{"id":1334,"date":"2016-06-18T09:32:51","date_gmt":"2016-06-18T15:32:51","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1334"},"modified":"2016-06-24T10:59:18","modified_gmt":"2016-06-24T16:59:18","slug":"vivint-a-fort-worth-prop-de-dallas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2016\/06\/18\/vivint-a-fort-worth-prop-de-dallas\/","title":{"rendered":"Vivint a Fort Worth, prop de Dallas"},"content":{"rendered":"
\"Un

Un pou d\u00b4extracci\u00f3 de gas a Fort Worth<\/p><\/div>\n

\"Est\u00e0tua

Est\u00e0tua noucentista al lloc on la Pantera fou vista fent la migdiada originalment despr\u00e9s de la Guerra Civil davant la Courthouse del Comtat de Tarrant<\/p><\/div>\n

\"IMG_1453\"<\/p>\n

 <\/p>\n

\"Un

Un n\u00e9t meu admirant el Downtown de Fort Worth des del meu balc\u00f3<\/p><\/div>\n

Ja fa prop de tres anys que vaig deixar Nova York i visc a Fort Worth, ciutat que molts Americans coneixen nom\u00e9s perqu\u00e8 l’aeroport principal es diu<\/p>\n

Dallas-Fort Worth (DFW). Tenim moltes autopistes connectant FW amb Dallas i tenim un tren suburb\u00e0 que funciona molt b\u00e9. Hom no pot dir que FW sigui un suburbi de Dallas, que est\u00e0 (segons on hom vulgui anar) a unes 30 o 35 milles. Per cotxe hom triga com a m\u00ednim uns 50 minuts (i com a m\u00e0xim moltes hores). \u00c9s m\u00e9s complicat que simplement tractar FW de suburbi. Dallas presideix com a cap visible una comunitat inventada pel Servei Federal d’Estad\u00edstica i anomenada\u00a0Metroplex<\/em>. La nostra regi\u00f3 havia estat coneguda sempre com Texas del Nord, una zona molt rica amb grans jaciments de gas natural, molts bancs i multinacionals. El Metroplex \u00e9s enorme, com mitja Catalunya i van decidir inventar-se el nom Metroplex, que fa m\u00e9s impressi\u00f3,i est\u00e0 presidit per Dallas al bell mig. El Metroplex t\u00e9 m\u00e9s de set milions de residents, Dallas nom\u00e9s un mili\u00f3 dos cents mil i Fort Worth per ara sols vuit cents mil per\u00f2 est\u00e0 creixent molt r\u00e0pidament. La resta viu a altres ciutats. No obstant els pocs residents, Dallas t\u00e9 una skyline impressionant i un tr\u00e0fic odi\u00f3s i desorganitzat i est\u00e0 mal protegida contra els desbordaments del riu Trinity. La nostra Skyline, com ensenya la foto al damunt, \u00e9s molt mes modesta i el Downtown molt m\u00e9s avorrit, amb poques botigues, per\u00f2 no cal anar-hi. Anuncien molt una Pla\u00e7a anomenada Sundance Square, amb petits sortidors d’aigua perqu\u00e8 els nens hi juguin que jo trobo kitsch. Tamb\u00e9 hi ha un mural amb vaques horror\u00f3s.<\/p>\n

Una cosa inesperada que crida l’atenci\u00f3 als visitants es l’exist\u00e8ncia d’interseccions, entrades i sortides d’autopistes extraordin\u00e0riament espectaculars, a vegades amb 7 o 8 pisos, que semblen verdaders gratacels alt\u00edssims. La pendent \u00e9s molt gran, fa molta por d’equivocar-se i les corbes s\u00f3n molt fortes. Els carrils en direcci\u00f3 oposada passen molt a prop, a una altura lleugerament diferent i sembla emocionant com un parc d’atraccions. En qualsevol cas, les muntanyes russes del parc “Six Flags” son visibles al costat de l’autopista principal entre FW i Dallas i hom no pot estalviar-se la comparaci\u00f3.<\/p>\n

La ciutat de Fort Worth \u00e9s immensa, ben organitzada i molt ben protegida contra inundacions. La gent de Dallas sovint ens menyspreen i es pensen que no som res i demanen cr\u00e8dit per coses que s\u00f3n nostres. No heu sentit dir mai que American Airlines, l’aerol\u00ednia m\u00e9s gran del m\u00f3n est\u00e0 a Dallas? Doncs no: la trobareu a FW. Em recordo d’una s\u00e8rie televisiva recent ambientada a Dallas. Una noia amb pocs diners demanava veure cases a una amiga que treballava facilitant habitatges de lloguer. L’amiga, veient el petit pressupost disponible, responia indignada: \u00c9s que vols que t’ensenyi cases a Fort Worth? Vinga,\u00a0 senyora, que ja voldria vost\u00e8 viure tan b\u00e9 com nosaltres!<\/p>\n

Tenim unes quantes multinacionals. I la nit abans del seu assassinat, el President John F Kennedy va aterrir a un aeroport de FW amb la Jackie i va dormir a un Hotel que encara existeix a Main Street. L’endem\u00e0 va volar de FW al Love Field de Dallas (que \u00e9s com volar de Badalona a Barcelona) i va fer un passejada triomfal electoralista en cotxe descobert per Dallas. Nom\u00e9s venia a demanar vots i deixar-se veure amb la Jackie, una dona molt popular. Fou assassinat quan el seu cotxe ja sortia de Dallas. El seu assass\u00ed jau a un cementiri de FW.<\/p>\n

Coses m\u00e9s actuals? Als EUA hi ha dues f\u00e0briques federals per imprimir tots els bitllets de d\u00f2lar. Una est\u00e0 a Washington DC i l’altre aqu\u00ed. Vaig visitar la nostra l’altre dia. Em van ensenyar una pila de paquets al costat de la maquin\u00e0ria i em van assegurar que estava veient mil milions de d\u00f2lars. Nom\u00e9s veient. No fan pagar per entrar, per\u00f2 no em van donar res de record, ni una mostra del producte. Oferien a la botiga de records els bitllets de dos d\u00f2lars, que s\u00f3n dif\u00edcils de trobar, a bon preu.<\/p>\n

Hi ha moltes bases militars a la ciutat i una tradici\u00f3 militarista forta. Tenim aqu\u00ed la f\u00e0brica que produeix tots els avions de les s\u00e8ries F, incl\u00f2s el fam\u00f3s model F35, l’arma m\u00e9s cara en la hist\u00f2ria del pa\u00eds, un avi\u00f3 que vola a\u00a0 1.8 mach i \u00e9s invisible al radar. Diu que els vendran a 300 milions la pe\u00e7a, potser amb rebaixes per als pa\u00efsos de l’OTAN. Quin progr\u00e9s tan gran!\u00a0 No \u00e9s cap secret. Els diaris locals en parlen i ofereixen feina. Jo em vaig acostar a veure de lluny el lloc i em van desorganitzar el navegador Google que tinc al cotxe. No es poden fer bromes amb aquesta gent i tenen molta tecnologia. Ni tan sols m\u00b4havia acostat a la porta.<\/p>\n

El lloc m\u00e9s tur\u00edstic de la ciutat \u00e9s l’ Stockyard, poblat per bous, bars-restaurant i cowboys en uniform i a cavall (sense pistola). La ciutat fa molts anys abans de trobar el gas, havia esdevingut un centre principal en el subministre de bous per alimentar \u00a0la poblaci\u00f3 americana. Cal saber que gr\u00e0cies a aix\u00f2 la ciutat \u00e9s un nus ferroviari molt important per trens de c\u00e0rrega. Hi ha gent que es pensa que no hi ha trens als EUA. Hi ha una xarxa molt considerable que \u00e9s propietat de les companyies de trens de mercaderies que es neguen a acceptar trens de passatgers i estableixen que aquests s’han d’aturar sempre que un tren de c\u00e0rrega necessiti la via. Voldria alg\u00fa establir un TGV entre Dallas i Houston (com entre Los Angeles i San Francisco, o Washington i Nova York), per\u00f2 hi ha molts adversaris. El pa\u00eds no t\u00e9 tants diners com Espanya.<\/p>\n

El negoci de vendre bous es va ensorrar catastr\u00f2ficament al final de la Guerra Civil perqu\u00e8 durant la contesa havien venut nom\u00e9s a l’ex\u00e8rcit Confederat. Com que no quedava feina, la poblaci\u00f3\u00a0 va caure a uns 200 residents. Un periodista fam\u00f3s de Dallas va venir a veure qu\u00e8 passava i se li va acudir escriure que havia vist una pantera (!) dormint a la pols davant la casa de govern de la nostra Tarrant County. El lector deu saber que no hi ha panteres ni a Texas ni enlloc als EUA. La cosa va fer gr\u00e0cia i va esdevenir famosa. Hi ha dues escultures de panteres noucentistes al lloc de l’observaci\u00f3 i la policia du una pantera pintada a l’escut. A vegades FW s’anomena la Ciutat de la Pantera i molts equips esportius d’escoles s’anomenen Panteres.<\/p>\n

La ciutat ja est\u00e0 construint un projecte fara\u00f2nic desviant a un lloc el riu per crear tocant al downtown una illa artificial amb habitatges d’alta densitat, un llac, canals com a Ven\u00e8cia, un estadi petit de b\u00e8isbol, una marina i botigues per peatons (que s\u00f3n una esp\u00e8cie gaireb\u00e9 desconeguda a Texas). Us imagineu el nom de la futura illa? Segur que s\u00ed: Illa de la Pantera.<\/p>\n

Arribem a una cosa rara que potser sorprendr\u00e0 a molts lectors. FW i algunes altres ciutats del Metroplex estan damunt de la bossa de gas natural m\u00e9s gran de la naci\u00f3. Molts residents cobren royalties de la companyia que explota el gas sota els seus jardins. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia els pous d’extracci\u00f3 estan repartits dintre del casc urb\u00e0 per tot arreu. Prop de casa n’he trobat cinc, un d’ells el de les fotos (al costat d’una resid\u00e8ncia d’avis), per\u00f2 la companyia diu que n’hi ha 350 (!!!!). Potser us interessaran les fotos. No hi treballa ning\u00fa ni fan soroll, ni pudor. Es veuen uns tubs de ferro sortint de terra, uns quants tancs rodons de magatzematge i pantalles de sol per obtenir electricitat per a l’ordinador. Estan sempre a una mena de jard\u00ed\u00a0 envoltat per una xarxa met\u00e0l\u00b7lica. No s\u00f3n ni macos ni lletjos per\u00f2 no molesten ning\u00fa. Tothom els accepta i diuen que no hi ha perill.<\/p>\n

Jo crec que aqu\u00ed a FW no cal fer fracking per obrir un pou, i no hem patit gaires mol\u00e8sties, per\u00f2 a una altra ciutat del Metroplex anomenada Azle s\u00ed que es veu que feia falta i es van enregistrar m\u00e9s de 500 petits terratr\u00e8mols, alguns causant problemes estructurals a les cases. Tamb\u00e9 molestaven la maquin\u00e0ria, el soroll i la polseguera prop de les finestres dels dormitoris. La gent en va parlar molt per\u00f2 ja no en parla ning\u00fa i els pous estan en marxa. I paguen dinerets.<\/p>\n

Considereu que es tracta de gas, no de petroli.\u00a0 Curiosament, l’\u00fas dom\u00e8stic del gas a la ciutat \u00e9s molt limitat i tot funciona amb electricitat. Com diu el refrany, a ca’l ferrer cullera de pal. Els propietaris expliquen que gr\u00e0cies al nostre gas, les centrals el\u00e8ctriques de Texas ja no cremen carb\u00f3. Sens dubte, el gas \u00e9s m\u00e9s net, pero segueix produint CO2 i encara que millori el problema, no el resol. A m\u00e9s diuen que tamb\u00e9 exporten molt de gas a M\u00e8xic, que sembla que t\u00e9 molt petroli per\u00f2 poc met\u00e0.<\/p>\n

Una part molt gran de la ciutat al sud-oest\u00a0 sobretot \u00e9s una verdadera ciutat jard\u00ed molt verda, amb grans cases molt maques i jardins amb flors. Els carrers importants van envoltats per parcs enormes molt ben cuidats amb gespa, arbres i flors i gr\u00e0cies al riu Trinity i les vies de tren a vegades es circula en cotxe per qms pel centre sense interseccions. Altres parts de la ciutat s\u00f3n com la resta de Texas. En general estan b\u00e9 per\u00f2 hi ha carrers que no estan igual de b\u00e9.<\/p>\n

Tenim molts barris mexicans i de restaurants i tavernes mexicanes n’hi ha per tot arreu. Hi havia hagut hist\u00f2ricament poca poblaci\u00f3 negra, per\u00f2 despr\u00e9s de l’hurac\u00e0 Katrina a Nova Orleans, molts negres se’n van anar de Louisiana refugiant-se a Houston i no hi van voler tornar. Per ara, hi ha feina per a tothom. Tamb\u00e9 Dallas fou un centre d’acollida per a vietnamites fugitius despr\u00e9s d’aquella guerra tan terrible. Segueixen tenint dos canals de TV en llengua vietnamita.<\/p>\n

I em deixo pel final la ra\u00f3 per la que visc aqu\u00ed: la Texas Christian University, TCU. Veient el nom d’aquesta gran universitat alg\u00fa a Catalunya es pensaria que \u00e9s una entitat religiosa, que no \u00e9s veritat. Moltes universitats americanes velles (Harvard, Brown, Columbia, Chicago, etc) van ser fundades per comunitats religioses sobretot baptistes que necessitaven instrucci\u00f3 pels seus ministres. La majoria van acabar canviant el nom i s\u00f3n laiques per\u00f2 a llocs tan conservadors com Texas no hi va haver forma. En canvi, hi ha universitats confessionals molt religioses com ara Baylor que no ho ensenyen al nom. Recordem tamb\u00e9 les universitats jesuites. En qualsevol cas TCU (com la Southern Methodist University SMU de Dallas, on est\u00e0 la llibreria del President George W Bush) \u00e9s una instituci\u00f3 laica on dos membres de la meva fam\u00edlia s\u00f3n professors titulars de Literatura Anglesa. En aquest moment (2016) la matr\u00edcula anual costa prop de 33,000 d\u00f2lars, la gran trag\u00e8dia de la que parlava Bernie Sanders. Per\u00f2 sorprenentment, hi ha bufetades per entrar. Es poden permetre triar cada any entre molts milers de sol\u00b7licitants de tota la naci\u00f3 i fins i tot en part de l’estranger, que hi volen estudiar. Com s’ho fa la gent per pagar? Hi ha molts milionaris aqu\u00ed. Els ciutadans no somnien amb tenir fills genials o intel\u00b7lectuals a Harvard o Stanford: ells prefereixen que tinguin una bona educaci\u00f3 a TCU i prenguin el negoci familiar. Quins objectius millors pot tenir un home senzill?<\/p>\n

(Aquest apunt \u00e9s disponible tamb\u00e9 com a una p\u00e0gina)<\/p>\n

Ad\u00e9u-siau<\/p>\n

Joan<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Ja fa prop de tres anys que vaig deixar Nova York i visc a Fort Worth, ciutat que molts Americans coneixen nom\u00e9s perqu\u00e8 l’aeroport principal es diu Dallas-Fort Worth (DFW). Tenim moltes autopistes connectant FW amb Dallas i tenim un tren suburb\u00e0 que funciona molt b\u00e9. Hom no pot dir que FW sigui un […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32335,32341,32334,2545,32336,32342],"tags":[],"class_list":["post-1334","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-dallas","category-dolar","category-fort-worth","category-gas-natural","category-tcu","category-trens-americans"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-lw","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1334","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1334"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1334\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1351,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1334\/revisions\/1351"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1334"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1334"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1334"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}