{"id":1494,"date":"2016-11-13T09:16:58","date_gmt":"2016-11-13T15:16:58","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1494"},"modified":"2016-11-21T11:24:10","modified_gmt":"2016-11-21T17:24:10","slug":"pronunciant-trump-en-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2016\/11\/13\/pronunciant-trump-en-catala\/","title":{"rendered":"Pronunciant TRUMP i PRIEBUS en catal\u00e0"},"content":{"rendered":"

Per acabar amb el misteri i ajudar als qui no s’interessen pels problemes de pronunciaci\u00f3 que tenen els estrangers amb l’angl\u00e8s, vet aqu\u00ed la soluci\u00f3:
\nLa pronunciaci\u00f3 catalana que s’acosta m\u00e9s a l’original \u00e9s sens dubte TROMP<\/strong>, amb O, no pas A. Ara b\u00e9: les vocals s\u00f3n sempre diferents i constitueixen el problema m\u00e9s greu dels accents i falsa pronunciaci\u00f3. Per mirar d’arreglar-ho, jo recomanaria pronunciar la O, per\u00f2 fent-ho obrint la boca m\u00e9s del que l’obrim normalment els catalans per dir O.
\nCrec que el signe fon\u00e8tic \u00e9s [o].<\/p>\n

Per cert, Trump acaba de nomenar el que ser\u00e0 el seu futur chief of staff<\/em>, que a Europa probablement seria anomenat el Ministre de la Presid\u00e8ncia i potser encara m\u00e9s, perqu\u00e8 \u00e9s el segon home a l’executiu nord-americ\u00e0. (El Vicepresident no pinta res). El terrible nom: REINCE PRIEBUS<\/strong>. Ja hi ha fins i tot webs amb la seva pr\u00f2pia veu explicant la pronunciaci\u00f3. En catal\u00e0 aproximadament seria R\u00c0INS PR\u00cdBUS<\/strong> que \u00e9s sorprenentment f\u00e0cil. Potser a la r\u00e0dio en faran versions originals i creatives.<\/p>\n

Regles de pronunciaci\u00f3<\/strong>
\nDe fet, la veritat \u00e9s que desgraciadament pels Professors i estudiants no n’hi ha cap. Tot est\u00e0 regulat pel costum i la voluntat popular. <\/p>\n

Les lleng\u00fces europees, catal\u00e0 incl\u00f2s, tenen regles de pronunciaci\u00f3 generalment segures: hom llegeix un mot desconegut i gaireb\u00e9 sempre sap exactament com pronunciar-lo. No pas en angl\u00e8s. Els professors donen guies aproximades, per\u00f2 la regla suprema \u00e9s el poble. Llegiu un llibre de fon\u00e8tica: “Pronunciaci\u00f3 correcta \u00e9s la de les persones que localment tenen l’anomenada de pronunciar b\u00e9”.<\/em> Per descomptat els diccionaris normatius (als EUA el Merriam-Webster, per\u00f2 sobretot el glori\u00f3s Diccionari Oxford llarg, que molta gent respecta com autoritat suprema, ensenyen en par\u00e8ntesi les pronunciacions acceptades, per\u00f2 usant dissortadament els signes fon\u00e8tics internacionals, que no tothom pot llegir). Els diccionaris senzills com el que el lector deu tenir a la taula, en canvi sovint usen alfabet corrent, que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil per\u00f2 fals, nom\u00e9s una aproximaci\u00f3. La veritat final \u00e9s que per estar segur cal preguntar a un que en s\u00e0piga i que cal mirar sempre la pronuncia i\u00f3 que diu el diccionari.Jo voldria saber, perqu\u00e8 les emissores de r\u00e0dio i TV enlloc de malpronunciar no fan abans una trucada a l’adjunt cultural del Consolat Americ\u00e0 m\u00e9s pr\u00f2xim? Estic segur que respondria.<\/p>\n

El cas mig tr\u00e0gic de “OO”<\/strong>
\nHi ha llibres que diuen que es pronuncia U. \u00c9s una informaci\u00f3 molt incompleta, sovint falsa. “OO” t\u00e9 cinc pronunciacions reconegudes, 2 o 3 freq\u00fcents i altres rares. “U” \u00e9s sens dubte la m\u00e9s freq\u00fcent, nom\u00e9s que arriba a les orelles en dues versions que en angl\u00e8s s\u00f3n molt diferents: una “u” molt llarga (moon, food) i una altra molt breu com una estampida (book, good, cook) que no es poden confondre si hom vol ser ent\u00e8s.<\/p>\n

En altres casos, “oo” es pronuncia com una “o” molt llarga seguida d’una R breu: floor, door, poor. Em recordo amb horror de “l’Standard and PUR” radiof\u00f2nic i televisiu absurd que encara ens segueix martiritzant les orelles. Es diu “POOO(r)”, en cap cas PUR.<\/p>\n

La pitjor “oo” \u00e9s la dels dos mots sempre usats com exemple: blood, flood. Segur\u00edssim que no \u00e9s ni Blut (que seria alemany) ni Flud. Els Nord-americans pronuncien bastant clarament una A, m\u00e9s o menys com “Blat” i “Flad” per\u00f2 he trobat webs que ho fan d’una forma molt m\u00e9s dif\u00edcil amb una vocal que \u00e9s impossible de reproduir en catal\u00e0, per\u00f2 se sembla sempre bastant a l’A, que seria la millor aproximaci\u00f3.<\/p>\n

Finalment, per gent instru\u00efda, hi ha les paraules t\u00e8cniques com “Coordinate o Cooperate” que es pronuncien com ho fem nosaltres.<\/p>\n

Un cas curi\u00f3s que potser molts estrangers no entenen, \u00e9s el de la paraula “route” (ruta o carretera). Hi ha americans que diuen “rut” i altres que prefereixen “raut” com jo. Tots tenim ra\u00f3. Estin segur que a Espanya no es toleraria mai.<\/p>\n

I com ho ha de saber tot aix\u00f2 un pobre catal\u00e0? Doncs estudiant, llegint amb cura el diccionari i preguntant. Quan jo estudiava alemany em recordo que degut a l’arbitrarietat dels g\u00e8neres en la llengua calia sempre aprendre una paraula nova precedida de l’article que correspon, “der, die, das” (com per exemple, “el lluna, la sol, lo nen”). Amb l’angl\u00e8s per sort no hi ha g\u00e8neres, per\u00f2 cal estudiar i aprendre la pronunciaci\u00f3 de cada paraula. Amb el temps, l’estranger, com els nens americans, desenvolupa una mena d’intuici\u00f3 anal\u00f2gica per recon\u00e8ixer la pronunciaci\u00f3 de certs grups de lletres.<\/p>\n

I amb els noms propis?<\/strong>
\nAix\u00f2 s\u00ed que pot ser un problema considerable. Pel que fa al primer nom, els registres civils americans ho permeten absolutament tot, fins i tot noms inventats i faltes d’ortografia intencionals o ap\u00f2strofs (com fan a vegades els negres) excepte noms pol\u00edtics o obscens que prohibeixen per protegir el nad\u00f3. A m\u00e9s, fa un segle, els funciionaris d’immigraci\u00f3 americanitzaven a l’arribada cognoms estrangers que trobaven massa dif\u00edcils, per\u00f2 ara ja no ho deixen fer i els estrangers de tot el m\u00f3n segueixen arribant. El principi \u00e9s que cal respectar la pronunciaci\u00f3 triada pel titular. Quan l’immigrant es nacionalitza, si vol deixen canviar el nom. Quan el NYTimes publica un nom estrany, hi escriuen al costat entre par\u00e8ntesi una transcripci\u00f3 fon\u00e8tica en alfabet com\u00fa.<\/p>\n

Qu\u00e8 fa un ciutad\u00e0 americ\u00e0 quan topa amb una paraula que no sap pronunciar? Ho vaig preguntar a dos companys universitaris, persones molt educades. Van respondre tots dos el mateix (despr\u00e9s de mirar insegurament amb els ulls tota l’habitaci\u00f3, per veure si hi havia alg\u00fa que en sab\u00e9s m\u00e9s). En un cas aix\u00ed, intenten recordar una paraula similar que coneguin i n’adopten la pronunciaci\u00f3.<\/p>\n

Els Anglesos i els Americans<\/strong>
\nJo saludo entusi\u00e0sticament els anglesos per no haver canviat mai el nom d’Angl\u00e8s a Brit\u00e0nic com han fet altres (Castell\u00e0-Espanyol) i haver creat pel m\u00f3n la llengua franca m\u00e9s poderosa. I han tolerat les lleng\u00fces ga\u00e8l\u00b7liques d’origen celta encara parlades. Un problema per a estudiants estrangers \u00e9s que parlen en moltes variants i dialectes, que per a mi almenys poden ser dif\u00edcils d’entendre. Us imagineu un estranger confrontat amb el castell\u00e0 que parlen andalusos o extremenys? \u00c9s aquest dialecte all\u00f2 que els estrangers haurien d’aprendre? Les persones poc educades i humils s\u00f3n sempre el problema pitjor. A m\u00ed m’interessen personalment les primeres pel\u00b7l\u00edcules que Alfred Hitchcock va fer al Regne Unit abans de venir als EUA i en tinc bones c\u00f2pies per\u00f2 confesso que la llengua parlada em fa patir.<\/p>\n

Els Americans parlen all\u00f2 que clarament \u00e9s un dialecte angl\u00e8s que ara s’est\u00e0 estenent pel m\u00f3n com a nova Llengua Franca, com abans fa segles el llat\u00ed, el grec koin\u00e8 i L’arameu. La nova llengua franca no \u00e9s l’angl\u00e8s d’Anglaterra sin\u00f3 el dialecte nord-americ\u00e0. Considerant el tamany del pa\u00eds i la varietat dels residents, \u00e9s verdaderament extraordinari que hagi aconseguit mantenir la unitat ling\u00fc\u00edstica que t\u00e9. Els nens aprenen a l’escola que l’angl\u00e8s \u00e9s l’element central que lliga i cementa aquesta naci\u00f3 d’emigrants. Potser, diu alg\u00fa, no hi hauria EUA sense llengua anglesa i veuen el cas potser m\u00e9s intensament que els catalans parlant de la a llengua. Aix\u00f2 no vol dir que no hi hagi accents i variants regionals que no s\u00f3n cap problema. Un cas una mica diferent \u00e9s el dialecte que alguns grups d’Afro-Americans parlen a certs barris negres, que no \u00e9s sempre f\u00e0cil d’entendre per estrangers. Recorda el lector la famosa s\u00e8rie televisiva The Wire <\/em>que estava ambientada sobretot en barris negres a Baltimore? Jo personalment necessitava els subt\u00edtols, per\u00f2 els Americans nadius m\u00e9s o menys ho entenien. Acabo de veure el primer episodi d’una nova s\u00e8rie televisiva que ensenya les vides de dues dones negres grans i ben educades a una ciutat. Al comen\u00e7ament una de les dues es presenta com a nova mestre a una classe de nens negres i fa un petit discurs d’entrada en la l\u00ednia habitual d’aquestes coses fins que una nena l’interromp: “I vost\u00e8 perqu\u00e8 parla com una dona blanca?” Ho recordar\u00e9. Sens dubte s’entenien perfectament. Els presentadors de r\u00e0dio i TV parlen sempre amb l’accent dels estats centrals americans, ben acceptat per tothom. I l’assessor ling\u00fcista \u00e9s una oficina important\u00edssima.<\/p>\n

Per\u00f2 d’Angl\u00e8s nom\u00e9s n’hi ha un i val molt la pena estudiar-lo, ara com dem\u00e0.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per acabar amb el misteri i ajudar als qui no s’interessen pels problemes de pronunciaci\u00f3 que tenen els estrangers amb l’angl\u00e8s, vet aqu\u00ed la soluci\u00f3: La pronunciaci\u00f3 catalana que s’acosta m\u00e9s a l’original \u00e9s sens dubte TROMP, amb O, no pas A. Ara b\u00e9: les vocals s\u00f3n sempre diferents i constitueixen el problema m\u00e9s greu […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[199,25880,724,32401],"class_list":["post-1494","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-anglaterra","tag-angles","tag-estats-units","tag-pronunciacio-anglesa"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-o6","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1494","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1494"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1494\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1505,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1494\/revisions\/1505"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1494"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1494"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1494"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}