{"id":1439,"date":"2016-09-24T15:08:10","date_gmt":"2016-09-24T21:08:10","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1439"},"modified":"2016-09-25T12:57:47","modified_gmt":"2016-09-25T18:57:47","slug":"antigona-in-ferguson-el-final-digne-duna-tragedia-nord-americana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2016\/09\/24\/antigona-in-ferguson-el-final-digne-duna-tragedia-nord-americana\/","title":{"rendered":"&#8220;Antigona in Ferguson&#8221;, el final digne d&#8217;una trag\u00e8dia nord-americana"},"content":{"rendered":"<p>Hi ha encara qui es recordi de la trag\u00e8dia que va comen\u00e7ar a Ferguson, un suburbi de St.Louis a l&#8217;estat de Missouri? Les primeres not\u00edcies van dir que un policia havia mort a trets un jove negre desarmat, cosa que va desfermar aldarulls racials molt greus entre la policia i la poblaci\u00f3 negra, reportats pels diaris, la r\u00e0dio i TV de tot el m\u00f3n. Particularment odi\u00f3s fou que la policia va permetre deixar el mort per terra exposat a les fotos i curiositat populars per 4 hores, i \u00e9s per aix\u00f2 que el drama va recordar la trag\u00e8dia grega Ant\u00edgona, escrita per S\u00f2focles fa uns 2.500 anys, considerada per molts com una de les obres mestres de la cultura occidental no sols per la seva perfecci\u00f3 est\u00e8tica sin\u00f3 la profunditat (i actualitat!) del tema i pels arguments que tant Ant\u00edgona com el rei Creon presenten, que eren perfectament v\u00e0lids. Ant\u00edgona es queixa que el rei ha prohibit enterrar el cos del seu germ\u00e1. L&#8217;Ant\u00edgona original ha inspirat i ha estat copiada per molts autors, entre ells el nostre gran Salvador Espriu. <\/p>\n<p>Com de costum, acabat el sensacionalisme, no hi ha hagut seguiment i probablement ning\u00fa sap com va acabar. Fa pena, perqu\u00e8 caldria saber-ho i treure\u00b4n les lli\u00e7ons. El problema dels tirotejos amb morts extrajudicials que els EUA pateixen en l&#8217;actualitat, (uns mil casos per any, gaireb\u00e9 sempre contra gent dolenta i perillosa) \u00e9s un problema molt real, complexe, vell i complicat. El que ha canviat \u00e9s que avui en dia sempre hi ha alg\u00fa amb un iPhone disposat a fer un v\u00eddeo per penjar-lo a la xarxa, i que els policies mateixos duen c\u00e0meres personals a l&#8217;uniform, coses que han canviat totalment la din\u00e0mica del conflicte i potser algun dia ajudaran a resoldre&#8217;l. Per\u00f2 jo voldria parlar aqu\u00ed nom\u00e9s de la trag\u00e8dia de Ferguson, advertint als lectors que els casos s\u00f3n molt diferents, que han de ser estudiats per separat i \u00e9s millor no generalitzar res.<\/p>\n<p><strong>Com va acabar el judici contra el policia que va matar al jove negre?<\/strong><br \/>\nF\u00e0cil de dir: amb l&#8217;absoluci\u00f3 total i rehabilitaci\u00f3 del policia, un professional amb gran experi\u00e8ncia, sense prejudicis racistes, que havia actuat dintre la llei i segons les seves instruccions. Vet aqu\u00ed qu\u00e8 havia passat. El jove que acabaria essent la v\u00edctima era un home sense feina (perqu\u00e8 no n&#8217;hi havia per negres) que una poca estona abans havia robat una caixa barata de cigarretes d&#8217;una botiga amena\u00e7ant el botiguer amb un ganivet. El policia en q\u00fcesti\u00f3 havia sentit per r\u00e1dio la descripci\u00f3 del cas i buscava el culpable pel carrer, quan el va trobar al mig d&#8217;un carrer principal, aturant el tr\u00e0fic amb un amic i molestant la gent. Al policia li va semblar que era el delinq\u00fcent que ell buscava, va aturar el cotxe i va baixar, tot sol encara, a detenir-lo. El jove era molt alt i fort, sens dubte superior al policia i enlloc d&#8217;obeir, va plantar cara acostant-se a l&#8217;agent de forma amena\u00e7adora, no obstant els avisos i ordres que estava rebent. Una cosa que un policia no pot fer \u00e9s retirar-se i fugir davant d&#8217;un home que segons havia sentit estava armat, podria estar drogat i estava causant un problema de tr\u00e0fic amb perill per a ciutadans innocents, que un policia t\u00e9 l&#8217;obligaci\u00f3 de protegir. Potser hauria hagut de dur un T\u00e0ser o esperar refor\u00e7aments enlloc d&#8217;acostar-se tot sol, per\u00f2 no tenia res d&#8217;aix\u00f2 i va disparar, matant el jove en l&#8217;acte. El jurat li va donar la ra\u00f3.<\/p>\n<p><strong>I els Federals, qu\u00e8 van fer?<\/strong><br \/>\nMolta gent a Catalunya no ent\u00e9n que els estats americans s\u00f3n sobirans, responsables exclusivament per gaireb\u00e9 totes les q\u00fcestions comuns, incl\u00f2s el dret civil i criminal. Ning\u00fa a Washington tenia poder per tocar el judici criminal contra el policia. Ara b\u00e9: s&#8217;havien fet al\u00b7legacions que la ciutat sistem\u00e0ticament violava els drets civils de la poblaci\u00f3 negra i aix\u00f2 s\u00ed que era una violaci\u00f3 de drets garantits per la Constituci\u00f3 Federal i el Fiscal General va manar una investigaci\u00f3 a fons de la ciutat. Van trobar que l&#8217;ajuntament, a m\u00e9s de discriminar en moltes coses, operava un sistema de multes i demandes de pagaments, tot de forma perfectament legal a la ciutat, que de fet era una extorsi\u00f3 criminal aplicada nom\u00e9s als negres, per la que molts funcionaris i alguns pol\u00edtics foren castigats i acomiadats. Les lleis municipals eren perverses i malintencionades. Ara, han tornat a comen\u00e7ar una nova vida en un nou sistema i probablement molta gent va aprendre coses.<\/p>\n<p><strong>La comparaci\u00f3 amb Ant\u00edgona<\/strong><br \/>\nSe li va acudir a un autor conegut de Broadway, el qual va modificar el text per adaptar-lo, tot i respectant la duresa dels arguments, a la trag\u00e8dia de Ferguson, va contractar quatre actors negres professionals ben coneguts i va organitzar dues funcions llegides, una a la High School on havia anat la v\u00edctima, una altra davant dels policies i familiars. A les trag\u00e8dies gregues sempre hi ha un cor, i l&#8217;autor en va crear dos: un el dels negres oprimits queixant-se de la seva sort i tractament, un altre dels policies lamentant la seva impot\u00e8ncia, la seva por de les armes que tothom tenia, i l&#8217;obligaci\u00f3 d&#8217;obeir les ordres que rebien. Tots dos cantaven en l&#8217;estil de la can\u00e7\u00f3 negra espiritual. Sobretot, em va impressionar veure els nois i noies escoltant amb els ulls oberts els arguments i raons d&#8217;Ant\u00edgona i del rei amb paraules escrites fa 2500 anys que descrivien perfectament la situaci\u00f3, parlant d&#8217;un conflicte real mai resolt: com el rei defensava llei i ordre imposades pels seus policies i amena\u00e7ava amb l&#8217;ensorrament de l&#8217;estat i la societat si la gent desobeia la llei. Ant\u00edgona, al contrari deia que damunt la llei del rei, hi havia els drets humans, la just\u00edcia, la humanitat, les lleis de D\u00e9u i que la insist\u00e8ncia del rei en defensar una llei cruel i injusta estava dividint i destruint la seva societat.<\/p>\n<p><strong>La trama d&#8217;Ant\u00edgona<\/strong><br \/>\nL&#8217;Ant\u00edgona de S\u00f2focles no es pot entendre sense con\u00e8ixer els antecedents. Un antic rei de Tebes acabava de tenir un fillet amb la seva reina Jocasta, quan un oracle del d\u00e9u Apol\u00b7lo li va fer saber que el nad\u00f3 el mataria. El rei va abandonar el nad\u00f3 despullat al bosc, no gosant matar-lo. Fou salvat i educat com un fill propi per gent que no en sabien res. El rei innocentment havia fet possible el compliment de l&#8217;oracle: el jove \u00c8dip, ignorant el seu origen, va arribar a Tebes, va matar el seu pare i es va casar amb la seva mare Jocasta, esdevenint el rei. Tingueren tres fills de l&#8217;incest desconegut: Ant\u00edgona i dos nois. Quan \u00c8dip havent ent\u00e8s la veritat mor\u00ed desesperat, els dos fills el van succeir, posant-se d&#8217;acord en alternar-se al poder: cadascun regnaria per un any. No obstant, un cop rei, el germ\u00e0 gran va trencar el pacte i el germ\u00e0 jove va haver de fugir per salvar la vida, tornant poc despr\u00e9s al capdavant d&#8217;un ex\u00e8rcit a recuperar el poder. El conflicte s&#8217;acab\u00e0 quan els dos germans lluiten i es maten m\u00fatuament. Un amic del germ\u00e0 gran anomenat Creon puja al tro i d\u00f3na un gran funeral al seu amic, manant en canvi (i aqu\u00ed comen\u00e7a la trag\u00e8dia) que el cos del germ\u00e0 m\u00e9s jove no pugui ser enterrat, sin\u00f3 que quedar\u00e0 abandonat per terra fora de la ciutat.<\/p>\n<p>La trag\u00e8dia comen\u00e7a quan Ant\u00edgona retreu a Creon la seva ordre inhumana i cruel. Sense ser enterrat, l&#8217;esperit del germ\u00e0 hauria de quedar-se a la terra per sempre m\u00e9s sense poder baixar en pau al Hades. Creon respon que all\u00f2 que ell mana \u00e9s la llei tant si est\u00e0 b\u00e9 com si s&#8217;equivoca i cal obeir. Prou. Ant\u00edgona li recorda el mal que est\u00e0 fent i la primacia de la llei dels d\u00e9us i la humanitat. Al final, ella sola desobeeix al rei cobrint el cos del germ\u00e0 amb terra. Creon com a c\u00e0stig, la fa tancar viva a una tomba. Al poc temps, per pressi\u00f3 de l&#8217;amant d&#8217;Ant\u00edgona, el rei es penedeix i va a treure-la de la cripta. Per\u00f2 Ant\u00edgona s&#8217;ha su\u00efcidat.<\/p>\n<p>Aix\u00ed s&#8217;acaba. S\u00f2focles va entendre que el problema de la supremacia incondicional de la llei sobre la dec\u00e8ncia i la just\u00edcia, no es podia resoldre. Ni a Tebes, ni a Ferguson, ni probablement a Catalunya.<\/p>\n<p>Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Hi ha encara qui es recordi de la trag\u00e8dia que va comen\u00e7ar a Ferguson, un suburbi de St.Louis a l&#8217;estat de Missouri? Les primeres not\u00edcies van dir que un policia havia mort a trets un jove negre desarmat, cosa que va desfermar aldarulls racials molt greus entre la policia i la poblaci\u00f3 negra, reportats pels [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32379,32374,32380,32377,4463,32375,32376],"tags":[],"class_list":["post-1439","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-aldarulls-racials","category-antigona","category-discriminacio-racial","category-edip","category-ferguson","category-sofocles","category-tebes"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-nd","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1439","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1439"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1439\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1444,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1439\/revisions\/1444"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1439"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1439"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1439"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}