Parlant de Puerto Rico, els espanyols semblen interessar-se nom\u00e9s per la llengua dels nadius que ells veuen amb molt m\u00e9s entusiasme que la nostra que no sembla ser igual d’important i ha gosat coexistir per segles. Es pensen, absurdament, que l’espanyol parlat a aquest territori juntament amb els milions d’immigrants pobres, legals i il\u00b7legals que viuen als EUA, els obrir\u00e0 la porta a entrar en triomf a la pot\u00e8ncia hegem\u00f2nica i fer tot el pa\u00eds biling\u00fce. Fins i tot hi ha qui voldria proclamar l’espanyol oficial, cosa que no s\u00b4ha fet mai ni amb l’Angl\u00e8s, una proposici\u00f3 tan rid\u00edcula que fa riure. Molts preferim interessar-nos per la vida, lluita i patiment de Puerto Rico i de tots els hispans. El nostre inoblidable Pau Casals, un dels millors cel\u00b7listes de tots els temps, era fill de mare porto-riquenya. La seva fam\u00edlia havia lluitat per la llibertat i independ\u00e8ncia de l’illa. Un parent havia mort executat per les autoritats colonials. Establerta al Vendrell per raons familiars, aquesta dona es va identificar immediatament amb el nacionalisme catal\u00e0, com va fer sempre el seu fill Pau. Arribat l’exili, Casals va triar establir-se a Puerto Rico, p\u00e0tria de la seva mare, evitant qualsevol tracte amb el franquisme. <\/p>\n
Avui en dia, la mala gesti\u00f3 dels politics porto-riquenys, les picabaralles pol\u00edtiques cont\u00ednues, la corrupci\u00f3 i l’abs\u00e8ncia evident d’una classe dirigent han emp\u00e8s el pa\u00eds al bord d’un desastre. Un membre de l’administraci\u00f3 Obama els ho va advertir recentment: estan prop d’entrar a una espiral de la mort<\/em> (aix\u00ed mateix) sense cap possibilitat ni avals per repagar el deute en aquest moment, amb contracci\u00f3 econ\u00f2mica, abs\u00e8ncia total d’inversions estrangeres i emigraci\u00f3 massiva als EUA que els deixa sense base fiscal i sense prou treballadors per recuperar-se. El Congr\u00e9s Nord-americ\u00e0 hauria hagut d’intervenir ja fa temps, per\u00f2 la constel\u00b7laci\u00f3 ideol\u00f2gica republicana radical ha anat endarrerint la discussi\u00f3 fins que hi ha hagut ra\u00f3 per t\u00e9mer un desastre per molts fons de pensions americans el proper 1 de Juliol. La situaci\u00f3 actual \u00e9s la seg\u00fcent: el Banc que fa d’Hisenda a PR t\u00e9 en l’actualitat a la caixa un total de nom\u00e9s 562 milions de $ en efectiu i aix\u00f2 \u00e9s tot. El 1 de Maig han de pagar 422 milions, per\u00f2 si ho fessin es quedarien sense poder pagar els sous ni mantenir els serveis p\u00fablics ni les pensions. Sobretot: el 1 de Juliol venidor haurien de pagar un altre deute de 2,000 milions (!!!). Al final, els Congressistes de Washington han ent\u00e8s que s\u00ed que potser cal fer alguna cosa. Veient que la llei federal triga i no arriba, el Parlament de l’illa ha proclamat unilateralment un moratori al deute, que ning\u00fa sap si \u00e9s legal o no i vol dir que els bancs hauran d’esperar. No s\u00b4hi veuen gaires alternatives.<\/p>\n La Cambra de Representants i l’Speaker Paul Ryan<\/strong> Un dels darrers apunts previs fa dues setmanes havia descrit com l’Speaker i el Departament del Tresor havien sotm\u00e8s a la Cambra de Representants un projecte de llei dur\u00edssim, que entre altres coses preveia establir un Comit\u00e8 Federal de 5 homes amb poder gaireb\u00e9 absolut sobre les finances de l’illa. Davant els crits de protesta de PR i els seus representants i les constants acusacions de Colonialisme, el comit\u00e8 que prepara la llei a la Cambra de Representants (el Natural Resources Committee) ha afluixat una mica. Ara el Comit\u00e8 de Supervisors Federal tindr\u00e0 almenys 7 membres i potser m\u00e9s, si cal i la seva autoritat ha estat redu\u00efda una mica. Hi ha sens dubte violacions de la Constituci\u00f3 de PR, per\u00f2 el Congr\u00e9s t\u00e9 dret legal a fer-ho i no hi ha cap recurs legal contra les seves decisions. El Comit\u00e8 de Supervisors Federal quedaria autom\u00e0ticament dissolt el dia que PR aconsegueixi vendre obligacions a un mercat lliure.<\/p>\n Un problema greu es el de l’anomenat cramdown<\/em>, una paraula molt americana que vol dir m\u00e9s o menys reducci\u00f3 sota pressi\u00f3. Vol dir el dret de pagar menys del valor nominal del deute, diguem per exemple 50 c\u00e8ntims per cada d\u00f2lar. Els ultraconservadors s’hi neguen absolutament perqu\u00e8 tenen por que algun estat amb problemes seriosos com ara Illinois demani el mateix i que els porto-riquenys ho vulguin abusar per no pagar. Els experts diuen que sense “cramdown” no hi ha res a fer. Altrament nom\u00e9s el Comit\u00e8 de Supervisors podria decidir quin dels dos b\u00e0ndols pot anar a un jutge o ha de callar, que evitaria que el Govern de PR intenti arreglar-se amb algun creditor contra els interessos dels altres.<\/p>\n I com acabar\u00e0? I quins plans hi ha per revifar l’economia? Molt em temo que no n’hi hagi cap. I que quedar\u00e0 de l’autogovern de la Commonwealth?<\/p>\n El projecte de llei encara no esta sotm\u00e8s a la Cambra i en consideraci\u00f3 de la urg\u00e8ncia es preveu que hauria d’estar finalitzat potser el dijous venidor. En aquell moment la Cambra de Representants el discutir\u00e0 i votar\u00e0 sobre si acceptar-lo o rebutjar-lo. Si la llei \u00e9s aprovada, passar\u00e0 al Senat on hi haur\u00e0 una nova discussi\u00f3 i un vot. Si el text \u00e9s canviat, cal enviar la llei a una Comissi\u00f3 de Mediaci\u00f3 que proposar\u00e0 un text nou i les dues cambres tornaran a votar. Si la llei \u00e9s aprovada, el President Obama la podr\u00e0 firmar. I els porto-riquenys sabran qu\u00e8 els espera.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Parlant de Puerto Rico, els espanyols semblen interessar-se nom\u00e9s per la llengua dels nadius que ells veuen amb molt m\u00e9s entusiasme que la nostra que no sembla ser igual d’important i ha gosat coexistir per segles. Es pensen, absurdament, que l’espanyol parlat a aquest territori juntament amb els milions d’immigrants pobres, legals i il\u00b7legals que […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32304,32303,882],"tags":[],"class_list":["post-1236","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-bancarrota","category-deutes","category-puerto-rico"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-jW","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1236","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1236"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1236\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1239,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1236\/revisions\/1239"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1236"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1236"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1236"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nEl nou Speaker (President) de la Cambra Baixa i Cap de l’oposici\u00f3 \u00e9s Paul Ryan, un llibertari de dretes i un home de grans dots personals amb molts amics. El problema \u00e9s que no sembla haver-se fet amb el control de la cambra i ja mesos despr\u00e9s del seu acc\u00e9s al c\u00e0rrec encara no ha aconseguit fer aprovar pels seus coreligionaris republicans indomtables cap llei important. Ara sembla que amb el cas de Puerto Rico finalment ho aconseguir\u00e0. Els representants de PR havien demanat que el Congr\u00e9s els autoritz\u00e9s a servir-se del Cap\u00edtol 11 de la Llei Americana de bancarrotes, utilitzada recentment per Detroit. Aix\u00f2 hauria perm\u00e8s, sota la supervisi\u00f3 d’un jutge, renegociar els deutes fent un plan sense consultar amb els creditors i prohibint querelles legals mentre el proc\u00e9s estigu\u00e9s en marxa i atorgant a nous creditors garanties que nous pr\u00e9stecs serien re pagats abans que els vells. El Congr\u00e9s s’hi va negar sense donar explicacions, potser d’esma, per hostilitat. Ara es tracta d’escriure una nova llei per renegociar els deutes i tornar a equilibrar el pressupost.<\/p>\n