Hem arribat al punt on finalment existeix una opini\u00f3 p\u00fablica sobre un problema tan real, greu i amena\u00e7ador com \u00e9s l’escalfament global i aix\u00f2 vol dir sempre que hi ha pol\u00edtica. En un r\u00e8gim m\u00e9s o menys democr\u00e0tic una conseq\u00fc\u00e8ncia inevitable \u00e9s que estan en joc les eleccions i els pol\u00edtics ho saben i els cal trobar una forma d’adaptar-se i aprofitar-se’n.<\/p>\n
Preferentment, sembla que als pol\u00edtics agradaria una resposta que no exig\u00eds responsabilitat i lideratge, enlloc de la demag\u00f2gia que sempre estan preparats a oferir. Dissortadament l’opini\u00f3 publica \u00e9s sempre oportunista i incoherent<\/em>, mentre que el problema, en aquest cas, es dificil\u00edssim de resoldre i demana usar els cervells i coneixement de cient\u00edfics que probablement ni saben com influenciar el p\u00fablic ni dominen la pol\u00edtica. De fet, ni tan sols saben com parlar i conv\u00e8ncer al p\u00fablic votant. L’objectiu d’aquest apunt \u00e9s identificar la situaci\u00f3 actual als EUA, que no \u00e9s bona malgrat els esfor\u00e7os considerables dels activistes i l’administraci\u00f3 Obama i el paper destacat de la ci\u00e8ncia americana i fins i tot de sectors considerables de la ind\u00fastria, que han ent\u00e8s b\u00e9 el perill inevitable i la necessitat d’adaptar-se.<\/p>\n La temperatura a la superf\u00edcie del planeta ha estat sempre variable<\/strong> Hi ha altres factors naturals capa\u00e7os de canviar la temperatura que semblen m\u00e9s importants. Un exemple d’ells, anomenat albedo<\/em> es refereix entre altres coses a l’\u00e0rea ocupada per gel, perqu\u00e8 el gel reflecteix la radiaci\u00f3 solar retornant-la a l’espai i impedint que escalfi i fa baixar la temperatura; a l’inrev\u00e9s, la p\u00e8rdua de gel entra a un cercle vici\u00f3s i potencia la influ\u00e8ncia del desgla\u00e7ament actual perqu\u00e8 augmenta i empitjora tota sola l’escalfament. Un altre factor \u00e9s l’activitat solar, que canvia peri\u00f2dicament. L’activitat volc\u00e0nica finalment \u00e9s un factor ben conegut perqu\u00e8 la cendra emesa durant l’activitat atura l’arribada de llum. De fet, la mini edat glacial viscuda als voltants de la guerra dels Segadors al 1640 s’atribueix a una activitat volc\u00e0nica molt intensa combinada amb canvis solars. Tot aix\u00f2 est\u00e0 fora del control hum\u00e0, per\u00f2 en els milers d’anys que hem viscut a la terra no ha fet mai gaire mal. En canvi, l’efecte hivernacle (greenhouse<\/em> en angl\u00e8s) degut a la producci\u00f3 de molt m\u00e9s di\u00f2xid de carboni del que la Terra pot eliminar, causat per la humanitat i per la crema de carb\u00f3 pel desenvolupament industrial, \u00e9s responsable del problema que tots coneixem.<\/p>\n \u00c9s veritat que en general el CO2 \u00e9s inofensiu, per\u00f2 dep\u00e8n de la concentraci\u00f3. Un accident horror\u00f3s al Camerun el 1986 il\u00b7lustra el problema, encara que la causa de la trag\u00e8dia fou natural i no industrial. Un volc\u00e0 actiu havia causat una cavitat natural tancada que es va omplir de quantitats molt grans de CO2, el qual un dia fou alliberat. Uns 1700 homes que vivien als voltants van morir.<\/p>\n Els cient\u00edfics Els primers crits seriosos d’alarma es van sentir en els anys 1970 provenint sobretot de Hansen que predeia la inundaci\u00f3 irreversible de zones costeres, per\u00f2 a certs cercles ja s’hi parlava des dels 1950 i es van publicar alguns articles de peri\u00f2dic amb poc impacte.<\/p>\n El GISS es un laboratori de la NASA interessat en planetes considerats globalment. Els fundadors des de la NASA sens dubte pensaven en els nous planetes que s’anirien descobrint, dels que no sab\u00edem res per\u00f2 la Terra quedava enclosa i una de les coses que l’institut feia era recollir i publicar (al seu web ara) les temperatures de tota la superf\u00edcie de la Terra. Aqu\u00ed \u00e9s on Hansen va veure el problema.<\/p>\n El President Jimmy Carter en va sentir parlar i, preocupat, va manar a l’Acad\u00e8mia Nacional de Ci\u00e8ncies fer un estudi (any 1979), en principi simplement una revisi\u00f3 de la literatura amb testimonis personals d’experts. Pel poc que se sabia, aquest grup ho va fer molt b\u00e9 i van escriure i publicar el primer av\u00eds seri\u00f3s. En Hansen era un gran cient\u00edfic per\u00f2 tenia idees fixes que no sempre eren populars i potser cridava massa (com ha tornat a fer recentment a Paris). El seu argument constant \u00e9s que ja hem perdut el tren i que totes les mesures d’alleujament ara proposades pels activistes, per exemple netejant i substituint el carb\u00f3, com tants han repetit a Paris, son una p\u00e8rdua de temps i que el sorpasso dels 2 graus de temperatura mitja ja est\u00e0 cantat o encara pitjor. Per a ell, la soluci\u00f3 seria una pol\u00edtica fiscal d’impostos a les companyies d’energia al centre de la crisi i tamb\u00e9 al mateix temps atractius fiscals ensenyant a les companyies que podrien treballar aturant l’escalfament i encara fer diners. Afavoreix a m\u00e9s l’energia nuclear, tan poc estimada pels activistes ambientals.<\/p>\n La credibilitat de Hansen augment\u00e0 molt gr\u00e0cies a les prediccions puntuals d’escalfament que va ser capa\u00e7 de fer i van ser realitzades exactament. Vet aqu\u00ed que l’inoblidable President George W Bush en va sentir parlar i va manar a l’igualment inoblidable Vicepresident Dick Cheney trobar-se i parlar en persona amb Hansen. Despr\u00e9s Hansen fou invitat a donar una confer\u00e8ncia amb diapositives a un grup selecte de membres de l’administraci\u00f3 i congr\u00e9s. No va servir de res i el Professor va rebre el rebuig frontal i total de l’administraci\u00f3. En Bush ja va anunciar que tot eren teories i especulaci\u00f3 i que esperaria fins que tot estigu\u00e9s demostrat. Al poc temps van prohibir a Hansen anar a confer\u00e8ncies i van reclamar el dret de censurar pr\u00e8viament qualsevol publicaci\u00f3 sobre el tema d’empleats federals. Igualment, les taules amb dades sobre temperatures al m\u00f3n van haver de ser eliminades al web. Alguns estats van arribar a prohibir escriure enlloc les paraules escalfament global<\/em> o fer investigacions sobre l’assumpte. Cal tenir en compte que la NASA \u00e9s una ag\u00e8ncia federal que, a difer\u00e8ncia de les Universitats, no garanteix la llibertat acad\u00e8mica. I Bush era Bush i era el President. Hansen va haver d’obeir.<\/p>\n
\nLes raons per aquesta variabilitat s\u00f3n diverses. El descobriment s’atribueix a un grec deixeble d’Arist\u00f2til (tr\u00e0gicament) anomenat Teofrast, que va escriure que eliminar un bosc fa apujar la temperatura perqu\u00e8 els arbres fan ombra i sense arbres el s\u00f2l s’escalfa m\u00e9s. En Teofrast havia reconegut encertadament que la radiaci\u00f3 solar es pr\u00e0cticament l’\u00fanica font de calor que tenim. <\/p>\n
\n<\/strong>
\nL’inter\u00e8s cient\u00edfic en la temperatura de la Terra i les publicacions sobre el problema venen de molt lluny, fins i tot segles i no \u00e9s leg\u00edtim ni possible identificar una sola persona com a autor del descobriment ni cap destacat cient\u00edfic o laboratori que lideri la recerca. En canvi es pot parlar d’un home que fou i segueix essent m\u00e9s responsable que ning\u00fa cridant l’atenci\u00f3 i mobilitzant recursos al comen\u00e7ament de la crisi actual. Parlo del Professor James Hansen, fins fa pocs anys Director de l’Institut Goddard de la NASA per Estudis Espacials <\/a> i encara Professor a l’Institut de la Terra de la Universitat Columbia a Nova York.<\/p>\n