{"id":1428,"date":"2016-09-13T15:03:53","date_gmt":"2016-09-13T21:03:53","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1428"},"modified":"2016-09-14T09:33:44","modified_gmt":"2016-09-14T15:33:44","slug":"el-president-obama-i-la-immigracio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2016\/09\/13\/el-president-obama-i-la-immigracio\/","title":{"rendered":"El President Obama i la Immigraci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Ara fa vuit anys uns EUA i fins i tot una humanitat que ansiava un m\u00f3n millor van admirar un home negre sortit gaireb\u00e9 del no res que feia discursos meravellosos en un angl\u00e8s magn\u00edfic i ens oferia esperances d’una vida i un futur millors, en pau i just\u00edcia. Molts ens vam afegir a la festa veient-t’hi, sense cap ra\u00f3, el renaixement de l’esquerra nord-americana i Obama va guanyar el Premi N\u00f2bel de la Pau. Vuit anys despr\u00e9s Obama es retira a fer diners enmig de l’odi descarnat de tota la Dreta que boicoteja tots els seus projectes i jura desfer tot all\u00f2 que ell ha fet, i el menysteniment d’amant desenganyat de tota l’esquerra que el veu com un tra\u00efdor (manifestat clarament en l’incre\u00efble \u00e8xit de Bernie Sanders i en el moviment de la joventut contra la candidata sense principis, ambiciosa, mentidera i oportunista que Obama afavoreix). Aquest apunt parla nom\u00e9s de l’actuaci\u00f3 presidencial en el cas de la immigraci\u00f3.<\/em><\/p>\n

El Deporter-in-Chief<\/strong><\/em>: 2.5 milions de deportats
\nJa fa algun temps dels 2.5 milions de deportats fins ara: segur que passar\u00e0 dels tres milions quan plegui. Es tracta de m\u00e9s deportacions que les manades per tots els altres Presidents anteriors d’en\u00e7\u00e0 que hi ha estad\u00edstiques. Hi ha certa inconseq\u00fc\u00e8ncia amb all\u00f2 que fa, com si es tract\u00e9s de casos separats on cal clavar llenya o somriure segons el cas, enlloc de tenir una l\u00ednia basada en principis i moralitat<\/p>\n

La Immigraci\u00f3 il\u00b7legal actual<\/strong>
\nTots els Republicans criden que la frontera mexicana est\u00e0 desprotegida amb pas massiu d’immigrants mexicans perillosos. De qu\u00e8 parlen? La frontera i les carreteres pr\u00f2ximes semblen ocupades militarment per milers de guardes armats fins als dents amb tota mena de maquin\u00e0ries electr\u00f2niques, i hi ha muralles dobles alt\u00edssimes a les costes texana i californiana. Creuar \u00e9s dificil\u00edssim, molt perill\u00f3s i avui en dia ho fan molts pocs mexicans, cosa que sembla associada amb les millores econ\u00f2miques que el petroli ha portat a M\u00e8xic. La majoria d’il\u00b7legals s\u00f3n centre-americans d’Honduras, Guatemala i El Salvador, pa\u00efsos en la mis\u00e8ria on llei i ordre s’han ensorrat i els habitants viuen exposats a la brutalitat extrema de bandes criminals d’assassins que actuen amb impunitat, portant els residents pobres al bord de la desesperaci\u00f3.<\/p>\n

Curiosament, el pa\u00eds allunyat d’aquest desastre \u00e9s la Nicaragua de l’ex revolucionari Sandinista Daniel Ortega. No obstant les acusacions constants de corrupci\u00f3 grandiosa, i ab\u00fas del poder per part de la seva muller i col\u00b7laboradora i de l’embolic amb el nou Canal xin\u00e8s que diu diu que vol construir (s’ho creuen poca gent), Nicaragua, a difer\u00e8ncia de tots els ve\u00edns, no contribueix cap emigraci\u00f3 il\u00b7legal als EUA.<\/p>\n

El Cam\u00ed als EUA<\/strong>
\n\u00c9s molt dif\u00edcil i cal tenir resist\u00e8ncia per poder descriure com va. Apart de rars articles de periodistes aventurers, la millor font d’informaci\u00f3 s\u00f3n els films de grups progressius locals sovint produ\u00efts amb diners d’universitats americanes o del govern de Nova York, que amb sort HBO o certs cinemes ensenyen. Comencem amb una fam\u00edlia a Honduras, capital mundial del crim. L’activitat de les bandes criminals \u00e9s incontrol\u00b7lable. Sovint despr\u00e9s d’un assassinat tornen per m\u00e9s i escarneixen les v\u00edctimes impotents i acaben robant-ho tot. Desesperats, molts pares i mares intenten enviar el fill, fins i tot sol, amb els estalvis que tenen, a alg\u00fan relatiu o amic que viu als EUA.<\/p>\n

El Cam\u00ed Tradicional<\/strong>
\nCreuar la frontera mexicana del sud no \u00e9s cap problema i els emigrants (jo en diria fugitius) intenten pujar per la costa atl\u00e0ntica fins a la frontera dels EUA, que s\u00f3n milers de qm. Hi ha diferents possibilitats: el sostre i vagons de trens mexicans de c\u00e0rrega, comptant amb la benvol\u00e8ncia del personal, camps de refugiats, organitzacions ben\u00e8fiques que donen aigua i menjar, autobusos, sempre amagant-se de la policia federal mexicana que els tornaria al seu pa\u00eds (distingeixen els accents). Problema greu? Les bandes de lladres que esperen a cada cantonada, capturant les dones o nenes que desapareixen per sempre (molt poques dones arriben als EUA; sovint intenten passar per homes) robant els diners en efectiu, apallissant o matant a qui es queixi. Si arriben vius a la frontera: qu\u00e8 passa? Sembla que malgrat tots els esfor\u00e7os nord-americans, queden coyotes que saben com creuar, ara ja amb molts sacrificis i grans perills, per\u00f2 demanen molts diners i els hondurencs els han perdut pel cam\u00ed. Hi ha un altre recurs: gent que els ofereix creuar de franc sempre que cadasc\u00fa dugui a l’esquena una motxilla plena de… Ja sabem de qu\u00e8. Si la policia americana els enxampa, aniran a la pres\u00f3 per molts anys. Aquesta gent sovint tenen t\u00fanels. Un cop dintre els EUA els prenen les motxilles que carreguen a un cotxe i sovint els deixen abandonats a peu en un lloc desconegut. Hi ha bandes que capturen aquests immigrants, sobretot els nens i els treuen el n\u00famero de tel\u00e8fon dels parents on volen anar, els quals rebran una telefonada exigint un rescat o si no matarien el presoner. I en Trump encara els vol fer m\u00e9s mal?
\nEls residents i agricultors legals de la frontera es queixen de moltes coses. No \u00e9s terrible haver de recullir gent morta o malferida i haver d’enterrar-los o dur-los a un hospital? La policia no ajuda amb aquestes coses i els residents locals s\u00f3n els que ho han de fer. Tamb\u00e9 hi ha organitzacions nativistas amb homes que disparen a matar amb fusells d’alta precisi\u00f3. I no recullen els morts.<\/p>\n

El cam\u00ed de la droga als EUA<\/strong>
\nLes bandes de drogues sempre busquen formes de fer encara m\u00e9s d\u00f2lars i van ensumar un negoci explotant el terror i ang\u00fania dels pares que volien enviar nens als EUA, oferint, a preu considerable, una mena d’ag\u00e8ncia de viatges de la frontera mexicana amb Am\u00e8rica Central a l’interior dels EUA m\u00e9s enll\u00e0 de la frontera aprofitant els seus vehicles, grups armats i t\u00fanels. Qui voldria confiar un nen jove a la cust\u00f2dia d’un grup criminal? Tot dep\u00e8n de com desesperats els pares estiguin. Un cop creuada la frontera, els nens que nom\u00e9s parlen lleng\u00fces ind\u00edgenes o el dialecte castell\u00e0 regional haurien de trucar el n\u00famero que tenen o han apr\u00e8s de mem\u00f2ria perqu\u00e8 els familiars vinguin a buscar-los, per\u00f2 i si alg\u00fa els det\u00e9 i els roba el n\u00famero? Els relatius rebran una trucada amb amenaces exigint un rescat. Al final la policia d’immigraci\u00f3 enxampa gaireb\u00e9 sempre a tots aquests nens i hi ha presons federals desagradables sobretot si hi ha mare. Segons la llei, els EUA no poden repatriar un menor sense ordre judicial (que acaben obtenint). El govern Obama en 2015 va deportar 200,000 centre-americans immigrants al pa\u00eds d’origen. Un esfor\u00e7 tan car i tan perill\u00f3s que no va servir de res.
\nCuriosament, els EUA han enviat gent i diners a fer coses que no havien fet mai: anuncis a la r\u00e0dio i TV locals avisant dels perills i la inutil\u00b7litat i organitzacions i programes socials per afeblir les bandes criminals. Gaireb\u00e9 tots els joves hondurencs en s\u00f3n membres o sigui que \u00e9s impossible empresonar-los. Han tingut molt d’\u00e8xit subvencionant esports i partits de futbol. Ara juguen al futbol enlloc d’assassinar i robar. La criminalitat enorme d’Honduras ha caigut en picat.<\/p>\n

La contribuci\u00f3 del President Obama<\/strong>
\nEl govern americ\u00e0 ha subscrit un tractat amb el govern federal mexic\u00e0: la policia mexicana actuant a tot el territori nacional aturar\u00e0 i retornar\u00e0 al pa\u00eds d’origen tots els il\u00b7legals centre-americans de cam\u00ed a la frontera nord-americans. Va molt b\u00e9, \u00e9s el mateix que ha fet la UE amb Erdogan contra els fugitius siris. Els nombre d’immigrants il\u00b7legals que arriben vius a la frontera tamb\u00e9 ha caigut en picat.<\/p>\n

El poder presidencial, el Congr\u00e9s i el Tribunal Suprem<\/strong>
\nNo cal oblidar que els EUA s\u00f3n una naci\u00f3 d’immigrants. Hem tingut hist\u00f2ricament moviments nativistes anti-immigrants que mai han triomfat. Les v\u00edctimes haurien estat els pares o avis dels americans actuals. D’una forma o altre, els immigrants som tots.<\/p>\n

Ja en 2014 el Congr\u00e9s va rebutjar per prejudicis anti-obamistes una de les reformes millor preparades i m\u00e9s racionals del projecte de llei sotm\u00e8s per l’administraci\u00f3 que volia esdevenir la nova Llei d’Immigraci\u00f3 i s’ha negat ni tan sols a considerar cap altre dels projectes presidencials. No, no, no i no. Digues com vulguis, la resposta \u00e9s sempre no. Bye, Obama. Amb tu, res.<\/p>\n

En aquesta situaci\u00f3, Obama va decidir amb l’ajut dels seus advocats que podia invocar els seus poders executius per imposar una ordre que acabaria amb el perill i la por de deportaci\u00f3 d’il\u00b7legals molt decents que han treballat i pagat impostos per anys i tenen fills nascuts aqu\u00ed que s\u00f3n menors d’edat per\u00f2 ciutadans dels EUA i s\u00f3n uns quatre milions, tan \u00fatils i treballadors com els nadius. L’ordre executiva (una mena de Decreto-Ley nord-americ\u00e0) fou ben rebuda pels Dem\u00f2crates i els progressius, molt malament pels Republicans que afirmaven que excedia la seva autoritat constitucional envaint privilegis del Congr\u00e9s. 26 estats (n’hi ha 50) amb govern republic\u00e0 dirigits per Texas va presentar la querella contra el President al Tribunal Federal del Districte, situat a Louisiana, que Obama va guanyar per\u00f2 fou seguit per una apel\u00b7laci\u00f3 al Tribunal Federal Suprem, on els Republicans van guanyar. Obama havia excedit la seva autoritat i la directiva quedava suprimida.<\/p>\n

Joan Gil
\n<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ara fa vuit anys uns EUA i fins i tot una humanitat que ansiava un m\u00f3n millor van admirar un home negre sortit gaireb\u00e9 del no res que feia discursos meravellosos en un angl\u00e8s magn\u00edfic i ens oferia esperances d’una vida i un futur millors, en pau i just\u00edcia. Molts ens vam afegir a la […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32373,25873,32320,29963,1124,32372,83],"tags":[],"class_list":["post-1428","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-america-central","category-congres-america","category-congres-dels-eua","category-constitucio-federal","category-eua","category-illlegal","category-immigracio"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-n2","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1428","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1428"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1428\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1435,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1428\/revisions\/1435"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1428"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1428"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1428"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}