{"id":11,"date":"2008-09-10T04:07:02","date_gmt":"2008-09-10T02:07:02","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/09\/10\/un-diumenge-a-flushing-al-borough-de-queens\/"},"modified":"2008-09-12T17:36:21","modified_gmt":"2008-09-12T15:36:21","slug":"un-diumenge-a-flushing-al-borough-de-queens","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/09\/10\/un-diumenge-a-flushing-al-borough-de-queens\/","title":{"rendered":"Un Diumenge a ca\u00b4ls Xinesos de Flushing (Queens)"},"content":{"rendered":"

La L\u00ednia 7 del METRO<\/em><\/p>\n

Jo sempre dic als visitants que haurien de visitar els altres “Boroughs” (o districtes judicials) de la ciutat, no sols Manhattan. Brooklyn \u00e9s el m\u00e9s interessant. El Bronx \u00e9s pobre. A Queens \u00e9s on viuen els ciutadans de classe mitjana que no poden pagar els preus de Manhattan. A Staten Island deixem-lo c\u00f3rrer. Aquest Diumenge proppassat vaig decidir prendre un dels metros de Queens, el de la L\u00ednia 7, m\u00e9s conegut com a Orient Express<\/strong> i anar a la parada final, a Flushing (hi ha qui en diu Flu-Shing) on viuen milers de xinesos. Els turistes en general visiten Chinatown, al voltant de l’Ajuntament, a Manhattan i se\u00b4n van sense saber que hi ha un altre barri xin\u00e8s, potser no tan espectacular, per\u00f2 molt m\u00e9s interessant, a Flushing, una part remota de Queens. Els xinesos de Chinatown parlen la llengua cantonesa i molt residents s\u00f3n originaris de Hongkong. Els de Flushing, en canvi parlen mandar\u00ed i mil altres lleng\u00fces i dialectes que no s\u00e9 identificar. Al comen\u00e7ament tots els inhabitants eren\u00a0 de Taiwan per\u00f2 ara ja estan molt barrejats i han\u00a0 creat una zona comercial molt gran gaireb\u00e9 xinesa al 100%, on viuen molt de gust. Es com una ciutat xinesa moderna, sense turistes, on es parla i s’escriu relativament poc angl\u00e8s.<\/p>\n

La tirada amb el metro \u00e9s llarga. Estudiant els passatgers, segons el lloc pel que passem es poden admirar les races i religions principals del m\u00f3n. Cal travessar sota terra i sota l’aigua l’East River. Despr\u00e9s, poquet a poquet, bufant sota el sol de just\u00edcia, el tren puja a un tram elevat, que transcorre pel bell mig de Roosevelt Boulevard, un microcosmos de nacionalitats i llenguatges.<\/p>\n

Arribem al Corona Park, on es troben els estadis de tennis. L’US Open s’est\u00e0 jugant. Veig gent dintre dels dos estadis principals. En Nadal encara no ha begut l’oli, per\u00f2 un dels estadis replendeix amb el llum em\u00e8s pel Federer . La parada seg\u00fcent \u00e9s l’estadi Shea de b\u00e9isbol, on juguen els Mets. Al costat ja gaireb\u00e9 han acabat de construir un segon estadi nou, el Citifield. La temporada vinent estrenarem dos estadis de b\u00e9isbol a Nova York i un de football a Nova Jersey. Tothom construeix estadis nous amb palcs i seients de luxe. Deuen tenir diners. Al costat de l’estadi vell, veig un anunci: Sou fans dels Mets? Compreu-vos a bon preu seients de l’Estadi Shea de record! Quin acudit tan ximple. Qui compraria seients del Camp Nou?<\/p>\n

Els carrers de Flushing<\/em><\/p>\n

Els carrers estan tan plens de gent com les Rambles. Es natural: la tarda \u00e9s magn\u00edfica, fa sol, la temperatura ha baixat i ja \u00e9s agradable. I els xinesos amb els qui comparteixo els carrers s\u00f3n una poblaci\u00f3 urbana i volen sortir dels habitatges on viuen tancats. Tenen alguns parcs, no gaires. A m\u00ed m’agrada molt el Jard\u00ed Bot\u00e0nic, on sovint s\u00b4hi veuen casaments a un hemicicle molt maco, per\u00f2 avui vaig en una altra direcci\u00f3.<\/p>\n

Flushing \u00e9s una zona comercial coberta de cartells en xin\u00e8s, amb una botiga al costat de l’altra, amb venedors ambulants de llibres i de menjar. Hi ha molts Restaurants. Alguns estan especialitzats en el Dim Sun, all\u00f2 de les cosetes petites que per als meus amics xinesos \u00e9s la cosa millor que es pot prendre per un \u00e0pat i que ara s’est\u00e0 posant de moda per tota la ciutat. Els establiments bons sembla que estan sempre al primer pis perqu\u00e8 els clients no siguin molestats per la gent i els sorolls del carrer. Tamb\u00e9 hi ha moltes galeries de minibotiguetes petites que venen de tot: vestits de dona, sabates, rellotges, menjar, roba interior. Baixo una escala i em trobo amb un restaurant petit\u00f3 (una fonda?) que \u00e9s evidentment nom\u00e9s per nadius de l’Est. Els clients estan asseguts en una de dues taules comunals. El dinar o sopar es compra a l’entrada: hi ha tres pots grans calents plens d’un l\u00edquid esp\u00e8s i gelatin\u00f3s amb trocets de carn i de verdures nedant per dintre. El contingut dels pots t\u00e9 tres colors diferents. Probablement l’olor tamb\u00e9 \u00e9s diferent per\u00f2 no goso ensumar res. Veig un xin\u00e9s que entra, treu menjar de dues de les calderes amb una cullera molt gran, s\u00b4ho posa a una mena d’escudella o tassa i va a la caixera. La noia s’ho mira breument i cobra. M’en recordo que jo a d’entrar tenia gana. M’atrevir\u00e9 o no? Estaria b\u00e9: el menjar \u00e9s de color vermell, blanc o groc i marr\u00f3. Els colors vermell i marr\u00f3 em farien il.lusi\u00f3, per\u00f2 potser podria provar els tres. M’ho penso i m’ho repenso. Doncs apa, s\u00ed. Si no puc menjar-ho com que ja he pagat me’n vaig i s’ha acabat. Per\u00f2 aquesta vegada \u00e9s que no. Jo crec que els altres clients s’haurien admirat molt si jo m’hi hagu\u00e9s assegut. Ara que la pr\u00f2xima vegada, segur que s\u00ed que ho faig.<\/p>\n

Una cosa que s\u00ed que m\u00b4ha agrada molt , s\u00f3n els molts forns-pastisseria-caf\u00e8s que hi ha. Entres i agafes una plata i unes pinces i tries entre les coses que ofereixen, pans dol\u00e7os plens de coses inesperades, com ara carn de bou, peix, mango, crema, cacauets, pr\u00e9ssecs. Tamb\u00e9 tenen pastissos molt interessants. Ho portes a la caixera i si vols pot seure i consumir-ho. Estan molt b\u00e9 de preu.<\/p>\n

Veig a una d’aquestes pastisseries una senyora negra amb un nen d’uns deu anys que est\u00e0 triant un past\u00eds molt gran darrere el vidre, per\u00f2 el noi el vol veure fora abans de dir que s\u00ed a la mare. Es dificult\u00f3s treure’l sense fer malb\u00e9 la decoraci\u00f3 del past\u00eds triat o dels que hi ha al costat omplint l’estanteria, per\u00f2 una dependenta xinesa molt joveneta ho fa amb una habilitat incre\u00efble, com si estigu\u00e9s movent peces de domino: a la dreta, a l’esquerra,\u00a0 afluixa, un xic m\u00e9s endavant, treu un altre past\u00eds, fica’l a un altre lloc. Un art. Miraculosament el past\u00eds triat apareix damunt el mostrador intacte. El nen somriu. La mare no tant, perqu\u00e8 ha de pagar.<\/p>\n

Vida Cultural i Pol\u00edtica<\/em><\/p>\n

Hi ha parades de llibres nous, sovint com \u00e9s natural diccionaris. Se m’acut que en canvi als barris immigrants de Barcelona probablement no es poden comprar diccionaris catalans pel carrer. Els amos d’aquestes parades s\u00f3n indis, no xinesos, per\u00f2 tamb\u00e9 es veuen botigues grans de llibreters xinesos, amb molts DVDs de pel.l\u00edcules\u00a0 i\u00a0 CDs. Hi ha revistes tant de Taiwan com de la RPX. Molts llibreters no venen res en angl\u00e8s. Veig les piles de llibres a les taules. Com els \u00e0rabs i els israelians, els xinesos escriuen comen\u00e7ant a la nostra darrere p\u00e0gina. Qu\u00e8 deuen dir els llibres? Quina frustraci\u00f3 tan gran no entendre res de res.\u00a0 La imaginaci\u00f3 vola. Seran llibres de cuina? D\u00b4hist\u00f2ria? Novel.les roses? Llibres er\u00f2tics? No se sap. No ho diu enlloc. No es pot preguntar. Jo ho s\u00e9: contenen la saviesa oriental, els secrets meravelloses de mags, bruixots imperials, flors de tots colors, ocells magn\u00edfics, tantes coses que nom\u00e9s ells saben! No m’havia sentit mai tan analfabet com avui. Com \u00e9s possible que hi hagi tanta gent que no volen aprendre?<\/p>\n

Als aparadors es veuen molts cartells electorals. A Am\u00e8rica no hi ha llistes de partit: tots els candidats estan recolzats per un partit per\u00f2 es presenten individualment. Tots els anuncis ensenyen fotos, que \u00e9s molt necessari perqu\u00e8 altrament pel nom tot sol no es podria saber si el candidat \u00e9s un home o una dona. Gaireb\u00e9 tots els anuncis electorals s\u00f3n biling\u00fces (per tria, no imposici\u00f3 de ning\u00fa) per\u00f2 n\u00b4hi ha que estan nom\u00e9s en xin\u00e8s. Qu\u00e8 deuen prometre? Que tamb\u00e9 enreden o est\u00e0 prohibit entre ells? Els xinesos tenen poques manies, s\u00f3n treballadors i tiren pel dret. No es preocupen massa de min\u00facies legals ni de coses prohibides mentre estiguin en confian\u00e7a. Com que es fan ciutadans tan aviat com poden, estan organitzant tenir pes pol\u00edtic.<\/p>\n

Passo davant d’una antiga sinagoga amb una casa molt gran. La sinagoga t\u00e9 vidres de colors amb imatges, com les esgl\u00e9sies cristianes. Fa alguns anys, abans que arribessin els xinesos, Flushing era predominantment un barri jueu. Per\u00f2 vells i ru\u00efnosos com s\u00f3n aquests dos edificis, s\u00f3n macos. Fa temps que hi ha un anunci a l’exterior oferint-los per vendre. El terreny es tan gran que sens dubte una immobili\u00e0ria el comprara, derrocara els edificis i hi construir\u00e0 un edifici. Noi, quina sala d’estar tan maca i gran per donar festes i rebre amics faria el temple. Potser massa gran. Ho deixo c\u00f3rrer. Ben pensat, hi cabrien moltes fam\u00edlies xineses dintre.<\/p>\n

Els xinesos no semblen tenir gaire preocupacions religioses, a diferencia de molts altres immigrants, que aviat comparteixen molts dels interessos\u00a0 dels americans. Als turistes els estranya per\u00f2 l’Espanya Imperial tamb\u00e9 era molt religiosa. Quina fortalesa deu donar saber que Deu mateix esta al costat teu en tot el que fas!<\/p>\n

La ciutat els ha bastit al barri una biblioteca molt maca i gran. Hi he entrat sovint. Tenen de tot tant en xin\u00e8s comen altres lleng\u00fces locals i sobretot molts audiovisuals i cursos d’angl\u00e8s. Es una q\u00fcesti\u00f3 de temps: tots acabaran parlant l’angl\u00e8s i els seus fills fugiran de Flushing per barrejar-se\u00a0 i ser igual que tothom i altres immigrants prendran el seu lloc. Sempre ha estat aix\u00ed.<\/p>\n

Hi ha molts repartidors de volants i anuncis pel carrer. No s’ent\u00e9n qu\u00e8 ofereixen. Evidentment no tinc cara de xin\u00e8s perqu\u00e8 molts em veuen i no em donen res. Per\u00f2 una dona que porta un cartell damunt un pal \u00e9s molt insistent. Jo responc que no, gr\u00e0cies, sigui el que sigui. Ells indignada, em persegueix i al final entenc qu\u00e8 diu: Massage, massage<\/em>. Home, francament, probablement nom\u00e9s ofereix massatges de deb\u00f2, per\u00f2 contractar un massatge pel carrer d’una desconeguda… No, gr\u00e0cies. Un catal\u00e0 que es cuida pot viure molts anys<\/p>\n

Finances<\/em><\/p>\n

Tots els xinesos que conec ho fan molt b\u00e9 amb els diners. Diuen que pel nivell d’ ingressos, sovint tenen estalvis incre\u00efbles. Me’n recordo que fa anys aix\u00f2 mateix\u00a0 tamb\u00e9 es deia dels catalans. Deu ser veritat perqu\u00e8 aqu\u00ed, com a Chinatown, es veuen molt\u00edssims bancs, no sols els locals sin\u00f3 tamb\u00e9 d’altres amb noms ex\u00f2tics. D’alguna cosa deuen viure. Fins fa poc els xinesos tenien un sistema de bancs familiars amb un vellet de la fam\u00edlia que guardava els diners i els garantia amb la seva paraula d’honor. Per\u00f2 es veu que amb el progr\u00e9s les coses interessants desapareixen.<\/p>\n

Flushing t\u00e9 una posici\u00f3 privilegiada per a la gent que viuen a Long Island perqu\u00e8 si \u00e9s aqu\u00ed on vius, est\u00e0 a l’entrada de NY. Per aix\u00f2 molts matrimonis xinesos venen al mat\u00ed en cotxe de les seves llars suburbanes a LI, aparquen a un dels garatges i prenen el metro o un tren (o un taxi) cap a Manhattan. Al vespre es tornen a trobar davant del cotxe. Els dies es fan molt llargs.<\/p>\n

Veig pel carrer una dona rossa, blanca, d’uns quaranta-tants que ha anat de compres i ara espera l’autob\u00fas. Estic aturat un moment i la sento parlar pel m\u00f2bil. T\u00e9 accent de Madrid . Em cal reflexionar. Potser va baixar de l’avi\u00f3 al JFK fa anys com jo plena d’il.lusions i conven\u00e7uda que faria fortuna… Potser n’ha fet i jo no ho entenc. Me\u00b4n vaig.<\/p>\n

Em fan gr\u00e0cia les botigues barates que venen de tot\u00a0 per menys d’un d\u00f2lar. Els passadissos s\u00f3n molt estrets. Si topes amb un badoc que nom\u00e9s mira, et quedes atascat. Arribo a la caixa a pagar per una coseta, a temps de veure una escena rid\u00edcula. Un jove d’aparen\u00e7a xinesa, ben vestit, entra i li diu a la caixera en un angl\u00e8s perfecte, que ha vingut a parlar de la feina que anuncien. Per\u00f2 \u00e9s que la caixera gaireb\u00e9 no parla angl\u00e8s i no ent\u00e9n de qu\u00e8 va. El jove que parla poc o gens de xin\u00e8s s’explica: la feina de l’anunci. Anunci? Quin anunci? Aqu\u00ed no tenim cap anunci i no oferim feina. Frustrat el jove se\u00b4n va a la porta de vidre i assenyala un cartell en xin\u00e8s que hi ha pegat al vidre. Aqu\u00ed, aqu\u00ed ho diu. La dona surt i camina cap a la porta. I es fot a riure. El jove no sap llegir b\u00e9 el xin\u00e8s i es veu que ha conf\u00f3s l’ideograma amb una altra cosa ben diferent. Se\u00b4n va amb la cua entre les cames. Trobo que la botiga era miserable i no li hauria agradat<\/p>\n

D\u00e9u-siau<\/em><\/p>\n

Ad\u00e9u, fins la pr\u00f2xima. El metro est\u00e0 encara buit a aquest barri. Davant meu seuen un noi i una noia molt jovenets i modestos, sens dubte estudiants de High School. Ell sembla xin\u00e8s, ella hispana. Porten bosses amb llibres escolars (en diumenge?) i ara comparteixen tan contents els auriculars d’un iPod. Quina imatge per a Nova York, un model de com acabar\u00e0 aviat tot el m\u00f3n! Barrejat. Mestissatge total. I tothom encantat. I no passa res.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La L\u00ednia 7 del METRO Jo sempre dic als visitants que haurien de visitar els altres “Boroughs” (o districtes judicials) de la ciutat, no sols Manhattan. Brooklyn \u00e9s el m\u00e9s interessant. El Bronx \u00e9s pobre. A Queens \u00e9s on viuen els ciutadans de classe mitjana que no poden pagar els preus de Manhattan. A Staten […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[1711,1710,32245,1712,1709],"class_list":["post-11","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-costums","tag-flushing","tag-nova-york","tag-vida-als-eua","tag-xinesos"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-b","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}