{"id":1446,"date":"2016-10-03T09:58:33","date_gmt":"2016-10-03T15:58:33","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1446"},"modified":"2016-10-03T09:58:33","modified_gmt":"2016-10-03T15:58:33","slug":"recordant-el-psoe-de-la-postguerra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2016\/10\/03\/recordant-el-psoe-de-la-postguerra\/","title":{"rendered":"Recordant el PSOE de la postguerra"},"content":{"rendered":"

La defenestraci\u00f3 de Pedro S\u00e1nchez aquest cap de setmana m’ha recordat episodis del meu jovent. La meva l\u00ednia materna \u00e9s castellana en el sentit estricte de la paraula, provenint d’un poble que no vull anomenar situat al centre d’all\u00f2 que a les escoles franquistes es deia Castilla la Vieja<\/em>, un pa\u00eds d’hist\u00f2ria gloriosa amb gran arrelament del feixisme. Un cos\u00ed em va ensenyar gaireb\u00e9 avergonyit la seva Camisa Azul<\/em>, uniform de la Falange. Va explicar que en aquells temps tristos la necessitat era tan gran, que tothom hauria acceptat una pe\u00e7a de vestir gratis. I un amic personal dels pares escrivia cartes en un paper que deia a la cap\u00e7alera Alcalde y Jefe Local del Glorioso Movimiento Nacional.<\/em> En “aquel 18 de Julio”<\/em> que esdevindria tan tristament fam\u00f3s van aplegar a un camp fora del poble el metge, el mestre i altres intel\u00b7lectuals indesitjables i els van matar llen\u00e7ant els cad\u00e0vers a una fossa. Tothom coneix el lloc. Jo em vaig negar a anar-hi mai. El lloc \u00e9s f\u00e0cil de recon\u00e8ixer perqu\u00e8 diuen que el blat que creix al damunt \u00e9s m\u00e9s alt i verd i maco que als altres llocs, per\u00f2 no intenteu obrir el lloc i dur les v\u00edctimes al cementiri, com s’hauria fet a qualsevol pa\u00eds democr\u00e0tic. <\/p>\n

Una de les mem\u00f2ries m\u00e9s horribles i angunioses de la meva joventut quan tenia 21 o 22 anys es va originar quan vaig tornar pel enterrament del meu oncle F. L’oncle que jo coneixia era un bon home, un treballador ferroviari jubilat que durant la Rep\u00fablica havia estat militant, no del PSOE sin\u00f3 de la UGT. Era fam\u00f3s perqu\u00e8 essent un home fort el dia del vot per al Front Popular va dur la seva mare en una cadira a votar. El 18 de julio<\/em> va tenir sort perqu\u00e8 estava a Barcelona, altrament hauria acabat al lloc on el blat creix tan verd. El dia de l’enterrament als anys 60, els homes del poble, com era costum, est\u00e0vem a l’entrada de la casa amb el ta\u00fct damunt una taula. De sobte un home desconegut que no he pogut oblidar mai se’m va acostar i em va espetar: “Tu t\u00edo era un hombre muy peligroso y deb\u00edamos haberlo matado<\/em>” Aix\u00f2 gaireb\u00e9 30 anys despr\u00e9s de la guerra. Vaig aprendre qu\u00e8 era la famosa Espanya negra, que no era cap invenci\u00f3 i vaig entendre qu\u00e8 \u00e9s l’odi. Hi ha gent que es pensa que es pot resoldre parlant. Vaig intentar prendre una de les quatre cantonades de la caixa a la meva espatlla, per\u00f2 un grup d’homes al darrere meu em van treure a empentes i un altre prengu\u00e9 el meu lloc. Jo no era un d’ells.<\/p>\n

A Par\u00eds<\/strong>
\nPer uns anys i per raons molt personals anava tan sovint com podia a Par\u00eds. Un dia, sense que jo hagi esbrinat mai perqu\u00e8 ni com havia anat se’m va acostar un xicot espanyol jove que era un militant del PSOE exiliat i evidentment em volia reclutar. Ell tenia alguna relaci\u00f3 amb el servei de not\u00edcies d’ona curta de la ORTF, la r\u00e0dio oficial francesa, la m\u00e9s hostil al r\u00e8gim feixista de tota l’Europa occidental. Vaig passar tot un dia amb ell. Em va donar tota mena de llibres i follets que no em deixava llegir perqu\u00e8 volia que escolt\u00e9s el seu discurs pol\u00edtic, i entengu\u00e9s com la seva estimada havia estat tancada pel r\u00e8gim a un manicomi perqu\u00e8 lluitava contra el r\u00e8gim. Fins i tot em va invitar a anar al Cinema a veure una pel\u00b7l\u00edcula de la Brigitte Bardot, que estava prohibida a Espanya.<\/p>\n

L’home, francament, em va fer pena. Era com un predicador religi\u00f3s posse\u00efdor de la veritat. I de Catalunya, qu\u00e8? Durant la guerra el PSOE havia estat hostil al nostre pa\u00eds. Deien al final que una dictadura militar acaba sempre despr\u00e9s d’uns anys, mentre que la independ\u00e8ncia catalana seria per sempre. Per\u00f2 jo no m’hauria afiliat mai a un partit, perqu\u00e8 partits tenen objectius i per complir-los imposen disciplina, manen coses irracionals i ensenyen com cal pensar. El cas trist dels diputats de PSC obligats a Madrid a votar contra els interessos catalans (la LOAPA, sobretot!) en s\u00f3n un exemple. Tamb\u00e9 en aquell temps a la Facultat un company molt admirat, que va acabar fugant-se a Fran\u00e7a, em va voler obrir les portes del PSUC subterrani i tamb\u00e9 vaig rebutjar.<\/p>\n

A Tolosa del Llenguadoc, a l’exili<\/strong>
\nEl PSOE exiliat tenia la seu a Tolosa amb la toler\u00e0ncia molt clara del govern de Fran\u00e7a. Jo feia teatre amb un grup d’estudiants derivat de l’Agrupaci\u00f3 Dram\u00e0tica de Barcelona i un any vam fer una gira europea representant “Los Cuernos de Don Friolera”, una pe\u00e7a molt irreverent i anti-militar de Valle Incl\u00e1n. Vam acabar fent una funci\u00f3 a Tolosa. Alg\u00fa ing\u00e8nuament va invitar el Consulat Espanyol, per\u00f2 ja ens van explicar que si aquests venien, cap altre espanyol vindria. El Cap del partit era en Rodolfo Llopis, un ex-ministre i cap del govern espanyol en l’exili, que era del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Jo vaig intentar saber si en Llopis vindria a veure’ns o no, per\u00f2 ning\u00fa en volia parlar.<\/p>\n

Despr\u00e9s de mantenir la bandera ben alta i patir a l’exili, En Llopis va acabar malament, defenestrat com en S\u00e1nchez per un grup de tres militants de l’interior dirigit per un jove advocat andal\u00fas anomenat Felipe Gonz\u00e1lez. Aquests senyors es van al\u00e7ar exitosament contra el PSOE hist\u00f2ric, que seguia defensant una ideologia radical que Felipe ja no compartia. Els dos PSOEs enfrontats volien usar el s\u00edmbol hist\u00f2ric del PSOE i van anar a la Internacional socialista perqu\u00e8 arbitr\u00e9s. Felipe i els seus es van quedar amb la rosa i el puny, mentre que Llopis esdevenia el cap d’un partit socialista radical marginal. Llopis, originari del Pa\u00eds Valenci\u00e0, va sobreviure el Dictador i es va presentar de candidat al Senat, patint una desfeta amarga. Se\u00b4n va tornar a morir a Fran\u00e7a.<\/p>\n

A l’Alemanya Federal, en el m\u00f3n feli\u00e7 i pr\u00f2sper de Helmut Schmidt i Willy Brandt<\/strong>
\nEl Canceller Willy Brandt, el lluitador ant-nazi que havia tornat a Alemanya en l’uniform de soldat de Noruega, una pot\u00e8ncia ocupant, va invitar Europa a acceptar i tolerar la gent que havia sortit de la Transici\u00f3 contra l’escepticisme de molts dem\u00f2crates. Ell i el seu amic, tamb\u00e9 canceller, Helmut Schmidt, van descobrir i adoptar pol\u00edticament l’advocat andal\u00fas Felipe, amb qui es van reunir sovint explicant-li coses que encara el jove no havia ent\u00e8s. Marxisme com el PSOE hist\u00f2ric? I ara! Aix\u00f2 pels comunistes. Prou d’ideologies. Contra l’admissi\u00f3 a l’OTAN? Una bestiesa. Tu vols que el teu parit arribi al poder i que el teu pa\u00eds esdevingui ric i poder\u00f3s? Doncs per tot aix\u00f2 hi ha un club, que \u00e9s l’OTAN i el Mercat Com\u00fa i si vols entrar-hi, cal pagar la quota d’entrada. L’OTAN militarista? No diguis ximpleries: no hi haur\u00e0 cap guerra i els membres en trauran moltes coses.
\nEl jove advocat Felipe va quedar conven\u00e7ut i ho va acceptar tot. El PSOE esdevindria un partit neoliberal, nominalment d’esquerres per\u00f2 disposat a fer all\u00f2 que els membres del club vulguin i molt similar al PP, que necessita un p\u00e0rtner digne de confian\u00e7a per fer l’alternan\u00e7a. Socialista encara?<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La defenestraci\u00f3 de Pedro S\u00e1nchez aquest cap de setmana m’ha recordat episodis del meu jovent. La meva l\u00ednia materna \u00e9s castellana en el sentit estricte de la paraula, provenint d’un poble que no vull anomenar situat al centre d’all\u00f2 que a les escoles franquistes es deia Castilla la Vieja, un pa\u00eds d’hist\u00f2ria gloriosa amb gran […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[20677,230,4531,816,86,280,32384],"tags":[],"class_list":["post-1446","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya-2","category-espanya","category-exili","category-general","category-psoe","category-socialisme","category-willy-brandt"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-nk","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1446","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1446"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1446\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1447,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1446\/revisions\/1447"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1446"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1446"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1446"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}