Ahir els diaris espanyols van parlar amb gran entusiasme del Congr\u00e9s de la Llengua Espanyola celebrat a aquesta illa de Puerto Rico, amb un inter\u00e8s i entusiasme que no semblen sentir per la nostra llengua. Per\u00f2 el m\u00e9s probable \u00e9s que els ciutadans de la martiritzada illa en aquest moment estiguin m\u00e9s preocupats per la desastrosa situaci\u00f3 econ\u00f2mica, la bancarrota, l’atur gaireb\u00e9 total, els deutes impagables del govern i l’emigraci\u00f3 massiva de ciutadans desesperats als EUA. No tinc cap n\u00famero, per\u00f2 diuen que en poc temps la poblaci\u00f3 ha caigut m\u00e9s del 50%.<\/p>\n
Fa generacions, els porto-riquenys anaven a Nova York, per\u00f2 ara prefereixen el sud de la Florida. La poblaci\u00f3 a Puerto Rico s’est\u00e0 minvant molt dolorosament. Fins als anys 70, PR tenia la millor economia llatinoamericana. Qu\u00e8 ha passat? En aquest cas es f\u00e0cil d’explicar. Els anys 50 el Congr\u00e9s nord-americ\u00e0 actuant dintre del programa Manos a la Obra<\/em> (en angl\u00e8s Bootstrap<\/em>) havia atorgat a l’illa privilegis fiscals extraordinaris i molt efectius. En aquells temps, les multinacionals ja havien descobert que hom pot traslladar f\u00e0briques al tercer m\u00f3n per produir a preus m\u00e9s baixos. Perqu\u00e8 no a PR? L’illa estava a prop dels EUA, no tenia problemes pol\u00edtics perillosos i a PR (aix\u00f2 no ho ha negat ning\u00fa mai) hi ha una for\u00e7a treballadora abundant, bona, competent, disciplinada que fins i tot parla l’angl\u00e8s i accepta sous baixos. Moltes companyies s’hi van instal\u00b7lar i de sobte hi havia feina i diners per a tothom. <\/p>\n Els anys 70, tot havia canviat i a Washington necessitaven diners. Van considerar que PR ja no necessitava cap ajut despr\u00e9s de 20 anys d’exempci\u00f3 fiscal i el Congr\u00e9s van revocar l’exemptci\u00f3 d’impostos. Poc a poc totes les companyies multinacionals van plegar veles i se’n van anar com havien arribat, sense deixar res. Una llarga agonia del declivi que est\u00e0 culminant ara havia comen\u00e7at. Un govern arruinat ja no pot seguir oferint tots els serveis p\u00fablics i les pensions dels ancians ja no s\u00f3n segures. El suministre d’aigua va molt malament. I la Salut P\u00fablica anuncia un desastre imminent amb l’epid\u00e8mia del virus Zika. Hom es preguntaria perqu\u00e8 PR no havia aconseguit desenvolupar durant els anys de les vaques grasses una ind\u00fastria local, diguem-ne normal o tur\u00edstica que pogu\u00e9s alimentar la gent i evitar que se’n haguessin d’anar a la Florida per poder menjar?<\/p>\n El problema est\u00e0 en mans sobretot del Senat nord-americ\u00e0, dominat per una colla de Republicans fan\u00e0tics. Fins ara no han volgut fer res. N’hi ha que a vegades en parlen a la TV. Un deia que per arreglar-ho caldria incorporar PR com a Estat a la Uni\u00f3; altres diuen el contrari: caldria fer-los independents i enviar-los a… Ja se sap qu\u00e8 volen dir. PR t\u00e9 un representant elegit per\u00f2 sense vot a la Cambra de Representants federal que ha treballat amb l’Administraci\u00f3 Obama i alguns dem\u00f2crates per trobar una soluci\u00f3. Fins ara, la majoria republicana ho ha bloquejat tot amb comentaris sovint insultants i el menysteniment anti-hisp\u00e0 que semblen sentir. Ja veurem com acaba. Alguna cosa han de fer. A la campanya electoral per President, fins ara cap candidat n’ha parlat. PR no ha pintat mai res als EUA. PR ja ha fet oficialment fallida amb certes obligacions per\u00f2 al Juliol vencen deutes majors que seria catastr\u00f2fic deixar de pagar. Com Catalunya, PR no pot sol\u00b7licitar diners als organismes internacionals, ni es veu f\u00e0cilment quines garanties podrien oferir.<\/p>\n Al Juliol de 2015 vaig publicar una hist\u00f2ria detallada de la situaci\u00f3 pol\u00edtica a Puerto Rico i el seu origen. Si alg\u00fa no te res a fer durant la Setmana Santa, voldria oferir-la per llegir-la o rellegir-la (amb alguns canvis). En qualsevol cas Bones Pascues a tothom!<\/p>\n $$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$<\/p>\n <\/strong>Afegit d’\u00faltima hora (25\/mar\u00e7\/2016) Acabem de con\u00e8ixer que l’Speaker de la Cambra de Representants i Cap dels Republicans Paul Ryan, un comit\u00e8 congressional i el Departament del Tresor (Hisenda) acaben de sotmetre al Congr\u00e9s un projecte de llei amb un pla conjunt per resoldre el drama, i que no sembla probable que agradi gens als porto-riquenys perqu\u00e8 ignora moltes demandes del govern de PR. Imposar\u00e0 un Comit\u00e8 de Cinc Membres elegits pel President Obama, dels quals nom\u00e9s dos hauran de ser residents de l’illa i que s’establir\u00e0 a Washington i a San Juan. Resulta que la Constituci\u00f3 dels EUA t\u00e9 una cl\u00e0usula territorial que permet al Congr\u00e9s manar all\u00f2 que calgui sense l\u00edmits. Molts porto-riquenys ho anomenen colonialisme i jo crec que ning\u00fa ho nega. Un territori \u00e9s una col\u00f2nia. PR va fallar fa poc davant del Tribunal Federal Suprem, on demanava que se li conced\u00eds el Cap\u00edtol 9 de la llei que regula bancarrotes i que el Congr\u00e9s li havia prohibit. Els suprems van respondre que no entenien la prohibici\u00f3 del Congr\u00e9s dels EUA, per\u00f2 que PR no tenia cap recurs contra la seva autoritat. El comit\u00e8 tindr\u00e0 poder d’examinar totes les branques del govern per estalviar diners, i intentar\u00e0 restructurar els deutes i balancejar un presupost. I si no poden, faran tot all\u00f2 que calgui fer, que vol dir retallar serveis p\u00fablics i feina del govern on faci falta. Un cop complertes les condicions, estaran protegits contra querelles judicials. A Washington estan preocupats per les dades del sistema de pensions que s\u00f3n una burla per absurdament baixes i la Companyia d’Electricitat que cobra preus horrorosos i perd diners i ning\u00fa sembla saber perqu\u00e8. I pel suministre d’aigua. I que ning\u00fa sap qu\u00e8 fer amb l’epid\u00e8mia de Zika que inevitablement s’acosta (probablement hauran d’acabar pagant els EUA perqu\u00e8 el perill \u00e9s per tothom) I per moltes altres coses, que hom podria interpretar com una fallida de l’autogovern. Des de fa anys anaven arrossegant un d\u00e8ficit que cada any era m\u00e9s gran fins el moment on ja no podien pagar i o tenien plans per arreglar-ho. I encara que la llei final estigui una mica millor que aquesta proposta de llei, jo crec que del Comit\u00e8 dels Cinc Homes Negres amb poder il\u00b7limitat no se salven. En canvi, no hi haur\u00e0 ajut econ\u00f2mic ni probablement cap plan per millorar la situaci\u00f3 econ\u00f2mica al futur. I que el somni que va comen\u00e7ar fa m\u00e9s de seixanta anys patir\u00e0 un entrebanc.<\/p>\n ================================<\/p>\n <\/strong>Sobre l’Estado Libre Asociado<\/strong><\/p>\n El Senyor Governador de Puerto Rico en una entrevista de premsa al Juliol de 2015 va deixar caure que el deute de PR ha caigut en un forat d’uns 73,000 milions de d\u00f2lars i que ja no pot pagar. PR no pot demanar pr\u00e9stecs a l’estranger i la majoria del deute est\u00e0 en forma d’obligacions exemptes d’impostos federals o estatals repartides entre fons d’inversi\u00f3 (per exemple comptes de jubilaci\u00f3) i particulars als EUA. Qu\u00e8 far\u00e0 el govern federal? Aquestes obligacions estan per terra i no en poden emetre cap m\u00e9s.<\/p>\n No \u00e9s dif\u00edcil entendre perqu\u00e8 ha passat. PR al final de la II Guerra Mundial estava en una situaci\u00f3 desesperada i els governs tant de PR dirigit pel fam\u00f3s governador Luis Mu\u00f1oz Mar\u00edn (veieu m\u00e9s abaix) com dels EUA van designar un plan econ\u00f2mic molt gener\u00f3s anomenat Bootstrap<\/em>, una paraula molt americana impossible de traduir que els hispans van batejar “Manos a la Obra” (Bootstrap \u00e9s literalment l’acte de tibar dels m\u00e0rgens d’una bota en direcci\u00f3 al genoll per col\u00b7locar el peu al fons). El Bootstrap va durar dels 50 fins als anys 70 i fou un gran \u00e8xit fent de PR l’economia m\u00e9s forta de tota la Llatinoam\u00e8rica d’aquell temps. La llei americana fou extraordin\u00e0riament generosa, abolint pr\u00e0cticament tots els impostos federals i garantint entrada lliure a la Uni\u00f3 sense aranzels de tots els productes manufacturats a PR. Era com traslladar una f\u00e0brica a Bengladesh o les Filipines i poder vendre als EUA sense pagar impostos i amb transports barats. I tant que moltes companyies es van instal\u00b7lar a PR! Per\u00f2 als anys 70 les coses havien canviat i el Congr\u00e9s americ\u00e0 va decidir que la feina del Bootstrap ja estava acabada i van abolir tots els privilegis fiscals. Els que havien vingut, se’n van anar sense haver establert ni deixar-hi res. Queda no obstant una ind\u00fastria farmac\u00e8utica considerable. I PR va entrar en un proc\u00e9s lent d’agonia que ara est\u00e0 arribant a la seva fi.<\/p>\n “Estado Libre Asociado”? Voleu dir Commonwealth!<\/strong><\/p>\n Puerto Rico ha estat sempre d’en\u00e7\u00e0 de la seva alliberaci\u00f3 del domini colonial espanyol un Territori No-Incorporat a la Uni\u00f3 dels EUA, com per exemple Guam, les Marianas, o les Illes Virgin nord-americanes. En el curs de la seva hist\u00f2ria els EUA han pres possessi\u00f3 de territoris on de moment no hi havia prou ciutadans per formar un nou Estat (com Colorado, Tennessee, las Dakotes, Louisiana, Kansas, i molts altres) o on hi vivia gent sense inter\u00e8s o possibilitats d’esdevenir ciutadans americans (com Puerto Rico) que altres pa\u00efsos anomenarien col\u00f2nies. La majoria de territoris americans es van autoproclamar sobirans (amb sobirania compartida amb la Uni\u00f3, per\u00f2 igual) i van ser admesos com a membres amb igualtat de drets a la Uni\u00f3. Els darrers, n\u00fameros 49 i 50 foren Alaska i Hawai. Encara que molts estats avui en dia accepten fer refer\u00e8ndums, la Constituci\u00f3 Federal escrita al segle XVIII no en preveu cap a nivell federal (ni s’havien inventat ni es podrien haver fet) i problemes de sobirania i incorporaci\u00f3 a la Uni\u00f3 nom\u00e9s passen pel Senat, titular final de la sobirania dels EUA. I qu\u00e8 passa amb Puerto Rico?<\/p>\n La Llei Foraker de 1900 va atorgar a PR un modest grau d’organitzaci\u00f3 interna i autonomia ja superior a les que la monarquia espanyola havia concedit, i la Llei Jones de 1917 el va definir com a “Territori No-Incorporat”, cosa que segueix plenament en for\u00e7a com a classificaci\u00f3 amb finalitats pol\u00edtiques i legals i ser\u00e0 la ra\u00f3 que obligar\u00e0 a intervenir en la bancarrota. Per altra banda, aquesta classificaci\u00f3 \u00fanica i mal definida ha estat i segueix estant un dels temes m\u00e9s problem\u00e0tics de les discussions pol\u00edtiques internes a Puerto Rico. De fet la qualificaci\u00f3 fa de PR una col\u00f2nia. El President Truman el dia de la festa nacional americana de 1950 va firmar una llei rebatejant l’illa Commonwealth of Puerto Rico,<\/strong> paraula que vol dir simplement Comunitat pol\u00edtica i \u00e9s un t\u00edtol compartit per uns pocs estats, com ara Massachusetts i Virg\u00ednia, enlloc de Territori<\/em> com abans, per\u00f2 sense canviar la classificaci\u00f3 o estatus com a Territori No-Incorporat. Aix\u00f2 segueix en for\u00e7a. Sobretot, aquesta Llei Truman permetia a Puerto Rico escriure una Constituci\u00f3 amb autonomia (sense que aix\u00f2 pogu\u00e9s resultar en sobirania o independ\u00e8ncia). Aquesta autoritzaci\u00f3 fou simplement una llei nord-americana, no un acte de sobirania popular, i el Congr\u00e9s podria suspendre la Constituci\u00f3 i Autonomia en qualsevol moment, si se li acud\u00eds un disbarat semblant.<\/p>\n Als anys 50 hi havia a l’illa una agitaci\u00f3 independentista considerable que va resultar en atacs violents i assassinats (com un intent d’assassinat al President Truman i un tiroteig dintre la Cambra de Representants) i per altra banda el Comit\u00e8 de Descolonitzaci\u00f3 de les Nacions Unides posava els americans contra la paret i calia fer alguna cosa. Els incidents entre el FBI i la poblaci\u00f3 esdevenien cada dia m\u00e9s freq\u00fcents. El govern federal no s’ho va prendre a l’espanyola sin\u00f3 que va buscar una soluci\u00f3 negociada.<\/p>\n La Constituci\u00f3 de la Commonwealth of Puerto Rico.<\/strong><\/p>\n El govern americ\u00e0 va recon\u00e8ixer que convenia concedir un nivell limitat d’autogovern que canvi\u00e9s les relacions amb les autoritats americanes i sens dubte ho van saber fer molt b\u00e9. Es van fixar encertadament en Luis Mu\u00f1oz Mar\u00edn, President del Senat porto-riqueny impotent que hi havia a l’illa des de feia anys. En Mu\u00f1oz havia estat un independentista tota la seva carrera per\u00f2 el van conv\u00e8ncer que si PR es declarava independent, esdevindria una altra illa comunista (eren els temps de la Guerra Freda) i que aix\u00f2 no ho acceptarien mai i insistir-hi nom\u00e9s resultaria en vessament de sang i m\u00e9s mis\u00e8ria. En canvi, desenvolupant l’associaci\u00f3 amb els EUA, hi hauria immediatament un autogovern molt considerable protegit per una constituci\u00f3 i que sobretot hi hauria l’ajut econ\u00f2mic del bootstrap<\/em> amb millora del nivell de vida i Mu\u00f1oz fou anomenat primer Governador nadiu de l’illa i segur que podria fer-se elegir de Governador m\u00e9s tard. Qu\u00e8 diu Sr. Mu\u00f1oz? Es fa dels nostres o qu\u00e8?<\/p>\n Mu\u00f1oz va convocar una assemblea constituent per aprovar (en teoria per escriure) la constituci\u00f3, amb gran irritaci\u00f3 i desengany dels independentistes que se sentien tra\u00efts, i es van negar a presentar candidats. L’original havia de ser en angl\u00e8s o altrament el Congr\u00e9s americ\u00e0 no l’aprovaria mai. Discretament el Departament d’Estat de Washington va indicar a Mu\u00f1oz que ells en sabien molt d’escriure constitucions i que estaven disposats a ajudar. Mu\u00f1oz va acceptar la imposici\u00f3 demanant no obstant que fos ell (era advocat) qui la tradu\u00eds a l’espanyol i la va anant introduint cap\u00edtol per cap\u00edtol dirigint la discussi\u00f3 a l’assemblea constituent. El cop mestre de Mu\u00f1oz Mar\u00edn fou l’assumpte de la traducci\u00f3 del nom oficial “Commonwealth of Puerto Rico” i fou ell qui es va inventar (sense canviar res, nom\u00e9s per fer callar els adversaris independentistes) el t\u00edtol grandi\u00f3s de “Estado Libre Asociado.<\/em>” i va demanar perm\u00eds a Washington per utilitzar-lo a la versi\u00f3 castellana. A Washington li van respondre que si aix\u00f2 feia feli\u00e7 a la gent, endavant, per\u00f2 que l’\u00fanic nom v\u00e0lid que ells reconeixerien era l’angl\u00e8s, Commonwealth. I aix\u00ed es va quedar. La Constituci\u00f3 fou aprovada per refer\u00e8ndum i atorgada pel Congr\u00e9s nord-americ\u00e0 al poble porto-riqueny. El breu debat al Capitoli de Washington nom\u00e9s va canviar dues coses. No obstant, no passa de ser una llei interior dels EUA. Aquesta Constituci\u00f3 est\u00e0 molt b\u00e9 i \u00e9s molt generosa. Ja la voldr\u00edem per nosaltres els Catalans.<\/p>\n Tanta il\u00b7lusi\u00f3 com aix\u00f2 de l'”Estado Libre Asociado<\/em>” sembla fer a certs catalanistes partidaris de la Tercera Via, potser els interessaria saber que noms i t\u00edtols no volen dir res si no venen acompanyats d’una definici\u00f3 i explicaci\u00f3 detallada. L’autogovern de Puerto Rico est\u00e0 b\u00e9 no pas pel rid\u00edcul incident amb aquest t\u00edtol que no \u00e9s oficial i ning\u00fa sap qu\u00e8 vol dir, sin\u00f3 perqu\u00e8 els funcionaris nord-americans del Departament d’Estat, verdaders autors de la Constituci\u00f3, no es podien imaginar l’autogovern i la llibertat interna de l’illa de cap manera diferent de les llibertats que gaudeixen els seus propis estats. No hi va haver negociacions serioses sobre el nivell d’autogovern, com les que hem hagut de patir a Catalunya. Ning\u00fa a Washington hauria tret res de retallar l’autogovern. Per moltes cr\u00edtiques que es facin a la pol\u00edtica exterior dels EUA, aquesta naci\u00f3 t\u00e9 un vessant profundament democr\u00e0tic i llibertari que no es pot ignorar i que sovint aflora a la superf\u00edcie.<\/p>\n La constituci\u00f3 porto-riquenya est\u00e0 b\u00e9 i no posa en cap perill la unitat de l’Estat com diuen sempre els espanyols quan volem aprofundir l’autogovern. Se sembla molt a les Constitucions dels 50 Estats membres de la Uni\u00f3, que comparteixen moltes coses, tret de certs temes. Estableix clarament la supremacia de la Constituci\u00f3 dels EUA per\u00f2 intel\u00b7ligentment no exigeix adhesi\u00f3 a la Constituci\u00f3 americana (posat que no estan incorporats a la Uni\u00f3) sin\u00f3 a l’esperit<\/em> d’aquella Constituci\u00f3, cosa que qualsevol home dem\u00f2crata a la terra respectaria. I estableix que la just\u00edcia havia de ser exclusivament local, sense poder apel\u00b7lar mai al Tribunal Suprem dels EUA.<\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s un “nacional” dels EUA?<\/strong><\/p>\n Els porto-riquenys tenen equips esportius propis, poden fer moltes coses pel seu compte i sens dubte, tot i ser una col\u00f2nia, tenen molt m\u00e9s autogovern que Catalunya. La llei americana ha introdu\u00eft una curiosa soluci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica al tractament dels nadius dels territoris. Diu que no s\u00f3n ciutadans dels EUA sin\u00f3 “nacionals<\/em><\/strong>” i per tant ni paguen impostos federals ni participen en les eleccions presidencials o al congr\u00e9s, al que nom\u00e9s envien representants sense vot. Tamb\u00e9 han de passar duanes quan venen de visita als EUA. En canvi, se’ls donen passaports dels EUA, tenen el dret absolut de ser representats per les ambaixades i consolats americans pel m\u00f3n i poden, si volen, emigrar al territori dels EUA sense cap mena de tr\u00e0mits ni autoritzacions, esdevenint ciutadans amb plenitud de drets el moment que trepitgen per primera vegada s\u00f2l americ\u00e0, tenint dret al vot i a ser elegits sense formalitats. Visiteu qualsevol museu americ\u00e0 sobre la immigraci\u00f3 i no hi trobareu mai res sobre els porto-riquenys que legalment, no han estat mai immigrants. Respecte a les lleng\u00fces, la constituci\u00f3 porto-riquenya nom\u00e9s diu que adopta totes dues cultures. L’espanyol est\u00e0 sens dubte arrelat per\u00f2 l’angl\u00e8s el saben parlar gaire tots, (probablement una mica menys que els catalans parlant castell\u00e0), amb accent nord-americ\u00e0. I als EUA hi ha gent per tot, per\u00f2 al govern federal no se li ha acudit mai, ni fa cap falta, dir a la gent quina llengua han de parlar. I \u00e9s transparent que tothom necessita l’angl\u00e8s. Una administraci\u00f3 nacionalista porto-riquenya fa uns anys va intentar fer la llengua espanyola oficial, cosa immediatament guardonada pels espanyols entusiasmats amb un premi. La llei fou abrogada gaireb\u00e9 immediatament.<\/p>\n I Puerto Rico segueix essent la Commonwealth of Puerto Rico,<\/strong> un territori organitzat, per\u00f2 no-incorporat dels EUA<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ahir els diaris espanyols van parlar amb gran entusiasme del Congr\u00e9s de la Llengua Espanyola celebrat a aquesta illa de Puerto Rico, amb un inter\u00e8s i entusiasme que no semblen sentir per la nostra llengua. Per\u00f2 el m\u00e9s probable \u00e9s que els ciutadans de la martiritzada illa en aquest moment estiguin m\u00e9s preocupats per la […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32304,32302,32303,32244,882],"class_list":["post-1214","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-bancarrota","tag-congres-nord-america","tag-deutes","tag-eua","tag-puerto-rico"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-jA","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1214","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1214"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1214\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1228,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1214\/revisions\/1228"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1214"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1214"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1214"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}