{"id":116,"date":"2010-11-03T23:53:12","date_gmt":"2010-11-03T17:53:12","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=116"},"modified":"2010-11-25T07:22:14","modified_gmt":"2010-11-25T01:22:14","slug":"el-meu-primer-dimarts-de-novembre-dia-de-l%e2%80%99eleccio-general-a-nova-york","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2010\/11\/03\/el-meu-primer-dimarts-de-novembre-dia-de-l%e2%80%99eleccio-general-a-nova-york\/","title":{"rendered":"Primer Dimarts de Novembre, Dia de l\u2019Elecci\u00f3 General a Nova York"},"content":{"rendered":"<p><strong> <\/strong><\/p>\n<p><strong> <\/strong><\/p>\n<p><strong> <\/strong><\/p>\n<p>Al meu barri, votem a una escola. El problema \u00e9s sempre trobar la taula escaient, perqu\u00e8 n&#8217;hi ha setze. Quan hi ha cua, no se sap mai a quina taula pertany cada cua. La primera vegada que hi vaig anar era una elecci\u00f3 presidencial. Al costat meu va entrar una d\u00f3na que era una novaiorquesa t\u00edpica. Veient el caos, es va plantar i comen\u00e7\u00e0 a cridar: \u201cNecessito ajut! On est\u00e0 la meva cua? Que m\u2019ensenyin la meva taula!\u201d\u00a0 Molt espantat, un jove voluntari va apar\u00e8ixer tot seguit i ens va acompanyar.<\/p>\n<p><strong>No hi ha dia de reflexi\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>Ni ganes. Aqu\u00ed est\u00e0\u00a0 perms gaireb\u00e9 tot mentre els locals estiguin oberts. L\u2019\u00fanica cosa prohibida \u00e9s fer propaganda o dur signes de partits o de suport a candidats dintre d\u2019una zona de 100 peus (33 m) als dos costats de l\u2019entrada dels locals de vot. En general la policia \u00a0penja un cartell a un arbre avisant de la dist\u00e0ncia. Immediatament abans d\u2019aquest avis, sovint hi ha una acumulaci\u00f3 d&#8217;empleats de les campanyes repartint propaganda i anuncis o mirant de parlar amb els votants, que gaireb\u00e9 no deixen passar. A vegades fins i tot s&#8217;hi troba la fam\u00edlia (muller sobretot, els nens) d\u2019un candidat. Quan surto veig a un dels costats el candidat a la Cambra de Representants Federal del meu barri. Ho trobo rid\u00edcul. Va vestit de gran gala amb corbata. Al davant t\u00e9 un home invitant els votants a acostar-se al gran home, parlar o estr\u00e8nyer la seva m\u00e0 , al darrera t\u00e9 altres homes amb cartells amb el seu nom. Com un circ per\u00f2 sense m\u00fasica ni feres. L\u2019ignoro. Jo com que ja he votat, no tinc interes. Per\u00f2 fou elegit.<\/p>\n<p><strong>El vot<\/strong><\/p>\n<p>A aquest Estat som antiquats i el govern sempre \u00e9s lent, malgrat la majoria dem\u00f2crata aclaparadora a la ciutat, que ha estat sempre el refugi dels progressius Americans. Fins la darrera vegada ten\u00edem les m\u00e0quines de votar prehist\u00f2riques, amb una palanca. Ara aquest any han introdu\u00eft les butlletes de paper que cal marcar i introduir a un esc\u00e0ner. Hi ha hagut tota mena de queixes, com de costum.<\/p>\n<p>A la butlleta hi ha massa coses. En general, cada columna\u00a0\u00e9s un partit, amb els noms dels candidates escrits individualment. No es pot triar simplement tots els candidats d\u2019un partit, sin\u00f3 que cal marcar els candidats individualment. A m\u00e9s dels dos grans partits, a Nova York\u00a0n\u00b4hi ha tres o quatre de petits. El Partit Llibertari, tan similar al Tea Party hi ha estat sempre. Tamb\u00e9 hi ha el Partit de les Fam\u00edlies Treballadores (el progressista). Aquests partits no presenten sempre candidats propis sin\u00f3 que escriuen a la seva columna candidates acceptables dels Partits Dem\u00f2crata o Republic\u00e0. Aix\u00ed aconsegueixen prou vots per poder quedar a la butlleta l\u2019any seg\u00fcent, quan potser s\u00ed que tindran candidates propis.<\/p>\n<p>Avui triem els Candidats a la Cambra de Representants federal, dos Senadors federals i molts c\u00e0rrecs estatals importants: Governador, Ministres de Just\u00edcia i de Finances (triats directament pel poble, perqu\u00e8 el Governador no els pugui ni anomenar ni acomiadar). El Governador que ten\u00edem fins ara, un senyor negre i cec era un ximple molt gran, \u00a0que nom\u00e9s feia bestieses i gaireb\u00e9 va acabar a la pres\u00f3. Tamb\u00e9 hi ha aquest cop per circumst\u00e0ncies extraordin\u00e0ries l\u2019elecci\u00f3 de dos Senadors federals (normalment nom\u00e9s un sol senador \u00e9s elegit cada sis anys, per\u00f2 aquest any tamb\u00e9 cal elegir per dos anys una dona que substitueix la Hillary Clinton).<\/p>\n<p>I els delegats a l\u2019Assemblea bicameral \u00a0de l\u2019Estat a Albany? Ai, quin dolor tan gran anomenar aquesta colla de bandits corruptes. El NY Times va recomanar votar qualsevol, mentre fos diferent dels que hi ha ara. Tenien molta ra\u00f3, per\u00f2 la hist\u00f2ria \u00e9s molt antiga. Tot l\u2019estat \u00e9s republic\u00e0, agr\u00edcola i reaccionari, menys la ciutat nostra, que penja al mapa de Nova York com si fos un afegit, que \u00e9s dem\u00f2crata i un sin\u00f2nim de progres i toler\u00e0ncia. En qualsevol cas, quan no hi ha oposici\u00f3 a un candidat, queda elegit autom\u00e0ticament sense vot. Al meu barri ni tan sols surten a la butlleta, que no se com s&#8217;ho fan.<\/p>\n<p><strong>Els jutges<\/strong><\/p>\n<p>A Nova York i que jo s\u00e0piga a tots els Estats, els jutges s\u00f3n elegits com els pol\u00edtics per vot universal i secret el dia de l&#8217;elecci\u00f3 general. Aqu\u00ed avui en triem cinc, encara que no no acabo d\u2019entendre del tot de quin tribunal. \u00a0Els jutges normals de primera instancia \u00a0a Nova York es fan anomenar tots \u201cJust\u00edcies\u201d i el seu tribunal \u00e9s el \u201cTribunal Suprem\u201d Manies de grandesa que tenen! \u00a0El Tribunal Suprem verdader de l\u2019Estat en canvi es diu nom\u00e9s Tribunal d\u2019Apel.lacions.<\/p>\n<p>El sistema d\u2019elegir jutges est\u00e0 b\u00e9, per evitar per exemple les cosetes que passen a l\u2019Estat espanyol amb els jutges. Si haguessin de donar comptes al poble\u2026<\/p>\n<p>Ara que a vegades passen coses. Vegeu un exemple mes aviat trist:<\/p>\n<p>Potser alg\u00fa encara s&#8217;en recorda que Iowa fou un dels estats on els jutges havien legalitzat els matrimonis homosexuals. Doncs b\u00e9: alg\u00fa va organitzar una campanya de c\u00e0stig i destituci\u00f3 contra ells i tots tres jutges de la majoria responsable per la sent\u00e8ncia van saltar aquest vespre. Ja veurem si els nous estan disposats o no a tornar a prohibir el casament gai. La voluntat lliure del poble d&#8217;Iowa s&#8217;ha manifestat.<\/p>\n<p><strong>Comentari Final<\/strong><\/p>\n<p>Tot ha sortit com les enquestes deien. Els dem\u00f2crates i l\u2019Obama han rebut llenya no pas per raons ideol\u00f2giques, sin\u00f3 perqu\u00e8 l\u2019economia va malament. Hi ha un atur molt gran que en algun estat s\u2019acosta al 20%. Tothom veu que el nivell de vida cau en picat. A Nova York en canvi estem b\u00e9. Els rics i els bancs guanyen molt per\u00f2 la recuperaci\u00f3 no va acompanyada de la creaci\u00f3 de posts de treball. Quan va pujar, l\u2019Obama es va pensar que en dos anys tot s\u2019hauria arreglat, per\u00f2 no ha estat aix\u00ed. Tamb\u00e9 es va equivocar en moltes coses. En canvi, ning\u00fa ha parlat de la guerra. S&#8217;en parla molt poc en general. La guerra costa molts diners i vides humanes. Ulls que no veuen, cors que no senten.<\/p>\n<p>El problema \u00e9s que la situaci\u00f3 ha donat el pas a una colla d\u2019ide\u00f2legs ximples, amb propostes impossibles.<\/p>\n<p>Ja ho diuen: cal reduir els impostos als rics i tot millorar\u00e0. Cal reduir les despeses de la Seguretat Social i eliminar l\u2019Asseguran\u00e7a de Malaltia, perqu\u00e8 no ens les podem permetre i empitjoren el d\u00e8ficit. \u00c9s absurd alimentar gent que no treballen o no volen treballar. Si volen, que paguin ells mateixos una asseguran\u00e7a privada. (Lectors Catalans: no renegueu, que no serveix de res: cal tenir-los en compte per si venen al pa\u00eds) L&#8217;\u00fanica cosa clara amb el del Tea Party es que no volen pagar impostos. Re-interpreten la historia i la Constituci\u00f3 dels EUA al seu plaer (com feien els comunistes amb la famosa Enciclop\u00e8dia Sovi\u00e8tica). Si que es veritat que la Constituci\u00f3 del S.XVIII no diu res de pagar impostos ni de regular la industria. I la moneda era or i plata, en canvi la Fed vol ara imprimir bilions de $ per devaluar la moneda. Tamb\u00e9 semblen haver ressuscitat el problema del <em>nativisme<\/em>, l&#8217;hostilitat dels antics immigrants establerts contra els nouvinguts que volen amb la ma estesa a cobrar benefic\u00e8ncia. Aixo ha passat moltes vegades a Am\u00e8rica. El Ku-Klux-Klan fou un moviment nativista dirigit originalment mes contra cat\u00f2lics, irlandesos i jueus que contra negres. El nativisme ha estat violent moltes vegades i s&#8217;acosta molt al racisme, com demostra el cas del Klan. Heu notat que el monstre Obama, que ells tracten de Comunista i pervertidor de la Naci\u00f3 es negre? Hi ha trenta-tants Tea Party representants a la Cambra i dos Senadors. Aquesta gent no tenen cap programa factible i aviat estaran en conflicte amb els Republicans, negant-se a seguir la disciplina de partit.<\/p>\n<p>El nou senador de Kentucky Rand Paul \u00e9s un llibertari amb carnet de tota la vida (a mes de ser un metge oftalm\u00f2leg), fill de pare llibertari i a vegades se li escapen coses. Va dir un dia imprudentment que el Govern no hauria tingut dret de prohibir la segregaci\u00f3 racial als restaurants. Llegeixo al MUNDO que aix\u00f2 podria haver estat racista. Quina ximpleria. Consistent amb la doctrina llibert\u00e0ria, en Paul simplement negava que el Govern tingu\u00e9s cap dret de donar ordres a empresaris privats. Sovint li pregunten si el primer nom \u201cRand\u201d el duu per honrar l\u2019escriptora prof\u00e8tica \u00a0<strong>Ayn Rand<\/strong>. Diu que no, que el seu pap\u00e0 el va anomenar Randall i que la d\u00f3na li va retallar a Rand<\/p>\n<p>Diuen que volen rebaixar els impostos i tallar el d\u00e8ficit al mateix temps. Si alg\u00fa sap com es fa aix\u00f2, no deixeu d\u2019escriure. Per sort han triat de cap a la Cambra de Representants a en Boehner, un veter\u00e0 de 20 anys. Si no, ja veig tots els vellets demanant caritat pel carrer per tal d&#8217;eixugar el d\u00e8ficit.<\/p>\n<p><strong>Sessi\u00f3 \u201clame duck\u201d del Congr\u00e9s<\/strong><\/p>\n<p>A Europa hi ha molta gent que no ent\u00e9n que el Congr\u00e9s americ\u00e0 no ha estat dissolt mai. El vell Congr\u00e9s, ara derrotat, seguir\u00e0 en funcions fins al 31 de Desembre i el nou quedar\u00e0 instal.lat els primers dies de Gener sense cap cerim\u00f2nia especial.<\/p>\n<p>Aleshores qu\u00e8 passa d\u2019aqu\u00ed al Gener? Dos mesos dels derrotats amb plena autoritat! Podrien fer els congressistes sortints alguna bestiesa per emprenyar els nous? Ha passat de tot. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 de responsabilitat.<\/p>\n<p>Responsabilitat entre pol\u00edtics? I ara!<\/p>\n<p><strong>JOANOT<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Al meu barri, votem a una escola. El problema \u00e9s sempre trobar la taula escaient, perqu\u00e8 n&#8217;hi ha setze. Quan hi ha cua, no se sap mai a quina taula pertany cada cua. La primera vegada que hi vaig anar era una elecci\u00f3 presidencial. Al costat meu va entrar una d\u00f3na que era una novaiorquesa [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[44,25873,2317,816,886,25875,12379],"tags":[],"class_list":["post-116","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-44","category-congres-america","category-eleccions-americanes","category-general","category-obama","category-republicans","category-tea-party"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1S","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/116","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=116"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/116\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":118,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/116\/revisions\/118"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=116"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=116"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=116"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}