{"id":1479,"date":"2016-11-04T08:46:08","date_gmt":"2016-11-04T14:46:08","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1479"},"modified":"2016-11-07T20:42:20","modified_gmt":"2016-11-08T02:42:20","slug":"mes-dun-any-deleccio-sacaba","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2016\/11\/04\/mes-dun-any-deleccio-sacaba\/","title":{"rendered":"Tot un any i l&#8217;elecci\u00f3 que ha d&#8217;acabar malament"},"content":{"rendered":"<p>Hi ha gent que es pensa que les barbaritats, abusos i grolleries que hem hagut d&#8217;aguantar mig estabornits de f\u00e0stic durant la llargu\u00edssima campanya s\u00f3n \u00fanics. De fet coses inaguantables han passat molt en la hist\u00f2ria del pa\u00eds, que ha sabut ignorar-les i tirar endavant. Sempre em ve al cap la famosa Convenci\u00f3 Dem\u00f2crata a Cleveland (com la que va nomenar Trump) de 1920. Hauria hagut de guanyar el Governador de Nova York Al Smith, home progressiu i cat\u00f2lic. Arribat a Cleveland, va resultar que un candidat del Ku Klux Klan tenia igual de vots i no volia cedir. Van arribar a celebrar 104 vots fins que al final tots dos es van retirar, triant un home desconegut que va perdre la general. Van preguntar a Franklin Roosevelt, que feia de <em>floor manager<\/em> de Smith si era dif\u00edcil organitzar tants vots. \u00a8Nom\u00e9s els primers cent\u00a8, va respondre.<\/p>\n<p>Els dos candidats principals segueixen fent campanya, per\u00f2 molts estats tenen vot anticipat (a Texas van obrir els locals dues setmanes abans i a altres estats tres setmanes abans) i ja hem votat prop de 30 milions. Diuen que el vot anticipat aquest any podria passar del 50%. La participaci\u00f3 ha estat sorprenent. Als estats atl\u00e0ntics com Nova York, Nova Jersey, o Virg\u00ednia, en canvi, com a Espanya, es neguen a acceptar vots anticipats, tan bons com s\u00f3n. Curiosament, alguns estats, pocs, permeten als votants tornar al local, cancel\u00b7lar el primer vot i tornar-ho a fer, per\u00f2 ho fan poca gent. Texas ha prom\u00e8s que cinc minuts despr\u00e9s de tancar els locals, a les 7:05PM, publicaran el resultat del vot anticipat. Ja veurem.<\/p>\n<p><strong>El seguici de Trump<\/strong><br \/>\nTots els professionals donen a Hillary per guanyadora, per\u00f2 ning\u00fa considera un guany de Trump impossible. El que \u00e9s m\u00e9s extraordinari \u00e9s la natura dels seus seguidors: la classe treballadora blanca, que normalment a Europa demanaria concessions socials. Aquests ciutadans fa anys eren descrits universalment com una classe privilegiada, amb feina abundant, segura i molt ben pagada, envejada a tot el m\u00f3n. I ara? Ho han perdut tot: hi ha poca feina, mal pagada, avorrida, insegura, les f\u00e0briques se&#8217;n van anar a M\u00e8xic o la Xina, es miren els immigrants com a gent que els perjudica, no poden pagar ni les assegurances, ni l&#8217;hipoteca i no veuen a Washington ning\u00fa que els defensi. Trump els ha trobat i parla com fan ells, sovint amb certes vulgaritats dif\u00edcils de traduir i trenca el llenguatge &#8220;correcte&#8221; per\u00f2 indiferent dels pol\u00edtics i els treballadors volen un home fort que planti cara i ho posi tot a la taula, i acabar\u00e0 amb la globalitzaci\u00f3 i obrir\u00e0 una discussi\u00f3 sobre les coses intocables, com per exemple la pol\u00edtica militar. Amb Trump fins la mort! Ning\u00fa m\u00e9s ha ent\u00e8s el seu patiment. Potser algun lector pensar\u00e0 en els or\u00edgens del feixisme. Qui sap. En canvi, Trump ha perdut moltes clienteles habituals dels Republicans, com ara els residents de suburbis amb bons habitatges,<\/p>\n<p><strong>Els seguidors de Hillary<\/strong><br \/>\nHillary Clinton t\u00e9 seguidors, sovint poc entusiasmats, entre tots els sectors socials amb la possible excepci\u00f3 dels treballadors blancs. La falta d&#8217;entusiasme \u00e9s molt generalitzada i li podria fer mal el dimarts. Notable sobretot \u00e9s el desinter\u00e9s dels negres, clientela segura de Bill Clinton. <\/p>\n<p>Aquesta senyora ha fet la seva carrera a l&#8217;ombra del seu marit, un home que pot vantar-se d&#8217;haver estat el pol\u00edtic m\u00e9s h\u00e0bil del seu temps, organitzador i dirigent d&#8217;un grup electoral invencible, per\u00f2 tamb\u00e9 un home d&#8217;honradesa dubtosa i pocs escr\u00fapols. Per a ell, no es tracta de saber quines serien les exig\u00e8ncies \u00e8tiques o morals d&#8217;un problema, sin\u00f3 de saber com fer-ho per resoldre el cas.<\/p>\n<p>Jo vaig perdre aquesta senyora quan va decidir gr\u00e0cies a la maquin\u00e0ria del marit fer-se elegir senadora per Nova York. No havia viscut mai a l&#8217;estat, no coneixia ning\u00fa, ni havia estat mai elegida a res. Imagina&#8217;t, Senadora dels EUA per Nova York! Aviat vam veure com ho feia. Era una dona falsa i mentidera, molt ambiciosa, secretiva i autorit\u00e0ria. Treia totes les seves opinions d&#8217;enquestes de l&#8217;opini\u00f3 p\u00fablica i no parlava mai sense consultar amb els experts que l&#8217;envoltaven. El seu m\u00e8tode privat era sempre reunir-se en secret amb els adversaris i negociar-ho tot sense preocupar-se de qu\u00e8 havia dit abans.<\/p>\n<p>Ara hem pogut llegir gr\u00e0cies a les revelacions de hackers la difer\u00e8ncia entre les coses que diu en p\u00fablic i en privat. Cal distingir, explicava ella a Goldman Sacks, entre la personalitat p\u00fablica i la privada. Un banc li va pagar $900.000 per una confer\u00e8ncia i Goldman Sacks unes quantes vegades 350.000. Ara parla contra els tractats comercials, per\u00f2 va dir un cop a Goldman Sachs que ella somiava que mig hemisferi tingu\u00e9s comer\u00e7 lliure i que totes les fronteres estiguessin obertes. Ella ofereix sempre all\u00f2 que l&#8217;audi\u00e8ncia vol sentir.<\/p>\n<p><strong>La Iniciativa Global de Bill, Hillary i Chelsea<\/strong><br \/>\nL&#8217;obra de caritat dels Clinton va tenir sempre molt bona premsa: aigua neta i medicines pels africans pobres, assist\u00e8ncia m\u00e8dica, ajut a l&#8217;Hait\u00ed&#8230; Parlaven molt d\u00b4Hait\u00ed, fins que va sortir ara en els emails fets p\u00fablics que la gent a Hait\u00ed els odia a mort pel que van fer. El problema que tenen ara els Clintons s\u00f3n els emails publicats pels hackers, molts d&#8217;ells trobats i enviats a Wikileaks per hackers russos per emprenyar. Veuen com la demanda de diners a milionaris inicials anava lligada amb contractes i invitacions profitoses pels Clintons i la mateixa assistenta personal de Hillary al Departament d&#8217;Estat era la mateixa que parlava amb els milionaris donants (!!!!) que molt probablement demanaven favors. La Chelsea sembla que a m\u00e9s de pensar que un cert empleat robava diners, denunciava la copulaci\u00f3 d&#8217;interessos personals amb donacions. Un cert empleat contestava amb un text que jo traduiria lliurement com &#8220;Doncs qu\u00e8 et pensaves, maca?&#8221; Per caritat no ho feien.<\/p>\n<p>De gran import\u00e0ncia fou la sublevaci\u00f3 inesperada, per\u00f2 l\u00f2gica, dels progressius, joves i dones militants darrere Bernie Sanders. Inesperadament, aquest vellet irresistible, amb poca veu, gaireb\u00e9 desconegut i amb maneres, que ni tan sols era dem\u00f2crata, va comen\u00e7ar a viatjar arrasant amb auditoris plens i manifestacions i un estil i una educaci\u00f3 i un respecte i amor a la veritat que podien enorgullir a tot el pa\u00eds i a tota la gent educada. Molt probablement tenia la majoria prim\u00e0ria i era un home amb pocs enemics, molta habilitat, i seny. Va perdre perqu\u00e8 la Hillary tenia els super-delegats, gent triada pels barons del partit sense vot popular. Gaireb\u00e9 tots havien firmat per ella. Molt indignats, els entusiastes van crear el &#8220;Bernie or bust&#8221; moviment (o Bernie o tot a la&#8230;) En Bernie va acabar fent campanya per la Hillary i possiblement molts ex-partidaris votaran per ella. I si no, pels tercer partits, els Verds de Jill Stein o els Llibertaris de Gary Johnson, que no obstant, no tenen cap possibilitat de guanyar.<\/p>\n<p><strong>Final<\/strong><br \/>\nCom tothom pensa, molt probablement el dimarts la Hillary guanyar\u00e0. No obstant, t\u00e9 un futur molt dolent pel davant. Els Republicans se l\u00b4han jurat. Diuen que, com van fer amb el marit i amb Obama,  la investigaran a fons, li negaran absolutament tot i li faran, com al Bill, un<em> impeachment<\/em>. La seva \u00fanica esperan\u00e7a seria recuper el dimarts la majoria al Senat, que \u00e9s possible i probable o la Cambra de Representants, que ho t\u00e9 molt negre. Seran 4 anys dificil\u00edssims. L&#8217;\u00fanica cosa que el President controla s\u00f3n la pol\u00edtica exterior i les guerres. Ho veig molt perill\u00f3s.<\/p>\n<p>Actualitzaci\u00f3 (05\/11\/2016) Ahir divendres al vespre es va saber que ja 38 milions de ciutadans (seria la poblaci\u00f3 d&#8217;Espanya) hav\u00edem votat per anticipat. \u00c9s una gran sorpresa considerant que alguns estats encara no ho permeten. Tothom deia que anirien pocs, per\u00f2 estem veient el contrari. El dimarts no \u00e9s el dia del vot, sin\u00f3 el dia quan es tanquen les urnes.<br \/>\nAcabo de llegir a la nova edici\u00f3 del New Yorker (7 Novembre) un editorial d&#8217;Amy Davidson sobre el cas tan horrible de les revelacions de WikiLeaks oferides per hackers russos (en Trump els va invitar en un debat a fer la sarau a la Hillary. Poc es pensava&#8230;) El cas de corrupci\u00f3 i ab\u00fas de posici\u00f3 oficial de la Fundaci\u00f3 Clinton (Iniciativa Global) al meu parer acabar\u00e0 amb una investigaci\u00f3 congressional i amb l&#8217;ensorrament de la maquin\u00e0ria Clinton. Mal pron\u00f2stic per la nova Presidenta.<br \/>\nAlguns emails ensenyen clarament el lligam \u00edntim entre els donatius i el negoci privat dels Clintons: demandes del govern saudita que la Secret\u00e0ria d&#8217;Estat vagi a una reuni\u00f3, o si no estarien el perill els 12 milions que volien donar; empleats demanant als donants que invitin un de la fam\u00edlia a fer una confer\u00e8ncia o algun negoci. Per\u00f2 el que \u00e9s grav\u00edssim \u00e9s una correspond\u00e8ncia entre Chelsea Clinton i un antic empleat clau, anomenat Doug Band, en 2011. La Chelsea era una mica innocent i per protegir la reputaci\u00f3 dels pares exigia que separessin les activitats de la Fundaci\u00f3 de les demandes de negoci particular i acusava Band de conflictes d&#8217;inter\u00e8s i de robar diners perqu\u00e8 t\u00e9 una companyia que cobra de la Fundaci\u00f3 i va a les reunions p\u00fabliques a demanar negoci. La resposta indignada de Band, que jo crec que pagar\u00e0 molt cara, \u00e9s esfereidora. Band reconeix que s\u00ed que fa &#8220;hustling&#8221; (activitat forta) per\u00f2 principalment pel benefici personal dels Clintons, demanant confer\u00e8ncies ben pagades i certs contractes. Ell anomena tot aix\u00f2 &#8220;Bill Clinton, Inc&#8221;. Sobre el cas que ella anomena, potser ella no sabia que el seu pap\u00e0 n&#8217;havia tret cinquanta milions i que tothom a la Fundaci\u00f3, t\u00e9 conflictes d&#8217;inter\u00e8s. Encara pitjor que el Bill Clinton, Inc (literalment en angl\u00e8s) ell afegeix &#8220;EVERYONE TAKES, EVERYONE&#8221;. A un altre email, un empleat sentint parlar del email privat de la Hillary a la casa seva, s&#8217;admira &#8220;\u00c9s que s&#8217;ha tornat boja?&#8221; Un altre diu que aquesta dona es nega a explicar res o demanar perd\u00f3 i que t\u00e9 un instint &#8220;cryptonita&#8221;(la roca perillosa del planeta de Superman) <\/p>\n<p>Com acabar\u00e0? Jo recordo el cas del Watergate que va for\u00e7ar la dimissi\u00f3 de Nixon. El cas era conegut des de mesos abans de l&#8217;elecci\u00f3 que Nixon va guanyar de forma aclaparadora, per\u00f2 el problema es va posar en marxa despr\u00e9s de l&#8217;elecci\u00f3.<\/p>\n<p>Actualitzaci\u00f3 2: Dilluns 7. Nom\u00e9s un dia i tot s&#8217;haur\u00e0 acabat. Caldr\u00e0 celebrar-ho. Una cadena de TV ha anunciat que ja m\u00e9s de 40 milions hem votat per anticipat. Un senyor del govern de Texas ha anunciat que espera que el 75% dels texans ho facin. Efectivament, dos coneguts m&#8217;han dit que hi havia cua. A veure si d&#8217;aqu\u00ed dos anys ja ho fan tots els estats. Tamb\u00e9 sembla veritat que per primera vegada en la hist\u00f2ria els mexicans van a votar en massa. Els llatins no volien fer-ho, perqu\u00e8 provenien de pa\u00efsos americans on cal estar mal cap per esperar res (de bo) del govern i no volien saber res de pol\u00edtica. Per\u00f2 els militants els han anat repetint els insults i amenaces de Trump i sembla que els han conven\u00e7ut. A quin ximple se li acut insultar grups i totes les dones abans d&#8217;una elecci\u00f3?<\/p>\n<p>Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Hi ha gent que es pensa que les barbaritats, abusos i grolleries que hem hagut d&#8217;aguantar mig estabornits de f\u00e0stic durant la llargu\u00edssima campanya s\u00f3n \u00fanics. De fet coses inaguantables han passat molt en la hist\u00f2ria del pa\u00eds, que ha sabut ignorar-les i tirar endavant. Sempre em ve al cap la famosa Convenci\u00f3 Dem\u00f2crata a [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32391,816,950,32394],"tags":[],"class_list":["post-1479","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-donald-trump","category-general","category-hillary-clinton","category-vot-adelantat"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-nR","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1479","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1479"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1479\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1487,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1479\/revisions\/1487"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1479"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1479"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1479"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}