Dues trag\u00e8dies inesperades.<\/b><\/p>\n
El 17 de juliol fou un dia molt dolent. Va comen\u00e7ar amb la difusi\u00f3 d’un v\u00eddeo recent de Baton Rouge, capital de Louisiana. Es veia com dos policies abatien en lluita cos a cos un negre i el llen\u00e7aven a terra. Quan l’home ja semblava indefens, el policia que estava al damunt, treia amb la m\u00e0 dreta la pistola i matava al negre amb trets al pit. Diuen que la v\u00edctima era un ex-presidiari (cosa que el policia \u00a0no podia saber) i que duia una arma il\u00b7legal a la butxaca, que no va exhibir mai. Aix\u00f2 mereixia la pena de mort?<\/p>\n
No ens hav\u00edem recuperat quan el segon v\u00eddeo arribava d’un poble prop de StPaul, a Minnesota. St Paul i Minneapolis s\u00f3n pr\u00e0cticament la mateixa ciutat i funcionen com capital de l’estat. La policia havia aturat un cotxe ocupat per una parella jove negra (uns trenta anys) amb una nena de 4-5 anys al seient de darrere. La ra\u00f3 era nom\u00e9s que un llum al darrere estava trencat i no funcionava, una cosa que ha passat a molta gent. Un policia es va acostar a la finestra. L’home, un treballador molt estimat a una Escola Montessori, honest i sense fitxa policial, va sortir i declarar innecess\u00e0riament i en molt mala hora, que duia al cotxe (per\u00f2 no al damunt seu) una pistola legal i amb perm\u00eds, que la llei de l’estat efectivament li donava el dret de portar. A continuaci\u00f3 va fer el gest de treure de la butxaca els seus papers i sense m\u00e9s el policia, sentint-se amena\u00e7at, va disparar quatre vegades a molt poca dist\u00e0ncia. L’home, malferit, va aconseguir tornar al cotxe i caigu\u00e9 inconscient al seient de davant mentre sang apareixia damunt el pit i el bra\u00e7. \u00c9s ara quan la dona que l’acompanyava va aconseguir posar en marxa el tel\u00e8fon connectat a Facebook, transmetent en viu l’escena. El seu home nom\u00e9s volia ensenyar al policia el carnet de conduir. Ho va descriure tot amb una serenitat i precisi\u00f3 extraordin\u00e0ries sense cridar o insultar. El policia, com un energumen cridava fortament manant a l’home que alc\u00e9s els bra\u00e7os, cosa que no podia fer perqu\u00e8 ja estava mort. L’agent movia i agitava la pistola a poca dist\u00e0ncia de la parella ignorant la nena petita. La dona va acceptar i transmetre que el seu company estava mort. La van treure del cotxe i la van fer agenollar-se per terra, per\u00f2 el tel\u00e8fon, caigut al terra, seguia registrant i transmetent el so en viu. Va dir que l’havien emmanillat sense haver fet res i parlava com una persona amb por que la matessin. Al final es va posar a cridar. I una veu de nena petita (que per casualitat mirant al terra va apar\u00e8ixer per un segon al v\u00eddeo) es va sentir clarament: “No ploris, mam\u00e0, que tot s’arreglar\u00e0.” Facebook es nega a acceptar viol\u00e8ncia i morts en viu per\u00f2 deixa estar les coses que han passat. El governador de l’estat, clarament espantat, va apar\u00e8ixer immediatament a la TV. \u00a0Aix\u00f2 havia d’acabar molt malament.<\/p>\n
Al vespre quan em retirava, vaig posar en marxa la r\u00e0dio al costat del llit, on l’emissora p\u00fablica a aquelles hores transmetia les not\u00edcies de la BBC. En aquell moment la locutora anunciava que durat una manifestaci\u00f3 hi havia hagut un tiroteig al centre de Dallas, que 12 policies havien estat ferits i 4 eren morts (en van ser 5). Amb una r\u00e0bia in\u00fatil, vaig apagar la r\u00e0dio. Com fa l’estru\u00e7, a vegades hom prefereix ignorar.<\/p>\n
Manifestacions<\/b><\/p>\n
Com era previsible, aquell vespre s’havien organitzat manifestacions dirigides sobretot sota el lema Black lives matter<\/i>\u00a0(Vides negres s\u00f3n importants), que no \u00e9s universalment acceptat perqu\u00e8 molts diuen que totes les vides s\u00f3n igual d’importants. De fet la policia mata anualment m\u00e9s gent blanca que negra, encara que cal considerar que els percentatges de v\u00edctimes negres d’ab\u00fas policial en la poblaci\u00f3 (273\/100.000, comparats amb 76\/100.000 per blancs) s\u00f3n molt m\u00e9s alts.<\/p>\n
A Dallas i Fort Worth darrerament no hi ha hagut tensions racials greus i la policia \u00e9s mod\u00e8lica. La minoria negra \u00e9s m\u00e9s petita que la dels mexicans i tamb\u00e9 hi ha molts vietnamites. Sobretot, Texas \u00e9s un pa\u00eds ric i hi ha feina per a tothom, que \u00e9s el problema a altres llocs. L’incident va acabar a Main Street dintre un dels edificis de El Centro College, un College Comunitari de dos anys com aquell a Miami on va anar la Carmen Chac\u00f3n fa uns anys. Donen un diploma “associat” que obre algunes portes a gent que no han pogut anar al College i en general s\u00f3n institucions \u00fatils. El Centro d\u00f3na \u00a0sobretot diplomes per obtenir feines a l’assist\u00e8ncia de la salut. El lloc est\u00e0 a unes quatre cantonades del lloc on el President Kennedy fou assassinat.<\/p>\n
La marxa havia estat organitzada per un Pastor baptista, un home molt seri\u00f3s i de bona reputaci\u00f3. Hi van participar uns vuit cents manifestants, alguns d’ells de diferents races. Diuen que, com que una nova llei a Texas permet dur armes en p\u00fablic, alguns pocs en duien, sobretot fusells per\u00f2 almenys un home amb una pistola al cinyell, segons ha confirmat el NYTimes. En qualsevol cas, l’assass\u00ed, un franctirador entrenat a l’ex\u00e8rcit, que havia lluitat a l’Afganistan, \u00a0s’havia acostat al lloc duent visiblement un fusell de guerra de precisi\u00f3 i evidentment ning\u00fa li va dir res.<\/p>\n
La manifestaci\u00f3 havia estat completament pac\u00edfica, legal i ordenada. Als carrers del centre al vespre no hi ha gaire gent perqu\u00e8 gaireb\u00e9 tots els edificis s\u00f3n negocis o oficines i hi ha bars i restaurants per\u00f2 pocs habitatges. Aix\u00ed i tot es van sentir aplaudiments, es van veure banderes i es van sentir crits de suport. La policia va preferir mirar-s’ho de lluny.<\/p>\n
Arribats al final, el pastor va dirigir la paraula al grup, van pregar i van fer un minut de silenci. Abans de plegar, el Pastor va llegir algunes instruccions que la policia li havia donat. I la gent va comen\u00e7ar a escampar-se cap el cotxe per tornar a casa. En aquell moment, els trets van comen\u00e7ar a sonar a poca dist\u00e0ncia. Tothom va apretar a c\u00f3rrer, per\u00f2 no pas sense fer v\u00eddeos.<\/p>\n
No est\u00e0 gens clar com va comen\u00e7ar l’atac. \u00a0La policia ha de tenir per for\u00e7a enregistraments que per ara probablement no voldran ensenyar. Segons sembla va comen\u00e7ar a una cantonada quan un policia va veure i intentar interceptar l’atacant, que el va abatre a trets i no han dit si va ser un dels morts. Tot seguit, el franctirador va aconseguir entrar a l’edifici del Centro i va c\u00f3rrer fins un segon edifici (jo crec que era un parking) on es va fer fort darrere les columnes de ciment i va continuar disparant. Al comen\u00e7ament la policia es va pensar que hi va haver una triangulaci\u00f3, trets des de diferent direccions per fer m\u00e9s mal, per\u00f2 el tirador va dir per tel\u00e8fon que ell anava tot sol i podria ser veritat, per\u00f2 encara no est\u00e0 clar. Probablement estava sol, per\u00f2 com a guerrer amb experi\u00e8ncia, anava corrent d’un lloc a un altre i el garatge \u00e9s molt gran. \u00a0Van detenir tres homes que segons sembla eren innocents. L’escena inicial fou aterridora. Policies al mig del carrer van haver d’aven\u00e7ar a peu contra una l\u00ednia de foc i sense protecci\u00f3, com passa a la guerra. El tirador en sabia molt. Aviat quatre agents estaven morts per terra, un cinqu\u00e8 s’estava morint i sis o set m\u00e9s estaven ferits. Cal entendre perqu\u00e8 aquest fusell, una arma semi-autom\u00e0tica de guerra, era tan perill\u00f3s. La severitat de la inj\u00faria dep\u00e8n de la massa i la velocitat de la bala i aquests fusells disparen bales de gran calibre a molta velocitat i poden travessar armilles de seguretat, com sembla que els morts duien. El resultat \u00e9s que la bala explota a l’interior de la v\u00edctima com si fos una bomba i la majoria de ferides s\u00f3n mortals. Les antigues pistoles nom\u00e9s feien un forat, que era mortal nom\u00e9s si tocava un \u00f2rgan essencial.<\/p>\n
La policia no va poder o gosar assaltar la posici\u00f3 de l’atacant, que com a veter\u00e0 de l’Afganistan verdaderament en sabia molt. Deia que tamb\u00e9 havia fet i deixat bombes per tota la ciutat (cap va explotar). Van poder parlar amb ell per tel\u00e8fon per hores. Ell va assegurar que anava sol i que nom\u00e9s volia matar policies blancs per\u00f2 no volia entregar-se. Li van dir que o s’entregava o el matarien i no es va entregar. Al final, per primera vegada en la hist\u00f2ria, li van enviar un dels cotxets rob\u00f2tics amb c\u00e0meres utilitzats per desactivar bombes, carregat amb una bomba de la policia (trobo curi\u00f3s que en tinguin) que fou activada a llarga dist\u00e0ncia al costat del criminal, matant-lo.<\/p>\n
I tothom va tornar a casa a llepar les seves ferides. I potser a pensar en el problema del racisme, de les c\u00e0meres de v\u00eddeo omnipresents, de la viol\u00e8ncia i de la disponibilitat general d’armes tan perilloses. I a plorar pels morts.<\/p>\n
Recordo molt b\u00e9 l’escena que vaig viure a Harlem fa 8 anys, el dia de la presa de posici\u00f3 del President Obama, amb nens acompanyats de mestres cantant pel carrer de cam\u00ed a alguna de les pantalles gegants de TV, amb gent ballant i embra\u00e7ant-se dient que el problema racial s’havia acabat, tots repetint que no havien esperat veure el dia en tota la seva vida. Per\u00f2 no, el problema no s’havia superat.<\/p>\n
Hi ha ja tres incidents grav\u00edssims, causats probablement (ho dic jo) per malalties mentals de l’assass\u00ed degudes a \u00a0fusells d’assalt semi-autom\u00e0tics<\/b>\u00a0comprats legalment. Els fusells autom\u00e0tics que disparen sense aturar-se prement el gallet nom\u00e9s una vegada s\u00f3n pr\u00e0cticament l’\u00fanica arma prohibida als civils. A l’escola de Sandy Hook, un jove transtornat va assassinar la seva mare, un parell de mestres i vint-i-tant nens petits de 1r i 2n grau. Fa poc a Orlando un sol home va ferir m\u00e9s de cent v\u00edctimes, matant-ne m\u00e9s de la meitat. Hauria aconseguit el mateix amb una pistola? La majoria eren homes joves que haurien sabut defensar-se. I a Dallas, el franctirador va poder assassinar cinc membres de la Policia protegits per una\u00a0armilla de seguretat que venien preparats per possible viol\u00e8ncia. La venda d’aquestes armes va estar prohibida per una llei federal per uns anys per\u00f2 el Congr\u00e8s les va tornar a legalitzar. Quin \u00fas leg\u00edtim deuen tenir? Ning\u00fa gosaria matar un conill, un \u00e0nec o un c\u00e8rvol d’aquesta manera. Molts diuen \u00a0que el nombre de v\u00edctimes d’aquestes armes semi-autom\u00e0tiques \u00e9s tan petit comparat amb els milers de morts anuals d’assalts, crims dom\u00e8stics i suicidis per pistola, que \u00a0la seva prohibici\u00f3 no canviaria res. Jo crec que s\u00ed que canviaria alguna cosa.<\/p>\n
Joan Gil<\/p>\n
Nota afegida: <\/strong> Molts no enten\u00edem el v\u00eddeo de l’assassinat d’un policia al comen\u00e7ament de l’incident. Es tractava d’un policia de gu\u00e0rdia tot sol prop de El Centro que estava prop i al darrere de l’atacant quan es van sentir els primers trets. Amb m\u00e9s coratge que seny, sense esperar refor\u00e7aments, el policia va intentar acostar-se al tirador per darrere, cobrint-se amb les columnes de ciment. Per\u00f2 el franctirador era un un ex-soldat massa expert, i el policia de sobte es va trobar cara a cara amb ell, que li va disparar al pit. El policia va caure per terra i va ser rematat amb un tret al cap. Efectivament, fou un dels cinc policies morts.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Dues trag\u00e8dies inesperades. El 17 de juliol fou un dia molt dolent. Va comen\u00e7ar amb la difusi\u00f3 d’un v\u00eddeo recent de Baton Rouge, capital de Louisiana. Es veia com dos policies abatien en lluita cos a cos un negre i el llen\u00e7aven a terra. Quan l’home ja semblava indefens, el policia que estava al damunt, […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"aside","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32335,1124,32334,187,32344],"tags":[],"class_list":["post-1363","post","type-post","status-publish","format-aside","hentry","category-dallas","category-eua","category-fort-worth","category-policia","category-violencia-contra-negres","post_format-post-format-aside"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-lZ","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1363","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1363"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1363\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1383,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1363\/revisions\/1383"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1363"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1363"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1363"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}