-los pujar a trens de mercaderies. Va baixar a preguntar qu\u00e8 era tot all\u00f2 i li van explicar. Aleshores, deia ella, un soldat alemany tamb\u00e9 indignat, va afegir que tot estava molt malament i que serviria nom\u00e9s per fer m\u00e9s enemics contra Alemanya. I que la pr\u00f2xima vegada que an\u00e9s al Berghof, que li expliqu\u00e9s al F\u00fchrer. S\u00ed, home…<\/p>\n

Henriette va fer exactament aix\u00f2. Arribada a M\u00fanic, va trucar al Berghof demanant una entrevista privada a AH, que li fou concedida. El Sr Hitler, com ella deia, la va rebre a la seva oficina, no pas en privat sin\u00f3 envoltat d’assistents i la secret\u00e0ria. Qu\u00e8 volia?<\/p>\n

Henriette va comen\u00e7ar dient que havia vist una cosa que estava malament i que estava segur que ell no en sabia res i per aix\u00f2 volia cridar la seva atenci\u00f3 i va descriure l’escena d’Amsterdam. El color de la cara del F\u00fchrer va canviar i va respondre sarc\u00e0sticament que ja veia que ella era una dona molt sentimental. Henriette va tirar endavant i la conversa va pujar de to i degenerar, amb el F\u00fchrer molt enrabiat i cridant a tot pulm\u00f3. A la BBC, Henriette va descriure com va acabar:
\n“Sr Hitler, aix\u00f2 que vost\u00e8 fa est\u00e0 malament i no ho hauria de fer”<\/em>
\n“Cada dia perdo al front 10,000 dels meus millors soldats, mentre que la gent als camps de concentraci\u00f3 segueix vivint i aix\u00f2 est\u00e0 alterant el balan\u00e7 biol\u00f2gic europeu”<\/em><\/p>\n

Ni la Henriette ni el seu marit van ser invitats mai m\u00e9s al Berghof, per\u00f2 en Baldur va mantenir la seva posici\u00f3 a Viena, on va continuar perseguint els jueus locals, fins al final.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha molts turistes que visiten Salzburg, per\u00f2 pocs van al lloc on estava el Berghof (casa de muntanya), la resid\u00e8ncia principal del F\u00fchrer, aqu\u00ed nomenat AH. Cal prendre un auto, creuar la frontera alemanya amb Baviera per una carretera secund\u00e0ria cap a Berchtesgaden, pujar per una carretera alpina meravellosa fins arribar a un edifici […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32414,32413,32411,2902,3252,32412,32415],"class_list":["post-1517","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-berghof","tag-guerra-mundial","tag-henriette-von-schirach","tag-hitler","tag-holocaust","tag-niu-de-laguila","tag-salzburg"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-ot","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1517","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1517"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1517\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1520,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1517\/revisions\/1520"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1517"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1517"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1517"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}