{"id":12,"date":"2008-09-19T04:56:48","date_gmt":"2008-09-19T02:56:48","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/09\/19\/lexecucio-de-julius-i-ethel-rosenberg\/"},"modified":"2008-10-06T19:07:43","modified_gmt":"2008-10-06T17:07:43","slug":"lexecucio-de-julius-i-ethel-rosenberg","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/09\/19\/lexecucio-de-julius-i-ethel-rosenberg\/","title":{"rendered":"L’execuci\u00f3 de Julius i Ethel Rosenberg"},"content":{"rendered":"

Not\u00edcia de l’Esquerra Americana<\/em><\/p>\n

Hi ha qui es pensa que als EUA no ha existit mai una esquerra pol\u00edtica. Es una equivocaci\u00f3 molt gran. Union Square a Nova York fou testimoni per per molts anys de les manifestacions sindicals del 1 de Maig, quan era il.legal i perill\u00f3s \u00a0fer-ho. I el 1 de Maig que observa tot el m\u00f3n \u00e9s una commemoraci\u00f3 de la mal anomenada “sublevaci\u00f3” del Haymarket a Chicago, que fou un incident anarquista. I podr\u00edeu anar per una llarga llista d’artistes, escriptors, sindicalistes, fins i tot pol\u00edtics ben coneguts que a primers del S XX, abans de la Guerra eren intel\u00b7lectuals progressius, algun d’ells potser fins i tot afiliat amb el petit Partit Comunista, per\u00f2 generalment homes i dones que havien viscut la Gran Depressi\u00f3 i s’interrogaven sobre el futur. Eugene Debbs, un socialista, es va presentar a President dels EUA des de la pres\u00f3, aconseguint un nombre considerable de vots. I hi va haver el cas d’Henry Wallace, elegit Vice-President frls EUA al ticket de Franklin Roosevelt el 1940, que va perdre el seu c\u00e0rrec per culpa d’ un discurs fervent pro-stalinista que en mala hora se li va acudir fer. Com que el 1944 ja era evident que Roosevelt s’estava morint, les forces vivents se li van presentar i el van conv\u00e8ncer que si volia ser reelegit Wallace no podia seguir de Vice. Era l’hora de Truman. A la primera elecci\u00f3 despr\u00e9s de la mort de FDR, en Wallace es va presentar tot sol de President contra Truman per\u00f2 es va negar a rebutjar les acusacions de filocomunisme que li feien i es va enfonsar. Tota l’esquerra nordamericana va ser brutalment ferida de mort amb l’esclat de la Guerra Freda i el McCarthysme que, com el General Franco, no feia cap distinci\u00f3 entre les diferents formes i ideologies de gent d’esquerres. La gran majoria eren simplement intel.lectuals que no feien gaire m\u00e9s que parlar i reunir-se en grups de discussi\u00f3 per\u00f2 per al FBI eren tots comunistes i deien que estaven sotmesos a l’obedi\u00e8ncia cega del partit comunista que volia enderrocar el govern nordameric\u00e0 i establir-hi una dictadura totalit\u00e0ria. A vegades s’afeguia que tenien intencions d’assassinar al President dels EUA. De fet, durant uns anys, els immigrants havien de firmar una declaraci\u00f3 jurada que no arribaven amb aquestes intencions. Pobrets, no s\u00b4ho havien merescut aix\u00f2. Van desapar\u00e8ixer entre l’espasa de l’anticomunisme militant esdevingut doctrina d’Estat i la paret de l’Stalinisme. L’incident d’abast mondial dels Rosenberg tingu\u00e9 ress\u00f2 a tot el mon. Potser va fer escarmentar a gent de molts pa\u00efsos. Ja no s’acceptaria mai mes que hom podia ser al mateix temps un ciutada lleial dels EUA i tenir ideologies d’esquerra.<\/p>\n

Qui eren els Rosenberg<\/em><\/p>\n

Els que tenen anys sens dubte se’n recordaran d’un dels incidents m\u00e9s tr\u00e0gics i cruels de la Guerra Freda: l’execuci\u00f3 del matrimoni Julius i Ethel Rosenberg a la cadira el\u00e8ctrica de la\u00a0 pres\u00f3 de Sing-Sing (a Ossining, al nord de Nova York)\u00a0 el 19 de juny de 1953, que va desfermar manifestacions, vagues i protestes a tot el m\u00f3n. Deien que els Rosenberg eren innocents i que serien executats per ser comunistes, que el cas era un exemple d’antisemitisme, un verdader cas Dreyfus americ\u00e0, una execuci\u00f3 pol\u00edtica. Tothom va protestar, des de Pius XII i JP Sartre a Albert Einstein, inclosos tots els premis Nobel i m\u00e9s d’un cap de govern i pol\u00edtics de totes les tend\u00e8ncies. Es van fer vagues de solidaritat i aturs del treball per tot el m\u00f3n.<\/p>\n

La commoci\u00f3 durant aquest festival antiameric\u00e0 fou indescriptible (excepte a Espanya, on regnava Franco que els hauria agarrotat sense parlar-ne tant.) Per\u00f2 al final del dia l’esquerra americana\u00a0 havia apr\u00e8s la lli\u00e7\u00f3: m\u00e9s valia callar, fer bondat i dedicar-se a altres coses. Havien quedat escarmentats i van cap\u00e7ar a fons la seva impot\u00e8ncia col.lectiva. Com la majoria d’intel.lectuals occidentals. L’URSS era l’enemic irreconciliable i tots els esquerrans eren companys de viatge.<\/p>\n

Julius R. havia estudiat enginyeria al City College de Nova York\u00a0 esdevenint m\u00e9s o menys all\u00f2 que a Catalunya se’n diu\u00a0un p\u00e8rit electricista. Va servir a l’ex\u00e8rcit durant la guerra amb el radar i es guanyava la vida reparant r\u00e0dios (els joves potser potser no s’ho creuran que les r\u00e0dios espatllades es portaven a arreglar, per\u00f2 calia fer-ho sovint). Va con\u00e8ixer l’Ethel a la Lliga Comunista Americana i van esdevenir tots dos militants comunistes conven\u00e7uts. Van contraure matrimoni i es van establir a un pis modest a la Lower East Side de Manhattan, que encara existeix. Van tenir dos fills. Tota la fam\u00edlia va continuar actuant en defensa de la causa comunista p\u00fablicament.<\/p>\n

Acusacions<\/em><\/p>\n

El 1950, ja en plena Guerra Freda,\u00a0 Julius R. fou detingut com a espia sovi\u00e8tic. Les acusacionseren eren que havien venut el secret de la bomba at\u00f2mica a R\u00fassia (com anomenaven sempre l’URSS), que havien reclutat per l’espionatge no se sap quants cient\u00edfics i acad\u00e8mics famosos.\u00a0Ja sap tothom que s\u00ed que \u00e9s veritat que un espia va passar els secrets nuclears als stalinistes, per\u00f2 que fou el brit\u00e0nic Fuchs i no pas aquest desgraciat.L’Ethel fou cridada a declarar a un Grand Jury i a la sortida fou dram\u00e0ticament arrestada per l’FBI a les escales del Tribunal Federal de Manhattan (que est\u00e0 a Centre Street, al costat de les que ensenyen a Law and Order) acusada de ser una c\u00f2mplice. Cap dels dos \u00a0tornaria mai a casa.<\/p>\n

Els dos Rosenberg ho van negar tot fins a la mort. Estaven orgullosos de ser comunistes de tota la vida, per\u00f2 ells eren lleials ciutadans i no havien espiat malgrat que l’URSS havia estat fins recentment\u00a0 un aliat. A m\u00e9s,semblava un disbarat que un home conegut a tot Nova York com a comunista militant fes d’espia. Diuen que el fam\u00f3s Edgar Hoover, fundador de l\u00b4FBI (un home molt de dretes) tenia la mania que Am\u00e8rica estava en perill per culpa dels ciutadans jueus, que eren tots comunistes amagats, una afirmacio semblant a all\u00f2 que deia la Inquisici\u00f3 espanyola dels Conversos. Hoover volia que els Rosenberg rebessin una sent\u00e8ncia exemplarque es podria canviar amb la condicio\u00a0 que es penedissin en p\u00fablic.\u00a0 Despr\u00e9s d’aix\u00f2 els Rosenberg es dedicarien a anar de lloc den lloc denunciant el comunisme entre els jueus per apartar-los del mal cam\u00ed. Si aix\u00f2 \u00e9s veritat, en Hoover es va equivocar molt perqu\u00e8 Julius i Ethel, firms en les seves conviccions no es van voler\u00a0 doblegar, van acceptar una sent\u00e8ncia brutal i tot va acabar en una trag\u00e8dia horrorosa, per un bluff que havia fallat.<\/p>\n

Aix\u00f2 de qu\u00e8 eren jueus sens dubte fou un element important pel Govern, perqu\u00e8 tots els participants, acusats, defensor, fiscal, i jutge n’eren . El fiscal, Roy Cohn, mereix una menci\u00f3 especial perqu\u00e8 fou un dels homes m\u00e9s odiosos i c\u00ednics que s’hagin vist mai a l’escena p\u00fablica americana. Va esdevenir poc temps despr\u00e9s del proc\u00e9s la m\u00e0 dreta de McCarthy, en privat i davant les c\u00e0mares de televisi\u00f3 (diuen que es va oferir perqu\u00e8 MacCarthy necessitava alg\u00fa per tractar amb la gent de “noms alemanys”, volent dir jueus-com ell-). A m\u00e9s de perseguir els seus coreligionaris, tot i essent gay ell mateix va\u00a0 aconseguir fer xantatge a molts gays, entre ells al mateix Edgar Hoover (que vivia en una situacio dom\u00e8stica amb el seu Vice-Director a l’FBI) i actuant d’advocat privat va robar diners a una clienta. Al final de la seva vida, en una entrevista digu\u00e9 que McCarthy no tenia gran intel.lig\u00e8ncia, suggerint que moltes coses que van passar les havia muntat ell. En Cohn al final esdevingu\u00e9 una de les primeres v\u00edctimes americanes del SIDA.<\/p>\n

Tornant al cas Rosenberg, es va presentar a donar testimoni el germ\u00e0 de l’Ethel, que era un mec\u00e0nic de segona al projecte de la Bomba At\u00f2mica a El Alamo. No s’acaba d’entendre com un home de tan poques qualificacions hauria pogut explicar a ning\u00fa com es fan bombes at\u00f2miques, per\u00f2 ell va trair la germana afirmant que ella escrivia a m\u00e0quina (saben encara els joves que eren les m\u00e0quines d’escriure) els informes d’espionatge escrits a m\u00e0 pel Julius.\u00a0 Anys despr\u00e9s, abans de morir, ho va desmentir tot explicant que els fiscals l’havien fet mentir i va afirmar que l’Ethel sabia que el marit espiava per\u00f2 no hi va participar mai.<\/p>\n

Despr\u00e9s hi havia en Morton Sobell, amagat a M\u00e8xic, un company de carrera de Julius que havia treballat a la ind\u00fastria de l’armament (v. m\u00e9s abaix). Tot aix\u00f2 era interessant, per\u00f2 on estaven les proves? El fiscal Cohn va decidir que no en tenia cap. (Potser en aquest lloc caldria advertir al lector que n’hi havia de proves, nom\u00e9s que els serveis secrets no les van voler ensenyar: l’antiespionatge americ\u00e0 havia interceptat missatges entre Julius i Moscou,\u00a0 poc professionals). Aleshores Cohn va decidir que nom\u00e9s els podia acusar d\u00b4haver CONSPIRAT per fer espionatge per\u00f2 que no calia demostrar que fossin espies, encara que era precisament aix\u00f2 del qu\u00e8 els estaven acusant cada dia al tribunal. El jurat els va declarar culpables de conspiraci\u00f3.<\/p>\n

El jutge Irving Kaufman els van condemnar a mort tot seguit. La seva sent\u00e8ncia \u00e9s un verdader ultratge que indigna a tothom que l’ha llegit: va escriure i va dir que els Rosenberg eren tra\u00efdors als EUA que havien donat la bomba at\u00f2mica a R\u00fassia i que eren culpables de la Guerra de Corea i de les agressions sovi\u00e8tiques a tot el m\u00f3n (!!).\u00a0 Cap d’aquestes coses s’havia demostrat al proc\u00e9s ni era veritat. M\u00e9s tard, el jutge \u00a0va explicar en confian\u00e7a a certs amics que abans de dictar la sent\u00e8ncia havia anat a la sinagoga a pregar. Volia dir que D\u00e9u mateix aprovava l’execuci\u00f3.<\/p>\n

Tot seguit van intentar conv\u00e8ncer els Rosenberg per separat a renegar del comunisme i denunciar-se m\u00fatuament prometent que serien indultats. No van voler i van triar morir executats tots dos el mateix dia. L’esc\u00e0ndol que l’execuci\u00f3 va desfermar al m\u00f3n no s\u00b4ha acabat mai. L’any 2003 amb motiu del 50e aniversari de l’execucio una multitud es va reunir a un des \u00a0teatres de Nova York a recordar-los. Hi eren, com sempre, la Susan Sarandon, la gran figura venerable de l’esquerra militant a Nova York i els dos fills dels Rosenberg que han escrit llibres i lluitat tota la vida per causes progressives. Un dels dos \u00e9s Professor i Chairman de Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques a una petita Universitat i l’altre \u00e9s un advocat que dirigeix una fundaci\u00f3<\/p>\n

La Veritat<\/em><\/p>\n

Amb el temps se sap i s’aclareix gairebe\u00a0 tot. Vull dir, alguna vegada.<\/p>\n

Julius Rosenberg era un espia de poca import\u00e0ncia reclutat per un agent del KGB. L’Ethel no era practicament res; fou executada per saber qu\u00e8 feia el seu marit sense denunciar-lo i no va dubtar en acceptar-ho per la\u00a0 ideologia que havia fet seva.<\/p>\n

En Morton Sobell (l’ex-company que s’havia escapat a M\u00e8xic, on fou capturat), fou jutjat als EUA \u00a0i empresonat per 17 anys. Ara ja t\u00e9 91 anys i havia negat sempre ser un espia, fins i tot parlant amb els fills dels Rosenberg per\u00f2 l’altre dia va cridar un periodista del Los Angeles Times i va confessar sobtadament i sense pressi\u00f3 de cap mena que s\u00ed que havia estat un espia igual que en Julius i que havia tram\u00e8s a Julius detalls de la fabricaci\u00f3 de sistemes d’artilleria i de radar, que al seu parer eren armes defensives. Ara s’ha quedat tranquil i morir\u00e0 en pau. L’acusaci\u00f3 que havien tra\u00eft el secret de la bomba at\u00f2mica era un disbarat que no mereix comentaris. Havia reclutat gent en Julius? Hi ha qui diu que s\u00ed, hi ha qui no s’ho creu. Sembla que ell no era prou important ni tenia les connexions per apropar-se en confianca a gent important amb una proposta\u00a0 tan perillosa. Quants espies tenia al seu cercle? Si se sap, no ho ha explicat ning\u00fa per\u00f2 llevat de Sobell i el cunyat de Los Alamos ning\u00fa m\u00e9s ha estat detingut o acusat mai. Eren espies, per\u00f2 no de primera. La lectura de les comunicacions amb Moscou, ara ja publiques,\u00a0 es illustrativa del poc nivell de l’operacio. L’execuci\u00f3 d’un espia de poca import\u00e0ncia en temps de pau, sobretot sense proves, nom\u00e9s per conspiraci\u00f3 \u00e9s un abus\u00a0 que no s’hauria d’acceptar. La millor font per entendre el cas s\u00f3n les trascripcions de les comunicacions interceptades entre Rosenberg i Moscou, que es poden trobar a l’Internet. El xifratge \u00e9s primitiu. Un cop, Julius es refereix al nom de la seva dona sense xifra (!). Sovint es queixa que no li paguen res i que t\u00e9 moltes despeses.<\/p>\n

Altres espies petits se\u00b4n surten amb un parell d’anys i s\u00f3n sovint bescanviats per un altre espia de la pot\u00e8ncia advers\u00e0ria.Pel que fa a Ethel la seva execuci\u00f3 fou un verdader crim pol\u00edtic sense fundaci\u00f3 ni ra\u00f3 per obligar-la a recantar. Com que era petita, els electrodes de la cadira el\u00e8ctrica no feien contacte com calia. Li van haver de donar tres desc\u00e0rregues i al final de l\u00b4horror es va veure fum sortint del cap.<\/p>\n

Ara fa molts pocs dies tambe es va morir als 91 anys l’advocat Katz,\u00a0 defensor acarnissat dels Rosenberg, que per molts anys organitzava manifestacions amb pancartes davant del jutjat federal l’aniversari de l’execucio. La seva dona no li va voler dir i res de la confessio recent de Sobell\u00a0 perque el difunt n’havia defensat sempre la innocencia i havia esgotat totes les sol.licituds de revisio de la sentencia i rehabilitacio dels Rosenberg<\/p>\n

Hi ha una obra de teatre recent on es veu el fantasma d’Ethel recriminant a Roy Cohn al llit de mort: No en tenies cap necessitat…li diu<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Not\u00edcia de l’Esquerra Americana Hi ha qui es pensa que als EUA no ha existit mai una esquerra pol\u00edtica. Es una equivocaci\u00f3 molt gran. Union Square a Nova York fou testimoni per per molts anys de les manifestacions sindicals del 1 de Maig, quan era il.legal i perill\u00f3s \u00a0fer-ho. I el 1 de Maig que […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[1776,1775,1773,1774,32245],"class_list":["post-12","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-comunistes-americans","tag-esquerra-americana","tag-guerra-freda","tag-julius-i-ethel-rosenberg","tag-nova-york"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-c","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}