Qualsevol aficionat a l’esport nord-americ\u00e0 sap qu\u00e8 \u00e9s un “slump”. La paraula no \u00e9s f\u00e0cil de traduir. En principi vol dir “declivi” per\u00f2 en el sentit de crisi inesperada, de marxa enrere. “Slumps” passen alguna vegada a tots els esports i probablement a tots els atletes individuals. Hom assumeix que un slump \u00e9s una cosa temporal que passar\u00e0, com un sot inesperat a la carretera, cosa que no sempre \u00e9s veritat. Un equip que ho guanyava tot, ara perd tots els partits; un atleta invencible ara no pot batre ni tan sols un principiant. Tot aix\u00f2 s\u00f3n exemples d’slumps. No se’n sap mai la causa ni quant temps duraran ni s\u00f3n f\u00e0cils de resoldre. El problema est\u00e0 sempre al cervell, la famosa “ment”. Qualsevol activitat f\u00edsica demana una coordinaci\u00f3 i concentraci\u00f3 total del cervell i a vegades el cervell falla i no hi ha res a fer, i sovint el problema s’escampa sortint del cap d’un sol responsable fins tocar a tots els companys. Quan una pe\u00e7a essencial cau, totes les peces cauen.<\/p>\n
Perqu\u00e8 passa aix\u00f2? Diguem que un jugador pateix una crisi a la fam\u00edlia i de sobte ja no pot marcar gols. On est\u00e0 la l\u00f2gica? Com es diagnostica i qu\u00e8 es pot fer? O imaginem que un jugador que guanya deu milions, s’enrabia perqu\u00e8 el govern i els jutges li volen prendre dos milions que ha guanyat ell tot sol i fins i tot l’amenacen a ell i als seus parents amb la pres\u00f3. Val la pena seguir treballant per res en un m\u00f3n aix\u00ed?<\/p>\n
Hi ha una s\u00e8rie televisiva de la cadena americana Showtime anomenada “Billions” que sembla explicar-ho. El tema \u00e9s una confrontaci\u00f3 a mort entre el propietari d’un Fons d’Inversi\u00f3 dels anomenats “Voltors” i el Fiscal federal de NY Sud que el vol ficar a la pres\u00f3 per lladre i estafador. La s\u00e8rie que ja ha acabat la primera temporada amb un empat entre tots dos, sembla molt ben informada i revela coses poc conegudes. Una d’elles \u00e9s que el fons d’inversi\u00f3 emplea un psiquiatra (una dona en aquest cas) per fer regularment l’an\u00e0lisi psicol\u00f2gic i oferir suport als membres amb m\u00e9s responsabilitat de l’equip d’inversors. Aix\u00ed eviten slumps i si alg\u00fa hi cau, rep una psicoter\u00e0pia senzilla de suport per ajudar-lo a sortir-se’n. El “malalt” apr\u00e8n a identificar i formular el problema que l’est\u00e0 cremant per dintre, a vegades a casa, a vegades amb els companys de feina, o amb la llei o amb el cap de la secci\u00f3 o de la companyia. No trobar\u00e0 ell mateix sempre una resoluci\u00f3 (sovint impossible, sobretot si el problema \u00e9s a la feina) per\u00f2 ser\u00e0 capa\u00e7 d’identificar una adaptaci\u00f3 racional per sortir-se’n. Al final, el psiquiatra l’acomiadar\u00e0 a l’americana dient-li que gr\u00e0cies a la psicoter\u00e0pia ha esdevingut un tigre invencible i que ja pot sortir a lluir-se i ensenyar al m\u00f3n tot el que ell pot fer. Potser alguna vegada fins i tot fa tocar per l’altaveu alguna marxa triomfal patri\u00f2tica. Perqu\u00e8 un metge psiquiatra i no un psicoterapeuta que seria m\u00e9s barat? Pel la garantia del secret m\u00e8dic, que fa que un metge no pugui en cap cas trair els seus pacients explicant res a la companyia ni pot compartir els secrets que ell coneix. Els empleats disfruten dels serveis d’un analista privat, confidencial i individual, f\u00e0cilment assequible. A la s\u00e8rie diuen que un psiquiatra especialitzat en aix\u00f2, professional i competent, \u00e9s molt buscat i que les companyies paguen molt b\u00e9. Deu ser veritat. Naturalment si l’slump afecta a tot un equip (que ha notat la defallida d’un membre clau i potser no en coneix cap explicaci\u00f3) el problema \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil i no expliquen qu\u00e8 cal fer. Potser en Luis Enrique ho sap.<\/p>\n
Jo crec que \u00e9s veritat que aquests analistes existeixen com ensenya Showtime. Tothom que fa esports coneix la import\u00e0ncia de la concentraci\u00f3 amb el cervell, sense la qual ning\u00fa pot destacar. Diguem que un usuari t\u00e9 a casa coses com un impressor, altaveus, una mouse, USB, etc, tants jocs electr\u00f2nics com vulgueu. Per\u00f2 sense ordinador tot aix\u00f2 no serveix de res i el cervell hum\u00e0, un ordinador poderos\u00edssim, est\u00e0 molt exposat a atacs emocionals contra els quals se sent indefens. Pensem en una persona que pren la bici o es llen\u00e7a a l’aigua, sense por, sabent que domina aquestes dues situacions, i tot va b\u00e9. Per\u00f2 si t\u00e9 por, podria prendre mal.<\/p>\n
Hi ha molts exemples de slumps. Vet aqu\u00ed dos exemples de slumps individuals incurables que van acabar amb carreres molt exitoses:<\/p>\n
Monica Seles<\/strong> La Monica Seles era una hongaresa \u00e8tnica (ara, ja una dona madura, ha recuperat aquesta nacionalitat). Havia nascut a Novi Sad (S\u00e8rbia) i va ser ciutadana de la difunta Iugosl\u00e0via gaireb\u00e9 durant tota la seva carrera. Ara est\u00e0 tamb\u00e9 nacionalitzada als EUA. Havia guanyat un French Open a la tendra edat de 16 anys i va esdevenir Nr 1 del m\u00f3n quan encara tenia nom\u00e9s 19 anys. En total durant la seva breu carrera havia guanyat 9 Grand Slams (les competicions m\u00e9s importants). Va desallotjar de la cimera la gran tenista alemanya Steffi Graf. I aquest fou el seu gran problema.<\/p>\n Steffi Graf havia guanyat involunt\u00e0riament el cor d’un home malalt del cap que la seguia per tot arreu i que patia veient com Steffi no podia plantar cara a la Seles, que ja era acceptada com la millor. Aix\u00ed i tot, els empresaris es fregaven les mans veient una rivalitat entre les dues dones que podria durar molts anys i ser molt lucrativa. Potser a alg\u00fa li semblaria que el cas \u00e9s com\u00fa i vulgar, simplement un senyor rebutjat per la dona que ell s’estima, cosa que passa sovint, s’arregla tot sol i no t\u00e9 gaire import\u00e0ncia. Per\u00f2 hi ha alguns pocs casos on l’home, que podria patir esquizofr\u00e8nia pot esdevenir un perill greu. \u00c9s evident que acostar-se a parlar amb una persona tan famosa com la Sra Graf era probablement impossible i que cartes o telefonades serien interceptades per alguna secret\u00e0ria que respondria enviant una foto. Per\u00f2 aquests malalts es pensen que la dona desitjada els correspon, tot i avisant que de moment li \u00e9s impossible reunir-se amb ell perqu\u00e8 est\u00e0 vigilada per\u00f2 que vol continuar i aprofundir la relaci\u00f3. Es pensava ell que havia desenvolupat un sistema secret de comunicacions amb l’estimada fent senyals des de la pista i usant certes paraules a entrevistes que nom\u00e9s eren per a ell. I un mal dia a Hamburg aquest home va saltar a la pista amb un ganivet i va apunyalar la Monica Seles a l’esquena. Fou arrestat immediatament i presentat a un jutge, per\u00f2 nom\u00e9s va rebre tractament psiqui\u00e0tric sense anar a la pres\u00f3. La supremacia de la Seles, en canvi, va acabar. Ell havia guanyat.<\/p>\n Monica Seles va viure apartada de la llum p\u00fablica per dos anys. La ferida era seriosa per\u00f2 no va amena\u00e7ar la seva vida ni va causar inj\u00faries permanents. No es reconeixia cap problema f\u00edsic que pogu\u00e9s acabar amb la carrera. En canvi, emocionalment va quedar destrossada. Molt espantada al comen\u00e7ament, fou diagnosticada al poc temps amb la s\u00edndrome de l’stress post-traum\u00e0tic (com molts soldats que tornen de la guerra) que va haver de ser tractada. Era molt jove encara. Va tornar a la competici\u00f3 gaireb\u00e9 als tres anys de l’atac i aviat esdevingu\u00e9 clar que ja no era la mateixa. La ferida no havia deixat cap seq\u00fcela f\u00edsica per\u00f2 ja no jugava com abans i havia perdut la seguretat i confian\u00e7a. Va guanyar algun torneig per\u00f2 la carrera va acabar amb poca gl\u00f2ria. Un slump del que no hi va haver escap. Eldrick (Tiger) Woods<\/strong> La seva bona sort es va acabar el Novembre 1997. Estava casat i tenia fills amb una dona noruega rossa, molt atractiva, la qual un dia es va atipar de les escapades sexuals cont\u00ednues de Tiger. Hi va haver una baralla molt seriosa. Segons sembla (no hi ha testimonis) en un moment donat la dona va amena\u00e7ar en Tiger amb un bast\u00f3 de golf. L’home es va retirar, fugint i tancant-se al seu auto, per\u00f2 la dona enrabiada el va perseguir trencant amb el pal el vidre d’una finestra de darrere de l’auto intentant fer-lo sortir. El cotxe es va posar en marxa i va topar contra un sortidor d’aigua p\u00fablica, causant una inundaci\u00f3, fent molt soroll i despertant els ve\u00efns, que van trucar la policia. No hi va haver forma d’aturar l’esc\u00e0ndol i els articles de premsa aquesta vegada foren molt hostils. Tots els patrocinadors comercials li van tallar en l’acte els contractes i tots els pagaments publicitaris, mentre un seguit de dones, algunes de mala reputaci\u00f3, donaven entrevistes descrivint les seves relacions amb Tiger de forma poc amistosa. L’esportista va decidir desapar\u00e8ixer de la vista p\u00fablica. La seva dona el va divorciar.<\/p>\n Quan va tornar, era evident que havia caigut a un slump molt greu, perdent cada vegada que jugava. La premsa que el va crear, ara gaudia explicant com Tiger ho perdia tot i com ja no era ning\u00fa. Exageraven. Sense arribar a recuperar la categoria anterior, el 2012 va tornar breument a ser el Nr 1 del m\u00f3n, per\u00f2 va haver de plegar per un nou problema a l’esquena que va necessitar cirurgia. Es va recuperar i va tornar a jugar golf, aquesta vegada ja molt malament. De fet algunes competicions ja no el volen deixar jugar perqu\u00e8 els seus resultats semblen massa baixos per participar a aquesta categoria. I la premsa segueix burlant-se d’ell. Primer el van cuidar i engreixar com un porquet i ara el fiquen a l’escorxador. L’slump l’ha ensorrat segons sembla per sempre.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Qualsevol aficionat a l’esport nord-americ\u00e0 sap qu\u00e8 \u00e9s un “slump”. La paraula no \u00e9s f\u00e0cil de traduir. En principi vol dir “declivi” per\u00f2 en el sentit de crisi inesperada, de marxa enrere. “Slumps” passen alguna vegada a tots els esports i probablement a tots els atletes individuals. Hom assumeix que un slump \u00e9s una cosa […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32307,816,32310,32309,32308,32311],"tags":[],"class_list":["post-1242","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-barcelona-fc","category-general","category-monica-serles","category-psdiquiatria","category-slump","category-steffi-graf"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-k2","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1242","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1242"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1242\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1254,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1242\/revisions\/1254"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1242"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1242"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1242"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nFou una tenista, Nr 1 del m\u00f3n en 1992 i 1993, que semblava invencible. Havia destronat la Steffi Graf i anava de cam\u00ed a esdevenir una de les millors jugadores de tots els temps quan un home malalt del cap va tallar en sec la seva carrera. A casa la mir\u00e0vem sempre quan sortia a la TV. Encara la veig a la pista, balancejant-se una mica ajupida amb les cames obertes i un somriure gaireb\u00e9 de burla a la cara, com si digu\u00e9s a l’advers\u00e0ria “Llen\u00e7a’m la pilota i ja veur\u00e0s que et passar\u00e0.” La noia tenia una disciplina i capacitat de concentraci\u00f3 extraordin\u00e0ries. Quan deia que podia fer quelcom, ho aconseguia sempre per dif\u00edcil que fos.<\/p>\n
\n<\/p>\n
\nTiger Woods \u00e9s un nord-americ\u00e0 de ra\u00e7a molt barrejada (negre americ\u00e0, tailand\u00e8s, xin\u00e8s) que ja molt jove d’estudiant havia cridat l’atenci\u00f3 amb els seus \u00e8xits com a jugador de golf. Un cop esdevingut professional va guanyar tot seguit, entre altres, el Masters de Ge\u00f2rgia i fou aviat proclamat per la premsa aduladora el millor golfista de tots els temps. Els periodistes van escriure amb un entusiasme extraordinari (potser un xic exagerat) i Tiger obtingu\u00e9 immediatament contractes comercials per molts milions, esdevenint un dels esportistes m\u00e9s rics i millor pagats dels EUA. La carrera anava molt b\u00e9, per\u00f2 va tenir mala sort patint lesions serioses que requerien cirurgia ortop\u00e8dica.<\/p>\n