{"id":1194,"date":"2016-02-28T21:58:46","date_gmt":"2016-02-29T03:58:46","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1194"},"modified":"2016-03-01T12:56:24","modified_gmt":"2016-03-01T18:56:24","slug":"a-irlanda-del-nord-recordant-lassassinat-de-jean-mcconville","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2016\/02\/28\/a-irlanda-del-nord-recordant-lassassinat-de-jean-mcconville\/","title":{"rendered":"A Irlanda del Nord: Recordant l’Assassinat de Jean McConville"},"content":{"rendered":"

La desventurada Jean McConville “desapareguda” per l’IRA Provisional el 7 Desembre 1972, segons diuen sota les ordres de Gerry Adams \u00e9s una figura inoblidable, colpidora, que simbolitza l’horror de la guerra civil i la lletjor de l’odi desfermat, irracional, absolut. Jean era una viuda pobre de 37 anys d’edat, mare de deu criatures, protestant de naixement i convertida al catolicisme despr\u00e9s de casar-se amb un cat\u00f2lic. No es tracta d’intoler\u00e0ncia religiosa sin\u00f3 de pol\u00edtica. Tots els ciutadans eren de la mateixa ra\u00e7a, sols que nom\u00e9s podien ser identificats per tenir religions diferents i pel lloc on vivien. Els protestants volien seguir per sempre al Regne Unit dintre de l’estat brit\u00e0nic i amb monarquia. Els cat\u00f2lics, en minoria, v\u00edctimes de discriminaci\u00f3, provocacions absurdes, violacions de drets civils, atur, viol\u00e8ncia i redu\u00efts a ghettos urbans tancats, volien la unificaci\u00f3 amb la Rep\u00fablica Irlandesa. Com que la Jean i el seu marit tenien molt pocs diners, els va semblar natural quedar-se a viure amb la mare, no obstant ser cat\u00f2lics al mig d’un barri de Belfast protestant i per tant unionista. Els ve\u00efns protestants, en aquells temps terribles, poc abans de l’esclat de la guerra civil, (els Troubles<\/strong>), no ho van voler permetre. Amena\u00e7ats i boicotejats, els McConvilles van haver de marxar. Tr\u00e0gicament, nom\u00e9s van trobar pis a una urbanitzaci\u00f3 massiva per a cat\u00f2lics anomenada Divis Flats<\/em>. Aquesta abominaci\u00f3 arquitect\u00f2nica, un malson producte d’un arquitecte que devia estar malament del cap, consistia en una torre central de 19 pisos (molt alta per Belfast) envoltada per un asterisc de blocs quadrangulars conc\u00e8ntrics de 4 pisos radiant en la perif\u00e8ria i comunicats per t\u00fanels i balcons. Hi havia 850 apartaments, que vol dir milers de residents. Alg\u00fa va dir que era un laberint de rates i aviat esdevindria la central i probablement la seu principal dels guerrillers de l’IRA. Les forces unionistes no van aconseguir desallotjar-los mai per\u00f2 van ocupar els dos pisos m\u00e9s alts del gratacels central, als que nom\u00e9s gosaven arribar per helic\u00f2pter. Tenien franctiradors que disparaven contra l’IRA i a vegades llen\u00e7aven granades i bombes. Els residents hi estaven avesats, per\u00f2 quina vida tan trista! La urbanitzaci\u00f3 fou enderrocada fa anys, excepte per la torre.<\/p>\n

La guerra civil, altrament coneguda com a The Troubles<\/strong>
\nHi ha qui atribueix el comen\u00e7ament a un absurd atac a trets d’un paramilitar unionista al carrer al davant dels Divis Flats, que va acabar en la mort d’un nen de 9 anys, esdevenint oficialment la primera de les 3,500 victimes que hi hauria. En realitat els anys 60 havien vist un augment grav\u00edssim d’incidents i viol\u00e8ncia, cada dia m\u00e9s freq\u00fcents, sovint letals, i un empitjorament de la situaci\u00f3 dels cat\u00f2lics. En general els incidents comen\u00e7aven amb una provocaci\u00f3 unionista seguida de revenja republicana. La trag\u00e8dia es mastegava. Molt dolenta fou la fundaci\u00f3 d’un grup paramilitar unionista armat i violent. Aviat en va haver dos, que la policia semblava tolerar. S’accepta 1969 com el primer any dels Troubles, que \u00e9s un criteri molt restrictiu.<\/p>\n

La guerra contra els cat\u00f2lics republicans per part dels unionistes fou condu\u00efda pels paramilitars, la policia i l’ex\u00e8rcit brit\u00e0nic que van comen\u00e7ar amb una m\u00e0 massa dura, empitjorant-lo tot.<\/p>\n

La defensa dels republicans fou assumida per la IRA (Irish Republican Army<\/strong>) una organitzaci\u00f3 secreta dels temps de la guerra de la independ\u00e8ncia. Havien canviat molt i ja rebutjaven la viol\u00e8ncia, preferint accions civils. Probablement no tenien gaire m\u00e9s d’un grapat de militants. Molts joves republicans a Belfast, en canvi, no veien cap alternativa a la viol\u00e8ncia i van decidir fundar la nova IRA Provisional<\/strong> i van obrir el front de la guerrilla urbana, amb trets, bombes i barricades. I aqu\u00ed \u00e9s on apareix Gerry Adams. L’IRA oficial semblava callar.<\/p>\n

Adams, en l’actualitat president del partit republic\u00e0 Sinn F\u00e9in i diputat parlamentari sempre reelegit d’un districte, \u00e9s un senyor amb moltes penques que diu que ell no fou mai membre de la IRA. Els supervivents despr\u00e9s de la Pau del Divendres Sant de 1999 expliquen que ell era el cap del districte IRA de Belfast i potser fins i tot el cap suprem de l’IRA Provisional (si n’hi havia). Hi ha una foto a l’enterrament d’un militant on se’l veu amb la boina negra que els servia d’uniforme, per no parlar de certes coses que va dir. Adams va regir l’IRA Provisional amb m\u00e0 molt dura i sense contemplacions i ning\u00fa feia res que ell no hagu\u00e9s aprovat o manat. Provenia tamb\u00e9 d’una fam\u00edlia de deu fills afiliada amb l’IRA per molts anys. Quan van veure quin paper anava assumint el fill, la fam\u00edlia Adams va destruir totes les seves fotos. Per molts anys, els Unionistes el perseguien sense saber quina cara tenia. Adams riu d’aquella situaci\u00f3. Explica que per un carambolage un dia la policia va enxampar el seu gos. Creient que els conduiria a Adams, el van deixar anar tot sol amb un grup de policies armats seguint-lo. Al poc temps, Gerry Adams es va destapar tamb\u00e9 com a pol\u00edtic del Sinn F\u00e9in i va comen\u00e7ar a parlar de negociacions, cosa que a qualsevol altre militant li hauria pogut costar la vida. Fins i tot els seus enemics reconeixen que sense ell probablement no s’hauria firmat mai el Tractat de Pau del Divendres Sant que va acabar (per ara) amb el conflicte. Una cosa notable es que no obstant la seva posici\u00f3, no se sap que ell en persona hagu\u00e9s participat mai personalment en cap acte de viol\u00e8ncia.<\/p>\n

Dolours Price<\/strong>
\nLa Dolours, que va acabar esdevenint famosa, era una noia atractiva i ben educada. Explicava que de petita havia segut a les cames del pare escoltant bocabadada com l’home recordava amb entusiasme les seves lluites, tirotejos i bombardejos a Anglaterra durant la darrera guerra. Una tieta vivia amb ells. Anys enrere, quan estava preparant una bomba, li va explotar a la cara. Va perdre la visi\u00f3 i les dues mans. La tenien a casa com una hero\u00efna venerada. La Dolours li encenia cigarretes perqu\u00e8 pogu\u00e9s fumar. Finalment, la mare havia estat membre del cos auxiliar de l’IRA, cuidant guerrillers ferits. Tant la Dolours com la seva germana Marian volien lluitar tamb\u00e9, per\u00f2 al carrer amb armes, no pas al cos auxiliar. Quan va complir els 19 anys fou admesa a l’IRA com a voluntari. Sembla que va es va trobar alguna vegada amb Gerry Adams. <\/p>\n

Les dues germanes foren un \u00e8xit molt gran. Eren atractives i ben vestides, sabien dir all\u00f2 que cal, anaven amb una mini-faldilla, passaven barricades i controls per tot arreu i duien fusells amagats sota l’abric, armes de m\u00e0 i bombes. Dolours Price va acabar organitzant i executant el memorable atac de bombes a Londres. Si alg\u00fa s’hi interessa, est\u00e0 descrit al final. Tornem a la trista hist\u00f2ria de Jean McConville.<\/p>\n

Com Jean va desapar\u00e8ixer<\/strong>
\nLa Jean va perdre aviat el marit, mort de c\u00e0ncer, que la va deixar amb deu nens i sense diners. El govern nom\u00e9s li va concedir una pensi\u00f3 miserable pel llarg servei militar del difunt amb l’ex\u00e8rcit brit\u00e0nic. No tenia prou diners per comprar vestits, i per aix\u00f2 duia sempre amagat un imperdible per poder ajudar en cas de necessitat a qualsevol fill que s’estrip\u00e9s la roba. Per guanyar-se la vida s’oferia per fer qualsevol feina dom\u00e8stica: rentar, fregar, cuinar, cuidar malalts, cosir, vigilar nens…qualsevol cosa. Treballava dia i nit.<\/p>\n

Tenia un germ\u00e0 que a m\u00e9s de ser un unionista fero\u00e7, era un imb\u00e8cil: es presentava a visitar-la als Flats duent al pit la banda taronja de l’unionisme. No sols l’haurien pogut matar per res, sin\u00f3 que posava en un comprom\u00eds la germana, que tothom sabia que havia nascut protestant. Les visites eren molt estranyes. Qui era aquest home?<\/p>\n

I Jean era una dona bondadosa i de bon cor. En un incident que esdevindria fam\u00f3s, diuen que ella va sentir un home gemegant al passad\u00eds a l’altre banda de la porta. Va obrir i va trobar per terra un soldat unionista ferit. El va confortar i li va treure un coix\u00ed esperant que els seus arribessin a buscar-lo. L’endem\u00e0, una pintada va apar\u00e8ixer a la paret: Brit lover<\/strong> un insult molt amena\u00e7ador! En temps de guerra, l’enemic no t\u00e9 dret a cap tracte humanitari. I la gent seguia traient conclusions i les sospites anaven creixent.<\/p>\n

La Jean es permetia nom\u00e9s un petit luxe: li agradava jugar al Bingo, on alguna vegada guanyava alguns centimets. Un mal dia, mentre estava jugant, se li va acostar un home desconegut dient que un fill seu acabava de patir un accident i que ell havia vingut a dur-la a l’hospital en cotxe. Esverada, la Jean el va seguir. La trag\u00e8dia havia comen\u00e7at.<\/p>\n

Hores despr\u00e9s una patrulla de la policia la va trobar sola i desorientada pel carrer, amb evid\u00e8ncia d’haver patit mals tractes amb ferides i morats visibles per tota la cara. Es va negar a explicar qu\u00e8 havia passat, per\u00f2 nosaltres ho sabem: l’IRA sospitava que era una espia unionista i que tenia una emissora de r\u00e0dio per comunicar-se (una cosa absurda i impossible per moltes raons, que el cap de l’escamot IRA responsable va seguir repetint despr\u00e9s de la Pau del Divendres Sant fins la seva mort). L’havien estovat de valent i deien que la pobre dona va acabar confessant. Si no, haurien seguit apallissant-la.<\/p>\n

Nou dies despr\u00e9s, el 7 de Desembre del 72, la fam\u00edlia estava celebrant que al final els havien donat un pis m\u00e9s gran sempre als Flats i acabaven de mudar-se. Jean havia enviat la filla m\u00e9s gran a comprar alguna cosa especial per menjar i ella acabava de prendre un bany. Aleshores van sentir una trucada a la porta i no era la filla.<\/p>\n

A la porta hi havia dos homes de l’IRA (ells s’autoanomenaven voluntaris) i un grapat de persones vingudes a expressar suport comunitari a l’acci\u00f3, alguns amb el cap amagat sota una mitja de nylon, altres amb la cara coberta, i altres que clarament eren ve\u00efns. En el fons, era una repetici\u00f3 del que li havia passat anys abans quan vivia entre protestants i la van fer fora. Venien a buscar-la. Jean es resistia a sortir i els nens van comen\u00e7ar a cridar i lluitar amb els atacants. Aleshores un dels invasors va oferir al fill m\u00e9s gran que vingu\u00e9s amb ells per veure que no passava res. Tranquil\u00b7litzats, Jean i el noi van sortir volunt\u00e0riament del pis seguint els pistolers. Arribats al carrer, un dels homes va treure una pistola i prement el can\u00f3 contra el cap del nen, li va manar fer-se foned\u00eds. A trav\u00e9s d’una escletxa a la paret, el fill va poder veure la mare per \u00faltima vegada. A empentes, la van fer pujar a una camioneta VW.<\/p>\n

Alguns voluntaris de l’IRA van fer declaracions anys despr\u00e9s de la pau a un investigador del Boston College als EUA amb la condici\u00f3 que no es publiquessin durant la seva vida. Per aix\u00f2 sabem que la Dolours estava encarregada de dur els “desapareguts” en cotxe a una casa segura a l’altre costat de la frontera, ja a la Rep\u00fablica, on l’organitzaci\u00f3 executava els condemnats. Ella va explicar com havia dut la Jean al lloc i parlat amb ella pel cam\u00ed, i que l’ordre segur que havia sortit de Gerry Adams.<\/p>\n

Els nens es van quedar tots sols al pis, on van sobreviure un parell de mesos sense que les autoritats els rescatessin. Preguntes pel ve\u00efnat no servien de res. Ning\u00fa en sabia res. Segur que la Jean tornaria. Potser havia anat de viatge oblidant-se de dir-ho als nens. La policia no volia investigar res. Aviat tothom va comen\u00e7ar a parlar del cas. Una versi\u00f3 pretenia que la Jean s’havia escapat amb un mariner que coneixia, abandonant els seus fills. La BBC es va presentar al pis a fer un reportatge de TV ensenyant al m\u00f3n fotos dels nens esparverats. Als pocs dies, un altre desconegut va trucar a la porta. Era un home que tornava els tres anells que tenia la Jean als dits i el seu portamonedes amb unes quantes monedes. Per\u00f2 l’home no sabia res de res. Un dels nois fou atacat amb un ganivet per altres estudiants a l’escola. Li van dir que ell no podia seguir parlant de la seva mare i que el cas estava tancat i que estava b\u00e9 tal com estava. Els nanos van aconseguir sobreviure unes setmanes tots sols patint fam. Al final les autoritats els van treure i repartir intencionalment a llocs molt diferents. Un d’ells, a un internat cat\u00f2lic, va patir un assalt sexual pels capellans pederastes que va acabar als tribunals i un altre va escapar per miracle del mateix a una altra instituci\u00f3.<\/p>\n

Anys despr\u00e9s: La c\u00e0rrega dels fills<\/strong>
\nEls fills van poder reunir-se i van decidir lluitar per rehabilitar la mare i mirar de castigar els culpables. La seva mort no estava protegida per l’indult pol\u00edtic que va acabar els Troubles, perqu\u00e8 l’IRA negava responsabilitat i no havia entregat el cad\u00e0ver, o sigui que t\u00e8cnicament seria possible castigar el culpable si hi havia proves. Ho veien com un assassinat civil independent de la guerra.<\/p>\n

Els fills es van trobar cara a cara amb el parlamentari Gerry Adams el qual seguia (i segueix) negant haver estat mai un voluntari de l’IRA. Al final, esgotat, Adams va acabar afegint en un llenguatge triat amb cura que, en cas que serv\u00eds d’alguna cosa, ell demanava perd\u00f3 per la mort de la seva mare. Despr\u00e9s d’alguns anys, una font misteriosa va identificar el lloc de l’enterrament. El govern va assumir les despeses i tots els fills es van presentar a l’excavaci\u00f3, que va fallar i fou abandonada despr\u00e9s d’un mes de treball sense trobar res.<\/p>\n

L’Ombudsman de l’Ulster i el nou Parlament van conduir una investigaci\u00f3 per saber si la Jean havia estat de fet una informant dels unionistes o no. La resposta fou negativa. Ni hi havia evid\u00e8ncia escrita enlloc ni ning\u00fa podia recordar qui era ni havia tractat amb ella. Aix\u00ed i tot, l’IRA segueix repetint que la dona era una espia i no canviaran mai la seva opini\u00f3.<\/p>\n

Final<\/strong>
\nEl delator an\u00f2nim probablement no volia enganyar sin\u00f3 que s’havia equivocat perqu\u00e8 el cos estava enterrat molt a prop. Un dia, despr\u00e9s d’una pluja molt forta, una parella de ciutadans que estava passejant va trobar restes humanes que havien sortit a la superf\u00edcie molt a prop de la platja i van trucar la policia. Immediatament tothom va opinar que es tractava del cad\u00e0ver de Jean McConville. Havia mort d’un tret al cap i tenia ossos trencats, prova de que havia patit tortura. La policia va aplegar tots els fills a la morgue i exposant les restes del vestit a una taula, va demanar que intentessin identificar-les. Per\u00f2 cap fill gosava acostar-se. Al final un d’ells va dir a un policia que mir\u00e9s a veure si hi havia l’imperdible que ella sempre duia pel cas que un nen s’estrip\u00e9s un vestit. El policia va anar i va tornar dient que no l’havia trobat. Mentre els fills, molt agitats, seguien parlant entre ells i plorant, el policia va tornar a la taula i va girar la roba. Un moment despr\u00e9s, es va acostar al grup. Duia un imperdible a la m\u00e0.<\/p>\n

I Gerry Adams, qu\u00e8? Com dit abans, alguns voluntaris, entre ells la Dolours, ja morta, havien fet declaracions al Professor del Boston College, que la instituci\u00f3 es negava en absolut a ensenyar, perqu\u00e8 havien assegurat que no ho farien fins despr\u00e9s de molts anys. Per\u00f2 aquestes promeses no van impressionar gens als fiscals que volien llegir-les. Un jutge va manar donar una c\u00f2pia a als fiscals del Regne Unit. Poc temps despr\u00e9s, ara fa m\u00e9s o menys un any, Gerry Adams fou detingut i interrogat per sospita de ser responsable de l’assassinat de Jean. El senyor va passar quatre dies i nits a la pres\u00f3 i se’n va sortir lliure sense cap acusaci\u00f3 per falta de proves. El seu partit, com veiem ara als diaris, cada dia \u00e9s m\u00e9s fort i es veu que t\u00e9 un futur. Els protestants segueixen essent la majoria per\u00f2 cada dia neixen m\u00e9s nens cat\u00f2lics, que esdevindran votants i giraran la truita.<\/p>\n

Ap\u00e8ndix: Dolours Price i l’Atentat de Londres<\/strong>
\nEl Mar\u00e7 de 1973, encara influenciada per les hist\u00f2ries del seu pare, Dolours insistia en treure la guerra de l’Ulster i portar-la a Anglaterra. Gerry Adams va convocar una reuni\u00f3 per parlar del projecte. El grup va votar per acceptar-lo. Aleshores Adams va notar que els participants podrien acabar penjats a la forca i que si alg\u00fa preferia no participar-hi, podia anar-se’n, cosa que molts van fer. Un grup de deu voluntaris fou triat i la Dolours en seria el cap.<\/p>\n

Cinc cotxes robats van ser duts a Dubl\u00edn, on van ser pintats d’un altre color i equipats amb matr\u00edcules aut\u00e8ntiques tamb\u00e9 robades. Van ser enviats a Londres per ferry. Els terroristes, ja a Londres, van preparar i activar el temporitzador de les cinc bombes i els 5 cotxes van ser aparcats sense cridar l’atenci\u00f3 a llocs molt sensibles del centre. En aquells temps no hi havia els mitjans que veiem ara cada dia a la TV i al cinema per\u00f2 dos policies tots sols van fer bones observacions. El primer va notar que la matr\u00edcula d’un cotxe aparcat davant la policia no podia ser verdadera perqu\u00e8 era m\u00e9s vella que el model del cotxe. Van trobar i desactivar aquesta bomba a Scotland Yard, per\u00f2 no sabien quantes en quedaven. Aleshores va arribar la trucada de tel\u00e8fon de IRA: hi hauria explosions en una hora, sortiu dels carrers. La policia va pensar correctament que el comando de l’IRA en aquells moments estava encara a Londres per\u00f2 intentant fugir i van manar literalment tancar la ciutat per atrapar-los. Per\u00f2 buscant qu\u00e8, on i amb quines fotos o descripcions? No coneixien ning\u00fa. La missi\u00f3 semblava impossible. No pas per un policia de l’aeroport de Heathrow que estava mirant passatgers a punt d’embarcar a un avi\u00f3 cap a Dublin. Li va cridar l’atenci\u00f3 una noia joveneta que semblava donar ordres a un grup d’homes grans i els va fer arrestar.<\/p>\n

A la Comissaria van trobar un quadern de notes buit per\u00f2 on es podia veure encara la imatge calcada d’un circuit de bombes. On estaven els altres cotxes? Ni la Dolours ni la seva germana Marian ni ning\u00fa m\u00e9s en volien parlar. Els temporitzadors havien d’explotar a la 1:50, per\u00f2 aix\u00f2 tampoc ho sabia la policia. La Dolours es mirava el rellotge. Quan van ser les 1:50 es va al\u00e7ar i mirant als policies dempeus, va aixecar el puny en l’aire. Es van sentir en aquell moment dues explosions, una d’elles davant l’Old Bailey, el Palau de Just\u00edcia. Dos altres cotxes no van explotar. Hi va haver dos cents ferits i un home va morir, segons sembla d’un atac de cor. El desgavell i el p\u00e0nic a Londres van ser memorables. Les dues germanes, condemnades i tancades a una pres\u00f3 anglesa van exigir ser traslladades al seu pa\u00eds, cosa que la Primera Ministra, la Sra Thatcher, no volia permetre. Les dues van declarar la vaga de fam i van acabar alimentades per for\u00e7a de manera molt violenta. Al bord de la mort i fent front a mala publicitat, el govern brit\u00e0nic va haver de cedir i traslladar les dones a Irlanda del Nord (Ulster). La Marian, la germana m\u00e9s jove, va morir al poc temps. La Dolours, en canvi, va arribar a ser alliberada despr\u00e9s de la Pau del Divendres Sant i va esdevenir una enemiga del tractat de pau i de Gerry Adams. Va morir a un hospital psiqui\u00e0tric.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n

NB<\/strong>. Degut al caire tan emocional i secret dels esdeveniments, i a la possibilitat de persecuci\u00f3 criminal, hi ha versions adulterades dels detalls, per\u00f2 no de la l\u00ednia general. Aquest apunt ha seguit la versi\u00f3 de l’article “Where the Bodies are Buried” de Patrick Radden Keefe, publicat al New Yorker el 16 de Mar\u00e7 de 2015. Aquest article mereix cr\u00e8dit perqu\u00e8 l’autor va poder parlar extensivament en persona amb els fills de Jean McConville i amb alguns antics voluntaris de l’IRA.
\nPer si alg\u00fa no ho sabia, aquesta hist\u00f2ria demostra l’horror i la intractabilitat d’una guerra civil entre comunitats. Els adversaris estaven separats per una muralla d’odi, de mem\u00f2ries dolentes i per projectes pol\u00edtics i socials incompatibles que afectarien el futur i la vida de tothom. Molts lectors potser veurien els republicans irlandesos amb simpatia com un poble discriminat a qui es negaven drets i oportunitats. El Tribunal de L’Haia ha declarat que una “desaparici\u00f3” \u00e9s un crim contra la Humanitat, perqu\u00e8 a m\u00e9s d’una execuci\u00f3 extrajudicial ensorra la fam\u00edlia per sempre en un infern de dubtes i falses esperances. Quan l’IRA fa desapar\u00e8ixer una dona que podria haver estat innocent o ataca amb bombes una ciutat on els residents innocents no tenen la culpa de res, fa canviar aix\u00f2 l’opini\u00f3 que ten\u00edem sobre les raons i justificacions dels republicans? En aquest cas, no cal esfor\u00e7ar-se molt per veure que els altres encara eren pitjors. Quina posici\u00f3 \u00e8tica haur\u00edem de prendre? Continuar\u00edem afavorint els Republicans? Hi pensarem quan veiem a la TV actual documentaris sobre les salvatjades i crims dels adversaris? <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La desventurada Jean McConville “desapareguda” per l’IRA Provisional el 7 Desembre 1972, segons diuen sota les ordres de Gerry Adams \u00e9s una figura inoblidable, colpidora, que simbolitza l’horror de la guerra civil i la lletjor de l’odi desfermat, irracional, absolut. Jean era una viuda pobre de 37 anys d’edat, mare de deu criatures, protestant de […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32295,32299,32298,32293,32297,32294],"class_list":["post-1194","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-gerry-adams","tag-ira","tag-jean-mcconville","tag-north-ireland","tag-ours-price","tag-ulster"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-jg","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1194","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1194"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1194\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1203,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1194\/revisions\/1203"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1194"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1194"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1194"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}