Els mitjans descriuen b\u00e9 qu\u00e8 est\u00e0 passant a la Turquia despr\u00e9s del fallit cop d’estat. \u00c9s curi\u00f3s el poc temps que el President i els seus musulmans integristes han necessitat per preparar llistats de milers de persones perilloses que calia detenir, acomiadar, investigar per puresa ideol\u00f2gica i potser fins i tot condemnar a la pena de mort. Se’n sortir\u00e0 aquest candidat absurd a esdevenir part de la Uni\u00f3 Europea? Sembla un intent de solidificar el seu poder personal i fer impossible qualsevol protesta o acci\u00f3 contra les seves decisions. Una cosa molt semblant va passar a Berl\u00edn el 27 de Febrer de 1933.<\/p>\n
L’incendi del Reichstag<\/strong> Hitler, en aquest moment per pocs dies encara un cap de govern democr\u00e0tic, va anunciar que es tractava d’un atac comunista i que calia un Decret establint l’estat d’emerg\u00e8ncia per salvar la Naci\u00f3 Alemanya, que ell veia en perill (i verdaderament estava en perill, per\u00f2 no pas pels comunistes). De moment Hitler ja havia manat en l’acte la detenci\u00f3 i empresonament de tots els diputats comunistes. Al President i Mariscal Paul Hindenburg, ja vell i probablement una mica senil, la llei d’emerg\u00e8ncia el preocupava per\u00f2 va acabar firmant. Qu\u00e8 prohibia el Decret? Feia possible detenir gent sospitosa i empresonar-los per temps indefinit; acabava amb la llibertat d’expressi\u00f3; acabava amb la llibertat de la premsa; acabava amb la llibertat d’associaci\u00f3 i donava al govern el dret d’espiar tota la correspond\u00e8ncia i trucades de tel\u00e8fon. Tot legalment sense haver de donar explicacions de cap mena.<\/p>\n En vista de la crisi (que de fet no era gran cosa i no havia posat mai l’estat en perill), Hitler va convocar una reuni\u00f3 del Parlament per ratificar la nova llei. Els comunistes ja no hi serien perqu\u00e8 estaven tots a la pres\u00f3; per si de cas, militants de la SA (el grup nazi de xoc pel carrer) no van permetre l’entrada als Diputats del Partit Socialista. Aix\u00ed \u00e9s com la Llei fou aprovada per unanimitat amb gran entusiasme. La democr\u00e0tica Rep\u00fablica de Weimar sorgida de la Primera Guerra Mundial acabava de morir. La democr\u00e0cia i la llibertat s’havien acabat i Adolf Hitler havia esdevingut un dictador totalitari, l’\u00fanic que podia decidir qu\u00e8 era bo i qu\u00e8 era dolent per al pa\u00eds. I l’ombra d’una trag\u00e8dia immensa va descendir sobre Europa i el m\u00f3n. Milions d’homes perdrien la vida. La crema del Reichstag va ser molt \u00fatil i va tenir conseq\u00fc\u00e8ncies. El parad\u00eds feixista havia comen\u00e7at.<\/p>\n Qui havia organitzat l’incendi?<\/strong> Com ara a la Turquia, la reacci\u00f3 hitleriana semblava molt ben preparada, anava molt m\u00e9s enll\u00e0 de l’atentat i va assolir un objectiu que els procediments democr\u00e0tics no haurien perm\u00e8s mai. Tamb\u00e9 podria ser que la policia coneixia el projecte, es van preparar per controlar el resultat i van deixar a Van der Lubbe tirar endavant, enxampant-lo quan ja era massa tard.<\/p>\n La q\u00fcesti\u00f3 de la verdadera autoria ha estat debatuda moltes vegades i probablement no s’aclarir\u00e0 mai. Ens haurem de quedar amb les especulacions, com probablement passar\u00e0 a Turquia. Un testimoni als Processos de N\u00fcremberg despr\u00e9s de la guerra va declarar haver sentit dir una vegada a G\u00f6ring, en aquell moment Ministre de l’Interior, que ell havia estat l’autor de l’incendi i que ning\u00fa m\u00e9s sabia com havia anat. Per\u00f2 ni G\u00f6ring ni cap dirigent nazi en va voler parlar al judici i aix\u00ed ens hem quedat.<\/p>\n L’holand\u00e8s fou condemnat a mort i va ser decapitat al pati d’una pres\u00f3. <\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els mitjans descriuen b\u00e9 qu\u00e8 est\u00e0 passant a la Turquia despr\u00e9s del fallit cop d’estat. \u00c9s curi\u00f3s el poc temps que el President i els seus musulmans integristes han necessitat per preparar llistats de milers de persones perilloses que calia detenir, acomiadar, investigar per puresa ideol\u00f2gica i potser fins i tot condemnar a la pena […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32356,2902,2903,32355,3488,32354],"tags":[],"class_list":["post-1387","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-erdogan","category-hitler","category-nazis","category-reichstag","category-turquia","category-van-der-lubbe"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-mn","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1387","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1387"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1387\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1395,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1387\/revisions\/1395"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1387"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1387"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1387"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nAquell vespre el nou Canceller del Reich, que acabava de prendre el poder constitucional de mans del vell President Hindenburg no obstant la minoria del Partit Nazi al Parlament, nom\u00e9s uns dies abans, el 30 de Gener, estava sopant al pis del seu amic \u00edntim Goebbels. Van rebre una telefonada dient que el Reichstag, la seu del Parlament del Reich (la Naci\u00f3 Alemanya), encara en funcions avui en dia, estava en flames. Van pujar al cotxe i es van presentar junts al lloc. L’incendi era intencional i la policia ja havia enxampat dintre l’edifici el culpable, un jove comunista holand\u00e8s bastant sonat nomenat Marinus van der Lubbe, que va confessar sense demanar perd\u00f3. Un misteri mai aclarit havia comen\u00e7at.<\/p>\n
\nEn van der Lubbe no va negar mai la seva culpabilitat i es va defensar davant d’un tribunal amb el llenguatge pol\u00edtic de l’esquerra del temps. Per\u00f2 era un xicot jove, amb problemes mentals considerables, una intel\u00b7lig\u00e8ncia modesta i que ja havia perdut la vista a un ull. En altres paraules, un home que podia ser enganyat i manipulat. El van manipular i facilitar el sabotatge agents nazis? Aquest jove no semblava particularment espavilat i calar foc a tota la sala de reunions no podia ser gens f\u00e0cil. <\/p>\n