Molts no sab\u00edem que el memorable Primer Ministre Canadenc Pierre Elliot Trudeau tingu\u00e9s un fill actiu en pol\u00edtica nomenat Justin Trudeau ni encara menys que aquest jove estigu\u00e9s a punt de seguir l’exemple del pare guanyant una elecci\u00f3 i esdevenint Primer Ministre. El seu pare fou no sols un pol\u00edtic habil\u00edssim sin\u00f3 tamb\u00e9 un verdader playboy que semblava divertir-se escandalitzant els diaris de boulevard i parlava l’angl\u00e8s amb un lleuger accent franc\u00e8s.<\/p>\n
Potser algun lector sentir\u00e0 hostilitat per Pierre Trudeau, perqu\u00e8 ell gaireb\u00e9 tot sol fou l’home que va frenar l’independentisme quebequ\u00e8s. Per\u00f2 Trudeau pare fou un home de credencials progressives i democr\u00e0tiques impecables, una de les grans figures de la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia del Canad\u00e0. Fou un adversari temible, mai un enemic. En aquest m\u00f3n tots fem all\u00f2 que cal fer al lloc on ens trobem. No goseu comparar-lo amb algun altre Primer Ministre al nostre estat en una posici\u00f3 semblant. Trudeau certament va fer la guerra, per\u00f2 de forma neta, fins i tot exemplar. El Canad\u00e0 no tenia Constituci\u00f3 i estava governat per l’Acta de Westminster (British North America Act) atorgada pel Parlament Brit\u00e0nic ja enmig de les picabaralles entre anglos i franc\u00f2fons, i que no passava de ser una mena de tractat d’amistat entre les prov\u00edncies. El problema ve de molt lluny. Trudeau va veure una Constituci\u00f3 Federal designada per ell juntament amb un nombre de concessions oferides al Qu\u00e9bec com el centre de la seva operaci\u00f3 anti-independentista, que acabaria sent exitosa. Res d’insults o amenaces. De fet va intentar sense \u00e8xit fer proclamar al Qu\u00e9bec una “societat diferent” de la resta del Canad\u00e0, que volia dir recon\u00e8ixer que eren una naci\u00f3 diferent. Altres successors tamb\u00e9 han provat per\u00f2 alguns Parlaments provincials de l’Oest no en volen saber res. El moment culminant de Trudeau fou la Nit dels Ganivets, que va tenir lloc al Parlament del Canad\u00e0, on es va passar la nit escridassant als adversaris de la seva Constituci\u00f3 Federal i clavant cops de puny a la taula. Quan el sol va sortir, Canad\u00e0 havia esdevingut un Regne Federal. S’ho havia fet gaireb\u00e9 tot sol.<\/p>\n
I si alg\u00fa s’hi interessa per com va anar i t\u00e9 temps, pot llegir tot seguit l’apunt publicat originalment en Novembre 2014. <\/p>\n
<em>A finals del S.XVIII, havent perdut una guerra, Fran\u00e7a va haver de cedir tots els seus territoris colonials americans, residents inclosos, al Regne Unit, que els va vincular als que ja tenia. Molts anys despr\u00e9s, en 1868 els territoris es van federar formant el <\/em>Dominion del Canad\u00e0<\/em>, encara depenent de Londres per\u00f2 amb autonomia considerable. La col\u00f2nia seria angloparlant, amb els franc\u00f2fons redu\u00efts a una minoria en vies d’extinci\u00f3. Poc a poc, com els EUA a l’altre costat de la frontera, el Dominion va cr\u00e9ixer cap a l’Oest i el Nord fins arribar a l’Oce\u00e0 Pac\u00edfic i al Pol Nord i el nombre de prov\u00edncies va augmentar. Per descomptat, els franc\u00f2fons foren ignorats pel Canad\u00e0. “L’hivern del nostre descontent” com va escriure Shakespeare, va n\u00e0ixer aquell any a la Prov\u00edncia del Qu\u00e9bec i no ha acabat mai. <\/span><\/p>\n En 1931 finalment el Parlament Brit\u00e0nic va aprovar l’Acta de la Nord-Am\u00e8rica Brit\u00e0nica amb la qual Canad\u00e0 va guanyar sense haver de lluitar la Independ\u00e8ncia, immediatament reconeguda pels EUA i pel m\u00f3n. Cal notar, no obstant, que aquesta Acta reconeixia expl\u00edcitament el dret de qualsevol Prov\u00edncia a declarar la Independ\u00e8ncia despr\u00e9s de fer-ho aprovar per refer\u00e8ndum. Diuen que aix\u00f2 era necessari perqu\u00e8 no hi havia altra forma de qu\u00e8 els franc\u00f2fons aprovessin la independ\u00e8ncia. \u00c9s una cl\u00e0usula que en Rajoy deia que no existeix en cap Constituci\u00f3. Quan Canad\u00e0 va finalment arribar a escriure una Constituci\u00f3 federal canadenca en 1982, el Regne Unit va aprovar immediatament una nova Acta del Canad\u00e0 que establia que tots els lligams legals quedaven tallats i que ja us les arreglareu. Les relacions entre els dos pa\u00efsos segueixen i han estat sempre molt amistoses i Canad\u00e0 segueix essent una monarquia nominalment dirigida per l’estimada Elizabeth II, representada a Ottawa per un Governador General elegit pel poble.<\/span><\/p>\n De l’agitaci\u00f3 pel carrer al Parti Qu\u00e9becois de Levesque<\/strong><\/p>\n El franc\u00e8s es parla a tot el Qu\u00e9bec i a algunes parts de la Prov\u00edncia de New Brunswick. A m\u00e9s hi ha gent franc\u00f2fona de socarrell a molts altres llocs canadencs, sobretot ciutats grans. El moviment de resist\u00e8ncia contra els anglos establerts a la prov\u00edncia franc\u00f2fona i per tant dirigit contra el Canad\u00e0 va anar creixent des del primer dia. Hi van haver diferents organitzacions radicals que no eren partits. Feien desobedi\u00e8ncia pac\u00edfica, algun atac violent, manifestacions i sabotatge. Va costar feina lliurar-se de la gent violenta, que no tenien cap lloc a ocupar ni feien res de bo.<\/span><\/p>\n Al final l’ex ministre Canadenc Ren\u00e9 Levesque va apar\u00e8ixer a l’escena. Era all\u00f2 que voldr\u00edem els Catalans: un progressiu moderat, un home de seny i de gran sentit pol\u00edtic i coneixement de l’Estat, un orador convencent i un pol\u00edtic respectat i estimat. Era un verdader l\u00edder! Va fundar una agrupaci\u00f3 pr\u00f2pia que va atreure molts nacionalistes descontents. Quedaven dues organitzacions importants separades de Levesque, que aviat van comen\u00e7ar a ensorrar-se degut a la competici\u00f3 enlluernadora. Una es va fondre amb Levesque i l’altre es va dissoldre. En aquell moment el Parti Qu\u00e9becois<\/strong>, un partit unitari de tots els sobiranistes, acabava de n\u00e0ixer i aviat va guanyar electoralment prou pes i representaci\u00f3 per parlar amb el govern central. En Levesque exigia la independ\u00e8ncia amb el suport probable de la gran majoria de qu\u00e9becois franc\u00f2fons. Me’n recordo molt d’un dels seus arguments: que els molts immigrants arribant a Montr\u00e9al de tot el m\u00f3n nom\u00e9s aprenien angl\u00e8s i que la fi de la llengua i la cultura franceses semblava inevitable si tot seguia igual. El partit havia identificat la llengua amb la nacionalitat, amb la cultura i l\u00b4ess\u00e8ncia nacional, com fem tant els catalans com els castellans.<\/p>\n Els mitjans catalans parlen amb molta simpatia del Canad\u00e0, una lloan\u00e7a merescuda si es refereixen nom\u00e9s al govern federal, molt m\u00e9s amist\u00f3s i tolerant que l’espanyol, per\u00f2 en canvi entre el poble canadenc hi ha va haver considerable hostilitat contra les pretensions del Qu\u00e9bec, que ha anat empitjorant amb els anys. \u00c9s la “queb<\/span>ecoph<\/span>\u00f2bia”, com dir\u00edem nosaltres. Una vegada el parlament provincial de Winnipeg fou l’\u00fanic que va rebutjar la ratificaci\u00f3 d’una llei que oficialitzava el franc\u00e8s a tota la federaci\u00f3, malgrat els molts franc\u00f2fons que hi ha hagut sempre a la capital Manitoba, que s’ho van prendre com una bufetada i no tenien res a veure amb el Qu\u00e9bec.<\/span><\/p>\n El refer\u00e8ndum de 1980 i l’Associaci\u00f3 fallida entre els estats sobirans de Qu\u00e9bec i Canad\u00e0<\/strong><\/p>\n Dintre de la legalitat contundent de l’Acta Brit\u00e0nica de Nord-Am\u00e8rica, el Parti Q. va convocar un refer\u00e8ndum limitat a la Prov\u00edncia molt semblant al que volem els Catalans ara per establir la sobirania. Contr\u00e0riament al que va dir la premsa espanyola i de gaireb\u00e9 tot el m\u00f3n, la pregunta no era si el Qu\u00e9bec havia de declarar la independ\u00e8ncia o no, sin\u00f3 autoritzar al govern de la prov\u00edncia a negociar amb Canad\u00e0 un estatut especial d’associaci\u00f3 amb sobirania (potser confederal seria el mot que jo triaria) on la prov\u00edncia acceptaria en principi la legislaci\u00f3 canadenca per\u00f2 reservant-se el dret d’anul\u00b7lar les lleis que els sembl\u00e9s oport\u00fa, una exig\u00e8ncia cabdal. A m\u00e9s el Qu\u00e9bec esdevindria una entitat diferent i separada que en el llenguatge intern Canadenc volia dir que serien una altra naci\u00f3 diferent del Canad\u00e0. El refer\u00e8ndum fou perdut pels qu\u00e9bequesos per una majoria considerable de m\u00e9s del 60%, tant per part dels anglos com dels franc\u00f2fons. Segons sembla tant els desenganyats independentistes com els qui no volien canviar res conven\u00e7uts pel Premier Trudeau van fer pinya. Al poc temps el Parti Q , no obstant tot, va guanyar la majoria absoluta al seu parlament i durant m\u00e9s de deu anys va governar sense tornar a parlar de la independ\u00e8ncia. Calia reflexionar.<\/span><\/span><\/p>\n La Constituci\u00f3 Canadenca i el pintoresc Pierre Trudeau<\/strong><\/p>\n Pierre Trudeau era un Primer Ministre canadenc d’origen quebequ\u00e8s (a difer\u00e8ncia d’Espanya amb Catalunya n’hi ha hagut uns quants). Era un pol\u00edtic divertit, que parlava molt b\u00e9, un playboy sempre ben vestit i un governant molt h\u00e0bil i capa\u00e7 de protegir i promoure els seus interessos pro-canadencs, sobretot ensorrant el separatisme de sa terra natal. A vegades sortia als diaris per les relacions entre sa muller i un director-cantant d’una banda de m\u00fasica molt conegut. Quan al final en Trudeau va plegar, va fer dos tombs per la rotunda de la casa de govern conduint un cotxe descapotable petit agitant un bra\u00e7 per l’aire aplaudit pels seus subordinats que havien sortit a l’exterior a acomiadar-lo. Quina escena. Per\u00f2 fem enrere fins l’any 1982.<\/p>\n En Trudeau no tenia autoritat per aturar el Refer\u00e8ndum per\u00f2 se li va acudir dir que ell no toleraria mai la independ\u00e8ncia, que per cert ning\u00fa estava demanant en aquell vot. Sens dubte la seva campanya contra la demanda va contribuir al resultat negatiu, per\u00f2 tal com havia prom\u00e8s es va posar a treballar en una verdadera Constituci\u00f3 federal que ell es pensava ing\u00e8nuament que satisfaria als seus antics compatriotes. De fet ja havia treballat en una Constituci\u00f3 durant el seu primer termini de Primer Ministre, un projecte que va fracassar per l’oposici\u00f3 quebequesa entre altres raons. La nova Constituci\u00f3 fou aprovada en 1982 pel Parlament central gr\u00e0cies a un esfor\u00e7 tit\u00e0nic de Trudeau per\u00f2 havia de ser ratificada per tots els parlaments provincials. Fou publicada i firmada en persona per la Reina Elizabeth. A m\u00e9s del Qu\u00e9bec, Trudeau havia hagut de considerar les opinions d’altres territoris.<\/p>\n Els Quebequesos, indignats, van rebutjar immediatament i per primera vegada la nova Constituci\u00f3 i, si aquest escriptor ho ent\u00e9n b\u00e9, cosa que no \u00e9s gens segura, sembla que segueixen regits per l’Acta de la Nord Am\u00e8rica-Brit\u00e0nica. Potser alg\u00fa podria aclarir aquest detall.<\/p>\n En Trudeau va seguir lluitant per\u00f2 va plegar el 1984. El seu successor Mulroney va convocar dram\u00e0ticament tots els Primers Ministres provincials a una confer\u00e8ncia tancada al p\u00fablic a Meech Lake, on va intentar introduir a la Constituci\u00f3 moltes de les coses que els quebequesos havien exigit, sobretot que ells constitu\u00efen una societat diferent amb certes coses protegides d’intromissions federals. El projecte pretenia acabar per sempre amb les queixes quebequeses sense alterar l’estatus pol\u00edtic de la prov\u00edncia, cosa que podria haver acabat per sempre amb el sobiranisme. Segons sembla uns quants Primers Ministres se li van anar de la taula i la ratificaci\u00f3 pels Parlaments provincials fou un frac\u00e0s. En Trudeau ja havia patit molt per fer aprovar la Constituci\u00f3 tal com estava als parlamentaris federals (havia hagut de lluitar durant tota “la nit dels ganivets” escridassant a tot pulm\u00f3 adversaris al parlament d’Ottawa) i amb aquest final de la trobada no quedava res a fer. En canvi, la Carta dels Drets i Llibertats que feia del franc\u00e8s una llengua oficial a tota la Federaci\u00f3 Canadenca va anar b\u00e9 excepte com queda dit al Winnipeg, que s’ho va prendre a l’extremenya. De fet, el biling\u00fcisme introdu\u00eft per iniciativa seva a tota la Federaci\u00f3 i no sols al Qu\u00e9bec com volen a Catalunya els espanyols, fou un dels \u00e8xits m\u00e9s transcendentals del mandat de Trudeau. La hostilitat popular contra el Qu\u00e9bec i contra els franc\u00f2fons va cr\u00e9ixer molt en aquells anys. Trobarem els Catalans algun Trudeau a Espanya disposat a fer el mateix per nosaltres?<\/p>\n Quan el vell General-President de Fran\u00e7a Charles de Gaulle va anar a Montr\u00e9al abans del primer refer\u00e8ndum se li va acudir declarar en p\u00fablic que ensumava la mateixa olor com a Fran\u00e7a abans de ser alliberada dels nazis pel seu ex\u00e8rcit. Un peri\u00f2dic de Madrid va escriure que “els generals vells haurien de retirar-se a temps” i el r\u00e8gim, of\u00e8s per la refer\u00e8ncia transparent, va empresonar el Director, i multar el diari tan fortament que va haver de plegar. Amb el Caudillo no es feien bromes. En els nostres dies, no obstant, el President Sarkozy va condemnar el moviment separatista del Qu\u00e9bec. Els temps canvien. Els generals ja no hi son.<\/p>\n El segon Refer\u00e8ndum de 1995<\/strong><\/p>\n Durant els 10 anys seg\u00fcents el Parti Q. es va dedicar a governar sense voler parlar mai de l’assumpte. Encara que no s’havien separat del seu Estat, les coses econ\u00f2miques van anar malament. Moltes companyies, entre elles dues grans multinacionals, se’n van anar i els ingressos van caure perillosament. Fins i tot molts retreuen al Qu\u00e9bec la caiguda vertiginosa del d\u00f2lar canadenc en aquells temps (molt recuperat en l’actualitat). Una picabaralla inesperada amb el Govern federal tingu\u00e9 lloc quan el Parlament del Qu\u00e9bec es va tornar a negar per segona vegada<\/strong> a ratificar la Constituci\u00f3 federal de 1982. En peu de guerra, el Parti Qu\u00e9becois, no obstant l’emerg\u00e8ncia perillosa a la prov\u00edncia de formacions anti-sobiranistes que aglutinaven molta gent cansada de seguir escoltant el mateix sense que pass\u00e9s res, va convocar el segon refer\u00e8ndum que aquesta vegada s\u00ed que clarament demanava la independ\u00e8ncia total sense lligams al Canad\u00e0.<\/p>\n Va anar de molt poc. Va ser pr\u00e0cticament un empat: molt prop del 50%, per\u00f2 els Nos guanyaven per decimals. Les opinions i percentatges dels anglos i dels franc\u00f2fons en favor o en contra van tornar a ser similars.<\/p>\n Aqu\u00ed s’acaba la hist\u00f2ria, per ara. Tot ha quedat sense resoldre, tant al Qu\u00e9bec com a Catalunya i Esc\u00f2cia. Anys despr\u00e9s del segon vot, el Parti Q. ha patit uns quants daltabaixos electorals greus. Un editorialista del Pa\u00eds escrivia gratu\u00eftament que aix\u00f2 fou degut al cansament dels ciutadans amb el separatisme; sens dubte quan el seu PSOE i la seva agrupaci\u00f3 regional catalana aviat pateixin una puntada de peu similar al lloc on l’esquena canvia de nom, ser\u00e0 degut al frac\u00e0s de l’estat de les autonomies. \u00c9s f\u00e0cil parlar del futur, per\u00f2 com deia un professor meu “el futur, exactament, no el coneix ning\u00fa<\/strong>” He d’acabar amb aquest signe per triplicat, com demana la burocr\u00e0cia: ???<\/span> Sobre Margaret Trudeau, dona i mare de Primers Ministres Margaret i Pierre es van con\u00e8ixer durant unes vacances a Tahiti. Ella li retreia que estigu\u00e9s llegint “La Caiguda de l’Imperi Rom\u00e0 enlloc d’anar a la platja. Fins poc abans en Pierre acabava de tenir una relaci\u00f3 amb Barbra Streisand i Margaret s’havia passat un llarg temps fent de Hippie i vivint a col\u00f2nies hippies al Nord de l’\u00c0frica. Sembla una mica estrany que un home en la seva posici\u00f3 estigu\u00e9s disposat a casar-se amb una noia tan jove que acabava de passar dos anys fent de hippie al Marroc. Pierre ho havia decidit en l’acte. El festeig va consistir principalment en Pierre anant a veure-la amb propostes de matrimoni. Ell tenia 51 anys, era ric, fam\u00f3s i estava a punt d’esdevenir Primer Ministre per primera vegada. Ella tenia 22 anys.<\/p>\n Van tenir des seguida tres fills, els dos primers nascuts un dia de Nadal. El tercer es va anomenar Michel a proposta de Fidel Castro i va morir a una allau de neu. Margaret va acabar descobrint les possibilitats oferides pel c\u00e0rrec i poder del marit. Un dia a Caracas durant una visita d’Estat va prendre un fam\u00f3s bolet al\u00b7lucin\u00f2gen (el peyote) i va fer un espectacle, apreciat, sens dubte, per la premsa de l’esc\u00e0ndol. No obstant les acusacions d’abandonar els seus fillets, va comen\u00e7ar a passar temps a Nova York tota sola. Va tenir un afer amb el Senador Ted Kennedy, assistia sempre a les festes \u00edntimes dels Rolling Stones, anava molt al Club 54, sobretot en companyia d’Andy Warhol i va aprendre fotografia de Richard Avalon, el retratista m\u00e9s fam\u00f3s del m\u00f3n. Tot aix\u00f2 en pres\u00e8ncia de la seva gu\u00e0rdia personal dels Policies Muntats del Canad\u00e0 i empaitada per un ex\u00e8rcit de periodistes. Despr\u00e9s de ser exposada per la premsa durant una infame trobada a un Hotel amb un cantant fam\u00f3s, en Pierre va haver de divorciar-se. Segons els seus col\u00b7laboradors al final semblava amargat. Va trobar consol en els bra\u00e7os de l’actriu Margot Kidder, la Lois Lane del primer film de Superman, que tamb\u00e9 acabaria amb una malaltia mental greu.<\/p>\n Despr\u00e9s d’un segon matrimoni Margaret va acabar tancada a un sanatori psiqui\u00e0tric i va desapar\u00e8ixer de la premsa. En els nostres dies, ha tornat i ara \u00e9s una defensora dels drets dels malalts mentals. I queda molt per dir sobre el comportament de la premsa. Van aconseguir demostrar que Trudeau era invencible. Poc abans del primer refer\u00e8ndum, el l\u00edder secessionista Levesque va intentar burlar-se dient que el seu nom mig, Elliott, demostrava que no era cap quebequ\u00e8s. En un m\u00edting en franc\u00e8s, en Pierre E. Trudeau respongu\u00e9 en veu molt alta, que Elliott no era ni angl\u00e8s ni quebequ\u00e8s, sin\u00f3 Canadenc! L’ovaci\u00f3 fou memorable.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Molts no sab\u00edem que el memorable Primer Ministre Canadenc Pierre Elliot Trudeau tingu\u00e9s un fill actiu en pol\u00edtica nomenat Justin Trudeau ni encara menys que aquest jove estigu\u00e9s a punt de seguir l’exemple del pare guanyant una elecci\u00f3 i esdevenint Primer Ministre. El seu pare fou no sols un pol\u00edtic habil\u00edssim sin\u00f3 tamb\u00e9 un verdader […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-1102","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-hM","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1102","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1102"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1102\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1114,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1102\/revisions\/1114"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1102"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1102"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1102"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/span><\/span><\/em><\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n
\n<\/strong> (Un afegit)
\nAquest diumenge el NYTimes americ\u00e0 va publicar una llarga biografia de Margaret, que ja torna a apar\u00e8ixer en p\u00fablic a Ottawa. D’antuvi cal explicar una cosa que en els temps de Trudeau pare ning\u00fa sabia: Margaret patia d’una malaltia psiqui\u00e0trica greu i era bipolar. Va acabar hospitalitzada i a una camisa de for\u00e7a per evitar un su\u00efcidi.<\/p>\n