{"id":15,"date":"2008-10-28T18:32:35","date_gmt":"2008-10-28T16:32:35","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/10\/28\/doctor-atomic-una-nova-opera-a-la-met\/"},"modified":"2008-10-30T18:09:35","modified_gmt":"2008-10-30T16:09:35","slug":"doctor-atomic-una-nova-opera-a-la-met","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/10\/28\/doctor-atomic-una-nova-opera-a-la-met\/","title":{"rendered":"“DOCTOR ATOMIC”, una nova \u00f2pera a la MET"},"content":{"rendered":"

La Insularitat de qui es creu fort<\/em><\/p>\n

Fa unes setmanes, abans d’atorgar el Premi Nobel de Literatura, el secretari suec de l’acad\u00e8mia va declarar a un periodista que un americ\u00e0 no podria guanyar mai el premi degut a la insularitat del pa\u00eds i la manca de traduccions. Al seu parer, els EUA no participaven en el moviment cultural literari mundial.<\/p>\n

En part \u00e9s veritat, per\u00f2 els Europeus tampoc no saben gran cosa de la vida cultural americana. Els Americans amb les seves\u00a0 llibreries enormes com el Barnes & Noble, el Borders, etc i les biblioteques a tot arreu probablement venen m\u00e9s llibres i llegeixen m\u00e9s per capita que qualsevol altre pa\u00eds.\u00a0\u00a0 Es f\u00e0cil anar a una editorial i queixar-se del nombre limitat de traduccions. Respondrien que ja ho han provat i que les traduccions es venen malament i que el seu p\u00fablic nom\u00e9s vol llegir obres americanes que tractin dels problemes americans. Un altre cas d’unilateralisme? O de grandesa?<\/p>\n

\u00c9s complicat. Caldria afegir que el pa\u00eds \u00e9s molt gran i que les obres americanes s\u00f3n molt conegudes a \u00c0sia, a la Xina i l’\u00cdndia. Un ciutad\u00e0 podria pensar que el mon inclou nomes la diversitat dels residents, que es molt gran. En qualsevol cas \u00e9s fals que els americans visquem allunyats de les preocupacions culturals del nostre temps, nom\u00e9s que a Europa en sabeu poc. En suport ‘aquesta afirmaci\u00f3, voldria explicar el cas de l’estrena m\u00e9s recent a ‘\u00d2pera Metropolitana de Nova York, que a Europa nom\u00e9s s’ha vist a Londres.<\/p>\n

La Met estrena nou Director General<\/em><\/p>\n

Per molts anys el Director de la Met fou en Joseph Volpe, un home habil\u00edssim i molt treballador que era fam\u00f3s per la tria d’artistes per als seus repartiments i que amb els diners que tenia posava a l’escena els millors cantants del m\u00f3n per cada paper. Per\u00f2 era un senyor una mica antiquat, acostumat al m\u00f3n dels vellets en salut prec\u00e0ria i diners, vestits de fosc que sostenien generosament la instituci\u00f3 , els quals s’estimaven coses maques i decorats i llums espectaculars per\u00f2 sense experiments ni agosaraments de cap mena.<\/p>\n

Va anar b\u00e9 per molts anys per\u00f2 al final el nombre d’assistents va comen\u00e7ar a declinar. En Volpe no tolerava que ning\u00fa vingu\u00e9s a espantar els seus donants milionaris, tots ells republicans. Els vellets benestants s’anaven morint i no eren substitu\u00efts. Al final, l’any passat la Junta va anomenar Director General en Peter Gelb, un home molt diferent, nou i ple d’idees innovadores. Les cantants grasses s’havien acabat: a l’escenari tothom ha de fer goig. (Que no se senti al\u00b7ludida cap soprano famosa catalana) Hi ha molts cantants bons amb pes escaient que saben actuar. Cada vegada que comana una nova escenificaci\u00f3, en Gelb contracta directors i escen\u00f2grafs nous, sovint de Broadway o fins i tot de Hollywood. L’\u00f2pera ha d’esdevenir un espectacle grandi\u00f3s, de masses. Tamb\u00e9 ha encetat l’era electr\u00f2nica, amb un canal de r\u00e0dio per sat\u00e8l\u00b7lit\u00a0 i vendes de m\u00fasica i DVD per l’Internet. Una nova \u00e8poca!<\/p>\n

El compositor John Adams<\/em><\/p>\n

L’\u00fanic g\u00e8nere musical aut\u00e8nticament americ\u00e0 \u00e9s el jazz <\/em>que no est\u00e0 malament. Per\u00f2 com qualsevol habitual de les sales de concert i d’\u00f2pera us explicar\u00e0, hi ha molts compositors, nadius i immigrants que fan m\u00fasica de qualitat, tradicional i experimental que es coneix poc a Europa.<\/p>\n

Als EUA hi ha una casa d’\u00f2pera, la de San Francisco que des de fa anys disposa de donacions filantr\u00f2piques\u00a0 i federals per promoure la producci\u00f3 d’\u00f2peres americanes i ho han fet amb molt\u00edssim d’\u00e8xit. Paguen al compositor perqu\u00e8 pugui treballar sense preocupacions i gaireb\u00e9 sempre estrenen a San Francisco, portant l’obra despr\u00e9s a llocs com Santa Fe, Houston, Chicago i potser fins i tot Londres. Rarament una d’aquestes obres arribava a la City Opera de Nova York per\u00f2 pr\u00e0cticament mai a la Met.<\/p>\n

San Francisco es \u00fanic promovent temes americans d’actualitat. A mi em va agradar molt el “Dead Man Walking” (la monja que at\u00e9n un condemnat a mort) una nova opera que va seguir la trama del film de la Susan Sarandon i Sean Penn.<\/p>\n

En John Adams \u00e9s considerat el millor compositor americ\u00e0 vivent. Les seves \u00f2peres inclouen el “Nixon a Xina” sobre el fam\u00f3s viatge de Nixon i la contraposici\u00f3 de cultures, “Klinghoffer” sobre la captura del vaixell Achille Lauro per una banda de terroristes palestins i l’assassinat d’un vell home jueu en una cadira de rodes que fou llen\u00e7at a l’aigua, que tractava del terrorisme, les religions i conflictes i arguments insolubles. “Estava mirant el sostre i sobtadament vaig veure el cel” era sobre el gran terratr\u00e8mol de Los Angeles el 1993 . “La transmigraci\u00f3 de les \u00e0nimes” tractava de l’atentat de 11 Setembre. Els seus punts de vista s\u00f3n els d’un intel\u00b7lectual progressista, esc\u00e8ptic, que es fa preguntes sobre tot i es preocupa pel genere huma.<\/p>\n

El Dr. Oppenheimer <\/em><\/p>\n

La seva obra mestra \u00e9s el “Doctor At\u00f2mic” que ens explica els darrers dos mesos de Robert Oppenheimer a Los Alamos i escenifica l’explosi\u00f3 de la bomba at\u00f2mica aquella nit tan tr\u00e0gica del 15 al 16 de juliol de 1945. El llibret \u00e9s escrit per Peter Sellars, probablement el millor director de teatre i escen\u00f2graf del m\u00f3n, nom\u00e9s que dissortadament es va\u00a0 barallar amb el Sr Peter Gelb i com que els diners no comptaven, la Met va encarregar una nova escenificaci\u00f3 a Petty Woolstock una Directora brit\u00e0nica menys coneguda que no havia dirigit mai una \u00f2pera (quina estrena, noi!). El text no \u00e9s inventat. Gaireb\u00e9 tots els arguments i informaci\u00f3 estan trets de documents fets p\u00fablics. Les paraules posades a la boca d’Oppenheimer (anomenat “Oppie” algunes vegades), d’Edward Teller (pare m\u00e9s tard de la bomba d’hidrogen), dels f\u00edsics dissidents i del General Groves\u00a0 les van pronunciar els actors originals de la trag\u00e8dia.<\/p>\n

Katty \u00e9s la muller alcoh\u00f2lica d’Oppenheimer. Tant ella com el seu marit s\u00f3n personatges intel\u00b7lectuals, amb lligams amb als partits comunistes legals i tolerats de l’\u00e8poca que tenen fe en el projecte per\u00f2 viuen torturats per les conseq\u00fc\u00e8ncies tant imprevisibles com previsibles. El projecte l’havien comen\u00e7at per protegir-se dels nazis alemanys, per\u00f2 ara es parla d’utilitzar la bomba contra japonesos, que \u00e9s molt diferent. Hi ha dubtes. L’Oppenheimer, un home molt erudit,\u00a0 llegeix la poesia de John Donne, un cl\u00e0ssic angl\u00e8s del S.XVII. El seu sonet “Batter my heart, three-personed God” esdev\u00e9 una \u00e0ria molt maca per\u00f2 tamb\u00e9 va servir per donar el nom al “Trinity site” el lloc de l’explosi\u00f3 al Nou M\u00e8xic (que per cert es pot visitar). Tamb\u00e9 llegeix el poema \u00e8pic hind\u00fa Bhagavad Gita<\/em> i de fet Vishnu, la deessa de la destrucci\u00f3 apareix en un moment i el cor en canta algunes l\u00ednies. La seva muller Kitty en canvi llegeix Baudelaire i canta una \u00e0ria d’un poema escrit per la poetessa progressiva americana de primers del S.XX Muriel Rukeyser. La trag\u00e8dia est\u00e0 en l’aire, es mastega. Guerrers indis amb els vestits i m\u00e0scares de les tribus “pueblo” locals apareixen. Un esdeveniment molt greu s’acosta.<\/p>\n

Jo personalment no he vist mai enlloc res comparable a l’escena final del compte enrere abans de l’explosi\u00f3 que produiria angoixa a l’espectador m\u00e9s resistent. Dura 10 minuts interminables, marcat per un so de “boom” creixent electronic que surt dels altaveus acompanyat de m\u00fasica atonal o amb melodia, un cor fren\u00e8tic, rellotges i crits de nadons. Els treballadors del projecte estan arrenglats davant el prosceni (la bomba est\u00e0 evidentment dintre l’auditori) en silenci, amb ulleres fosques, astorats. Una parelleta s’abra\u00e7a, tan esfere\u00efda com l’espectador. Evidentment representen la humanitat que no sap qu\u00e8 passar\u00e0, com acabar\u00e0 tot.<\/p>\n

L’Adams explica que va dubtar molt amb el tractament de l’explosi\u00f3. En aquesta era d’espectacles visuals extraordinaris i Star Wars qualsevol efecte practicable a l’escena nom\u00e9s faria riure el p\u00fablic. Em diuen que a San Francisco l’obra acabava en sec un segon abans de l’explosi\u00f3. A Nova York no. Hi ha un moviment orquestral alt, angoixant. Les muntanyes del rerefons s’obren exposant signes misteriosos. Ning\u00fa no sap qu\u00e8 ha passat. No hi ha cap erupci\u00f3 d’entusiasme. El general Groves es treu les ulleres i es frega la cara. L’Oppenheimer s’ho mira des del darrere sense dir res.<\/p>\n

I aleshores pels altaveus se sent la veu feble d’una dona parlant en japon\u00e8s: “Aigua, porteu aigua, necessitem ajut, aigua, aigua…”<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Insularitat de qui es creu fort Fa unes setmanes, abans d’atorgar el Premi Nobel de Literatura, el secretari suec de l’acad\u00e8mia va declarar a un periodista que un americ\u00e0 no podria guanyar mai el premi degut a la insularitat del pa\u00eds i la manca de traduccions. Al seu parer, els EUA no participaven en […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-15","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-f","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}