{"id":1165,"date":"2016-01-29T16:44:12","date_gmt":"2016-01-29T22:44:12","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1165"},"modified":"2016-02-04T10:48:04","modified_gmt":"2016-02-04T16:48:04","slug":"mort-de-la-inoblidable-mestra-christa-mcauliffe-el-28-gener-1985","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2016\/01\/29\/mort-de-la-inoblidable-mestra-christa-mcauliffe-el-28-gener-1985\/","title":{"rendered":"Mort de la Inoblidable Mestra Christa McAuliffe el 28 Gener 1985"},"content":{"rendered":"

\"ChristaMcAuliffe\"Ahir va fer 30 anys i tots els diaris i molts programes de TV americans ho van commemorar. Tothom recorda qu\u00e8 estava fent quan es va con\u00e8ixer la not\u00edcia: el transbordador espacial de la NASA Challenger havia explotat als pocs segons despr\u00e9s de despegar i els set tripulants van perecer. Potser a Europa ning\u00fa va entendre perqu\u00e8 la not\u00edcia va estremir tant al poble americ\u00e0. Em recordo que en aquell temps jo tenia empleat al laboratori un estudiant. El vaig veure acostar-se i li vaig espetar que el transbordador havia explotat i que la mestra d’escola havia mort. Em va mirar als ulls com si jo estigu\u00e9s boig i va sacsejar el cap enrere en horror. Me’l vaig trobar vint anys despr\u00e9s i la primera cosa que em va dir \u00e9s que recordava aquell moment. Voldria explicar perqu\u00e8 aquella trag\u00e8dia ens va fer patir tant a tots. Va ser per la mestra d’escola Christa McAuliffe, sens dubte.<\/p>\n

Recordant la Guerra Freda<\/strong>
\nL’anomenada Guerra Freda<\/em> no va ser mai freda. Molta gent als dos b\u00e0ndols va patir i perdre la vida i els ciutadans vivien creient en la propaganda, sovint falsa, que els governs anaven explicant o amagant. Ara que s’ha acabat, ja es pot parlar lliurement de coses que aleshores eren tab\u00fa sense exposar-se a retribucions d’origen ideol\u00f2gic. El programa espacial sovi\u00e8tic fou sempre (i probablement segueix essent a R\u00fassia ara) superior a l’americ\u00e0. Els astronautes (dits cosmonautes <\/em>a l’URSS) es van haver de jugar la vida en aventures molt valentes per\u00f2 temer\u00e0ries i uns 13 americans la van perdre. I els homes de l’Apollo XIII de cam\u00ed a la Lluna es van salvar pels p\u00e8ls. El problema era doble: tots els coets i transbordadors eren meravelles t\u00e8cniques amb parts i instruments sovint desenvolupats i constru\u00efts especialment pel transbordador contenint elements que no s’havien utilitzat industrialment mai i ning\u00fa sabia de segur com funcionarien. Pr\u00e0cticament cada transbordador era desmuntat despr\u00e9s de cada retorn a la Terra i reconstru\u00eft com si fos nou amb tecnologia acabada de desenvolupar. Amb molta ra\u00f3, els sovi\u00e8tics, com els xinesos en els nostres dies, no van voler enviar mai homes a la Lluna, una temeritat molt espectacular i apreciada pel p\u00fablic que no era necess\u00e0ria. El vehicle rob\u00f2tic autom\u00e0tic sovi\u00e8tic va fer bona feina i dur a la Terra tants rocs lunars com els americans. Els russos van arribar a construir un transbordador similar al Challenger completament autom\u00e0tic que va volar i aterrir amb \u00e8xit sense tripulants una sola vegada (que els americans ni tan sols havien intentat fer) per\u00f2 no servia de res i era car\u00edssim. I el segon problema era la pressi\u00f3 pol\u00edtica: s’exigien \u00e8xits espectaculars per demostrar la superioritat t\u00e8cnica de l’occident. A vegades la situaci\u00f3 feia ignorar problemes als t\u00e8cnics.<\/p>\n

En algun moment l’Administraci\u00f3 de Ronald Reagan va decidir que estaria b\u00e9 i tindria inter\u00e8s simb\u00f2lic posar una mestra d’escola a l’espai i ensenyar-ho a tot el m\u00f3n.<\/p>\n

Sharon Christa Corrigan McAuliffe (“Christa”)<\/strong>
\nVan anunciar el programa i 11,000 mestres s’hi van presentar. La guanyadora havia de sotmetre’s a un any d’entrenament, tenir molt bona salut, saber fer certs experiments de F\u00edsica que li encarregarien fer i sobretot donar dues classes des de l’espai que molt\u00edssims estudiants americans seguirien per televisi\u00f3 en directe. La tria fou perfecta. La Christa, una dona a punt de complir els 40 (la NASA nom\u00e9s considera gent d’edat madura) era un verdader somni, una candidata ideal.<\/p>\n

La Christa tenia un Masters en educaci\u00f3 i va treballar per anys a una High School (una mena de Batxillerat, obligatori a tots els EUA). Ensenyava Ci\u00e8ncies Socials, que vol dir Hist\u00f2ria, Geografia, Economia… a una High School a Concord, estat de New Hamphshire a Nova Anglaterra. Tenia dos fills i s’havia casat amb el “sweetheart,” el n\u00f2vio, que havia tingut a la High School quan hi anava ella mateixa, cosa que els Americans sempre valoren molt b\u00e9. Els que ho han fet sempre ho mencionen al Resum i ho diuen a tothom. La Christa sempre havia estat entusiasmada per la NASA i l’aventura espacial. Parlava d’ensenyar i donava classe amb un entusiasme sincer i contagi\u00f3s. Queia b\u00e9 a tothom que la tractava. La van invitar a molts programes televisius, on el p\u00fablic la rebia i l’aplaudia amb entusiasme. Va parlar a moltes escoles, en viu i per cable. Era exactament all\u00f2 que qualsevol nen espera trobar a la classe en tornar de vacances. La seva sinceritat i efectivitat eren colpidores. Per una vegada, la NASA ho havia encertat. La Christa esdevingu\u00e9 famosa i tot estava preparat per les dues classes des de l’espai que ella donaria als nens americans. A m\u00e9s d’ensenyar el transbordador, ella volia parlar de les estrelles i els planetes i ensenyaria com s\u00f3n d’importants la f\u00edsica i la tecnologia. La mestra que havia acabat segona i va ser redu\u00efda a suplent, es va fer molt amiga seva. Al final, aquesta segona mestra va esdevenir una astronauta oficial i va arribar a volar en una missi\u00f3 anys despr\u00e9s. Per\u00f2 el programa per a mestres s’acabaria aquell dia tr\u00e0gic.<\/p>\n

El desastre arriba <\/strong>
\nPerqu\u00e8 va passar? Pel fred i perqu\u00e8 certes anelles que haurien hagut de tancar herm\u00e8ticament cambres de propulsi\u00f3 que contenen gas a pressi\u00f3 alt\u00edssima quan s’encenen els motors no havien estat mai provades en el m\u00f3n real abans de posar-les a un lloc cr\u00edtic al Challenger. Cap Kennedy (o Canaveral) t\u00e9 un clima bo, generalment c\u00e0lid, per\u00f2 aquella nit de gener havia gelat i al moment de despegar feia 36 graus Fahrenheit, uns 2 Celsius i les anelles en q\u00fcesti\u00f3 no s’havien descongelat. Rumors diuen que un t\u00e8cnic ho havia sospitat i el van fer callar. Podria ser. Tothom estava il\u00b7lusionat.<\/p>\n

Les c\u00e0meres de TV van ensenyar com els astronautes sortien alegres de l’edifici on s’havien vestit. Anaven en fila \u00edndia, molt depresa (gaireb\u00e9 tots els astronautes s\u00f3n militars, sovint pilots de proves avessats a jugar-se la vida), un darrere l’altre, per ordre de jerarquia amb el capit\u00e0 primer. Un dels pilots era una dona (gaireb\u00e9 mai en posen m\u00e9s d’una, per evitar que les dones es creguin que s\u00f3n iguals). La Christa, tan entusiasmada com sempre, fou la darrera en sortir. Als EUA fa temps hi havia el costum arrelat que els nens portessin a l’escola una poma per menjar si tenien fam i sovint en duien una altra per regalar al mestre. Un dels empleats va tenir el detall d’oferir una poma gran, vermella, molt maca a la Christa, que la va acceptar rient i va dur visiblement a la m\u00e0 mentre feia les seves darreres passes a la terra. No sabem si li van permetre ficar-la al Challenger o no.<\/p>\n

Com de costum quan hi ha un llan\u00e7ament, Cap Kennedy estava ple de visitants amb prism\u00e0tics, que eren els invitats i familiars dels astronautes i molts pol\u00edtics i gent famosa. A fora, de lluny, visitants sense invitaci\u00f3 tamb\u00e9 podien observar-ho tot. Moltes cadenes de TV transmetien en directe i sobretot milers de nens estaven a l’escola mirant a les pantalles de televisi\u00f3.<\/p>\n

El transbordador explotaria en plena vista dels invitats. Les c\u00e0meres d’alguna cadena, es van girar cap als espectadors, on hi havia gent movent-se sense destinaci\u00f3 amb la boca oberta. Qu\u00e8 ha passat? Qu\u00e8 vol dir aix\u00f2? On \u00e9s el transbordador? I ning\u00fa volia respondre ni dir la veritat.<\/p>\n

El desastre tingu\u00e9 lloc 72 segons despr\u00e9s de la ignici\u00f3. La naci\u00f3 i molts nens d’escola van veure esgarrifats com el transbordador explotava en moltes direccions. Despr\u00e9s d’un segons de silenci, el comentador de la NASA va dir lentament “Obviously, a major malfunction” i la transmissi\u00f3 es va acabar.<\/p>\n

Seria interessant saber qu\u00e8 van explicar els mestres als milers de nens que acabaven de testimoniar en viu la mort d’una mestra. Els pr\u00f2xims dies, consellers i psic\u00f2legs van haver d’anar a les escoles a parlar de la mort. Les restes del Challenger van quedar escampades a un corredor sobre terra i una mica sobre aigua, de molt m\u00e9s de mil o dos mil quil\u00f2metres. Avions, helic\u00f2pters, sat\u00e8l\u00b7lits i gu\u00e0rdies nacionals van buscar a la desesperada i van recuperar moltes coses, per\u00f2 probablement la major part dels ta\u00fcts enterrats eren buits. No en van voler parlar mai.<\/p>\n

El President Reagan parla<\/strong>
\nA les poques hores, el President Reagan va haver de fer un breu discurs a la r\u00e0dio i televisi\u00f3 des de l’Oficina Oval de la Casa Blanca. No podria haver ignorat la situaci\u00f3. Tota la naci\u00f3 estava en dol i s’havia posat a plorar.
\nEls Presidents tenen sempre un equip de redactors per escriure discursos i declaracions. Reagan probablement ja patia de l’Alzheimer, per\u00f2 com actor professional, seguia llegint molt b\u00e9 i la breu al\u00b7locuci\u00f3 fou una de les millors mai escoltades a la Casa Blanca. Al final, Reagan va llegir lentament el nom complet de tots els morts i va acabar dient que havien pujat a veure la cara de D\u00e9u.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ahir va fer 30 anys i tots els diaris i molts programes de TV americans ho van commemorar. Tothom recorda qu\u00e8 estava fent quan es va con\u00e8ixer la not\u00edcia: el transbordador espacial de la NASA Challenger havia explotat als pocs segons despr\u00e9s de despegar i els set tripulants van perecer. Potser a Europa ning\u00fa va […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32285,32287,32288,32286],"class_list":["post-1165","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-challenger","tag-christa-mcauliffe","tag-tragedies","tag-vols-espacials"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-iN","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1165","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1165"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1165\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1177,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1165\/revisions\/1177"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1165"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1165"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1165"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}