{"id":1352,"date":"2016-06-28T15:06:27","date_gmt":"2016-06-28T21:06:27","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1352"},"modified":"2016-07-01T07:39:18","modified_gmt":"2016-07-01T13:39:18","slug":"com-els-eua-van-sobreviure-una-mena-dunio-europea","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2016\/06\/28\/com-els-eua-van-sobreviure-una-mena-dunio-europea\/","title":{"rendered":"Com els EUA van sobreviure una mena d’Uni\u00f3 Europea"},"content":{"rendered":"

Una Confederaci\u00f3 neix a les Am\u00e8riques
\n<\/strong><\/p>\n

Els colonialistes anglesos en general eren tolerants amb la poblaci\u00f3 local permetent un grau alt d’autogovern, amb un governador elegit a Londres per defensar sobretot els interessos econ\u00f2mics de la Corona. A l’Am\u00e8rica brit\u00e0nica les coses es van complicar degut als impostos i l’arrog\u00e0ncia dels governadors. El problema va comen\u00e7ar a Boston a la Prov\u00edncia de Massachusetts, on els brit\u00e0nics van reaccionar contra protestes amb viol\u00e8ncia excessiva. Per\u00f2 de qu\u00e8 serveixen les col\u00f2nies sin\u00f3 per fer diners? Les altres prov\u00edncies, (n’hi havia 13 en total i totes tenien un parlament propi, per\u00f2 no un nom col\u00b7lectiu) es van declarar solid\u00e0ries i van elegir un Primer Congr\u00e9s Continental per tractar amb la monarquia. El problema era econ\u00f2mic: no hi havia nacionalisme. Aquests dos Congressos Continentals de fet no eren representatius, sin\u00f3 que consistien de gent enrabiada que en tenien prou i volien la Revoluci\u00f3. Els mon\u00e0rquics s’ho van prendre malament i es van negar a renunciar res preferint continuar la repressi\u00f3. \u00a0El Segon Congr\u00e9s Continental va enviar un memorial de greuges i una petici\u00f3 per negociar a Londres, que els va ignorar. La Revoluci\u00f3 i la Guerra Revolucion\u00e0ria (que aix\u00ed es diuen als EUA i no Guerra d’Independ\u00e8ncia) eren inevitables.<\/p>\n

Apart d’estar situades a Am\u00e8rica, les 13 prov\u00edncies tenien poc en com\u00fa i ni tan sols volien triar un nom, i va resultar que havien esdevinguts 13 nous estats lliures i sobirans embolicats en una guerra com\u00fa. Calia tenir un govern i alg\u00fa que dirig\u00eds la lluita, per\u00f2 no es podien posar d’acord. Van decidir fundar una Confederaci\u00f3 de nacions independents (semblant a la UE per\u00f2 focusada en la guerra, no pas l’economia). El Congr\u00e9s va decidir escriure uns Articles de Confederaci\u00f3, que de fet eren una Constituci\u00f3 per a la nova naci\u00f3. Hi va haver sis propostes i al final van acceptar la de Pennsilv\u00e0nia, per\u00f2 molt modificada.<\/p>\n

L’article II de Confederaci\u00f3 ja ho diu tot:<\/strong><\/p>\n

“Tots els Estats segueixen sent plenament sobirans, lliures i independents<\/em>” La Uni\u00f3 era descrita com una lliga amistosa de pa\u00efsos lliures. La Confederaci\u00f3 seria responsable per la defensa, els tractats internacionals i l’ex\u00e8rcit, resoldria disputes entre estats membres i podria emetre moneda. Per\u00f2 hi havia un problema que acabaria sent fatal: el govern confederal no podia imposar impostos ni regular el comer\u00e7 interior.<\/p>\n

Els Articles i despr\u00e9s gaireb\u00e9 tot havien de ser aprovats per unanimitat de tots els 13 estats, com ara a la UE. Calia elegir un parlament central, per\u00f2 quants diputats enviaria cada estat? La proposta original era atorgar escons segons el nombre de residents, blancs i negres. Els esclavistes del Sud es van negar. Deien que caldria comptar nom\u00e9s els blancs. El vot estaria basat en el preu de les propietats. La soluci\u00f3, almenys per triar el Parlament central, fa riure una mica: cada estat podria triar entre enviar 3 i 7 representants. Segur que algun lector es pensa que aix\u00f2 no pot ser. Ah, per\u00f2 \u00e9s que cada estat tindria nom\u00e9s 1 vot. Els 3 o 7 representants s’havien de posar d’acord abans de votar. Hi ha qui retreu als pares fundadors, despr\u00e9s d’escriure que tots els homes han nascut iguals, que no es preocupessin dels esclaus. Per\u00f2 l’ambient no acompanyava i tenien moltes dificultats. Aqu\u00ed ja es veu un altre problema: era una representaci\u00f3 dels estats, sovint dominats per camarilles, no dels ciutadans. Un cop alliberada dels brit\u00e0nics, la capital seria Nova York. El President, per un any seria el del Congr\u00e9s. Cap d’aquests Presidents \u00e9s reconegut al llistat de Presidents nord-americans.<\/p>\n

L’\u00faltim estat que va ratificar despr\u00e9s de moltes baralles, fou Maryland. El Congr\u00e9s, ja en sessi\u00f3, va proclamar que s’anomenava el Congr\u00e9s dels Estats Units d’Am\u00e8rica.<\/b> Una nova naci\u00f3 havia nascut sota el r\u00e8gim de la Confederaci\u00f3.<\/p>\n

Algunes coses van b\u00e9, altres molt malament<\/b><\/p>\n

Despr\u00e9s de perdre la batalla final de York (1782) el Parlament brit\u00e0nic va decidir unilateralment cessar hostilitats contra els rebels dels EUA, per\u00f2 a Europa la guerra va continuar entre el Regne Unit, contra Fran\u00e7a i Espanya que va aprofitar per intentar recuperar el Penyal de Gibraltar per\u00f2 va rebre llenya. En 1783 el nou r\u00e8gim confederal de Nova York va firmar el Tractat de Par\u00eds que reconeixia la llibertat dels EUA i acabava amb totes les guerres.<\/p>\n

Un problema molt greu fou aturar les manies de grandesa de molts estats, que veien els territoris deshabitats de l’Oest com a expansi\u00f3 natural per crear un verdader imperi. Ja hi havia molts interessos financers de per mig. Els estats sense fronteres amb l’oest no ho volien \u00a0tolerar. Ho va arreglar el gran Thomas Jefferson: els nous territoris, quan arribessin, esdevindrien territoris no-incorporats (com Puerto Rico avui en dia; preferien no utilitzar el mot col\u00f2nies<\/i>) i quan tinguessin prou ciutadans podrien proclamar-se sobirans i ajuntar-se a la nova Uni\u00f3 com estats iguals. Amb aquesta llei, acabava de formar m\u00e9s de la meitat dels EUA moderns, perqu\u00e8 els estats fundadors eren 13 i ara s\u00f3n 50.<\/p>\n

Hi va haver molts incidents, grans i petits, com incidents violents a les fronteres, boicots comercials, anul\u00b7lacions de lleis confederals i sobretot, negatives a pagar contribucions o impostos al govern central. El pa\u00eds seguia en perill: els brit\u00e0nics seguien fent un boicot als comerciants americans i mantenien guarnicions a llocs prohibits pel Tractat de Paris. \u00a0I hi havia moltes dificultats amb el comer\u00e7 interior que el govern no podia resoldre i tampoc podien crear ni mantenir infraestructures. Altrament, el pa\u00eds anava prosperant.<\/p>\n

La Confederaci\u00f3 mor, la Constituci\u00f3 neix en bona hora<\/strong><\/p>\n

El desencadenant de la defunci\u00f3 de la Confederaci\u00f3 fou doble: 1) una sublevaci\u00f3 de camperols a Massachusetts (Shay’s war), que el govern de l’estat no semblava poder aturar. Va resultar que ni el govern de Nova York que no tenia els mitjans ni ning\u00fa m\u00e9s volia ni podia fer res. Al final Massachusetts va reclutar una mil\u00edcia forta amb donacions de particulars i homes de negoci i va restaurar la pau; i 2) no obstant les moltes necessitats, el govern central no havia rebut ni la meitat de les contribucions degudes i no podia fer res. De qu\u00e8 servia el govern central?<\/p>\n

En els moments greus, als EUA sempre han aparegut tota la gent de seny que calia. Van convocar una reuni\u00f3 a Annapolis (capital de Maryland) per tractar del problema econ\u00f2mic, per\u00f2 sols 5 dels tretze estats es van presentar. Aix\u00ed i tot, van trobar la soluci\u00f3: convocar una Assemblea constituent, dissoldre la Uni\u00f3 existent, modificar els Articles de Confederaci\u00f3 i refundar el pa\u00eds amb una Constituci\u00f3 justa. T\u00e8cnicament, del que es tractava era nom\u00e9s de reformar els Articles de Confederaci\u00f3, cosa que exigia que el resultat hauria de ser confirmat per unanimitat.<\/p>\n

El Congr\u00e9s hi va estar d’acord. Ser\u00e0 possible? Un parlament que \u00e9s raonable i creu en les seves obligacions! Molts no n’hem vist mai cap.<\/p>\n

L’Assemblea Constituent de gloriosa mem\u00f2ria es va reunir, com el Congr\u00e9s Continental havia fet per proclamar la Independ\u00e8ncia, a la ciutat de Philadelphia. Molts estats no volien anar-hi, i calia que hi fossin tots, per\u00f2 al final es van reunir el 25 de Maig de 1787. Van debatre en secret, per\u00f2 el resultat final que van enviar a Nova York era diferent de la Confederaci\u00f3 i l’encert m\u00e9s gran en la hist\u00f2ria del pa\u00eds. El nou r\u00e8gim que acabava de n\u00e0ixer, va reafirmar i preservar la sobirania dels estats, nom\u00e9s que seria compartida pel Govern Federal en certs casos. Les jurisdiccions d’estats i govern federal serien separades: certes coses serien de jurisdicci\u00f3 federal, per\u00f2 la majoria quedarien sota l’autoritat sobirana de cada estat. Els jutges vetllarien per mantenir-les separades. Sobretot, el govern federal podria imposar impostos i regular el comer\u00e7 interior.<\/p>\n

La Constituci\u00f3 fou ratificada pel darrer estat en 1789, dotze anys despr\u00e9s de la Declaraci\u00f3 d’Independ\u00e8ncia, i ha estat esmenada 27 vegades \u00a0(cosa que exigeix 2\/3 del Senat i 2\/3 dels Estats membres de la Uni\u00f3). Devia ser bona perqu\u00e8 227 anys despr\u00e9s segueix en plena for\u00e7a i gaudeix del suport incondicional de la poblaci\u00f3. I mireu on han arribat els Estats Units d’Am\u00e8rica.<\/p>\n

Comparant amb la Uni\u00f3 Europea<\/strong><\/p>\n

Nom\u00e9s hi ha comparacions en que nominalment totes dues Unions eren entre estats independents que havien de votar un\u00e0nimement en tot. La ra\u00f3 per crear la Uni\u00f3 americana era la guerra i les relacions exteriors mentre que el comer\u00e7 i l\u00b4economia quedaven exclosos. Als EUA en canvi tota l’economia quedava exclosa de regulaci\u00f3. Per\u00f2 les picabaralles, intrigues i secretisme i poca democr\u00e0cia eren iguals. El desencadenant de la crisi a Am\u00e8rica fou la ru\u00efna del govern central que no podia pagar les seves obligacions i la sublevaci\u00f3 intractable de Shays a Massachusetts, tots dos casos inacceptables. A Brussel\u00b7les sembla ser la crisi dels immigrants, el Brexit, la manca de democr\u00e0cia i l’autoritarisme dels dirigents. Per\u00f2 la crisi americana fou resolta molt be. Qu\u00e8 passar\u00e0 a la Uni\u00f3 Europea?<\/p>\n

Hi ha qui creu que tamb\u00e9 podria ser dissolta i una nova Uni\u00f3 creada creada nom\u00e9s pels estats que creguin en el govern democr\u00e0tic i vulguin aprofundir seriosament la Uni\u00f3.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una Confederaci\u00f3 neix a les Am\u00e8riques Els colonialistes anglesos en general eren tolerants amb la poblaci\u00f3 local permetent un grau alt d’autogovern, amb un governador elegit a Londres per defensar sobretot els interessos econ\u00f2mics de la Corona. A l’Am\u00e8rica brit\u00e0nica les coses es van complicar degut als impostos i l’arrog\u00e0ncia dels governadors. El problema va […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32320,1251,29963,25889,29961,1124,816,1148],"tags":[],"class_list":["post-1352","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-congres-dels-eua","category-constitucio","category-constitucio-federal","category-crisi-comercial","category-estats-americans-2","category-eua","category-general","category-nova-york"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-lO","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1352","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1352"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1352\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1361,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1352\/revisions\/1361"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1352"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1352"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1352"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}