Fa trenta anys del desastre de Txern\u00f2bil, tan greu que va espantar pel m\u00f3n, per\u00f2 molts dels que en parlen no entenen qu\u00e8 va passar i ni el Govern ni les companyies d’energia interessades semblen tenir cap inter\u00e8s en explicar com va anar, perqu\u00e8, ni si el problema est\u00e0 resolt. No cal dir que aquestes centrals s\u00f3n t\u00e8cnicament molt complicades per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que no es pugui explicar en paraules senzilles el problema de forma comprensible per a la majoria, que hi hauria d’estar molt interessada. Els metges han apr\u00e8s a parlar amb els malalts. Hi ha hagut ja un nombre modest per\u00f2 considerable d’accidents nuclears amb v\u00edctimes i resultats cruels que no est\u00e0 limitat als tres desastres m\u00e9s coneguts. Per trobar un llistat exhaustiu nom\u00e9s cal anar a l’article de la Wikipedia “International Nuclear Event Scale” de la Comissi\u00f3 Internacional de l’Energia At\u00f2mica.<\/p>\n
El perill central i tend\u00f3 d’Aquiles: la refrigeraci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia<\/strong> No \u00e9s dif\u00edcil entendre el problema posat per la necessitat de continuar la refrigeraci\u00f3 en cas d’un desastre. \u00c9s la caiguda de la xarxa el\u00e8ctrica que alimenta la central com a resultat sovint inevitable del desastre. Enginyers moderns saben designar sistemes de circulaci\u00f3 que no poden fallar i si les bombes normals s’aturen, hi ha sempre un segon sistema de reserva operat per di\u00e8sel capa\u00e7 de prendre el control gaireb\u00e9 instant\u00e0niament. I aqu\u00ed rau el problema pitjor de tota la ind\u00fastria nuclear: amb di\u00e8sel o no, cap m\u00e0quina i cap sistema de control funciona sense electricitat <\/em>i en cas d’un desastre la central queda sovint desenganxada de la xarxa el\u00e8ctrica i el sistema d’emerg\u00e8ncia falla. I el reactor s’escalfa i causa un meltdown<\/em>, que no es pot aturar. Fins ara les piles el\u00e8ctriques no estat mai prou poderoses per emmagatzemar tanta electricitat com caldria. A molts ens queda la mem\u00f2ria d’un grup de treballadors heroics a Fukushima estenent un cable el\u00e8ctric una gran dist\u00e0ncia des d’una xarxa activa cap a la central destru\u00efda en temps r\u00e8cord. Era massa tard i l’esfor\u00e7 tan gran no va servir de res. A Fukushima el terratr\u00e8mol inicial va causar una destrossa considerable a tres reactors (a m\u00e9s de les piscines d’aigua al sostre on guarden, per falta d’un lloc millor, els cilindres vells radioactius gastats), on les bombes de refrigeraci\u00f3 normals es van aturar. Les bombes d’emerg\u00e8ncia van fallar a dos de tres reactors, per\u00f2 a un dels tres, el sistema di\u00e8sel de reserva es va activar tot sol normalitzant un dels reactors i produint prou electricitat per reactivar les bombes d’un segon reactor, que tamb\u00e9 va quedar controlat. El tercer seguia sense refrigeraci\u00f3 i en perill per\u00f2 potser els t\u00e8cnics haurien aconseguit controlar-lo. No ho sabrem mai perqu\u00e8 en aquell moment el tsunami va arribar i la central no tenia defenses en contra, cosa inconcebible per\u00f2 verdadera que els propietaris no han sabut explicar. El tsunami va destruir tots els sistemes de refrigeraci\u00f3 i els tres reactors van entrar en meltdown<\/strong>, causant una explosio ab incendi i una gran cat\u00e0strofe quan la muralla de contenci\u00f3 tamb\u00e9 va quedar enderrocada, permetent la sortida de radiaci\u00f3. I cinc anys despr\u00e9s, la trag\u00e8dia continua.<\/p>\n La muralla de contenci\u00f3 (containment wall)<\/strong> Resum: qu\u00e8 va passar a Three Mile Island<\/strong> Resum del cas Fukushima<\/strong> Resum de Txern\u00f2bil<\/strong> Els f\u00edsics i enginyers que treballaven a les centrals ho sabien millor que ning\u00fa. El verdader problema era naturalment el sistema de refrigeraci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia, que veien que no estava ben resolt i preocupava. Les bombes que continuarien el refredament del reactor durant una emerg\u00e8ncia greu eren naturalment di\u00e8sel nom\u00e9s que trigaven uns 60 o 70 segons per activar-se. Sembla r\u00e0pid, per\u00f2 no pas per aturar un meltdown<\/em> que segons diuen podria comen\u00e7ar als 15 segons. Els enginyers locals van desenvolupar un projecte basat en la creaci\u00f3 d’una mena de cascada d’aigua que activaria instant\u00e0niament una dinamo generant suficient electricitat per fer funcionar les bombes gr\u00e0cies simplement a la for\u00e7a de gravetat. Havien discutit el projecte fatal amb experts i consultants que l’havien aprovat. Van construir el sistema i van intentar provar-lo tres vegades. En aquest moment, sentit com\u00fa i prud\u00e8ncia elemental, considerant el perill, hauria manat suspendre el projecte i convocar un altre grup d’experts per modificar-lo o suspendre’l per sempre. Enlloc d’aix\u00f2, afirmaven tenir un m\u00e8tode segur\u00edssim per activar la refrigeraci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia. (Llegiu si us interessa l’afegit al final). I van posar Txern\u00f2bil al mapa. \u00c9s sempre commovedor veure la gent que en el servei de la seva comunitat van exposar-se volunt\u00e0riament i acceptar no el perill sin\u00f3 la mort segura. Particularment emocionant \u00e9s la mem\u00f2ria dels aviadors que van volar a poca altura sobre la central deixant caure aigua sobre l’edifici en flames i dels bombers que van acostar-se a peu a la central ja destru\u00efda i incendiada. Diuen que ning\u00fa els va explicar la situaci\u00f3, per\u00f2 \u00e9s que alg\u00fa no sabia qu\u00e8 hi havia a l’edifici? <\/p>\n Una emissora de tele ahir va difondre una c\u00f2pia enregistrada del missatge a la poblaci\u00f3 de Pripiat manant l’evacuaci\u00f3 immediata (abandonament de fet) que, segons l’ordre d’evacuaci\u00f3 seria nom\u00e9s per tres dies. Acabava recordant als ciutadans que havien d’apagar el llum i tancar les aixetes abans d’anar-se’n. Si no ho haguessin fet, els llums seguirien encesos trenta anys despr\u00e9s.<\/p>\n Comentari final<\/strong> Afegit<\/strong> Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fa trenta anys del desastre de Txern\u00f2bil, tan greu que va espantar pel m\u00f3n, per\u00f2 molts dels que en parlen no entenen qu\u00e8 va passar i ni el Govern ni les companyies d’energia interessades semblen tenir cap inter\u00e8s en explicar com va anar, perqu\u00e8, ni si el problema est\u00e0 resolt. No cal dir que aquestes […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32315,32313,816,32312,32314,25900,25901],"tags":[],"class_list":["post-1256","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-atomic-energy","category-fukushima","category-general","category-nuclear-safety","category-pripiat","category-three-mile-island","category-txernobil"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-kg","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1256","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1256"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1256\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1261,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1256\/revisions\/1261"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1256"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1256"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1256"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nTotes les centrals energ\u00e8tiques produeixen calor, el qual serveix per generar vapor que mou una turbina i genera electricitat. El problema t\u00e8cnic m\u00e9s gran que hi ha \u00e9s controlar en tot moment la temperatura del reactor. El problema \u00e9s tan seri\u00f3s com dif\u00edcil i es troba al centre de totes les mesures de seguretat. Si la refrigeraci\u00f3 cessa en un per\u00edode brev\u00edssim que \u00e9s dif\u00edcil de trobar explicat per\u00f2 sembla ser un temps al voltant d’uns 15 o 20 segons (per exemple per culpa d’un desastre), el sistema immediatament d\u00f3na l’ordre SCRAM <\/em>per aturar en l’acte la reacci\u00f3 nuclear. Dissortadament aix\u00f2 no vol dir que la refrigeraci\u00f3 ja no es necessiti. Al contrari, ha de seguir per un m\u00ednim d’un o dos anys. Si la refrigeraci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia falla, la temperatura puja r\u00e0pidament resultant en la fusi\u00f3 del reactor, una explosi\u00f3 i, si la muralla de contenci\u00f3 no aconsegueix evitar-ho, l’alliberaci\u00f3 de materials radioactius a l’exterior. El proc\u00e9s s’anomena “meltdown” i sovint acaba fent un forat al s\u00f2l a m\u00e9s de destruir l’edifici. El pitjor problema pel p\u00fablic, \u00e9s sens dubte la sortida de radioactivitat a l’exterior, que ni a Txern\u00f2bil ni a Fukushima ha pogut ser aturada fins el dia d’avui no obstant els anys. Aix\u00f2, que semblava impossible, va passar el Mar\u00e7 de 1979 a Three Mile Island a Harrisburg, capital de l’estat de Pennsylvania als EUA, l’Abril de 1986 a Txern\u00f2bil, una petita localitat prop de la ciutat de Pripiat a la Ucra\u00efna i el Mar\u00e7 de 2011 a Fukushima Daiischi al Jap\u00f3, relativament prop de Tokio.<\/p>\n
\n\u00c9s una defensa imprescindible, per\u00f2 car\u00edssima. Delimita un recinte protegit i est\u00e0 feta de capes alternatives d’acer dur i formig\u00f3 que diuen que podria resistir qualsevol explosiu, potser fins i tot una petita bomba at\u00f2mica. Normalment no fa res i en molts llocs probablement no ser\u00e0 necessitada mai. La teoria \u00e9s que si tot falla i el meltdown <\/em>t\u00e9 lloc, la radioactivitat no sortir\u00e0 a l’exterior. Dissortadament a Txern\u00f2bil no n’hi havia cap, perqu\u00e8 al govern sovi\u00e8tic li semblava massa cara. A Three Mile Island s\u00ed que n’hi havia i va evitar un desastre molt pitjor. La ciutat de Harrisburg, capital de l’estat fou evacuada per prevenci\u00f3. Nom\u00e9s hi ha haver una escapada de radioactivitat a l’aire, dels efectes de la qual no sabem res. Jo vivia a 100 milles del reactor i recordo l’humor d’una emissora de r\u00e0dio que va aguantar transmetent des de Harrisburg no obstant l’evacuaci\u00f3. Deien coses com “La temperatura actual, mil graus i pujant! El sol, molt fort. El cel brillant i llumin\u00f3s” Hi ha gent que no perd mai l’humor. A Fukushima, la muralla va resistir b\u00e9 el terratr\u00e8mol per\u00f2 fou destrossada pel tsunami.<\/p>\n
\nEn principi \u00e9s f\u00e0cil d’explicar: una v\u00e0lvula inesperada, probablement innecess\u00e0ria que connectava el sistema de refrigeraci\u00f3 amb una c\u00e0mera amb buit, buidant en cas de ser oberta els tubs de l\u00edquid refrigerador, es va obrir. La refrigeraci\u00f3 era impossible perqu\u00e8 les bombes no tenien cap refrigerant. Era la matinada amb un equip poc preparat que no van entendre qu\u00e8 passava. Va resultar que cap d’ells havia ent\u00e8s les explicacions del fabricant i que no sabien qu\u00e8 era la v\u00e0lvula ni podien interpretar qu\u00e8 passava. Estaven substituint cilindres radioactius gastats al reactor, on ja havien ignorat altres mesures de seguretat, cosa que va empitjorar la situaci\u00f3. Desesperats, els treballadors de gu\u00e0rdia, sense entendre res, van intentar cridar per tel\u00e8fon superiors amb m\u00e9s coneixement, per\u00f2 van trigar unes tres hores abans que es present\u00e9s al lloc un enginyer capacitat per prendre control i dirigir l’operaci\u00f3 de salvament. Hi va haver un verdader meltdown<\/strong>, el primer de la ind\u00fastria, per\u00f2 com queda dit la muralla de contenci\u00f3 va aguantar i salvar el dia. Un suspens molt gran per a la direcci\u00f3 t\u00e8cnica. Qui diu que els humans no fallen?<\/p>\n
\nAquesta central estava a un territori on els terratr\u00e8mols i els tsunamis (l’ona d’aigua alt\u00edssima que entra a terra firma degut a un terratr\u00e8mol sota el pis oce\u00e0nic) eren freq\u00fcents. La protecci\u00f3 contra terratr\u00e8mols estava b\u00e9 i va aguantar relativament l’embranzida del terratr\u00e8mol, amb el qual les conseq\u00fc\u00e8ncies haurien estat limitades, per\u00f2 no obstant estar tan prop de l’oc\u00e8an, no tenia cap defensa contra tsunamis. Perqu\u00e8 gastar tants diners en una cosa que no servir\u00e0 mai de res? La companyia el\u00e8ctrica havia rebut moltes protestes per aix\u00f2 i per defici\u00e8ncies que van ignorar. Les conseq\u00fc\u00e8ncies les patirien altres. Un detall interessant \u00e9s que en un moment van arribar a preveure l’evacuaci\u00f3 total de Tokio! Seria important publicar els plans d’evacuaci\u00f3 al voltant de centrals nuclears. Volunt\u00e0riament, no ho expliquen mai.<\/p>\n
\nLa guerra freda fou sovint irracional i dirigida m\u00e9s a atiar problemes que a resoldre’ls. Fonts occidentals havien avisat que les centrals sovi\u00e8tiques eren perilloses. A \u00c0ustria hi havia una queixa contra una central situada a Txecoslov\u00e0quia per\u00f2 massa prop de Viena. Un dels problemes m\u00e9s evidents era que els sovi\u00e8tics no constru\u00efen muralles de contenci\u00f3, sens dubte pel preu extravagant. Hi havia la mem\u00f2ria d’un desastre nuclear mal estudiat en 1957 al voltant de la base militar de Kistlyn que va for\u00e7ar l’evacuaci\u00f3 de 22 petites ciutats. Per\u00f2 sembla absurd gastar tants diners en una cosa que no serviria mai de res (a difer\u00e8ncia per exemple de les armes nuclears).<\/p>\n
\nEvidentment el problema energ\u00e8tic lligat a l’escalfament global \u00e9s un dels m\u00e9s greus i dif\u00edcils que pateix la humanitat i no sabem qu\u00e8 fer i molts governs i gent poderosa es neguen a fer res. Com que no sembla que estigui a punt de ser resolt, caldria interessar-se m\u00e9s per la seguretat de les centrals que tenim, donat que ning\u00fa est\u00e0 disposat a viure sense electricitat. I caldria exigir m\u00e9s explicacions dels perills i sobre qu\u00e8 fan per protegir-nos. Acaben sempre dient que protegir-se millor per coses que no passaran mai acabaria doblant el preu que paguem. Jo crec que els residents de Pripiat i de Fukushima ho haurien acceptat. Per no dir res dels morts.<\/p>\n
\nAcabo de llegir a una revista una descripci\u00f3 detallada dels darrers moments de Txern\u00f2bil que van conduir al desastre. Com a Three Mile Island, la causa torna a apuntar a treballadors nocturns amb experi\u00e8ncia i coneixements insufficients. Els t\u00e8cnics pretenien que havien desenvolupat un sistema perfecte i m\u00e9s segur per canviar de refrigeraci\u00f3 normal a refrigeraci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia i ho volien demostrar aprofitant que els cilindres amb l’urani estaven gastats i calia repla\u00e7ar-los. Incomprensiblement, van encarregar fer el canvi a l’equip nocturn, que no tenia prou experi\u00e8ncia. Van comen\u00e7ar aturant el sistema que controlava les bombes d’emerg\u00e8ncia, cosa que fa por nom\u00e9s de pensar-hi, per\u00f2 que era el prop\u00f2sit de la demostraci\u00f3. Aleshores van anar al reactor i per raons que no en s\u00e9 prou per entendre van emp\u00e8nyer els cilindres d’urani profundament cap a l’interior, massa al fons com sembla. Van veure amb horror com l’activitat del reactor qu\u00e8ia fins al punt de no produir prou electricitat per mantenir l’activitat de les bombes de refrigeraci\u00f3 normals. Recordem que la refrigeraci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia estava desconnectada. Hauria estat el moment de plegar i cridar una autoritat, com molts treballadors volien, per\u00f2 un supervisor va manar tirar endavant. Van intentar recol\u00b7locar els cilindres en la posici\u00f3 original, per\u00f2 el reactor no va respondre com esperaven i van acabar buidant els tubs de refrigeraci\u00f3 de l\u00edquid. Ja molt espantats van practicar l’SCRAM, l’atur immediate de la reacci\u00f3 nuclear. Massa tard i sense refrigeraci\u00f3. La primera explosi\u00f3 ja molt greu va precedir en minuts la segona, desastrosa. Milers van morir, cents de milers es posarien molt malalts. Curiosament i contr\u00e0riament a all\u00f2 que molts lectors podrien pensar, els reactors de la central que no van ser afectats van seguir en operaci\u00f3 fins l’any 2000. Els treballadors cobraven sou triple i no expliquen quants anys van viure. La zona fou tancada per\u00f2 uns centenars de persones hi van tornar i fins i tot mengen productes agr\u00edcoles crescuts localment.
\nI els propietaris de les centrals actuals poden garantir que els treballadors en saben prou, i no passar\u00e0 com a TMI o Txern\u00f2bil? Tots dos van ser el resultat predominant d’errors humans. El fam\u00f3s Simpson treballa a una central nuclear.<\/p>\n