Sembla que molts ciutadans a Catalunya estan enlluernats amb la idea de triar candidats abans de l’elecci\u00f3 a una prim\u00e0ria, cosa que sembla una elevaci\u00f3 del nostre modest per\u00f2 real nivell de democr\u00e0cia. Sens dubte el cas t\u00e9 molt a veure amb el seguiment que la premsa fa de les espectaculars i car\u00edssimes prim\u00e0ries nord-americanes. De fet els politic\u00f2legs americans us dirien que un avantatge del sistema \u00e9s que fa possible que moviments insurreccionals contra la direcci\u00f3 del partit a qualsevol nivell,
\nlocal, estatal o federal, tinguin una real oportunitat d’imposar-se contra la voluntat de la direcci\u00f3, aristocr\u00e0cia i maquin\u00e0ria del partit. Aix\u00f2 \u00e9s sempre dif\u00edcil i car, per\u00f2 ha passat ara mateix amb l’espectacular insurrecci\u00f3 dels joves, feministes i progressius del Partit Dem\u00f2crata sota Bernie Sanders que va estar a punt de guanyar contra el partit oficial, que ja fa temps havia triat una candidata tan compromesa i desprestigiada com Hillary Clinton. A cal’s Republicans hi ha hagut tamb\u00e9 una insurrecci\u00f3 de la classe treballadora blanca, farta de patir i ser ignorada, de la caiguda del seu nivell de vida i de la indifer\u00e8ncia dels poderosos, la que va triar Donald Trump contra la voluntat expl\u00edcita de tot el Partit. Els treballadors blancs havien decidit sacsejar el sistema. L’exercici va durar un any i va costar milers de milions i mireu el resultat: haurem de triar un de dos candidats menyspreats, odiats i rebutjats per la gran majoria. Un \u00e9s pitjor que l’altre. Molts votants es quedaran a casa fastiguejats. \u00c9s un sistema que s’hauria de copiar?<\/p>\n
La llei \u00e9s molt diferent<\/strong> Una q\u00fcesti\u00f3 interessant \u00e9s quina relaci\u00f3 tenen els candidats amb el partit. \u00c9s possible que la maquin\u00e0ria del partit acabi imposant-se als candidats rebels? Si, sobretot pels diners. El partit disposa de connexions, llistes de petits donants amistosos, amistats i comptes corrents secrets que es poden posar o no posar a la disposici\u00f3 dels candidats per la campanya, si fan bondat. Res d’aix\u00f2 es il\u00b7legal. En el cas de les presidencials, tant la Sra Clinton com el Donald s’han hagut de passar molt temps pidolant diners i assistint a festes on cal pagar milers de $ per deixar entrar el p\u00fablic amb la possibilitat de parlar i fotografiar-se amb els candidats. I molts sospitem que per treure milions de certes personalitats, cal prometre coses, una situaci\u00f3 molt amena\u00e7adora que si que es il\u00b7legal pero molt dif\u00edcil de provar. Com \u00e9s que la Hillary cobra un quart de mili\u00f3 per donar una hora de confer\u00e8ncia a Goldman Sachs?. La Hillary va obtenir molt\u00edssims milions durant la campanya per\u00f2 clarament va despertar moltes sospites que ella no ha aconseguit esvair. O sigui que les Prim\u00e0ries no sempre protegeixen contra les maquinacions del partit. Com es pot comparar aix\u00f2 amb res que passi a Catalunya? \u00c9s molt ingenu creure que la direcci\u00f3 d’un partit est\u00e0 disposada a sotmetre’s a la voluntat dels seus votants i cedir. Pobrets, ni tan sols entenen qu\u00e8 \u00e9s bo per ells. Els Mags no els portaran joguines.<\/p>\n L’afiliaci\u00f3 al partit<\/strong> Q\u00fcestions en discussi\u00f3<\/strong> Cal recordar que no obstant el soroll i \u00e8xit de les prim\u00e0ries a Am\u00e8rica, al final els candidats guanyadors de les prim\u00e0ries no passen mai de ser una petita minoria de la poblaci\u00f3, que podria tenir majorit\u00e0riament gustos molt diferents i es queda sense haver pogut parlar. Podria ser (com passa ara sens dubte) que la majoria hauria preferit alg\u00fa que no est\u00e0 a la butlleta. Hi ha molts ciutadans millors a la Uni\u00f3. En l’elecci\u00f3 presidencial actual, molta gent est\u00e0 molt enfadada pels dos candidats bastant indignes i molts ens estem decantant pels tercers partits, molt poc coneguts per\u00f2 existents, sobretot el Partit Llibertari de Gary Johnson o el Partit Verd de Jill Stein, que aquest any tindran molts m\u00e9s votants que de costum. El sistema de les prim\u00e0ries ens ha gastat una broma molt desagradable.<\/p>\n Recordant que el vot americ\u00e0 \u00e9s sempre per individus i no per una llista de partit, hi ha discussions serioses sobre com evitar el problema. Hi ha qui afavoreix el sistema del “ranking”: un punt per a candidat A, dos punts per a B i tres punts per C. El qui tregui m\u00e9s punts guanya. Que jo s\u00e0piga els matem\u00e0tics fan sempre objeccions greus que jo no he ent\u00e8s mai i diuen que el problema \u00e9s massa complicat. Altres proposen que simplement caldria permetre a cada votant triar tants candidats com li semblin acceptables sense ranking i comptar qui ha tret m\u00e9s vots. \u00c9s senzill i sembla que hauria de funcionar b\u00e9 tancant el pas a minories activistes i fan\u00e0tics. Potser caldria pensar-hi quan es tracta de triar per exemple un Secretari General del partit.<\/p>\n Resum<\/strong>: Les prim\u00e0ries representen un esfor\u00e7 notable i meritori per\u00f2 molt car per treure el poder pol\u00edtic de les mans d’una elit (com per exemple els “barons” de cert partit) i obrir la porta a verdadera participaci\u00f3 popular en el govern del pa\u00eds. La idea \u00e9s molt bona i atractiva i funciona en general b\u00e9 per\u00f2 d\u00f3na resultats de qualitat variable. La manipulaci\u00f3 electoral per una minoria activista \u00e9s el perill m\u00e9s notable per\u00f2 a m\u00e9s, inevitablement els partits restableixen formes d’exercir la seva influ\u00e8ncia i control.<\/p>\n Afegit: L’amena\u00e7a de l’Internet<\/strong> En l’actualitat, gaireb\u00e9 tots els estats permeten la registraci\u00f3 individual com votant per l’internet, per\u00f2, amb l’excepci\u00f3 d’Alaska, no pas l’exercici del vot. Ara b\u00e9: 31 dels 50 estats s\u00ed que permeten als militars (milions de persones) votar per internet, enlloc d’haver de fer-ho per correu com fins ara. Aix\u00f2, dissortadament, obre un forat en la seguretat que ning\u00fa sap com tapar. Qu\u00e8 caldr\u00e0 fer si hi ha un hack el dia de l’elecci\u00f3? No hi ha ni lleis ni defensa coneguda.<\/em><\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Sembla que molts ciutadans a Catalunya estan enlluernats amb la idea de triar candidats abans de l’elecci\u00f3 a una prim\u00e0ria, cosa que sembla una elevaci\u00f3 del nostre modest per\u00f2 real nivell de democr\u00e0cia. Sens dubte el cas t\u00e9 molt a veure amb el seguiment que la premsa fa de les espectaculars i car\u00edssimes prim\u00e0ries nord-americanes. […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[88,32386,32389,32390,32387],"tags":[],"class_list":["post-1457","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-eleccions","category-eua-politics","category-hackers","category-internet-i-vot","category-primaries"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-nv","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1457","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1457"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1457\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1462,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1457\/revisions\/1462"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1457"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1457"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1457"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nCal considerar que gaireb\u00e9 tota la regulaci\u00f3 legal de les eleccions i lleis electorals s\u00f3n una compet\u00e8ncia EXCLUSIVA<\/em> dels estats, que s\u00f3n, com han estat sempre, lliures i sobirans amb molts drets exclusius, i per tant no es pot imposar cap sistema unificat. Vots adelantats (a molts estats els locals de vot ja estan oberts), m\u00e0quines, qualificacions dels candidats, credencials, tria de les meses, i pr\u00e0cticament tot \u00e9s diferent a cadascun dels 50 estats. Per aix\u00f2, les condicions i el mecanisme varien molt. Cal tamb\u00e9 tenir en compte que els Americans no voten mai llistes de partit sin\u00f3 exclusivament candidatures
\nindividuals i que l’autoritat del partit sobre els funcionaris elegits \u00e9s bastant limitada, molt sota el nivell dels partits catalans. El sistema de prim\u00e0ries seguides d’eleccions directes s’est\u00e9n a molts c\u00e0rrecs que a Catalunya no s\u00f3n elegits, com jutges, caps de policia, fiscals (incl\u00f2s sempre el ministre de just\u00edcia de l’estat) i molts m\u00e9s. Cada estat decideix si un vot primari \u00e9s necessari o no. Quan nom\u00e9s hi ha un sol candidat, no es fa prim\u00e0ria (com passa sovint amb la legislatura de l’estat).<\/p>\n
\nUn altre mecanisme per mantenir la submissi\u00f3 del candidat al partit, \u00e9s precisament amena\u00e7ar-lo amb presentar candidats contra ell a les pr\u00f2ximes prim\u00e0ries. El partit sempre t\u00e9 prou gent per firmar tantes nominacions i peticions com facin falta en temps r\u00e8cord, cosa sovint molt dif\u00edcil per a candidats hostils. Com es troben 10000 firmes en un mes?
\nI hi ha coses pitjors, com ha demostrat la Hillary: El Partit Dem\u00f2crata accepta naturalment delegats que hagin guanyat democr\u00e0ticament les prim\u00e0ries, com vol la democr\u00e0cia, per\u00f2 a m\u00e9s als qui manen els sembla que gent de m\u00e8rit i certs barons poderosos amb tant m\u00e8rit i dedicaci\u00f3 s\u00f3n mereixedors de reconeixement especial i tenen dret a ser “superdelegats” no elegits sin\u00f3 directament nomenats pel Partit sense donar explicacions. Aix\u00ed \u00e9s com la Hillary va guanyar: probablement Bernie Sanders va treure m\u00e9s vots i delegats que la Hillary, per\u00f2 ella va guanyar la nominaci\u00f3 gr\u00e0cies als superdelegats, no votats per ning\u00fa sin\u00f3 pels prohomes dem\u00f2crates, que es van agenollar davant seu gr\u00e0cies a les arts pol\u00edtiques del marit Bill, i tenien molts m\u00e9s vots que Bernie a la Convenci\u00f3.<\/p>\n
\nAqu\u00ed hi ha tamb\u00e9 una difer\u00e8ncia molt gran entre els Americans i els Europeus. Els partits americans no tenen llistats de membres, ni cobren quotes, ni donen carnets o targetes d’identitat, ni poden admetre o expulsar a ning\u00fa. En aquest pa\u00eds tots els ciutadans poden votar, per\u00f2 per poder fer-ho primer han de registrar-se com a votants seguint el procediment exigit per cada estat. Quan els estrangers es nacionalitzen, a la sortida del local on han prestat jurament, posen sempre una taula amb formularis per sol\u00b7licitar la inscripci\u00f3 com a votant, i tamb\u00e9 recullen els formularis omplerts. Una de les preguntes que cal respondre \u00e9s amb quin partit t’identifiques i donen tres opcions: dem\u00f2crata, republic\u00e0 o independent. Tinc ent\u00e8s que la majoria de votants trien “independent”. L’\u00fanic \u00fas d’aquesta identificaci\u00f3 \u00e9s el dret a participar a les prim\u00e0ries del partit triat i els independents no voten. Ara b\u00e9: lliures i sobirans com s\u00f3n, hi ha estats que fan prim\u00e0ries “tancades”<\/em> on hom nom\u00e9s pot votar per l’afiliaci\u00f3 triada (com Nova York) i hi ha estats “oberts”<\/em> com Texas on pregunten a la mesa quan arribes per quin partit vols votar. En aquest cas l’afiliaci\u00f3 a la targeta de votant no serveix de res. Un altre detall poc conegut \u00e9s que hi ha estats on \u00e9s molt f\u00e0cil canviar l’afiliaci\u00f3 i altres com Nova York, on \u00e9s dificil\u00edssim i fer-ho pot trigar mesos, com acaba de passar a un amic meu a Buffalo.<\/p>\n
\nUn problema molt seri\u00f3s de les prim\u00e0ries \u00e9s que degut a la poca participaci\u00f3 de votants obren la possibilitat de manipulaci\u00f3 a grups petits per\u00f2 apassionats que s’imposen amb relativament pocs vots a una majoria indiferent. Aquest ha estat recentment el problema dels Republicans on una minoria radical obsessionada no amb els problemes reals de la gent amb els avortaments, els homosexuals, els lavabos per transsexuals, el matrimoni gay i l’odi contra Obama i la llei de l’asseguran\u00e7a obligat\u00f2ria contra malaltia, ja fa anys que imposa els seus candidats i els fa elegir, enmig de la indifer\u00e8ncia total de la majoria. La gent nom\u00e9s entenen qu\u00e8 han fet despr\u00e9s de l’elecci\u00f3 i sovint ni tan sols aix\u00f2. Els responsables republicans no han estat capa\u00e7os de frenar aquesta marxa cap a l’extremisme de dreta i el partit est\u00e0 ja molt dominat per una colla estrafol\u00e0ria que sovint guanya. Per\u00f2 el nombre de votants a les prim\u00e0ries no augmenta i es dif\u00edcil fer entendre coses a la gent. Alguna vegada a Nova York el percentatge de votants a unes prim\u00e0ries locals podria ser nom\u00e9s uns decimals. No obstant, l’efecte \u00e9s espectacular i el resultat acaba essent que el poble no troba bons noms a la papereta el dia de l’elecci\u00f3 general.<\/p>\n
\nEl cas del Stuxnet, el virus nord-americ\u00e0-israeli\u00e0-brit\u00e0nic que va aturar les centr\u00edfugues d’urani iranianes fa uns anys ha fet pal\u00e8s que \u00e9s completament impossible protegir-se de hackers. Com a repress\u00e0lia, els iranians van fer sis atacs greus contra els EUA, un d’ells prenent control d’un dic de central hidroel\u00e8ctrica que els hauria perm\u00e8s causar una inundaci\u00f3 si haguessin volgut. No hi va haver <\/em>cap repress\u00e0lia. Els EUA com R\u00fassia, Xina, Iran, Corea del Nord i alg\u00fa m\u00e9s poden envair altres pa\u00efsos amb impunitat i no hi ha repress\u00e0lies per por de contra-repress\u00e0lies i ning\u00fa sap que fer. Ahir mateix vam patir l’atac contra Dyn, la firma que tradueix les adreces d’Internet que usem en n\u00fameros causant un incident grav\u00edssim, perqu\u00e8 els hackers ho van fer utilitzant instruments connectats per gent innocent, com c\u00e0meres, accessoris, controls d’edificis, etc, els quals van comen\u00e7ar a disparar sol\u00b7licituds de servei de Dyn des de milers de llocs gr\u00e0cies a un virus fins causar per hores el col\u00b7lapse total dels ordinadors de Dyn. Ning\u00fa sap qu\u00e8 fer. I els russos continuen fent p\u00fablics documents secrets de la Hillary, molts perjudicials, intervenint en la campanya. Pot esdevenir pitjor encara? S\u00ed que pot, durant les eleccions.<\/p>\n