![\"\"](\"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2010\/11\/turkeybush.jpg\")
<\/a><\/p>\nSignificat<\/strong> Per\u00f2 considereu per un moment el seny i el sentit com\u00fa que a vegades mostra la Rep\u00fablica dels immigrants.<\/p>\n Un dia a l’any, dem\u00e0 no es permetr\u00e0 queixar-se a ning\u00fa de res. Avui ens reunirem amb la fam\u00edlia i els millors amics al voltant de la taula a menjar l’indiot i pensarem en\u00a0 les coses bones que tots tenim. Oi que tenim una fam\u00edlia bona, una parella que ens estima, menjar a la taula, una educaci\u00f3, feina (el que en tingui), el Bar\u00e7a per qui s’hi interessi, mem\u00f2ria de bons viatges, m\u00fasica que ens agrada escoltar, vestits que ens agrada dur, un auto o una moto, un pis o una caseta, bons amics… La llista podria ser molt llarga. Ja s\u00e9 que a molta gent els falten moltes d’aquestes coses, per\u00f2 si s’ho pensa, tothom trobara que hi ha una llarga llista de beneficis que son seus. Els narcisistes poden mirar-se al mirall.\u00a0 A ca les fam\u00edlies americanes velles, avui cadasc\u00fa al voltant de la taula abans d’encetar el gall dindi expressa en veu alta el seu agra\u00efment per alguna cosa.<\/p>\n Evidentment, dem\u00e0 tots els problemes tornaran, per\u00f2 la mem\u00f2ria del darrer Thanksgiving enforteix i ajuda.<\/p>\n Hist\u00f2ria<\/strong> Van salpar de Plymouth, Anglaterra, el 6 de Setembre de 1640 i batejarien Plymouth el lloc on arribessin. La idea era que anirien a la desembocadura del riu Hudson que es on esta Nova York per\u00f2 el capita del vaixell no ho van trobar i van acabar molt mes al Nord, a Massachussets. Eren al sortir 102 per\u00f2 nom\u00e9s 63 arribarien al nou Plymouth. L’11 de Novembre van desembarcar a la punxa nord de l’illa de Cape Cod, on en els nostres dies existeix Provincetown, centre d’activitats art\u00edstiques i resid\u00e8ncia famosa de molts homosexuals. Despr\u00e9s d’una quasi sublevaci\u00f3, van firmar tots un contracte (Compact<\/em>) que facilitaria des d’aquell moment el seu govern.<\/p>\n A l’illa vivien molts ind\u00edgenes que tenien coses d’inter\u00e8s per als viatgers, com ara conreus, menjar, coses de v\u00e0lua i dissortadament els Pilgrims enlloc de comprar van triar el robatori de menjar i la profanaci\u00f3 de tombes. Van prosseguir el seu viatge quan, v\u00edctimes d’una epid\u00e8mia i gaireb\u00e9 la meitat van morir. C\u00e0stig div\u00ed, com deia la seva religi\u00f3. Per\u00f2 despr\u00e9s d’un any dificult\u00f3s, van tenir una collita de blat de moro i alguns llegums, havien apr\u00e8s a ca\u00e7ar galls d’indi i pescar. Havien reeixit! La llegenda \u00e9s que van fer una gran festa de celebraci\u00f3 amb gall dindi i menjar local i hi van invitar els altres residents. Vull dir els indis.<\/p>\n Despr\u00e9s de la col\u00f2nia original de Jamestown, a Virg\u00ednia, la segona col\u00f2nia de la corona brit\u00e0nica a Am\u00e8rica havia estat fundada. Els Pilgrims demostraven que un immigrant podia arribar sense res i tenir \u00e8xit.<\/p>\n
\n\u00c9s la festa d’acci\u00f3 de gr\u00e0cies per tot el que tenim. Potser alg\u00fa es pensar\u00e0 que aquest any tot va tan malament que no hi ha res per celebrar. Convoquen eleccions entre un poble descontent i frustrat en les seves ambicions. Hi ha gent que no tenen feina. Hi ha qui ha perdut o est\u00e0 en perill de perdre l’habitatge. Els sous no s’apugen. A l’horitz\u00f3 l’amena\u00e7a terrible d’una intervenci\u00f3 econ\u00f2mica que tornaria l’estat en un protectorat de la UE. I no oblidem,ara que parlem de la festa dels immigrants, el problema mal resolt del immigrants a Catalunya. Voldrien celebrar alguna cosa els que viuen entre nosaltres?<\/p>\n<\/a>Dem\u00e0 rondinar i queixar-se estar\u00e0 prohibit de costa a costa per 24 hores. No es podria fer el mateix a Catalunya? Potser es callarien fins i tot els pol\u00edtics per unes hores. Un sol dia, sisplau.<\/p>\n
\nEl que celebrem avui \u00e9s el primer aniversari de l’arribada dels Pilgrims al Nou Mon a bord del vaixell Mayflower.
\nTot havia anat malament. Molt malament. Els Pilgrims eren reformats protestants anglesos amb alguns holandesos que rebutjaven l’autoritat de qualsevol esgl\u00e9sia i feien interpretacions personals i lliures dels comandaments b\u00edblics. Tamb\u00e9 cal afegir que estaven tots en perill de mort per les seves creences. Populars com s\u00f3n als EUA perqu\u00e8 simbolitzen perfectament el principi de la llibertat religiosa, potser molts preferirien no tractar-se amb aquests integristes tan radicals. Algun afeccionat a la literatura anglesa o al cinema recordar\u00e0 la gran novel.la\u00a0 La Lletra<\/strong> de D. Hawthorne<\/em> o l’obra teatral The Crucible<\/strong> (Les Bruixes de Salem<\/strong>) d’Arthur Miller<\/em>, on surten descendents dels Pilgrims, i es veu real\u00edsticament quina mena de gent eren.<\/p>\n
\nVan desembarcar i abandonar el vaixell a Plymouth entre el 21 i el 31 de Mar\u00e7 de 1621 establint-se a un terreny pla que, encara que ells no ho sabessin, era el lloc on havia estat un poblat indi abandonat, on tots els residents havien mort d’una epid\u00e8mia desconeguda. Tampoc no sabien gaireb\u00e9 com s’havia de conrear el nou terreny, les llavors que duien no eren bones i va anar de molt poc que no es morissin de fam.<\/p>\n