{"id":1187,"date":"2016-02-15T12:00:29","date_gmt":"2016-02-15T18:00:29","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1187"},"modified":"2016-02-15T12:02:43","modified_gmt":"2016-02-15T18:02:43","slug":"revelacions-francesc-contra-la-curia-vaticana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2016\/02\/15\/revelacions-francesc-contra-la-curia-vaticana\/","title":{"rendered":"Revelacions: Francesc contra la C\u00faria Vaticana"},"content":{"rendered":"

Possiblement molts lectors saben que la judicatura vaticana recentment ha empresonat un Monsenyor de 55 anys d’origen espanyol anomenat Lucio Balda i imputat, sense poder arrestar-la una dona, Francesca Chaouqui, una jove advocada i publicista italiana filla de pare marroqu\u00ed. L’acusaci\u00f3 \u00e9s que van revelar a la premsa secrets del Comit\u00e8 pontifici Cosea<\/em> (volums i m\u00e9s volums de documents) del que eren membres, cosa que inclou enregistraments electr\u00f2nics directes del Sant Pare escridassant membres de la C\u00faria per haver pagat factures inflades per por d’incomodar alg\u00fa !!! Els tamb\u00e9 imputats i fora de l’abast de la policia vaticana que van rebre piles de documentaci\u00f3 i acaben de publicar-les en dos llibres acabats de sortit al Desembre 2015 es diuen Emiliano Fittipaldi (Avarizia: le charte che svelano. Ricchezza, Scandali e Segreti della Chiesa di Francesco<\/em>) i Gianluigi Nuzzi (Merchants in the Temple: Inside Pope Francis’s Secret Battle against Corruption<\/em> tradu\u00efda a l’angl\u00e8s. Una cosa notable \u00e9s que no obstant el disgust vatic\u00e0, ni la C\u00faria ni el Papa han negat res. Una cr\u00edtica detallada dels dos llibres escrita per Tim Parks apareix al pr\u00f2xim n\u00famero de la gran revista London Review of Books<\/em> que surt el 18 de febrer. Vet aqu\u00ed com va anar i qu\u00e8 diuen els dos llibres.<\/p>\n

Av\u00eds inesperat al nou Papa<\/strong>
\nEl 27 de juny de 2013, 3 mesos despr\u00e9s de ser elegit, el Papa Francesc va rebre una carta esfere\u00efdora de cinc auditors internacionals que havien intentat esbrinar com funcionava l’economia del petit estat vatic\u00e0: ingressos, p\u00e8rdues, negocis, obligacions… sobretot si guanyava o perdia diners el Vatic\u00e0. Aix\u00f2 no t\u00e9 directament res a veure amb els esc\u00e0ndols del Banc Vatic\u00e0. Qui i com controla l’economia del petit estat? Quants diners tenia? No semblava una feina dif\u00edcil, per\u00f2 va resultar impossible. “Sant Pare, la falta de claredat fa impossible determinar la situaci\u00f3 econ\u00f2mica del Vatic\u00e0” Explicaven que tot era un caos, que ning\u00fa manava ni sabia qu\u00e8 feien els altres, que moltes coses eren sospitoses o perilloses i que en general la posici\u00f3 econ\u00f2mica semblava deteriorar-se. A difer\u00e8ncia dels seus darrers predecessors, Francesc \u00e9s un administrador dur i competent que no dubta. Va cridar una confer\u00e8ncia dels responsables principals del seu govern, per\u00f2 no pas per discutir: va anunciar que acabava d’anomenar un comit\u00e8 de vuit persones triades per ell, gaireb\u00e9 tots estrangers i laics, sota el nom Cosea<\/em>, els quals li presentarien recomanacions. El capell\u00e0 espanyol i la Sra Chaouiqui n’eren membres.<\/p>\n

Un dels llibres explica el problema de Francesc. Ell ho vol arreglar tot creant comit\u00e8s i supervisors sota la seva autoritat, nom\u00e9s que les temptacions s\u00f3n tan grans, que molts d’aquests \u00f2rgans no acaben essent models de virtut. I es barallen amb tothom. Molts creuen que aix\u00f2 \u00e9s afegir una altra capa de burocr\u00e0cia incontrolable. No seria millor netejar el lloc i acomiadar la gent corrupta? F\u00e0cil de dir, per\u00f2 d’on es treuen persones competents capa\u00e7os d’assumir immediatament obligacions essencials? Qui els recomana? Un altre problema de Francesc, que \u00e9s seu personal, \u00e9s que tria col\u00b7laboradors i c\u00e0rrecs malament. La Sra Chaouiqui va entrar recomanada per l’espanyol, per\u00f2 hom hauria pogut recon\u00e8ixer f\u00e0cilment com era de perillosa: una dona de 30 anys, advocada, periodista, especialista en PR, amiga de molta gent famosa, sense experi\u00e8ncia administrativa. Quines qualificacions tenia? I qu\u00e8 pensar de les amistats que cultivava? Ai, ai. Ara el Vatic\u00e0 ha publicat publicat emails entre ella i el Monsenyor espanyol de caire massa privat.<\/p>\n

Les revelacions de Fittipaldi<\/strong>
\nEls dos llibres, tots dos molt ben documentats i basats en fitxers voluminosos, no es contradiuen en res, per\u00f2 fan paleses les personalitats diferents dels autors. Fittipaldi \u00e9s un periodista investigador que explica en detall l’esc\u00e0ndol per\u00f2 des de fora, sense voler ficar-s’hi ni probablement voler ser part de res. Explica molts incidents separats, com an\u00e8cdotes. En Nuzzi, l’altre autor t\u00e9 una visi\u00f3 intel\u00b7lectual m\u00e9s compromesa i preocupada i vol parlar de la lluita de Francesc, com si l’autor fos dolgut d’haver trobat a un lloc inesperat una cova de lladres i hip\u00f2crites. Incidentalment, cap dels dos llibres aclareix si el Vatic\u00e0 \u00e9s riqu\u00edssim o est\u00e0 en la mis\u00e8ria.<\/p>\n

Fittipaldi presenta un llistat, llarg per\u00f2 incomplet. Probablement la seva informaci\u00f3 provenia de diferent fonts. Parla d’una trobada secreta amb dos clergues que li van presentar una pila enorme de documents confidencials sense explicar perqu\u00e8 ho feien. Volien que el m\u00f3n s’en assabent\u00e9s de les despeses dels cardenals gastant fortunes en les decoracions luxurioses dels seus apartaments,sovint encarregant pintures d’ells; el desviament de donacions pels pobres a altres programes; l’inter\u00e8s de capellans i monges, que cobren sous sense impostos, en dipositar els estalvis en inversions igualment lliures d’impostos; que moltes organitzacions administratives semblen ignorar les lleis internacionals contra rentat de diners (sovint del comer\u00e7 de drogues); nepotisme desvergonyit, donant c\u00e0rrecs sense feina a parents i amics sense que hi hagi feina o una descripci\u00f3 d’obligacions i les coses que semblen pitjors: la utilitzaci\u00f3 dels processos de canonitzaci\u00f3 per fer-ne un negoci lucratiu i la utilitzaci\u00f3 de botigues i serveis lliures d’impostos per defraudar impostos leg\u00edtims de l’estat itali\u00e0, venent quantitats extravagants i sospitoses de gasolina, cigarretes, begudes alcoh\u00f2liques de qualitat, vestits i productes electr\u00f2nics. I tamb\u00e9 inversions immenses en firmes i negocis sense responsabilitat social, com ara Exxon o Dow Industrial.<\/p>\n

Fittipaldi afegeix casos, tots ells documentats. Un Monsenyor (que en general \u00e9s un prelat privat) volia un pis m\u00e9s gran. Al seu costat vivia un pobre capell\u00e0 vell i malalt. Durant una estada del ve\u00ed a l’hospital, el Monsenyor va fer enderrocar una paret incorporant una habitaci\u00f3 de l’altre pis. Un cert diplom\u00e0tic vatic\u00e0 passava divises il\u00b7legals en una maleta diplom\u00e0tica per ficar-les a Su\u00efssa. L’organitzaci\u00f3 per la Propagaci\u00f3 de la Fe, enlloc de propagar la fe, compra habitatges de luxe sovint llogats a membres de la C\u00faria, amics i parents a bon preu. Un grup de capellans a Salerno va rebre 2.3 milions del govern itali\u00e0 per construir un orfenat per nens pobres per\u00f2 amb els diners van construir un hotel. Un arquebisbe de Salerno va robar una suma considerable amb impunitat.
\nL’autor ha pogut establir que el Vatic\u00e0 t\u00e9 un portafolis d’accions burs\u00e0tils valorades entre 8 i 9 mil milions. Les propietats immobili\u00e0ries inclouen 4 hospitals, moltes universitats i un nombre inimaginable de cases pel m\u00f3n, gaireb\u00e9 totes descaradament infravalorades per pagar pocs impostos.
\nUna cosa \u00e9s verdaderament indignant. A It\u00e0lia es pot escriure una marca a la declaraci\u00f3 de la renda per donar 0.8% dels impostos pagats a una esgl\u00e9sia, (gaireb\u00e9 sempre la cat\u00f2lica), que diu que serveix per pagar ajut social al pa\u00efsos pobres del Tercer M\u00f3n. Per\u00f2 nom\u00e9s un 23% fa aix\u00f2. La resta desapareix sense explicacions. Diuen simplement que si tenen deutes, cal pagar-les. L’Osservatore Romano \u00e9s un diari mundialment fam\u00f3s, per\u00f2 nom\u00e9s ven 1000 exemplars cada dia i ha de pagar 84 periodistes. La Radio Vaticans encara \u00e9s m\u00e9s cara.<\/p>\n

La font millor d’ingressos s\u00f3n sens dubte les botigues lliures d’impostos, que segons els tractats amb It\u00e0lia haurien de servir sols residents vaticans amb targeta d’identitat, per\u00f2 en realitat tenen 41,000 clients. La farm\u00e0cia t\u00e9 els extraordinaris ingressos anuals de 40 milions \u20ac !!! Deu ser una de les m\u00e9s grans i lucratives del m\u00f3n. Les vendes de la botiga d’alcohol indiquen que els capellans i monges del Vatic\u00e0 deuen estar cont\u00ednuament intoxicats amb les begudes m\u00e9s cares. El nombre de cigarretes venudes sense impostos \u00e9s alarmant. Potser tots els residents del Vatic\u00e0 estan morint de les malalties del tabaquisme per\u00f2 estranya una mica que no es vegi fum pujant darrere el Vatic\u00e0.<\/p>\n

Coses encara m\u00e9s dif\u00edcils d’entendre: les canonitzacions i l’Obolo de San Pietro<\/strong>
\nL’arribada del Papa Wojtyla (Joan Pau II) va capgirar moltes coses. Wojtyla va animar les diferents comunitats del m\u00f3n a presentar nous candidats per ser declarats sants. Segons el sistema actual originat en 1588 per aprovar una beatificaci\u00f3 cal demostrar un miracle, per una canonitzaci\u00f3 dos, gaireb\u00e9 sempre cures miraculoses a creients fervorosos en el candidat difunt sense explicaci\u00f3 m\u00e8dica possible. El cas ha de ser presentat i estudiat per un postulador, amb un enemic “advocat del dimoni” El proc\u00e9s ha de ser en llat\u00ed i cada cas exigeix la traducci\u00f3 de milers de p\u00e0gines a un, dos o tres idiomes. La iniciativa de Wojtyla fou molt exitosa: durant el seu Pontificat hi va haver 482 canonitzacions, aproximadament 25% de totes les canonitzacions des del segle XVI, exigint 964 miracles confirmats, sense comptar les beatificacions. Un problema \u00e9s que les traduccions poden costar 16,000 i les publicacions obligat\u00f2ries al voltant dels 52,000. Recentment, el viatge d’un investigador als EUA va ser pressupostat amb 13,000 \u20ac. Els serveis del postulador vatic\u00e0 tampoc s\u00f3n gratu\u00efts. El m\u00e9s actiu es diu Andrea Ambrosi i cobra sis figures per cas. A m\u00e9s la companyia editorial que publica obligat\u00f2riament els casos \u00e9s propietat seva. Segons sembla, el Papa Francesc ja ha advertit molt seriosament a aquest senyor. El grup que proposa un candidat ha d’obrir un compte de cr\u00e8dit satisfactori al Banc Vatic\u00e0 abans de poder comen\u00e7ar. En l’actualitat hi ha uns 3,000 casos esperant una decisi\u00f3. Alguns ja estan pagats.<\/p>\n

El Obolo de San Pietro, una mena de recollida de c\u00e8ntims, serveix per assistir als pobres de tot el m\u00f3n. De deb\u00f2? Anualment, es veu que l’esgl\u00e9sia recull uns 78 milions, dels quals pocs van a gent pobre. El programa t\u00e9 un saldo bancari en l’actualitat de 378 milions, usats per cobrir el d\u00e8ficit anual del Vatic\u00e0, que segons sembla passa dels 70 milions anuals.<\/p>\n

El llibre de Nuzzi: el Via Crucis de Francesc<\/strong>
\nVia Crucis fou el t\u00edtol original del llibre ara canviat per “Mercaders al Temple” La difer\u00e8ncia fonamental entre els dos llibres \u00e9s que Fittipaldi clarament reconeix la lluita del Papa per\u00f2 el seu \u00e8mfasi \u00e9s l’avar\u00edcia i falta de morals que regnen. En canvi, Nuzzi vol parlar sobretot de l’esfor\u00e7 i la pressi\u00f3 patida per Francesc, que ell veu com un heroi. \u00c9s evident que les revelacions no poden haver vingut sols del capell\u00e0 espanyol i la dona, per\u00f2 Nuzzi \u00e9s qui descriu millor la feina del malaurat comit\u00e8 Cosea. El seu objectiu sembla voler entendre qu\u00e8 fa el Sant Pare, quina t\u00e0ctica segueix i quins plans ha fet, coses gens f\u00e0cils degut a la foscor i manca de comunicaci\u00f3.<\/p>\n

No cal repetir les coses que Fittipaldi ja havia descrit, per\u00f2 Nuzzi afegeix detalls que sovint deixen entreveure la personalitat i problemes del Pont\u00edfex. Per repetir-ho, un dels molts problemes que t\u00e9 \u00e9s que tria malament o desastrosament els seus col\u00b7laboradors. Seguint una recomanaci\u00f3 principal del comit\u00e8 i tenint en compte que ell no vol mai acomiadar gent sin\u00f3 que prefereix crear \u00f2rgans superiors que vigilin, Francesc va crear un Super-ministeri de Finances. Inexplicablement, va nomenar pel nou c\u00e0rrec el Cardenal Pell, Arquebisbe de Melbourne a Austr\u00e0lia, un home carregat amb acusacions d’haver protegit capellans pederastes i acusat ell mateix de pedof\u00edlia. Aix\u00f2 pot ser veritat o no, per\u00f2 no hi havia ning\u00fa millor? Una consideraci\u00f3 evident, \u00e9s que un Arquebisbe acusat de peder\u00e0stia amb ra\u00f3 o sense ha de tenir a algun lloc un fitxer amb informaci\u00f3 confidencial que es podria utilitzar per fer xantatge. Per acabar-ho d’arreglar, va fer venir amb ell un amic i col\u00b7laborador australi\u00e0, a qui va assignar un pis pagat pel Vatic\u00e0 (2,900 \u20ac al mes) un sou lliure d’impostos de 15,000 \u20ac\/ mes i va pagar 47,000 \u20ac per un mobiliari. Hom veu els problemes de Francesc. S\u00f3n tots iguals?<\/p>\n

Un cap\u00edtol mig c\u00f2mic de l’arribada de Pell fou la carta que va rebre informant-lo dels seus drets com a nou ciutad\u00e0 vatic\u00e0 de rang alt: coses de menjar amb 15% de descompte; un m\u00e0xim de 500 paquets de cigarretes (sempre lliures d’impostos) per mes, amb 20% de descompte pels primers 200; 20% per articles de vestir i un m\u00e0xim de 400 litres de combustible per auto, els primers 100 de franc, els 300 seg\u00fcents al 15%.<\/p>\n

En Nuzzi tria molts par\u00e0grafs dels documents com a model d’adulaci\u00f3 abjecta i servilisme barrejats amb obstrucci\u00f3 insuperable.<\/p>\n

Conclusi\u00f3<\/strong>
\nUna cosa evident \u00e9s que no entenem del tot com ha anat. Sens dubte, les filtracions nom\u00e9s poden venir d’individus en posicions molt altes que sabien fins a quin punt les revelacions farien mal a tothom. Perqu\u00e8 ho van fer? L’autor de la cr\u00edtica de la London Review ofereix una sospita horrorosa, anguniosa: potser ho van fer perqu\u00e8 es pensaven que Francesc no aconseguiria canviar res i ells ja no podien aguantar. Cal recordar rel cas previ del majordom del Papa Benet que va veure a la taula del Papa dues cartes horroroses on dues figures molt prominents s’acusaven m\u00fatuament d’haver estafat 2 milions i de tota mena de brut\u00edcia. Incapa\u00e7 d’esbrinar la veritat, Benet va dimitir. En qualsevol cas, el Papa, que no ha desmentit res, ha dit que els llibres no faran mal perqu\u00e8 ell ja ho sabia tot i que est\u00e0 treballant per canviar-ho. La repressi\u00f3 contra Mg Balda sembla massa dura, gaireb\u00e9 fora de car\u00e0cter per Francesc, refermant la sospita que hi ha coses que ni s’han dit ni entenem.<\/p>\n

I al rerefons hi ha les idees reformistes de Francesc. Ell sembla que no tocaria mai la doctrina establerta, per\u00f2 s\u00ed que toca i molt els detalls de com es presenta i s’aplica. Incre\u00efblement va fer un discurs al S\u00ednode de la Fam\u00edlia on va parlar com de costum sense haver discutit res amb un grup, probablement molt conservador. Inesperadament es va sortir amb l’afirmaci\u00f3 que molts matrimonis no s\u00f3n verdaders matrimonis i que la gent no s’hauria de passar la vida empresonat a un mal matrimoni i que capellans no haurien de jutjar si un matrimoni era v\u00e0lid o no, sin\u00f3 que caldria acceptar una declaraci\u00f3 conjunta dels dos explicant que el matrimoni era fals per per pronunciar l’anul\u00b7lament. Com tothom li hauria predit, va causar enorme confusi\u00f3 sobre qu\u00e8 havia dit, a m\u00e9s e la r\u00e0bia dels conservadors i tampoc havia considerat com s’ho prendria l’estat itali\u00e0 que sens dubte voldria dir alguna cosa. I que potser hi haur\u00e0 gent capa\u00e7 de cremar-lo a una foguera com feien abans amb gent aix\u00ed. Ser\u00e0 el Vatic\u00e0 un lloc on \u00e9s millor no parlar i limitar-se a nedar amb la corrent?<\/p>\n

Al lloc on visc puc veure algun canal de TV mexic\u00e0. La gent segueix amb perplexitat i entusiasme sense precedent els sermons i activitats de Francesc, sobretot com ell ha renyit en p\u00fablic els pol\u00edtics i els seus bisbes, com ha dit les veritats que els que manen preferien callar. No n’hi ha prou de condemnar les bandes de les drogues, cal fer m\u00e9s. Cal evitar l’emigraci\u00f3 for\u00e7ada per la mis\u00e8ria. A un pa\u00eds on els pol\u00edtics i la gent que surt a la TV semblen f\u00edsicament castellans de Madrid, la situaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 majorit\u00e0ria ind\u00edgena \u00e9s un dels cap\u00edtols greus i no resolts de la naci\u00f3. Contra la voluntat de tothom va anar a Chiapas dient Missa amb lectures en les quatre lleng\u00fces ind\u00edgenes locals, que havien estat prohibides. I la rehabilitaci\u00f3 del difunt Bisbe Ruiz, fundador de la teologia de l’alliberament \u00edndia, el qual John Pau II havia intentat destituir. El vaig veure ahir esgotat, baixant d’un helic\u00f2pter i deixant-se caure mig mort al seient del Popmobile, demanant que li donessin aigua. Diuen que nom\u00e9s t\u00e9 un pulm\u00f3. Minuts despr\u00e9s, ja estava dret saludant.<\/p>\n

Unes hores abans, un periodista li havia preguntat qui \u00e9s Jorge Bergoglio. Es va fer un silenci i ell no responia. El periodista, alarmat, va afegir que si l’havia of\u00e8s, demanava perd\u00f3. I el Papa va respondre: “No, no. Yo soy un pecador”<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Possiblement molts lectors saben que la judicatura vaticana recentment ha empresonat un Monsenyor de 55 anys d’origen espanyol anomenat Lucio Balda i imputat, sense poder arrestar-la una dona, Francesca Chaouqui, una jove advocada i publicista italiana filla de pare marroqu\u00ed. L’acusaci\u00f3 \u00e9s que van revelar a la premsa secrets del Comit\u00e8 pontifici Cosea (volums i […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-1187","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-j9","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1187","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1187"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1187\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1193,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1187\/revisions\/1193"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1187"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1187"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1187"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}