Els EUA tenen una Constituci\u00f3 aprovada el 17 Setembre 1786 (fa gaireb\u00e9 230 anys) que ha estat modificada amb algunes esmenes per\u00f2 \u00e9s l’orgull m\u00e9s gran del poble americ\u00e0 i segueix dominant fermament sense dissid\u00e8ncia la vida pol\u00edtica. A difer\u00e8ncia d’altres constitucions. Va tenir un \u00e8xit sense precedents o comparaci\u00f3. Establ\u00ed per primera vegada al m\u00f3n un govern legitimat exclusivament per eleccions populars, universals i secretes i sobretot va establir tamb\u00e9 per primera vegada la separaci\u00f3 de poder entre les tres branques diferents de govern: executiva, legislativa i judicial, una q\u00fcesti\u00f3 que fins aquell moment sols alguns pensadors havien discutit. Igualment va deixar clar el principi cabdal que disputes entre aquestes branques havien de ser resoltes per un jutge (i no a trets o pel carrer, per exemple). <\/p>\n
Per\u00f2 com a Catalans en aquest moment de la nostra hist\u00f2ria, potser ens interessaria m\u00e9s una cosa que no hi est\u00e0 escrita per\u00f2 dominava les discussions secretes que van tenir els diputats de l’Assemblea constituent que la va escriure. La naci\u00f3 en aquell moment era un agregat amorf de 13 ex-prov\u00edncies ara ja esdevingudes nacions sobiranes, que s’havien sublevat contra la corona. A difer\u00e8ncia de Sud-Am\u00e8rica, la Revoluci\u00f3 nord-americana (sempre significantment anomenada Revoluci\u00f3, rarament guerra d’independ\u00e8ncia) no fou un moviment nacionalista, sin\u00f3 un al\u00e7ament contra un govern mon\u00e0rquic angl\u00e8s mig totalitari que violava els drets civils dels colons, els explotava econ\u00f2micament amb impostos injustos i es negava a negociar res. De fet la Declaraci\u00f3 de la Independ\u00e8ncia expressa sentiment per haver estat for\u00e7ats a fer una DUI. Austr\u00e0lia i el Canad\u00e0 i alguns altres van preferir seguir de moment dintre l’Imperi Brit\u00e0nic i els va anar b\u00e9.<\/p>\n
Un cop alliberats els nous 13 estats, qu\u00e8 havien de fer? El problema va conduir a una s\u00e8rie de discussions notabil\u00edssimes sobre la natura, els l\u00edmits i els perills pels ciutadans derivats del poder de l’estat, que tots els pares fundadors temien. Com \u00e9s que a un pa\u00eds lliure l’estat pugui arrestar o executar ciutadans o confiscar propietats? El problema m\u00e9s gran era la repartici\u00f3 de poder entre els Estats i la nova Uni\u00f3, un problema conegut a la hist\u00f2ria com a Federalisme<\/em>. Nom\u00e9s veien clar que convenia tenir una sola pol\u00edtica exterior i una sola defensa (i un servei de correus probablement). En totes les altres coses, els nous Estats s’ho volien fer tots sols.<\/p>\n La revoluci\u00f3 es va fer en 1776 per\u00f2 la Constituci\u00f3 actual no va apar\u00e8ixer fins 1786. El primer intent fallit de Constituci\u00f3 que va durar 10 anys (i molta gent no en sap res) fou una Confederaci\u00f3 que atorgava gaireb\u00e9 tot el poder als Estats i creava all\u00f2 que semblava una Uni\u00f3 de car\u00e0cter voluntari depenent m\u00e9s de la bona voluntat dels Estats que de la llei (qui vulgui, trobar\u00e0 f\u00e0cilment a l’internet el text de la Constituci\u00f3 Confederal oblidada). Era una verdadera orgia llibert\u00e0ria. Va fer feli\u00e7 a molta gent per\u00f2 era un verdader desastre. Hi va haver petites guerres frontereres, ning\u00fa pagava impostos a la Confederaci\u00f3, i els Estats anul\u00b7laven totes les lleis confederals que volien. S’havia d’acabar. I van convocar una Assemblea constituent per tornar a comen\u00e7ar fent-ho millor. Aqu\u00ed \u00e9s on els pares fundadors es van lluir de deb\u00f2 definint un sistema de sobirania igual per\u00f2 compartida entre els estats i la nova Uni\u00f3. Eren gent que evidentment no es fiaven del nou govern, que veien amb por i preocupaci\u00f3 el poder que l’estat adquiria sobre els ciutadans i van establir molts sistemes de “checks and balances” ben protegits que amb la breu excepci\u00f3 de la Guerra Civil (causada pel problema de l’esclavatge que els pares fundadors havien preferit ignorar) ens ha dut 230 anys de pau i estabilitat. I hegemonia.<\/p>\n Les eleccions federals obligat\u00f2ries<\/strong> El Congr\u00e9s dels EUA \u00e9s bicameral (com tots els Estats menys un). La Cambra Baixa \u00e9s la Cambra de Representants, on els Diputats representen ciutadans directament. La duraci\u00f3 del mandat \u00e9s de dos anys nom\u00e9s, que sembla poc en comparaci\u00f3 amb els parlaments europeus, per\u00f2 en els temps de la fundaci\u00f3 dels EUA i fins primers del segle XX molts c\u00e0rrecs eren elegits nom\u00e9s per un any. La Cambra no pot ser dissolta ni ha intentat mai ning\u00fa fer-ho. El termini i la legislatura expiren la mitjanit del 31 de desembre cada dos anys i els nous representants presten jurament els primers dies de gener. La data de l’elecci\u00f3 ser\u00e0 sempre per llei federal el primer dimarts de novembre.<\/p>\n El Senat, amb el mateix poder que la Cambra de Representants (per\u00f2 amb atribucions exclusives en certs assumptes com nomenaments) representa els Estats. De Senadors dels EUA, n’hi ha dos per cada Estat. Els terminis dels Senadors s\u00f3n de sis anys i cada dos anys cal renovar la tercera part, que vol dir que el Senat ha estat en sessi\u00f3 permanent des de fa 230 anys i ning\u00fa t\u00e9 el poder de dissoldre’l.<\/p>\n El cas de l’elecci\u00f3 presidencial \u00e9s curi\u00f3s perqu\u00e8 no \u00e9s una elecci\u00f3 directa sin\u00f3 una elecci\u00f3 d’un cos electoral. Hi ha molta gent a qui no agrada i preferiria una elecci\u00f3 directa del nou President per\u00f2 hi ha moltes coses a dir des del punt de vista del federalisme. Quins candidats es preocuparien d’anar a estats petits com Rhode Island o Nou M\u00e8xic? En canvi, els candidats nom\u00e9s farien campanya a llocs com Calif\u00f2rnia, Texas, Illinois o Nova York. Fa dos segles els electors es reunien en persona (ara ho fan per correu nom\u00e9s) i hi va haver moltes baralles i alguna bufetada. En l’actualitat, el Vicepresident sortint que \u00e9s el cap del Senat, llegeix les comunicacions dels electors i proclama els nous President i Vicepresident. Per correu no hi ha mai discussions o bufetades. A m\u00e9s l’any 1786 hauria estat impossible fer una elecci\u00f3 directa. El vot amb paperetes que s\u00ed que ho permetria, no fou introdu\u00eft fins el segle XIX. Es va escampar pel m\u00f3n amb el curi\u00f3s nom de sistema australi\u00e0. Al segle XVIII en general les eleccions es feien per Caucus, assemblees locals de ciutadans on es votava al\u00e7ant el bra\u00e7 o per aclamaci\u00f3.<\/p>\n Millores recents<\/strong> L’altra millora \u00e9s el vot anticipat. Els locals han de tancar el primer dimarts de novembre al vespre, per\u00f2 poden obrir quan cada estat vulgui. Aqu\u00ed a Texas (on deixen votar al local del teu districte que vulguis) alguns locals obren durant dies feiners dues setmanes abans del dimarts, altres durant dos caps de setmana consecutius o coses similars. Aix\u00f2 va molt b\u00e9 per augmentar la participaci\u00f3, evitar cues i vots d’abs\u00e8ncia, i estalviar el problema del mal temps. S’hauria de fer a tot arreu. A Nova York encara nom\u00e9s deixaven votar el dimarts i calia anar a la Mesa que t’havien donat. No entenc perqu\u00e8 ning\u00fa a Europa ha recullit una idea tan l\u00f2gica.<\/p>\n L’estat amb el sistema m\u00e9s original i probablement prometedor \u00e9s Oregon. Han abolit els locals electorals i les Meses. El que fan \u00e9s enviar per correu a cada votant registrat una butlleta de paper amb un sobre. La butlleta \u00e9s de la mena on nom\u00e9s cal fer creus i els ordinadors poden llegir el vot. El ciutad\u00e0 pot omplir-la a casa i dipositar el sobre amb el vot a una mena de b\u00fasties especials ben marcades que posen pel carrer a llocs c\u00e8ntrics. Aquests dipositoris estan disponibles uns quants dies per\u00f2 es retiren el fam\u00f3s dimarts al vespre. Que jo s\u00e0piga, la poblaci\u00f3 est\u00e0 molt contenta amb el sistema i tenen porcentatges de vot elevats<\/p>\n Eleccions de diputats individuals, no de partits<\/strong> Les prim\u00e0ries<\/strong> Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els EUA tenen una Constituci\u00f3 aprovada el 17 Setembre 1786 (fa gaireb\u00e9 230 anys) que ha estat modificada amb algunes esmenes per\u00f2 \u00e9s l’orgull m\u00e9s gran del poble americ\u00e0 i segueix dominant fermament sense dissid\u00e8ncia la vida pol\u00edtica. A difer\u00e8ncia d’altres constitucions. Va tenir un \u00e8xit sense precedents o comparaci\u00f3. Establ\u00ed per primera vegada al […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[25873,29961,1124,816,3355,29964,32319],"tags":[],"class_list":["post-1278","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-congres-america","category-estats-americans-2","category-eua","category-general","category-referendum","category-tribunal-suprem-dels-eua","category-vots-federals"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-kC","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1278","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1278"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1278\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1289,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1278\/revisions\/1289"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1278"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1278"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1278"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nEl govern dels Estats Units <\/em> (com diuen els ciutadans, que prefereixen referir-se entre ells al seu pa\u00eds com als Estats Units<\/em> usant rarament la paraula federal o central per diferenciar-lo de l’estat on viuen) mana que els estats envi\u00efn representants a Washington elegits o renovats cada dos anys i cada quatre quan es tracta d’un nou President, respectant els principis sacrosants de vot lliure, universal i secret. Altrament cada estat \u00e9s lliure de fer-ho com vulgui en tots els detalls com ara districtes, m\u00e0quines de votar, horaris i organitzaci\u00f3. Nom\u00e9s que l’elecci\u00f3 ha de tenir lloc (o acabar-se) cada primer dimarts del mes de novembre cada segon any (els anys parells). El sistema no ha fallat mai en els darrers 230 anys, i no hi ha hagut mai cancel\u00b7lacions o anul\u00b7laments. I les baralles les ha resolt sempre un jutge.<\/p>\n
\nJo en nomenaria dues. Les m\u00e0quines de votar electr\u00f2niques van ser introdu\u00efdes per molts estats despr\u00e9s de la cat\u00e0strofe electoral del recompte de vots amb targetes IBM a la Florida per resoldre l’elecci\u00f3 entre George W Bush i Albert Gore, que va fallar el Tribunal Suprem a favor de Bush. Al comen\u00e7ament hi va haver problemes de seguretat amb els ordinadors (els venedors s’entretenien demostrant com era de f\u00e0cil ficar-se als sistemes comercials dels adversaris) i tamb\u00e9 amb sistemes electr\u00f2nics tan complicats o delicats que el p\u00fablic no els entenia. A difer\u00e8ncia d’Europa hi ha eleccions de jutges de totes les branques, caps de policia i molts altres c\u00e0rrecs que semblen interminables. I els ordinadors no podien donar cap rebut perqu\u00e8 immediatament alg\u00fa oferiria diners a canvi de vots. A m\u00e9s, a la majoria d’eleccions el contingut de la pantalla es massa llarg i dif\u00edcil d’entendre, plena amb noms de gent desconeguda que no ha fet campanya. Per\u00f2 sens dubte aquests instruments s\u00f3n el futur. Potser algun dia deixaran votar des de casa. Els vots m\u00e9s importants sempre s’ensenyen al capdamunt de la pantalla.<\/p>\n
\nEls Congressistes tenen cadasc\u00fa un cos electoral i un territori individuals i han de trobar el balan\u00e7 entre servir als seus electors, que el coneixen personalment i es poden dirigir a ell o amena\u00e7ar-lo, o fer campanya contra ell, i servir el partit. I un cop a Washington, el Caucus o fracci\u00f3 parlament\u00e0ria de cada partit al Congr\u00e9s sempre intentar\u00e0 dirigir el vot, cosa que molts diputats rebutgen. En general, el cap del grup dels diputats del partit ha d’anar fent trucades de tel\u00e8fon i mirar de conv\u00e8ncer, recollint vots individuals abans d’exposar-se a presentar una llei o resoluci\u00f3 que els seus diputats no accepten i fer el rid\u00edcul. El sistema t\u00e9 els seus problemes (els diners que costa i els desigs dels donants) per\u00f2 evita que els representats acabin sent titelles que reben ordres sense veu o autoritat, a vegades obligats a votar contra els interessos del pa\u00eds que els ha elegit com passa a Madrid. Com hem vist tantes vegades que passava amb el PSC.<\/p>\n
\nLes prim\u00e0ries, a difer\u00e8ncia de l’elecci\u00f3 al Congr\u00e9s, s\u00f3n un assumpte privat dels partits que es resol com ells volen, de forma diferent a cada lloc. Potser les prim\u00e0ries no s\u00f3n el parad\u00eds democr\u00e0tic que molta gent es pensa perqu\u00e8 els partits troben sempre una forma de manipular-les. La Sra Clinton podria donar una confer\u00e8ncia sobre el tema. Sobretot, la baixa o baix\u00edssima participaci\u00f3 electoral (en eleccions locals) permet manipulacions massa f\u00e0cilment mobilitzant un petit grup. Als EUA una participaci\u00f3 del 40% a les generals \u00e9s considerada molt alta. A moltes prim\u00e0ries purament locals podria descendre als decimals. Un vegada a Nova York se\u00b4m va acudir anar a votar a unes prim\u00e0ries gaireb\u00e9 desconegudes pel p\u00fablic i ignorades pels diaris i recordo amb quina curiositat em van mirar els funcionaris avorrits de les Meses. Probablement volien saber qui era jo. I sobretot, qui m’havia enviat. Cal recon\u00e8ixer per\u00f2 que hi ha hagut molts candidats que han aconseguit fer saltar tot l’aparell directiu del partit. Com ara Trump a cals Republicans i gaireb\u00e9 Bernie Sanders a cals Dem\u00f2crates. I com alguns candidats independents han aconseguit a certes demarcacions. Per\u00f2 es molt dif\u00edcil perqu\u00e8 els dirigents del partit tenen molts diners i m\u00e9s connexions.<\/p>\n