{"id":1205,"date":"2016-03-08T17:53:31","date_gmt":"2016-03-08T23:53:31","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1205"},"modified":"2016-03-08T21:23:42","modified_gmt":"2016-03-09T03:23:42","slug":"la-lluita-de-les-dones-als-eua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2016\/03\/08\/la-lluita-de-les-dones-als-eua\/","title":{"rendered":"La lluita de les dones als EUA"},"content":{"rendered":"

Voldria comen\u00e7ar amb una de les dites m\u00e9s famoses de la molt famosa hero\u00efna feminista Gloria Steinem, que per cert ja ha complert els 80 anys i segueix donant entrevistes: “Les dones tenen una tria: o s\u00f3n feministes o s\u00f3n masoquistes” <\/em> Si alg\u00fa s’hi interessa pot trobar f\u00e0cilment (llegint angl\u00e8s) informacions sobre la lluita hist\u00f2rica des de finals del segle XIX fins arribar a l’esmena constitucional de 1920 que establia el dret de les dones a votar i ser elegides. Ara sembla remot, inimaginable, per\u00f2 aix\u00f2 va arribar a Europa i naturalment a l’Estat molt m\u00e9s tard que als EUA. Fins i tot a Su\u00efssa les dones nom\u00e9s van comen\u00e7ar a votar els anys 70. Els historiadors expliquen que el problema sovint va sortir del concepte de matrimoni sorgit de les lleis familiars, que establien la parella com a una unitat sota l’autoritat absoluta marital. Als EUA per molts anys les dones solteres no podien tenir comptes bancaris, ni llogar habitatges, ni tenir targetes de cr\u00e8dit i patien limitacions considerables amb her\u00e8ncies i propietats. I quan buscaven feina, podien topar amb preguntes fatals sobre les obligacions familiars. Algunes d’aquestes limitacions segueixen en for\u00e7a a certs pa\u00efsos musulmans, sobretot si s\u00f3n wahhabites. I jo recordo que quan jo era petit, a Catalunya les dones tamb\u00e9 s’havien de cobrir el cap i havien de dur faldilles que cobrissin els genolls i m\u00e0negues fins el colze, i si no, no podien entrar a cap esgl\u00e9sia.<\/p>\n

Les Lleis de Drets Civils<\/strong>
\nEl President Johnson va aconseguir fer aprovar pel seu Congr\u00e9s, tan hostil contra ell com ara contra Obama, les memorables lleis de drets civils per acabar amb la segregaci\u00f3 racial, cosa que Kennedy probablement no hauria aconseguit mai. Es tractava principalment de recon\u00e8ixer els drets de la poblaci\u00f3 negra, cosa rebuda amb hostilitat extrema per certs parlamentaris del Sud. Al final, en un dels t\u00edtols, hi havia un llistat de les minories que quedaven protegides sota la nova llei: la discriminaci\u00f3 per ra\u00e7a, edat, religi\u00f3, origen nacional, salut etc quedava prohibida. Per\u00f2 no deia res de les dones, i va anar de poc que es quedessin fora. Un senador ximple, representant del Sud ho va evitar. Cegat per la f\u00faria, va insistir que s’afeg\u00eds al llistat la discriminaci\u00f3 per ra\u00f3 de g\u00e8nere. Perqu\u00e8? Per mofar-se, perqu\u00e8 tothom que ho lleg\u00eds entendria com era de rid\u00edcul i absurd tot el t\u00edtol i tot el llistat de gent protegida. S’equivocava.<\/p>\n

El problema dels fills<\/strong>
\nHi havia en els dies que van seguir una dona amb set fills casada amb un alcoh\u00f2lic poc treballador que no posava el pa a la taula. La dona havia de treballar de cambrera a un restaurant barat i se les passava molt morades. Alg\u00fa li va dir que una companyia de la ind\u00fastria de la defensa prop d’on vivia buscava treballadors i que pagaven b\u00e9. La dona es va presentar a l’oficina a sol\u00b7licitar feina. Li van preguntar si tenia fills petits. S\u00ed, dos o tres encara eren petits. Doncs ho sentien molt, per\u00f2 no podien prendre-la. Va insistir en omplir una sol\u00b7licitaci\u00f3, per\u00f2 ni aix\u00f2 van acceptar perqu\u00e8 no la voldrien en cap cas. Tornada a casa, la pobre dona molt enrabiada i sense pensar-s’ho gens, va escriure una carta de protesta al President Johnson. I quina sorpresa! La resposta vingu\u00e9 del Departament de Just\u00edcia Federal dient-li que tenia tota la ra\u00f3. Per querellar-se necessitava un advocat personal per\u00f2 el cos legal del Departament quedava a la seva disposici\u00f3. La ra\u00f3 era precisament la Llei de Drets Civils. La dona va prendre un advocat de drets civils i es va querellar. Va perdre en primera inst\u00e0ncia i tamb\u00e9 en apel\u00b7laci\u00f3. Als jutges els semblava que les restriccions eren raonables. Per\u00f2 la llei com estava escrita deia quelcom diferent i com tothom esperava van acabar al Tribunal Suprem Federal que li va donar la ra\u00f3. Moltes coses van canviar en aquell moment. De sobte, tenir fills ja no podria ser un problema sense soluci\u00f3.<\/p>\n

La lluita fracassada per l’esmena constitucional dels drets iguals<\/strong>
\nFou un episodi una mica trist per\u00f2 que partia d’un principi equivocat que no anava enlloc: la comparaci\u00f3 amb els drets dels homes que veia la situaci\u00f3 de les dones simplement com un greuge comparatiu. Deien que volien tots els mateixos drets que els homes gaudien. Oi que sona b\u00e9? Per\u00f2 era absurd. Per ser veritat, hauria calgut que homes i dones tinguessin les mateixes funcions i responsabilitats, mentre que tothom pot assenyalar difer\u00e8ncies entre la funci\u00f3 social i personalitat d’homes i dones. Si eren diferents, podrien ser necess\u00e0ries i acceptables lleis diferents. De fet, la classe obrera es va al\u00e7ar gaireb\u00e9 un\u00e0nimement en contra: les treballadores casades que eren esposes i mares necessitaven protecci\u00f3 que l’esmena semblava excloure. I tothom que en sentia parlar, se sortia amb bromes i xistes pujats de to i exemples grotescs. Al final fou un moviment conservador femen\u00ed que es va carregar l’intent. El text de l’esmena, que el Senat dels EUA, sota pressi\u00f3, va acabar aprovant pels 2\/3 de majoria necessaris deia “La igualtat de drets sota la llei no ser\u00e0 negada ni retallada degut al g\u00e8nere”<\/em> Per\u00f2 per canviar la Constituci\u00f3, l’esmena hauria hagut de ser ratificada tamb\u00e9 per 2\/3 dels parlaments estatals. No hi van arribar i l’esmena va morir per sempre.<\/p>\n

Un Just\u00edcia del Tribunal Suprem Federal canta les quaranta<\/strong>
\nEls feministes gaireb\u00e9 sempre perdien al Suprem i sempre utilitzaven l’argument rid\u00edcul que volien tenir els mateixos drets que tenen els homes. Al final, un dia, un dels Jutges que acabaven de tombar un cas, els hi va explicar en una opini\u00f3 separada que va escriure. En llenguatge simplificat, ell va dir que a la Constituci\u00f3 hi havia un principi present en tot el text que ho inspirava tot: el dret sacrosant a la “privacy” (una paraula que vol dir molt m\u00e9s que el catal\u00e0 “intimitat”). La privacy envolta completament cadascun dels ciutadans amb drets inalienables que ning\u00fa pot tocar. Un nad\u00f3 arriba al m\u00f3n, obre els ulls i respira. I diu que pren possessi\u00f3 de tots els seus drets atorgats per la Constituci\u00f3 i que ning\u00fa li pot negar res dient que \u00e9s una dona. Aquest punt de vista era molt diferent de repetir que volien el mateix que els homes tenen i els feministes finalment en van prendre not\u00edcia. El cam\u00ed que semblava tancat havia quedat ben obert per guanyar reivindicacions. Els Jutges Suprems, seriosos com s\u00f3n, no van poder estalviar-se burletes quan els feministes van tornar la pr\u00f2xima vegada. I ja no dieu que les dones s\u00f3n iguals als homes? No hem trobat enlloc la comparaci\u00f3 amb els homes. Us ho heu descuidat? I ara ja no ho repetireu mai m\u00e9s? <\/em> preguntaven ses senyories. No. Seria l’argument de la “privacy” que aviat guanyaria la vict\u00f2ria enorme, gaireb\u00e9 inimaginable del Roe vs Wade<\/em> en l’assumpte dels avortaments.<\/p>\n

Roe vs Wade<\/strong>
\nEl Tribunal Suprem no va escriure opinions sobre la natura o implicacions morals de l’avortament, que no eren un problema seu, ni el van recomanar ni de fet el van legalitzar: nom\u00e9s va prohibir que els diferent estats el prohibissin. Un cop acceptat el principi intocable de la privacy<\/em> atorgada per la Constituci\u00f3 a tots els ciutadans i ciutadanes, el cas era clar: una dona queda embarassada i ha de triar una de dues opcions: o continuar l’embar\u00e0s o interrompre’l. Una de les dues coses ha de passar. I la dona \u00e9s l’\u00fanica que pot decidir. No es pot tolerar que el govern o l’estat decideixin per ella, encara menys quan hi ha perill a la vida o salut de la mare. Des del punt de vista del pensament llibertari, fermament introdu\u00eft als EUA, el cas \u00e9s igualment contundent: quan l’avortament \u00e9s legal ning\u00fa pot ser obligat a fer res que no vulgui; quan est\u00e0 prohibit, en canvi, el govern mana a la dona seguir embarassada i tenir un fill. Si hi ha un problema moral, no l’ha de resoldre cap pol\u00edtic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Voldria comen\u00e7ar amb una de les dites m\u00e9s famoses de la molt famosa hero\u00efna feminista Gloria Steinem, que per cert ja ha complert els 80 anys i segueix donant entrevistes: “Les dones tenen una tria: o s\u00f3n feministes o s\u00f3n masoquistes” Si alg\u00fa s’hi interessa pot trobar f\u00e0cilment (llegint angl\u00e8s) informacions sobre la lluita hist\u00f2rica […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[29974,4821,32300],"class_list":["post-1205","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-avortaments","tag-drets-civils","tag-igualtat-de-les-dones"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-jr","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1205","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1205"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1205\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1210,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1205\/revisions\/1210"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1205"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1205"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1205"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}