{"id":1371,"date":"2016-07-10T09:58:00","date_gmt":"2016-07-10T15:58:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1371"},"modified":"2016-07-13T08:17:42","modified_gmt":"2016-07-13T14:17:42","slug":"billy-the-kid-i-el-poble-mexica-dels-eua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2016\/07\/10\/billy-the-kid-i-el-poble-mexica-dels-eua\/","title":{"rendered":"“Billy the Kid” i el poble mexic\u00e0 dels EUA"},"content":{"rendered":"

Avui el New York Times\u00a0<\/em>s’obre amb un titular molt preocupant escrit en grans lletres “Una\u00a0Am\u00e8rica\u00a0en dol, tensa i preocupada<\/strong><\/em>,” i molts no entenem qu\u00e8 est\u00e0 fent Obama a Europa parlant amb reis i pol\u00edtics tronats enlloc de venir i combatre el perill creixent de disturbis racials. Per\u00f2 el poble catal\u00e0 potser ha comen\u00e7at les vacances i es podria voler entretenir llegint hist\u00f2ries verdaderes de pistolers de l’Oest. He vist un article acabat de publicar al web d’un altre diari de Barcelona. Per aix\u00f2 estic repetint l’apunt de 2012. Nom\u00e9s voldria afegir que \u00e9s absurd i injust\u00a0tractar els mexicans d’hispans<\/em>. M\u00e8xic \u00e9s un \u00a0vell i gran pais amb tensions internes greus que ha patit molt per culpa d’ocupacions i invasions estrangeres i ning\u00fa te dret a diluir\u00a0les seves personalitat, missatge i hist\u00f2ria amb la d’altres nacions del Continent que no tenen res a veure, simplement perqu\u00e8 tenen (a m\u00e9s de lleng\u00fces ind\u00edgenes) una parlan\u00e7a\u00a0similar. Caldria ajudar m\u00e9s als immigrants enlloc de parlar tant de la seva llengua oficial i voler convertir-los en instruments del nacionalisme espanyol. Seran iguals tamb\u00e9 tots els que tenen la sort de parlar angl\u00e8s pel m\u00f3n? Els EUA, Sud-Africa, Austr\u00e0lia, Sud-Sudan, el Regne Unit i Kenya per exemple. Vet aqu\u00ed l’apunt:
\n##########################################################<\/p>\n

William McCarty<\/strong>, (23.11.1869-14.07.1881) anomenat Billy the Kid per la premsa sensacionalista del temps i per les novel\u00b7les d’aventures gr\u00e0fiques que es venien per un dime, o sigui 10 c\u00e8ntims, nasqu\u00e9 a Nova York de pare desconegut i mare irlandesa acabada d’arribar. Segons el testimoni un\u00e0nime de tots els que el van con\u00e8ixer, era un xicot ros, d’ulls blaus, alt per\u00f2 de constituci\u00f3 feble, molt simp\u00e0tic i sociable, treballador, fidel als seus amics i bromista, amb un gran carisma. No s’interessava gaire pels diners si no \u00c7era per comprar bales i afinar la punteria. Fou detingut per primera vegada als 15 anys per robar un formatge quan tenia fam i mor\u00ed abatut pel fam\u00f3s Sheriff Pat Garrett quan en tenia nom\u00e9s 21. Va viure al territori (encara no estat) de Nou M\u00e8xic, acabat de capturar de M\u00e8xic pels EUA i va esdevenir un cowboy, pistoler, jugador, lladre de bous i de cavalls i assass\u00ed. Els diaris deien que va matar m\u00e9s de vint persones, per\u00f2 en realitat no van passar de vuit, i sempre per necessitat. Sobre la seva vida Hollywood ha fet uns 15 films, hi ha hagut 5 o 6 s\u00e8ries de TV (una d’elles molt recent de la TV p\u00fablica americana PBS, que seguir\u00e9 aqu\u00ed bastant fidelment) s’han escrit molts llibres, hi ha hagut tesis doctorals i fins i tot un congr\u00e9s d’historiadors.<\/p>\n

Potser algun lector es preguntar\u00e0 a qu\u00e8 ve tot aix\u00f2 per un criminal? Van passar coses molt complicades que denuncien problemes de la colonitzaci\u00f3 pels Anglos d’una terra que havia estat mexicana fins feia poc i les fallides escandaloses de la llei i el sistema de just\u00edcia d’aquells temps. En Billy el Jove (o potser Billy el Noi, per\u00f2 certament NO Billy el Nen) ha esdevingut all\u00f2 que als EUA s’anomena un folk hero<\/em>, una figura folkl\u00f2rica, que vol dir una persona que sense tenir verdader significat hist\u00f2ric, va capturar per alguna ra\u00f3 la imaginaci\u00f3 del poble americ\u00e0 i \u00e9s recordat amb inter\u00e8s i simpatia.<\/p>\n

La mare McCarty<\/strong><\/p>\n

La Catherine McCarty havia arribat fugint de la fam a Irlanda i fou una dona notable, de molta empenta, sempre alegre i divertida, interessada en aventures, que va exercir una influ\u00e8ncia decisiva en la inf\u00e0ncia desgraciada de Billy. Terminada la guerra civil, veient que a Nova York no faria mai via, va decidir marxar com tants altres cap a l’Oest sense home, sola amb els dos fills (en Billy tenia un germ\u00e0 del que no se sap res). Va anar a parar a molts lloc diferents a l’Oest, encara buit d’Anglos per\u00f2 juntament amb el fillet Billy va desenvolupar un gran inter\u00e8s i simpatia pels mexicans que hi vivien. Anaven tots dos junts als locals mexicans a beure, riure i ballar amb els locals . En Billy, encara un nen d’uns deu anys va aprendre la llengua sense accent, esdevenint bilingual i fou plenament acceptat per la comunitat mexicana a tot arreu. A difer\u00e8ncia de la majoria d’Anglos rossos com ell, ell entenia i respectava els mexicans i la seva vida familiar i cultural i tenia un car\u00e0cter molt agradable. Aix\u00f2 li salvaria la vida sovint, perqu\u00e8 durant els seus anys de fugitiu seria benvingut a amagar-se quan calia a qualsevol llar mexicana sense por de ser tra\u00eft. I moltes se\u00f1oritas<\/em> li volien fer companyia.<\/p>\n

La mare Catherine al final es va casar i va anar a establir-se a Silver City, una ciutat minera ja al Nou M\u00e8xic. El padrastre era un home molt treballador que no es va preocupar gaire de la fam\u00edlia, per\u00f2 el seu fou un dels tres noms diferents que Billy va arribar a usar. Una desgr\u00e0cia molt gran s’acostava: el pare i sobretot la mare van morir quan en Billy tenia 15 anys, deixant-lo tot sol al m\u00f3n i sense un c\u00e8ntim. De primer va treballar a una fonda, on va estar content i fou ben tractat per\u00f2 el negoci es va arru\u00efnar. Al poc temps esdevindria un fugitiu de la llei. Poc temps despr\u00e9s de ser arrestat per robar menjar, els policies el van trobar en possessi\u00f3 d’articles robats per un home que vivia a la mateixa fonda que ell, que havien estat apropiats d’una bugaderia xinesa. Aquest cop el sheriff el va tancar per\u00f2 no el va poder dur a la pres\u00e8ncia del jutge (que sens dubte l’hauria deixat anar) perqu\u00e8 com que n’hi havia tan pocs, aquell jutge estava fent rotacions per la regi\u00f3 i potser tornaria a Silver City en un parell de mesos. En Billy va decidir que aix\u00f2 era intolerable. El van deixar sortir de la cel\u00b7la per fer una necessitat i ell, prim com era, va entrar a una llar apagada i es va fugar escalant la ximen\u00e8ia per dintre. En Billy a partir d’aquest moment als 15 anys ja seria un fugitiu fins la mort.\"Billy<\/a><\/p>\n

Breument al territori d’Arizona<\/strong><\/p>\n

La mala sort l’acompanyava. En Billy va trobar feina d’aprenent de cowboy per\u00f2 esquifit com era no podia fer feines dures com els altres i va acabar fent de cuiner i de noi per tot. A aquell camp vivia un escoc\u00e8s amb qui es va fer molt amic. Aquell home li ensenyaria com es fa per robar bous, com es venen i quant es podia guanyar. Ara ja en Billy va anar de deb\u00f2 pel mal cam\u00ed. Al poble on vivia hi havia un ferrer, un home molt fort que es divertia insultant i humiliant en p\u00fablic a Billy, que no tenia for\u00e7a per defensar-se. Un dia a un Saloon l’home va comen\u00e7ar a colpejar en Billy que va caure per terra. El ferrer se li va tirar al damunt clavant-li cops de puny com martellades a la cara. Ning\u00fa va fer res per defensar-lo. En Billy va treure la pistola i va tirar des de terra, ferint l’atacant de mort a l’est\u00f2mac. Ara ja havia esdevingut un pistoler i un assass\u00ed. Es va fugar tornant a Nou M\u00e8xic.<\/p>\n

La guerra de Lincoln County fa fam\u00f3s al cowboy Billy<\/strong><\/p>\n

En Billy va organitzar un grup de bandits per primera vegada i van comen\u00e7ar a robar bous i cavalls. A m\u00e9s, ell havia esdevingut un jugador de cartes molt bo i tamb\u00e9 hi guanyava diners. Buscat o no, podia entrar als pobles a divertir-se o jugar sense preocupar-se de res. No era encara ben conegut. La “guerra” de Lincoln County, a punt d’esclatar, el faria fam\u00f3s. Abans d’aix\u00f2 va tenir una mala topada amb un Apache Comanchero. En Billy va perdre la confrontaci\u00f3 i l’indi li va robar el cavall deixant-lo al mig del desert sense menjar ni aigua. En Billy va haver de caminar molts quil\u00f2metres fins arribar m\u00e9s mort que viu a una granja on una fam\u00edlia el va recollir com si fos un fill i li van regalar un cavall abans d’anar-se’n. Sempre era el mateix: en Billy era un jove simp\u00e0tic, ben educat, de tracte molt agradable. Tothom que el coneixia l’estimava.<\/p>\n

La situaci\u00f3 al districte (“county”) de Lincoln havia estat clar\u00edssima: hi havia dos homes blancs, irlandesos de naixement, que eren propietaris i tenien el monopoli de tot el comer\u00e7 al districte, des de la ramaderia fins a la botiga m\u00e9s petita. Tots dos vivien a una casa molt gran a les afores i tothom anomenava aquest sistema (de fet un monopoli criminal violent, com una mena d’organitzaci\u00f3 de g\u00e0ngsters) la CASA<\/em>. Aix\u00f2 potser no preocuparia a un home com Billy per\u00f2 de sobte va apar\u00e8ixer al Districte un competidor, un angl\u00e8s riqu\u00edssim anomenat Tunstall, associat amb l’advocat McSween, un home que coneixia la llei i se les sabia totes. Van comen\u00e7ar a competir amb la Casa. Per acabar d’arreglar-ho, els de la Casa eren irlandesos de socarrell i odiaven qualsevol angl\u00e8s. En Tunstall era un home pac\u00edfic per\u00f2 no ingenu i va comen\u00e7ar a contractar cowboys que sabessin disparar b\u00e9, entre ells en Billy.<\/p>\n

Un mal dia, en Tunstall anava cavalcant tot sol quan va topar amb el Sheriff Bredy i els seus homes, de fet tots pistolers a les ordres de la Casa, que el van assassinar, a ell i el seu cavall. A m\u00e9s molt innecess\u00e0riament van violar les despulles del finat arreglant els dos cossos com si en Tunstall i el cavall estiguessin fent una migdiada a l’ombra.<\/p>\n

La reacci\u00f3 del soci McSween i dels cowboys empleats per Tunstall, que aviat van prendre el nom de Reguladors<\/em>, \u00e9s f\u00e0cil d’imaginar. Els cowboys-pistolers deien que en Tunstall era un bon home que els havia tractat i pagat b\u00e9. L’advocat McSween va intentar arreglar-ho tot legalment. Va aconseguir fer als Reguladors diputats de Sheriff (policies) temporals i els va enviar a la Casa a arrestar els criminals. En van enxampar dos dient que els volien dur a la pres\u00f3, nom\u00e9s que hi van arribar dissortadament morts perqu\u00e8 havien intentat fugir (?). La guerra a mort entre la Casa i els Reguladors havia esclatat.<\/p>\n

En un moment donat, en Billy que sense ser ni un dirigent ni el cap dels Reguladors estava esdevenint el m\u00e9s fam\u00f3s del grup, potser per la seva joventut i personalitat, sembla que va organitzar un grup de pistolers que van anar al poble a matar el Sheriff Bredy el qual, com queda dit, era un bandoler corrupte al servei de la Casa. L’home sortia a passejar cada mat\u00ed pel carrer principal amb un guardaespatlles i aix\u00ed el van enxampar. Els Reguladors de Billy van matar a trets a Bredy i el seu diputat. Ja els diaris americans, sobretot la Gaseta de Las Vegas (un poble de Nou M\u00e8xic), que es va inventar el nom Billy the Kid<\/em> i el fam\u00f3s Sun de Nova York no parlaven de res m\u00e9s i en Billy va comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer a les novel\u00b7les gr\u00e0fiques que ell mateix havia llegit tant. Al poc temps qualsevol semblan\u00e7a de llei i ordre a Lincoln County havia desaparegut i el Districte es va ensorrar en un caos total. Antigues enemistats, odi entre Indis i Anglos, tot es va desfermar i va acabar en un caos total entre trets i assassinats freq\u00fcents. Va arribar la Cavalleria de l’ex\u00e8rcit federal a restablir l’ordre i els Reguladors van fer el disbarat de disparar contra els soldats, que van tornar amb refor\u00e7aments. Al final hi va haver un assalt massiu contra els Reguladors que va acabar amb la mort de McSween, l’incendi de la seva casa i botiga i la desfeta total dels Reguladors. En Billy va fugir.<\/p>\n

A Washington en tenen prou<\/strong><\/p>\n

Sembla mentida que el President dels Estats Units clavi un puny a la taula per una cosa que passa a una County perduda i tan llunyana com Lincoln County, per\u00f2 aix\u00ed va ser. El President Grant ja en va tenir prou i va enviar un dels seus generals de la Guerra Civil, Lew Wallace, de Governador a Santa Fe de Nou M\u00e8xic (que encara no tenia autogovern). El General Wallace va presentar desseguida a la Lincoln County, on a lluita ja s’havia acabat per\u00f2 no li va agradar gens que la Casa despr\u00e9s de la seva vict\u00f2ria hagu\u00e9s restaurat el monopoli total de tot i va manar encausar gent pel que havia passat. De moment un Gran Jurat (un grup de ciutadans) va encausar Billy the Kid per l’assassinat del Sheriff Bredy, cosa sens dubte injusta, perqu\u00e8 va ser tot un grup i el tal Sheriff era en realitat un bandit. El nou Governador, indiferent al problema amb Billy, es va girar contra la Casa demanant proves per ficar a la pres\u00f3 els dos propietaris. Aix\u00f2 seria molt dif\u00edcil per falta de testimonis per\u00f2 al final, oh sorpresa, en Billy es va oferir a anar a Lincoln i participar al judici, testificant contra els amos de la Casa. Es va entrevistar amb el Governador a un lloc convingut duent una pistola i una carabina a les mans, cosa que no va fer gr\u00e0cia al General. En Billy demanava a canvi nom\u00e9s l’indult incondicional que molts altres havien rebut i a ell li havia estat negat, nom\u00e9s perqu\u00e8 s’havia fet tan fam\u00f3s. El Governador va acceptar sense intenci\u00f3 de complir amb l’indult. Almenys un dels propietaris de la Casa fou condemnat. El Governador se’n va anar dient al seu fiscal que absolgu\u00e9s a en Billy per\u00f2 l’home es va negar a fer-ho. En Billy va escriure un total de cinc vegades al Governador recordant-li la seva promesa, per\u00f2 el general mai va respondre i feia comentaris despectius. En Billy va tornar a la seva anterior vida de lladre de bestiar i jugador, ara ja organitzant colles de bandits importants
\n<\/span><\/span><\/p>\n

Billy demostra el seu coratge i menysteniment del perill de mort<\/strong><\/p>\n

Ara cal que el lector s’imagini un Saloon de l’Oest com els que es veuen a les pel\u00b7l\u00edcules, ple de cowboys bevent whisky, amb pistoles al cinyell i jugant a les cartes. Potser fins i tot alg\u00fa toca el piano i hi ha dones amb vestits descotats. A la barra hi havia un home local que ja havia begut massa i estava parlant molt fort. “Jo no tinc por de Billy the Kid ni de ning\u00fa. Si me’l trobo, el matar\u00e9 en l’acte.” A poques passes d’ell, en Billy en persona, no reconegut, s’ho escoltava . Qu\u00e8 hauria de fer? La moral i els costums del temps semblaven exigir que desafi\u00e9s l’home a un duel, o el podrien prendre per covard, per\u00f2 matar un home torrat no seria cap gl\u00f2ria ni estava b\u00e9.<\/p>\n

[Nota<\/strong> que cal llegir per entendre qu\u00e8 va fer en Billy. Resulta que les armes semiautom\u00e0tiques dels pistolers de l’Oest, freq\u00fcentment Colts<\/em> eren perilloses perqu\u00e8 no tenien cap mecanisme de seguretat. Al tambor hi havia lloc per a sis bales, per\u00f2 si hom l’omplia, el martell de percussi\u00f3 activat pel gallet havia de descansar per necessitat damunt un cartutx viu, cosa intolerable per perillosa. El que feien era deixar buida una de les sis cambres del tambor i posar el martell descansant dintre d’aquesta posici\u00f3 buida sense contacte amb un cartutx. Prement el gallet, el tambor es giraria posant una bala en posici\u00f3 de ser disparada]<\/p>\n

En Billy, sense identificar-se, va encetar una conversa amistosa amb l’infortunat provocador. Li va dir que tenia una pistola especial molt maca i li va demanar que li deix\u00e9s veure. L’home li va deixar la pistola. En Billy la va admirar molt i quan l’individu no guaitava, li va girar el tambor una posici\u00f3 cap a l’esquerra. Un moment despr\u00e9s es va identificar i va preguntar a l’home si volia alguna cosa. De moment, no, va respondre, potser espantat. En Billy li va girar l’esquena marxant cap a la porta del Saloon, quan va sentir al darrere seu el click d’un martell caient sobre un compartiment buit. El desgraciat havia intentat matar-lo per l’esquena. Ara s\u00ed que en Billy es va girar i el va matar d’un sol tret.
\n<\/span><\/p>\n

En Billy, en perill de ser penjat, riu i es mofa de tothom<\/strong><\/p>\n

Aqu\u00ed \u00e9s quan \"File:Pat<\/a>apareix el fam\u00f3s Pat Garrett. Ell i en Billy es coneixien molt b\u00e9 perqu\u00e8 en Garrett, un antic ca\u00e7ador de buffalos (quan encara n’hi havia) es guanyava la vida com a barista a un Saloon freq\u00fcentat per Bill. Hi ha qui diu que eren molt amics, per\u00f2 no est\u00e0 gens clar. Nom\u00e9s eren coneguts. Al final en Garrett es va presentar a l’elecci\u00f3 de Sheriff de Lincoln County i va guanyar. Amb aix\u00f2 i amb els 500 $ que el Governador oferia per enxampar en Billy, viu o mort, en Garrett havia esdevingut el seu enemic principal.<\/p>\n

Al final, en Garrett amb una posse<\/em> (grup d’homes armats organitzat pel Sheriff per perseguir o detenir un bandit) va sorprendre en Billy i tot el seu grup a una casa abandonada i els va encerclar. Els lladres no tenien queviures ni aigua i feia molta calor i la casa no tenia sin\u00f3 una sola sortida. Es van rendir i en Bill, \u00fanic home encausat per actes violents durant la guerra, fou conduit a la pres\u00f3 per ser jutjat. Al jove se’l veia molt tranquil exhibint el carisma habitual. Volia parlar amb tots els periodistes que el seguien i va donar una entrevista a a Gaseta de Las Vegas que havia escrit molts articles sobre ell. Billy va tornar a enviar cartes al governador exigint l’indult, que el General no es dign\u00e0 mai respondre, malgrat que fins a cert punt el jove tenia ra\u00f3. En Billy fou jutjat per l’assassinat del Sheriff Bredy, cosa bastant injusta, i condemnat a ser penjat. El Sheriff Garrett i dos diputats de confian\u00e7a seus se’n van endur el Kid de tornada a Lincoln per penjar-lo en un mes. No seria aix\u00ed.<\/p>\n

Una escapada memorable<\/strong><\/p>\n

\"File:LincolnNM<\/a>La cel\u00b7la que es pot visitar si aneu a Lincoln, Nou M\u00e8xic, estava al tercer pis de l’edifici administratiu del Districte (la Courthouse<\/em>). Com passava sovint amb les cases espanyoles a la regi\u00f3, les escales estaven fora. A les cel\u00b7les no hi havia all\u00f2 que ara s’anomena el lavabo, sin\u00f3 que calia sortir a una casona exterior amb un forat al s\u00f2l. Un dia, en Garrett estava fora del poble per\u00f2 havia deixat els seus dos homes encarregats de guardar en Billy. Arribat el migdia, un dels dos se’n anava a dinar a un restaurant a l’altre costat del carrer. En aquell moment, Billy va anunciar al gu\u00e0rdia que havia quedat tot sol, que havia de fer una necessitat i l’home, sense adonar-se del perill, li va posar les manilles a les mans i els peus i van baixar tots dos a la caseta en q\u00fcesti\u00f3. De tornada en Billy que s’havia tret les manilles i estava pujant encara l’escala pel damunt del carceller, es va girar fent-li un cop molt fort al cap, i de pas li va prendre la pistola, disparant i matant-lo en l’acte. El seu cos va caure voltant per l’escala. Quedava naturalment el problema del segon policia que seguia dinant molt aprop i que sens dubte hauria sentit el tret. En Billy va prendre un fusell carregat que hi havia a l’oficina i es va instal\u00b7lar a la finestra. Tal com esperava, el segon carceller va apar\u00e8ixer preparat a tot a la porta del restaurant. En Billy crid\u00e0 “Hola, Bob” i va disparar una sola vegada. Solucionat aquest problema, hi havia la necessitat de lliurar-se de les cadenes i manilles al peus, cosa que li va costar una hora de feina amb una destral. Despr\u00e9s va sortir, va buscar molt tranquil un cavall saludant a tothom i se’n va anar cantant i molt poc a poc. El cavall va tornar tot sol al poble l’endem\u00e0.<\/p>\n

Una noia li costa la vida<\/strong>
\n<\/span><\/p>\n

En vista de les circumst\u00e0ncies, costa feina entendre perqu\u00e8 en Billy no es va escapar a M\u00e8xic en aquell moment. Ell parlava la llengua, coneixia i entenia els mexicans que l’estimaven, ning\u00fa l’hauria trobat mai. La sort que havia tingut sempre se li podria acabar. Tenia, que se s\u00e0piga, una sola ra\u00f3 per quedar-se al Nou M\u00e8xic, que es deia Paulita Maxwell. La Paulita i el seu germ\u00e0 Pedro eren els fills d’un home ja difunt, que havia estat una mena de cacic i propietari de tot el poble de Fort Sumner, tamb\u00e9 a Nou M\u00e8xic. Com que eren rics, vivien c\u00f2modament a la casa m\u00e9s gran del poble, on hi havia prou espai pel Kid. El jove estava des de feia temps molt engrescat amb la Paulita i tan cegat per la passi\u00f3, que no se’n va adonar mai de com era de perill\u00f3s el seu germ\u00e0 Pedro, el “cunyat” ric que no aprovava les relacions entre la Paulita i un pistoler fugitiu de la just\u00edcia. Resulta a m\u00e9s que en Pedro tamb\u00e9 coneixia personalment el Sheriff Pat Garrett.<\/p>\n

En Garrett, un home h\u00e0bil i prudent, va rebre el primer missatge de Pedro denunciant on estava en Billy al poc temps de l’escapada memorable. S’ho va prendre amb calma i molta cauci\u00f3. Van seguir altres missatges. En Garrett va trigar temps a respondre per\u00f2 despr\u00e9s d’uns tres o quatre mesos va formar una posse<\/em> amb uns quants diputats (policies nomenats per l’ocasi\u00f3) i va sortir cap a Fort Sumner. Va entrar al poble quan ja era fosc i sense deixar-se veure va anar en silenci a la casa dels Maxwell. No va atacar, sin\u00f3 que va entrar ell tot sol a la casa amb una pistola carregada. En aquells temps no hi havia gaire coses per fer llum, i la casa estava a les fosques. Garrett va aconseguir trobar-se amb en Pedro i tots dos es van retirar a la seva cambra, on el Sheriff va seure al llit. El Kid, segons sembla estava fora i va tornar amb un ganivet a la m\u00e0, buscant el cam\u00ed de la cuina per tallar i menjar alguna cosa. Va haver de passar per la cambra de Pedro i per un moment, quan va passar davant de la finestra, la llum de la lluna el va il\u00b7luminar. Sembla que el Kid va veure alguna cosa a l’ombra i va preguntar “Qui\u00e9n es?” En Pedro, esgarrifat per l’aparici\u00f3 tan inesperada, va dir a Garrett “Es \u00e9l!” El Sheriff va disparar dos trets a molt poca dist\u00e0ncia. El primer va acabar amb la vida de Billy the Kid.<\/p>\n

El poble sencer es va despertar en sentir la not\u00edcia. Els mexicans van venir a treure el cos de can Maxwell i el van dur al fuster que feia de funer\u00e0ria. El van rentar i vestir i li van fer una vetlla de tanta solemnitat com van poder amb cants i plors. A l’endem\u00e0 fou enterrat i la tomba encara pot ser visitada pels turistes. Li faltaven cinc mesos per complir els 22 anys. En Garrett tenia molta por que la gent vei\u00e9s el seu acte com una covardia, matant a les fosques i sense av\u00eds un home que no va poder defensar-se. El governador ja s’havia negat a pagar els 500$ de recompensa promesos. Amb l’ajut d’un escriptor “negre” va escriure un llibre, el primer de molts que van seguir, defensant-se. El llibre, no obstant, \u00e9s curiosament objectiu i informatiu i aclareix moltes coses que altrament no sabr\u00edem . La v\u00e0lua tur\u00edstica d’aquesta hist\u00f2ria \u00e9s molt gran per una regi\u00f3 que segueix sent pobre. En qualsevol cas, el cementiri de l’enterrament fou destru\u00eft completament per una riada. Anys despr\u00e9s, una senyora anciana va identificar un lloc dient que \u00e9s all\u00ed on estava enterrat el Kid i li van reconstruir una tomba nova amb marcador. No se sap si hi ha alguna cosa a sota o no, per\u00f2 els turistes fan fotos i no se’n preocupen.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Notes<\/strong><\/p>\n

1) Hi ha moltes versions similars per\u00f2 diferents de gaireb\u00e9 tots els incidents descrits. En particular hi ha tres versions m\u00e9s o menys dignes de cr\u00e8dit de la mort de Billy a mans del Sheriff Garrett. La que jo he descrit \u00e9s la que va ensenyar la Televisi\u00f3 P\u00fablica americana, que sembla la m\u00e9s probable. En qualsevol cas totes les versions descriuen un tiroteig dintre la casa i completament a les fosques.<\/p>\n

2) La traducci\u00f3 “Billy el Nen o el Ni\u00f1o” \u00e9s inacceptable.<\/em> En angl\u00e8s vell, un “kid” nom\u00e9s \u00e9s una cabra petitona, un cabrit, per\u00f2 el llenguatge dialectal dels EUA accepta referir-se afectuosament als fills i nens en general com a “kids”. Em recordo no obstant haver sentit dir a una escriptora a la r\u00e0dio que com que ella no era cap cabra no tenia kids<\/em> sin\u00f3 children<\/em>. Que s’ho faci com vulgui per\u00f2 l’\u00fas volent dir nen al menys als EUA \u00e9s universal. Per\u00f2 cal saber que t\u00e9 altres significats. Si per exemple alg\u00fa us presenta el seu kid brother<\/em>, cal entendre que es refereix al seu germ\u00e0 m\u00e9s jove, encara que passi dels seixanta anys. I tamb\u00e9 s’usa freq\u00fcentment que per referir-se afectuosament a xicots joves sigui a casa, o a la feina, que s\u00f3n de companyia agradable, o estimats. El terme \u00e9s sempre amist\u00f3s. En aquest cas l’\u00fanica traducci\u00f3 possible seria “Billy el Jove” o “Billy el Noi”<\/p>\n

3) En Pat Garrett no es va poder lliurar mai de l’acusaci\u00f3 d’haver assassinat en Billy a traici\u00f3 i sense av\u00eds. A m\u00e9s tenia mal car\u00e0cter. Va perdre moltes eleccions a Sheriff i a pol\u00edtic al nou estat de Nou M\u00e8xic, al final va resoldre un crim fam\u00f3s, fou elegit Sheriff de Santa Ana County i va esdevenir amic del President Theodore Roosevelt, que el va anomenar cap de la Duana de El Paso. Al final en Roosevelt es va barallar amb ell i el va abandonar. Al poc temps Garrett mor\u00ed als cinquanta tants anys assassinat d’un tret en una disputa amb el llogater d’un terreny seu on l’assass\u00ed hi havia ficat a pastorar cabres, cosa que Garrett considerava intolerable i una falta de respecte. Ja sabeu que les cabres tenen “kids” Fou la revenja de Billy the Kid?<\/p>\n

Joan Gil<\/st<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui el New York Times\u00a0s’obre amb un titular molt preocupant escrit en grans lletres “Una\u00a0Am\u00e8rica\u00a0en dol, tensa i preocupada,” i molts no entenem qu\u00e8 est\u00e0 fent Obama a Europa parlant amb reis i pol\u00edtics tronats enlloc de venir i combatre el perill creixent de disturbis racials. Per\u00f2 el poble catal\u00e0 potser ha comen\u00e7at les vacances […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[29981,29961,1124,816,32347,29984,32346,32349,32350],"tags":[],"class_list":["post-1371","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-billy-the-kid","category-estats-americans-2","category-eua","category-general","category-hispans","category-lincoln-county","category-mexicans","category-nou-mexic","category-sheriff-garret"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-m7","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1371","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1371"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1371\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1384,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1371\/revisions\/1384"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1371"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1371"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1371"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}