Avui en dia es parla molt de la Uni\u00f3 Europea i no sols pel Brexit. Europa ha estat sempre el dest\u00ed de molt somniadors, els que hi veien una protectora democr\u00e0tica imagin\u00e0ria dels drets i esperances de tots els ciutadans, en el seu dia, dels drets laborals contra el Neoliberalisme exit\u00f3s de la Primera Ministra Thatcher, i ara per nosaltres, possible defensora del nostre dret d’autodeterminaci\u00f3. La Uni\u00f3 actual fou creada sobre un acord preexistent dels anys 50 amb el Tractat de Maastricht de 1992 per Helmut Kohl i Fran\u00e7ois Mitterrand, els quals pel seu compte i sense suport o consultaci\u00f3 populars van obrir les portes als estats de l’antic Pacte de Vars\u00f2via, fent impossible cap profunditzaci\u00f3 pol\u00edtica futura de la Federaci\u00f3 i enfortint l’Europa dels Estats eternament dominada per Alemanya i Fran\u00e7a que tenim ara.<\/p>\n
Potser un punt favorable per a Catalunya \u00e9s el principi de la Supremacia<\/strong> establert inesperadament pel Tractat Constitucional de Lisboa de 2009, que va reformar el de Maastricht. Vol dir que els estats membres tenen l’obligaci\u00f3 de defensar i protegir les obligacions, tractats i lleis de la Uni\u00f3 fins i tot si estan en conflicte amb lleis i (fins a cert punt, aclareixen) provisions constitucionals nacionals (!). De fet la Uni\u00f3 est\u00e0 adherida a moltes declaracions de drets civils i humans que protegeixen els drets de minories (qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 de dir que els espanyols tenen dret a votar sobre els drets dels catalans?)<\/p>\n Intentant entendre l’organitzaci\u00f3 de la EU<\/strong> Ells diuen sempre que la Uni\u00f3 t\u00e9 set organismes principals. Deu ser aix\u00ed per\u00f2 jo ho far\u00e9 m\u00e9s senzill, amb nom\u00e9s tres, que probablement fan entendre com funciona.<\/p>\n El Parlament Europeu<\/strong> La seu del Parlament \u00e9s Stra\u00dfburg, a Als\u00e0cia (Fran\u00e7a) amb el Secretariat permanent establert a Luxemburg i una segona nova sala de sessions a Brussel\u00b7les, on se celebren regularment moltes assemblees. Quan es pregunta, tots els diputats voldrien anar a Brussel\u00b7les i prou. Resum: el Parlament fa lleis quan i si la Comissi\u00f3 Europea ho permet i a m\u00e9s les lleis han de ser confirmades pels caps de govern que seuen al Consell d’Europa. El Consell d’Europa<\/strong> La Comissi\u00f3 Europea de Brussel\u00b7les<\/strong> Altres coses:<\/strong> Defensa: els tractats originals preveien la formaci\u00f3 d’un ex\u00e8rcit europeu de defensa i resposta r\u00e0pida que podria intervenir al m\u00f3n. Fa uns anys hi va haver alguna desfilada conjunta de diferents ex\u00e8rcits (molt poques i molt febles) per\u00f2 al final va quedar clar que la OTAN, presidida i sens dubte dirigida per una pot\u00e8ncia extra-europea, assumia totes les funcions militars, com s’ha vist en m\u00e9s d’una ocasi\u00f3. No obstant, nom\u00e9s 22 membres de la Uni\u00f3 estan dintre la OTAN. Els altres s\u00f3n neutrals. Neutrals entre els EUA i qui? Algun lector estar\u00e0 sorpr\u00e8s de saber que uns “grups de batalla europeus” han participat a conflictes com ara Kosovo.<\/p>\n Curiosament durant els conflictes espanyol amb Catalunya i brit\u00e0nic amb Esc\u00f2cia, cap dels dos estats, que amena\u00e7aven en p\u00fablic amb expulsi\u00f3 de la UE als secessionistes van demanar mai un peritatge oficial a Brussel\u00b7les sobre la mat\u00e8ria, probablement per por que el peritatge fos negatiu pels Estats o acab\u00e9s indicant quins camins estaven oberts per la readmissi\u00f3. Ni els Catalans ni els Escocesos tenen dret a demanar-ho perqu\u00e8 no s\u00f3n estats membres. Els espanyols es van limitar a publicar opinions personals anti-catalanes d’amics, atribuint falsament una declaraci\u00f3 pro-espanyola d’origen desconegut al President Juncker. La Uni\u00f3 \u00e9s sobretot una associaci\u00f3 econ\u00f2mica i la continuada pres\u00e8ncia tant d’Esc\u00f2cia com de Catalunya els conv\u00e9 i no combregarien amb les coses emocionals que explica el Sr Rajoy.<\/p>\n No \u00e9s f\u00e0cil en aquest moment desenvolupar una opini\u00f3 sobre el conjunt de l’obra de la UE.El prop\u00f2sit original en els anys 50 fou desenvolupar lligams econ\u00f2mics entre Fran\u00e7a i Alemanya, que havien fet tres guerres terribles en menys d’un segle. Sens dubte van aconseguir la fraternitzaci\u00f3 de les dues pot\u00e8ncies. Molts observadors creuen que el mercat com\u00fa creat funciona b\u00e9 i ha estat favorable. Sobre la creaci\u00f3 de l’euro, hi ha hagut sempre opinions diverses. La protecci\u00f3 dels consumidors contra abusos de grans companyies ha estat exemplar, millor que als EUA. Nota Final<\/strong> Ser\u00e0 aquest el dest\u00ed de la Uni\u00f3 Europea?<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui en dia es parla molt de la Uni\u00f3 Europea i no sols pel Brexit. Europa ha estat sempre el dest\u00ed de molt somniadors, els que hi veien una protectora democr\u00e0tica imagin\u00e0ria dels drets i esperances de tots els ciutadans, en el seu dia, dels drets laborals contra el Neoliberalisme exit\u00f3s de la Primera Ministra […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[531,32320,2806,1251,29963,3438,32241],"tags":[],"class_list":["post-1397","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-comissio-europea","category-congres-dels-eua","category-consell-deuropa","category-constitucio","category-constitucio-federal","category-parlament-europeu","category-unio-europea-2"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-mx","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1397","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1397"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1397\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1405,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1397\/revisions\/1405"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1397"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1397"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1397"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n\u00c9s dificil\u00edssim d’entendre com funciona la Uni\u00f3. Als EUA els estudiants d’escoles elementals aprenen l’esquema de com funcionen els governs federal i estatals dels Estats Units. Els detalls potser s\u00f3n complicats, per\u00f2 l’organigrama \u00e9s molt senzill i el coneixen tots els ciutadans. Ent\u00e9n algun lector com funciona la UE? La culpa la tenen ells. Amb les publicacions i webs passa el mateix, i sobretot ning\u00fa parla o discuteix la qualitat democr\u00e0tica del sistema. Si alg\u00fa ho dubta, pot provar a llegir l’article sobre la Constituci\u00f3 de la Uni\u00f3 a la Wikipedia i bona sort. <\/p>\n
\nCom a \u00fanica organitzaci\u00f3 europea elegida lliurement pels ciutadans, ostenta la jerarquia suprema. Si la UE fos un estat, el President del Parlament seria el Cap d’Estat. Consta de 753 diputats organitzats seguint la seva afiliaci\u00f3 als partits, amb majories com a Espanya, del Partit Popular i del Socialista i amb interpretaci\u00f3 simult\u00e0nia de 23 llenguatges, amb el catal\u00e0 essent sols semi-oficial<\/em>: ens el deixen parlar i podem escriure a qualsevol autoritat en catal\u00e0 i les lleis han de ser tradu\u00efdes. La llengua m\u00e9s parlada a la Uni\u00f3 \u00e9s l’anglesa, per\u00f2 si el Regne Unit s’en va, nom\u00e9s quedar\u00e0 Irlanda i ja veurem. L’espanyol es la cinquena o sisena llengua m\u00e9s parlada (depenent de Pol\u00f2nia)<\/p>\n
\nSobre la legislaci\u00f3 cal saber dues coses que poca gent sembla con\u00e8ixer: 1) encara que el Parlament discuteix i vota sobre lleis europees NO POT INICIAR CAP LEGISLACI\u00d3. Per poder ser considerada, una llei ha de ser proposada primer per la Comissi\u00f3 Europea (veieu abaix); ara han aprovat una disposici\u00f3 establint que encara que no puguin iniciar cap llei, el Parlament pot escriure a la Comissi\u00f3 demanant per favor que presentin un projecte de llei; 2) per ser aprovades, les lleis han de ser confirmades pel Consell d’Europa (veieu abaix), que segons el Tractat de Lisboa hauria de funcionar una mica com a segona cambra legislativa representant als estats com ara el Senat dels Estats Units, que \u00e9s all\u00f2 que alguns somniadors proposen per al Senat de Madrid. No obstant aix\u00f2, veient les not\u00edcies i llegint diaris, tothom es pensa que el Consell d’Europa \u00e9s el verdader executiu i no legislatiu, com fa creure l’activitat i les declaracions de la Cancellera Merkel que no parla com si fos una senadora. Si publiquen quantes lleis que han confirmat o potser rebutjat, jo personalment no ho he pogut trobar enlloc. El Sr Rajoy, que hi assisteix de “convidado de piedra” sense poder parlar amb ning\u00fa, tampoc ho ha explicat mai.<\/p>\n
\nEn principi el President de la Comissi\u00f3 Europea \u00e9s elegit pel Parlament i la darrera vegada els populars van fer elegir al Sr Juncker. Aix\u00f2 va molestar a tanta gent, que ara han revisat el reglament perqu\u00e8 no torni a passar.
\nI el Parlament tamb\u00e9 aprova els Pressupostos.<\/p>\n
\nNo s’ha de confondre amb el Consell de la Uni\u00f3, que \u00e9s molt diferent i no en vull parlar. Sembla mentida que hi hagi qui confon dues coses tan diferents. Parlem del grup format pels Caps de Govern, el que surt sempre a la Tele, augmentat per certes grans autoritats europees. El Tractat Constitucional de Lisboa sembla que el veu com un cos legislatiu (la segona lectura de lleis aprovades pel Parlament) similar a un Senat, i tamb\u00e9 com a \u00f2rgan de consultaci\u00f3 i resoluci\u00f3 de conflictes entre estats membres, per\u00f2 si s’ent\u00e9n b\u00e9, no sembla que hauria de tenir poder executiu, no obstant la impressi\u00f3 que hom treu dels butlletins de not\u00edcies. Sembla m\u00e9s aviat un consell de ministres presidit per la Sra Merkel.
\n L’\u00fanica executiva de la UE \u00e9s la Comissi\u00f3 Europea (abaix) per\u00f2 verdaderament no sembla aix\u00ed i no ho expliquen. Aquest consell \u00e9s on existeix el dret de veto individual de tots els estats, del que parlen sempre amb il\u00b7lusi\u00f3 els espanyolistes. Hom es pregunta com deu funcionar aix\u00f2 darrere les portes sempre tancades. La Sra Merkel tindr\u00e0 la mateixa autoritat com Malta o Xipre? O Espanya? En qualsevol cas, molts estats com Pol\u00f2nia, Hongria, Eslov\u00e0quia defensen posicions obertament antieuropeistes. Se’n parla? Com van les negociacions actuals per admetre Montenegro? I la Turquia? Consideraran el Consell i la Sra Merkel l’hostilitat evident dels pobles europeus contra l’admissi\u00f3 de Turquia o no tindran res a dir com en els cassos anteriors?<\/p>\n
\nAquest \u00e9s te\u00f2ricament l’\u00fanic govern executiu de la Uni\u00f3. Si la Uni\u00f3 fos un estat, el President Juncker, elegit pel Parlament, seria el Cap de Govern. Un espectador es preguntaria quina autonomia tenen considerant el paper i activitats de les pot\u00e8ncies europees que s’hi interessen. Tamb\u00e9 cal afegir que aqu\u00ed \u00e9s on rau i creix la burocr\u00e0cia excessiva que molesta a tanta gent. Com queda dit, tenen el dret exclusiu d’aprovar quines lleis pot fer el Parlament.<\/p>\n
\nHe buscat on he pogut, per\u00f2 no he pogut entendre d’on surten els diners de la Uni\u00f3 i quant paga cada estat i segons quins criteris. Nom\u00e9s he pogut saber que els diputats que cobren m\u00e9s de \u20ac8.000 al mes han de pagar impostos europeus. Hi ha altres impostos directes? No crec que sigui un secret, per\u00f2 estaria b\u00e9 que ho expliquessin.<\/p>\n
\nEl frac\u00e0s estrepit\u00f3s ha estat en el terreny pol\u00edtic. Citem alguns casos: la crisi econ\u00f2mica al Sud d’Europa, sobretot a la pobre Gr\u00e8cia, la desintegraci\u00f3 de Iugosl\u00e0via i les guerres i crims que en van resultar, la fallida de denunciar i inacci\u00f3 contra els governs antidemocr\u00e0tics i antieuropeus de Pol\u00f2nia i Hongria (diuen que Hongria rep subvencions de R\u00fassia per fer de Cinquena Columna). Ara hi ha la gran crisi de la immigraci\u00f3 i el seguidisme a una pot\u00e8ncia exterior en el cas d’Ucra\u00efna. El Canceller alemany Helmut Kohl va fer admetre els estats d’Europa oriental dient que li calia augmentar la m\u00e0 d’obra alemanya i els polonesos eren blancs, bons treballadors i patien pobresa, per\u00f2 l’admissi\u00f3 d’aquests pa\u00efsos, gaireb\u00e9 tots amb r\u00e8gims fortament nacionalistes va canviar el car\u00e0cter de la Uni\u00f3 i va fer impossible l’enfortiment pol\u00edtic de la Uni\u00f3 que molts ingenus desitjaven. On va la Uni\u00f3? L’estructura actual impideix qualsevol augment del poder pol\u00edtic i sense voler exagerar, cada dia sembla menys democr\u00e0tica.<\/p>\n
\nPotser algun lector recorda el meu previ apunt (28 juny 2016) sobre els dotze anys que va durar la Confederaci\u00f3 dels Estats Units de trista mem\u00f2ria sortida de la revoluci\u00f3 i la vict\u00f2ria contra el Regne Unit, que no passava de ser una mena de tractat d’amistat entre 13 estats independents amb dret de veto. Va acabar molt malament i potser hauria pogut ensorrar la nova naci\u00f3, per\u00f2 al final va donar lloc a una Assemblea Constituent que va acabar escrivint la que \u00e9s probablement millor Constituci\u00f3 de la hist\u00f2ria de la democr\u00e0cia. Segueix en for\u00e7a i compta amb la lleialtat de tot el seu poble americ\u00e0 despr\u00e9s de m\u00e9s de 230 anys. La Confederaci\u00f3 nord-americana va esdevenir finalment fins el dia d’avui una Uni\u00f3 Federal on la sobirania dels estats membres quedava preservada per\u00f2 passava a ser compartida amb la Uni\u00f3.<\/p>\n