Era el segle XIX i les noves velles nacionalitats europees, suprimides per segles, s’estaven despertant i sublevant. Els historiadors van haver d’escorcollar vells documents i llibres d’hist\u00f2ria a la recerca dels herois que, sense saber-ne res amb la seva lluita i sacrifici havien fet possibles les nacions que es despertaven. Els cavallers medievals van tornar a la vida, i aixecant-se dels seus freds sarc\u00f2fags de pedre a les esgl\u00e9sies, van tornar a muntar el cavall i van cavalcar pels carrers d’Europa proclamant el dia de la just\u00edcia hist\u00f2rica que les nacions oprimides exigien. Fou Guifr\u00e9 el Pil\u00f3s, fundador del Casal de Barcelona, un d’aquests?<\/p>\n
No, Guifr\u00e9 mereix ser recordat, no pas com a fundador de Catalunya, que aniria massa lluny, sin\u00f3 com a organitzador del territori de la Marca Hisp\u00e0nica fundada per l’Imperi carolingi per tal de protegir Europa dels Sarra\u00efns que dominaven la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. I la Marca, diferent en tot dels estats de la Reconquesta espanyola, fou un predecessor leg\u00edtim i directe de Catalunya i un testimoni de la devoci\u00f3 i car\u00e0cter europeus del pa\u00eds que ara voldr\u00edem vindicar.<\/p>\n
Fundaci\u00f3 de la Marca Hisp\u00e0nica<\/strong> Quan Llu\u00eds va arribar a Barcelona es va trobar amb una sorpresa: el Wali s’ho havia repensat i ara volia lluitar pels Omeias i C\u00f2rdova contra l’Imperi carolingi. Llu\u00eds va decidir que les muralles eren massa fortes per un assalt i va establir un setge de llarga duraci\u00f3 tallant els suministres de menjar i fins i tot aigua. Haver de patir fam va indignar als barcelonins que es van sublevar contra el Wali que en tenia la culpa i el van empresonar i lliurar a l’ex\u00e8rcit imperial, obrint les portes de la ciutat. Llu\u00eds el Piet\u00f3s hi va fer una entrada triomfal l’any 801. La Barcelona alliberada no tornaria a ser musulmana (fins al segle XXI almenys) i Llu\u00eds va triar un noble Franc del seu seguici i confian\u00e7a anomenat Ber\u00e0<\/strong> com a primer Comte de Barcelona. Va quedar clar que Barcelona seria el centre pol\u00edtic i militar de la nova Marca imperial amb autoritat sobre tots els comtats de la regi\u00f3.<\/p>\n Evidentment als carolingis no els semblava que amb la conquesta de Barcelona n’hi havia prou i van aconseguir afegir-hi els comtats pirinencs aragonesos i els bascos del Ducat de Basc\u00f2nia que hi havia a Pamplona. Aix\u00f2 tancava efectivament la pen\u00ednsula als Pirineus. Dissortadament, per\u00f2, la successi\u00f3 de Carlemany fou un gran desastre acabant amb la separaci\u00f3 de Fran\u00e7a i Alemanya i afeblint molt l’autoritat imperial. Els bascos, sempre desitjosos de romandre lliures, aviat es van despenjar de la uni\u00f3. Potser algun lector va aprendre a l’escola que l’\u00e8pica francesa La Chanson de Roland<\/em> descriu la desfeta catastr\u00f2fica de les tropes imperials a Roncesvalles a mans dels bascos.<\/p>\n Qui era Guifr\u00e9 el Pil\u00f3s<\/strong> I aix\u00f2 de Pil\u00f3s<\/em> d’on va sortir? Hauria estat Guifr\u00e9 un avi del President Puigdemont? Nom\u00e9s en sabem alguna cosa per un rengle a una Cr\u00f2nica dels Comtes de Barcelona escrita pels monjos de Ripoll. Diu que el jove Guifr\u00e9 va presenciar l’assassinat del seu pare Sunifred I per un militar Franc. El pare era un comte. Segons sembla un Franc va ofendre al pare tocant-li la barba, un insult horror\u00f3s intolerable i Sunifred va reaccionar matant o intentant matar a l’agressor, com era molt natural, per\u00f2 un altre Franc s’hi va ficar i va matar a Sunifred. En Guifr\u00e9, no obstant ser un noi, va haver de venjar el seu pare i va haver de fugir desapareixent a Flandes per un llarg temps. Anys despr\u00e9s va tornar d’amagat al Llenguadoc per\u00f2 la seva mare el va recon\u00e8ixer en l’acte “per tenir p\u00e8ls a llocs on els homes en general no en tenen<\/em>” La mare ho devia saber. No queden retrats de Guifr\u00e9 i el misteri no s’aclarir\u00e0 mai.<\/p>\n Guifr\u00e9 esdev\u00e9 Comte de Barcelona<\/strong> Vet aqu\u00ed que el Comte de Barcelona, Bernat de G\u00f2tia com el Wali que l’havia precedit una generaci\u00f3 abans, es va sublevar contra l’Imperi. G\u00f2tia<\/em> sembla voler dir Catalunya. En Guifr\u00e9 es va declarar amic i servidor fidel del Rei\/Emperador carolingi i va organitzar un ex\u00e8rcit que va derrotar decissivament a Bernat. Com a premi l’emperador Carles el Calb va fer a Guifr\u00e9 comte de Barcelona i poc a poc la nostra hist\u00f2ria va anar comen\u00e7ant.<\/p>\n Inesperadament, la Papessa Joana apareix a Troyes el 878 i confirma el t\u00edtol de Guifr\u00e9<\/strong> I la Joana qu\u00e8? Resulta que el Papa Joan VIII era un senyor molt delicat, ben vestit, de maneres fines i francament afeminat, molt diferent dels guerrers ferotgesj masclistes del temps. La sospita que Sa Santedat era de fet una dona disfressada, la Joana, es va estendre. Amb el temps certes versions modificades de la llegenda van dir que la Joana va ser una dona disfressada elegida a un C\u00f2nclave i va regnar despr\u00e9s de Joan VIII i que el seu pontificat fou esborrat dels arxius perqu\u00e8 ning\u00fa en sab\u00e9s res. Jo crec que hi hauria una altra explicaci\u00f3 molt m\u00e9s probable de les observacions, per\u00f2 la Papessa Joana va entrar a la hist\u00f2ria i jo he vist m\u00e9s d’un article recent parlant-ne. Fins i tot Joana ha esdevingut una icona feminista. Haver de disfressar-se d’home per poder fer de Papa, sembla mentida. La hist\u00f2ria \u00e9s naturalment un disbarat, per\u00f2 sempre hi ha qui troba aquestes hist\u00f2ries interessants.<\/p>\n La fi de Guifr\u00e9<\/strong> La Marca patia de dos perills especials, que eren al sud la ciutat de Tortosa i a l’oest la de Lleida, totes dues essent places enemigues militarment molt fortes. El Wali de Lleida en particular, havia manat fer una fortificaci\u00f3 extraordin\u00e0ria de les muralles, que va molestar molt als cristians que se sentien amena\u00e7ats. Al final Guifr\u00e9 va organitzar un ex\u00e8rcit i es va presentar davant les muralles de Lleida. La batalla acab\u00e0 amb un desastre esgarrif\u00f3s per als soldats cristians que foren massacrats. En Guifr\u00e9 va poder fugir. Uns mesos despr\u00e9s el fill del Wali, encara enrabiat per l’atac de Guifr\u00e9 al seu senyor pare, es va acostar a Barcelona dirigint un ex\u00e8rcit temible. Guifr\u00e9 fou ferit de mort a la batalla i mor\u00ed als pocs dies a Barcelona. Fou una revenja lleidatana terrible.<\/p>\n Catalunya neix i el Comte Borrell fa la primera DUI<\/strong> Per\u00f2 el Casal de Barcelona va mantenir per alguna generaci\u00f3 la com\u00e8dia de demanar la benedicci\u00f3 reial o imperial quan hi havia una successi\u00f3. Fins que va arribar Borrell II<\/strong>, que personalment firmava sempre “Duc de G\u00f2thia” a m\u00e9s de Marqu\u00e8s i Comte, enlloc de dir res de la Marca Hisp\u00e0nica. G\u00f2thia sembla haver estat el primer nom de Catalunya i ja l’havien utilitzat alguns musulmans. Tenia un dret incontestable a usar aquests t\u00edtols. Al comen\u00e7ament del seu regnat, Borrell, que no era cap general fam\u00f3s, ja havia patit un raid d’un ex\u00e8rcit musulm\u00e0, per\u00f2 en 985 el gran general i dictador cordov\u00e8s Al-Mansur estava pujant cap a Catalunya i amena\u00e7ant greument. Borrell es va dirigir als dos reis que hi havia a Fran\u00e7a en aquell moment, Lotari i sobretot Hug Capet. Sembla que aquests dos volien ajudar per\u00f2 els seus nobles es van plantar i no van voler enviar cap ajut. El Rei Hug va respondre per carta que volia que Borrell es present\u00e9s a una reuni\u00f3 de nobles que li rendirien homenatge confirmant la seva submissi\u00f3 a la sobirania del rei. Borrell tenia altres preocupacions. El 987 el cabdill invencible Al-Mansur va entrar a sang i foc a Barcelona, incendiant la ciutat, i matant o esclavitzant els residents. Molt indignat, diuen que Borrell va escriure a Fran\u00e7a trencant la seva lleialtat feudal (no s\u00e9 si la carta s’ha trobat). No servia de res ser part de Fran\u00e7a o de l’imperi. En aquell dia, Catalunya va n\u00e0ixer i esdevenir un estat lliure. Borrell II acabava de fer la primera DUI, contra Fran\u00e7a.<\/p>\n Per\u00f2 te\u00f2ricament, Catalunya sobre el paper seguia essent el territori franc\u00e8s de la Marca Hisp\u00e0nica, mai dissolta, i per aix\u00f2 legal\u00edsticament ni el Papa ni l’Emperador van voler o poder atorgar mai la condici\u00f3 de Regne a Catalunya. Uns dos segles despr\u00e9s, Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona i Pr\u00edncep d’Arag\u00f3, que havia rebutjat la corona reial aragonesa que tenia la seva muller Peronella, va morir sobtadament al nord d’It\u00e0lia, de cam\u00ed a visitar l’Emperador Barbarossa. Potser volia demanar el reconeixement de Catalunya com a Reialme. Qui sap.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Era el segle XIX i les noves velles nacionalitats europees, suprimides per segles, s’estaven despertant i sublevant. Els historiadors van haver d’escorcollar vells documents i llibres d’hist\u00f2ria a la recerca dels herois que, sense saber-ne res amb la seva lluita i sacrifici havien fet possibles les nacions que es despertaven. Els cavallers medievals van tornar […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32280,32281,2437,32283,261],"class_list":["post-1151","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-carlemany","tag-comte-de-barcelona","tag-lleida","tag-lluis-el-pietos","tag-musulmans"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-iz","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1151","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1151"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1151\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1164,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1151\/revisions\/1164"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1151"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1151"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1151"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nCorrien els darrers anys del segle 8\u00e8. Barcelona era una ciutat musulmana sota la llei Xaria, poblada per una barreja de visigots, bascos, francs, moros, jueus i llatins sotmesa a un Wali (governador musulm\u00e0, que alguns tradueixen malament com a rei per la quasi independ\u00e8ncia del c\u00e0rrec). La ciutat havia profitat d’un paper prominent durant el per\u00edode del regne visig\u00f2tic liquidat pels musulmans, tenia una muralla excepcionalment s\u00f2lida i un bon port de mar i estava a un lloc maco i f\u00e0cil de defensar. Per\u00f2 el Wali era un traidor que va enviar ambaixadors a la cort de Carlemany a Aachen (Aquisgran) demanant ajut per rebel\u00b7lar-se i lluitar contra el Califat de C\u00f2rdova i la dinastia Omeia que regnava a Al-\u00c0ndalus (Ib\u00e8ria musulmana). A Carlemany, a punt de ser coronat Emperador del nou Sagrat Imperi Rom\u00e0 de la Naci\u00f3 Alemanya<\/em>, la idea li va agradar. Carlemany fou un gran organitzador del territori immens i poc poblat sobre el que regnava i havia establert un sistema de Marques, territoris tamp\u00f3 dirigits per militars i situats a les fronteres perilloses. La frontera ib\u00e8rica n’era molt de perillosa. Els musulmans ja havien intentat mig segle abans entrar a Europa i marxar cap a Roma, cosa que ning\u00fa havia oblidat. L’emperador Carlemany respongu\u00e9 al Wali que s\u00ed que voldria fer-se amic seu i que havia decidit enviar a Barcelona un ex\u00e8rcit manat pel seu estimat fill i futur emperador Llu\u00eds el Piet\u00f3s. Molt innocentment, poser alg\u00fa s’havia pensat que seria possible treure els musulmans de la pen\u00ednsula. Els ex\u00e8rcits sarra\u00efns eren molt m\u00e9s poderosos que els cristians en aquells temps. Caldria afegir que els musulmans no van tenir prou gent per repoblar el territori i que al voltant dels Pirineus molts Visigots havien fundat comtats cristians, com diguem a Girona o Besal\u00fa.<\/p>\n
\nEn sabem moltes coses. Guifr\u00e9 era un Visigot (no pas un Franc com Carlemany) i era membre de la dinastia dels Bil\u00b7l\u00f2nids, una fam\u00edlia poderosa visig\u00f2tica que havia produit molts comtes. En aquell moment, no obstant ser Visigots, estaven al servei incondicional de l’emperador Franc carolingi. La llengua internacional i escrita era exclusivament el llat\u00ed per\u00f2 la gent parlava a casa ja dialectes vulgars que amb els segles esdevindrien les lleng\u00fces modernes. Qu\u00e8 parlava en Guifr\u00e9? Els Visigots havien introduit un dialecte alemany diferent del dels Francs de Carlemany (que segueix essent una de les tres lleng\u00fces oficials que els nens de Luxenburg han d’aprendre a l’escola), per\u00f2 els llibres diuen que els Visigots ja estaven molt assimilats a la cultura llatina. Ens quedarem sense saber qu\u00e8 parlava el Comte Guifr\u00e9.<\/p>\n
\nEl m\u00f3n de l’Edat Mitjana era molt violent. Comte no era cap t\u00edtol aristocr\u00e0tic sin\u00f3 el nom del governador d’un districte, de fet un funcionari imperial triat, nomenat i destituit per l’emperador. Quan un comte dominava alguns comtats, esdevenia un Duc<\/em>, un t\u00edtol que molts Comtes de Barcelona van usar. El t\u00edtol m\u00e9s escaient hauria estat Marqu\u00e8s<\/em>, que volia dir governador d’una Marca i els Comtes de Barcelona tamb\u00e9 usaven, per\u00f2 no va tenir \u00e8xit.
\nO potser no agradava als historiadors.<\/p>\n
\nL’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, en aquell moment h\u00e0bilment dirigida pel Papa Joan VIII, va convocar un Concili a la ciutat de Troyes, que fou co-presidit pel Pont\u00edfex i l’Emperador Carles el Calb. Van decidir una s\u00e8rie de coses interessants, sobretot que un bisbe no podia ser deposat sense demanar perm\u00eds a Roma, per\u00f2 tamb\u00e9 va ratificar q\u00fcestions pol\u00edtiques. Cal recordar que el Papa conjuntament amb l’Emperador era qui en principi nomenava reis, nobles i fins i tot emperadors. El cas de la sublevaci\u00f3 de Bernat de G\u00f2tia, comte de Barcelona, fou presentat i discutit al Concili. El Papa va procedir a destituir formalment Bernat i confirmar l’anomenament de Guifr\u00e9, la seva fam\u00edlia i els seus amics, tancant aix\u00ed l’episodi.<\/p>\n
\nEl Comte es va guanyar el seu pas a la hist\u00f2ria gr\u00e0cies a la repoblaci\u00f3 i gaireb\u00e9 refundaci\u00f3 de Vic, creant aix\u00ed un territori ben lligat, pol\u00edticament organitzat amb un ex\u00e8rcit i que s’estenia des de Barcelona fins a Tolosa. Per\u00f2, ai las, els moros el vigilaven preocupats.<\/p>\n
\nAls carolingis els agradava molt fer assemblees de comtes i nobles. Els futurs catalans no s’hi trobaven a gust, perqu\u00e8 en aquells temps, els alemanys i francesos nom\u00e9s parlaven del perill v\u00edking (els v\u00edkings havien atacat Paris pujant pel riu Seine i ja ocupaven mitja Gran Bretanya). No volien pensar en res m\u00e9s. Per\u00f2 a Barcelona, el problema no eren els v\u00edkings sin\u00f3 els musulmans i ning\u00fa en volia saber res. La successi\u00f3 de Carlemany, com queda dit, fou un desastre molt gran i tant l’imperi, ara limitat a Alemanya, amb el nou regne de Fran\u00e7a ja separat i independent va perdre poder. Evidentment era Fran\u00e7a qui havia succedit Alemanya com a titular de la sobirania sobre la Marca Hisp\u00e0nica. Molts comtes, com en Guifr\u00e9, van introduir per primera vegada el principi de la successi\u00f3 heredit\u00e0ria pels fills, que de fet els feia independents. A l’antic Imperi Rom\u00e0 aix\u00f2 no havia existit.<\/p>\n