Jo no s\u00f3c un humorista, per\u00f2 trobo que hi ha moltes coses que fan riure pel m\u00f3n i les explico. Les petites an\u00e8cdotes que exposo a continuaci\u00f3 s\u00f3n aut\u00e8ntiques (l’\u00faltima potser una mica exagerada) i les he viscut de deb\u00f2. Podrien aquestes coses haver passat a Barcelona? Jo no s\u00e9.<\/p>\n
La Cafeteria a la Feina<\/em><\/p>\n Al lloc on em guanyo la vida tenim una cafeteria molt gran i jo hi vaig\u00a0 a dinar. A migdia, entre les 12 i quarts de dues est\u00e0 molt plena i gaireb\u00e9 sempre cal compartir la taula, sovint amb gent desconeguda.<\/p>\n Vaig decidir seure al costat de dues senyoretes joves que evidentment es coneixien b\u00e9 i estaven xerrant entre elles. Una de les dues parlava molt m\u00e9s que l’altra i va seguir parlant tan tranquil.la ignorant la meva pres\u00e8ncia.<\/p>\n Aquesta noia ens estava fent saber que tenia una relaci\u00f3 molt dif\u00edcil amb un jove metge que s’havia barallat amb la seva companyona pr\u00e8via, tamb\u00e9 de la mateixa professi\u00f3. I aquesta predecessora de la professi\u00f3 m\u00e8dica havia exercit i encara estava exercint una influ\u00e8ncia sinistra sobre el seu amic i seguia dominant-lo malgrat haver trencat amb ell. Dolenta com era el seguia trucant cada dia no pas per mirar de fer les paus, sin\u00f3 per torturar-lo pretenent interessar-se per ell i dient que volia seguir essent una bona amiga. I quan el xicot al final la va excloure de trucar pel tel\u00e8fon cel.lular, ella va seguir molestant-lo\u00a0 amb e-mails.<\/p>\n Sentint aix\u00f2, la segona senyoreta a la taula va sospirar amb horror. Jo tamb\u00e9, per\u00f2 vaig seguir menjant. L’altra va tirar endavant amb les confessions:\u00a0 que sanglotant el noi li confessava tot plorant als seus bra\u00e7os que la donota el tenia completament dominat i se li havia ficat al cor i no se la podia treure ni oblidar. I que als matins, al llit, ell\u00a0 l’abra\u00e7ava fortament\u00a0 demanant-li que el perdon\u00e9s, per\u00f2 que no era capa\u00e7 d’oblidar l’altra i havia pensat en ella tota la nit. La senyoreta que nom\u00e9s estava escoltant va preguntar que si s’havia enamorat de l’infeli\u00e7. No, respongu\u00e9 la benefactora, no pas encara, per\u00f2 em podria enamorar f\u00e0cilment: un jove de tan bon parer, metge, la fam\u00edlia est\u00e0 b\u00e9, el seu cor est\u00e0 trencat i jo l’entenc…<\/p>\n Jo, per desgr\u00e0cia, dino poc, i arribant a a aquest punt malgrat tenir ll\u00e0grimes als ulls ja havia acabat de menjar la meva plata i vaig veure que hi havia gent buscant seients i me’n vaig anar. Potser hauria hagut de preguntar alguna coseta considerant que aquesta dona estava disposada a compartir tantes coses interessants.<\/p>\n Ho escric pensant que potser el Sr Benet i Jornet llegir\u00e0 aquest bloc i s’interessar\u00e0 per l’argument. Si vol, li donar\u00e9 l’adre\u00e7a de la feina. Aquest g\u00e8nere s’anomena en angl\u00e8s soap operas <\/em>(“culebrons”). Que alg\u00fa potser es pensava que aquestes coses no passen? A Nova York passa de tot.<\/p>\n Tel\u00e8fon sinistre<\/em><\/p>\n La feina a vegades \u00e9s una mica avorrida. Tinc una oficina per a mi tot sol i deixo gaireb\u00e9 sempre la porta oberta. A l’exterior hi ha una intersecci\u00f3 de dos passadissos i a la paret hi ha penjat un d’aquests tel\u00e8fons interiors que nom\u00e9s serveixen per trucar un altre tel\u00e8fon a la casa. Un dia, vaig veure un home jove en uniform blau dels que fan la neteja que estava marcant un n\u00famero. Tot seguit va comen\u00e7ar a parlar en una llengua diferent de l’angl\u00e8s que entenc per\u00f2 no vull identificar llevat de dir que \u00e9s una llengua important\u00edssima, que seria la segona en nombre de parlants al mon si no fos pel xin\u00e8s (no s\u00e9 si mandar\u00ed o canton\u00e8s) i que ara traduir\u00e9:<\/p>\n -“Hola, mama, com est\u00e0s? … Jo tamb\u00e9 estic molt b\u00e9… Que vols que ens trobem al parc per dinar? …\u00a0 Molt b\u00e9, molt b\u00e9… Ara que et volia dir una cosa. Te\u00b4n recordes d’aquella noia morena, maca amb la que sortia? … S\u00ed, mam\u00e0, s\u00ed, molt bona noia era. Doncs mira, et volia dir que la policia m’ha vingut a veure i no s\u00e9 perqu\u00e8 sembla que es pensen que jo l’he matat. Ja m’havien dit que est\u00e0 morta, per\u00f2 mam\u00e0, oi que saps que jo no ho faria mai aix\u00f2?… Est\u00e0 clar… Aix\u00ed quedem pel dinar? T’he comprat un pr\u00e9ssec gran, dels que tant t’agraden…”<\/p>\n Apa, Sr. Benet, animi\u00b4s que aix\u00f2 \u00e9s veritat.\u00a0 No he sabut mai el final de l’hist\u00f2ria. Probablement ja s’havia acabat.<\/p>\n A Brighton Beach<\/em><\/p>\n Probablement algun lector haur\u00e0 vist Brighton Beach a la tele o a les pel.l\u00edcules. \u00c9s el barri rus de Nova York, al final de dues l\u00ednies de metro, a Brooklyn, molt, per\u00f2 molt lluny de Manhattan. El metro triga si fa o no fa una hora. Potser perque \u00e9s un metro molt vell.<\/p>\n A m\u00ed m’agraden molt aquests barris anomenats “\u00e8tnics”. Tot est\u00e0 escrit en cir\u00edl\u00b7lic i pel carrer la gent d’una certa edat parlen nom\u00e9s rus o angl\u00e8s amb un accent fort. Les botigues, m\u00e9s aviat barates revelen el gust rus, que a m\u00ed em sembla cursi i\u00a0 molt dolent. A la llibreria algun cop venen traduccions a l’angl\u00e8s, per\u00f2 sobretot compro CDs de m\u00fasica cl\u00e0ssica que nom\u00e9s estan tocats en rus, per\u00f2 no parlats com tots els DVDs.<\/p>\n Encara que s’ha parlat molt de Brighton Beach i els seus russos, la gent sovint no s’adona que \u00e9s un barri de russos jueus, un dels pocs llocs on es pot anar de compres per Nadal i els carrers estan plens de gent. Hi va haver on moment durant la guerra freda quan, enmig d’acusacions d’antisemitisme, els russos, encara comunistes, van comen\u00e7ar a repartir visats de sortida a tots els jueus que ho demanaven. Molts enlloc d’anar-se\u00b4n a Israel van preferir venir als EUA i n’hi havia que es van establir a Brighton Beach.<\/p>\n El barri est\u00e0 molt a prop de Coney Island, llar legend\u00e0ria del primer parc d’atraccions del m\u00f3n i lloc de naixement del hot dog. S\u00b4hi arriba o per metro o caminant per un “boardwalk” de fusta damunt la sorra de la platja, que \u00e9s magn\u00edfic. Per\u00f2 quedem-nos a Brighton Beach.<\/p>\n Ignorant les venedores de menjars estranys descrits en rus que hi ha pel carrer em fico a una botiga econ\u00f2mica molt gran d’aquestes que venen de tot, des de articles per a la cuina i TVs barats a vestits, tots restes de serie. El propietari \u00e9s un senyor que fa la caixa\u00a0 darrera una taula molt alta al fons de la botiga. Duu al cap una kippa negra molt gran i esta assegut tan alt que ho deu veure tot. (A Nova York la “kippa” es diu sempre “yarmulke”, en yiddish)<\/p>\n L’angl\u00e8s mal parlat no crida l’atenci\u00f3 a ning\u00fa a Nova York; veig un senyor ja d’una certa edat que intenta obtenir explicacions sobre un article d’un venedor. Dissortadament, el venedor no el pot entendre. Jo tampoc. Despr\u00e9s d’una estona, l’empleat, acostumat a la situaci\u00f3 pregunta “Que \u00e9s rus vost\u00e8?” “No, s\u00f3c alban\u00e8s” contesta el client. El dependent reflexiona, s\u00b4ho pensa i t\u00e9 un acudit: “Que parlen espanyol els albanesos?” La resposta \u00e9s despietada i seca: “No”. El venedor arronsa les espatlles. Ja ho ha provat tot.<\/p>\n He de confessar que escrivint aquesta p\u00e0gina de tant en tant he de mirar a un diccionari Catal\u00e0-Angl\u00e8s Larousse que em vaig comprar al carrer Pelai durant una visita per veure com es diu en catal\u00e0 una paraula anglesa. Ja em veig algun dia a les Rambles preguntant: “Do Catalans speak English?” I em contesten: “No, Sir, only Spanish”<\/p>\n Una Cursa Perillosa<\/em><\/p>\n Ja ho sap tothom que els carrers s\u00f3n perillosos per moltes raons, per\u00f2 a mi em preocupen els cotxes de nens tan grans que hi ha per tot arreu. Quan et venen dos de cara, un al costat de l’altre, s\u00f3n com si fossin tancs. Has de saltar i sortir-te del seu cam\u00ed, o si no t’atropellen. Avui tornava a peu de la feina quan vaig topar amb tres dones amb cotxet i nen petit que havien format un cercle a la vorera parlant animadament entre elles i ignoraven els vianants. Vaig haver de saltar a la cal\u00e7ada, on un autob\u00fas gran i amena\u00e7ador se\u00b4m va acostar intentant enxampar-me. No hi ha dret. Quan vas a peu has d’aguantar de tot a Manhattan. Les mares parlaven entre elles, per\u00f2 qu\u00e8 feien els menuts entretant? Qu\u00e8 tamb\u00e9 s’entretenien entre ells o s’estaven asseguts avorrits sense poder fer res ni veure res? Quines mares tan desconsiderades! Aix\u00f2 dels “baby carriages” no m’ha agradat mai gens.<\/p>\n Un diumenge a la tarda jo caminava per un barri mirant-me les cases t\u00edpiques de primers del segle XX amb quatre pisos, escales d’escap en cas de foc al davant i escaletes de pedra per entrar-hi. Sovint gent seu als graons i fumen o parlen l’un amb l’altre o telefonen. Telefonar. Es una altra cosa que em molesta perqu\u00e8 la gent que telefonen no fan cas de res. Un dia a les escales del metro, va faltar poc perqu\u00e8 em tiressin per terra. A vegades conto quanta gent dels que em venen de cara pel carrer estan telefonant, que els reconec perqu\u00e8 sembla com si parlessin tots sols i miro de calcular mentalment\u00a0 el seu percentatge comparat amb els que no ho fan. Hi ha vegades que els del m\u00f2bil guanyen.<\/p>\n Aix\u00ed va comen\u00e7ar tot aquell diumenge per la tarda que hauria pogut esdevenir tr\u00e0gic.\u00a0 Al davant meu hi havia una “nanny” (el diccionari pret\u00e9n\u00a0 que se\u00b4n diu “mainadera” en catal\u00e0, per\u00f2 no m’ho crec) de la ra\u00e7a negra, una dona gruixuda i muscular, empenyent un cotxe de nens amb un menut dintre. Es veu molt pel carrer, perqu\u00e8 moltes mares que o treballen o no es volen molestar lloguen nannies per cuidar els nens i portar-los de passeig a prendre el sol. La vorera era relativament estreta i el cotxet prenia massa espai, per\u00f2 all\u00f2 que em va molestar \u00e9s que la nanny estava fent una trucada. Vaig decidir adelantar-la.<\/p>\n Per\u00f2 la nanny en q\u00fcesti\u00f3, no es volia deixar passar i em bloquejava el cam\u00ed. “Perdoni\u00b4m” vaig dir amablement. Com a tota resposta, la dona va penjar, va ficar-se l’aparell a la butxaca, va fer una mica d’espai a la seva dreta… i va accelerar.<\/p>\n Vaig decidir que aquesta a mi no em guanyaria mai. Vaig apretar el pas, per\u00f2 hi havia perill. El s\u00f2l estava mal asfaltat amb forats per culpa d’una obra. Veia com les rodes del cotxet giraven vertiginosament, entrant i sortint dels sots, amunt i avall. El nen que no entenia el perill, feia “Pua, pua” i reia. Vaig accelerar m\u00e9s, per\u00f2 la dona era forta. Estava a punt de passar-la perqu\u00e8 els bots del cotxet\u00a0 frenaven la meva advers\u00e0ria molt per\u00f2 vaig veure davant meu un cartell avisant d’un perill. Instintivament, vaig frenar per\u00f2 la nanny es veu que no sabia llegir i se’n va aprofitar per adelantar. En qualsevol cas, l’av\u00eds de perill era nom\u00e9s pels que entressin a l’obra del costat. Vam sortir de la zona de l’obra amb lleuger avantatge de la dona i la criatura. La pista ja estava lliure. Tira endavant a tota velocitat, vaig pensar. Ara o mai. Gaireb\u00e9 la vaig passar abans d’arribar a la cantonada. Per\u00f2 en aquell moment una senyora embarassada va apar\u00e8ixer sense av\u00eds per la dreta, venint del carrer de la cru\u00eflla. Catapum!<\/p>\n No li vaig dir a ning\u00fa que s\u00f3c catal\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Jo no s\u00f3c un humorista, per\u00f2 trobo que hi ha moltes coses que fan riure pel m\u00f3n i les explico. Les petites an\u00e8cdotes que exposo a continuaci\u00f3 s\u00f3n aut\u00e8ntiques (l’\u00faltima potser una mica exagerada) i les he viscut de deb\u00f2. Podrien aquestes coses haver passat a Barcelona? Jo no s\u00e9. La Cafeteria a la Feina […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[1851],"class_list":["post-13","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-nova-york-soap-operas-vida-diaria"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-d","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}