{"id":1079,"date":"2015-10-12T13:28:26","date_gmt":"2015-10-12T19:28:26","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1079"},"modified":"2015-10-14T12:53:27","modified_gmt":"2015-10-14T18:53:27","slug":"quan-groenlandia-va-sortir-se-de-la-unio-europea-un-precedent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2015\/10\/12\/quan-groenlandia-va-sortir-se-de-la-unio-europea-un-precedent\/","title":{"rendered":"Quan Groenl\u00e0ndia va sortir-se de la Uni\u00f3 Europea: un precedent"},"content":{"rendered":"

Els pa\u00efsos creats pels N\u00f2rdics (Norses)<\/strong>
\nQuan jo era petit, la “llegenda” dels “descobriment” d’Am\u00e8rica pels Vikings era presentada a l’escola com un incident menor de realitat dubtosa en comparaci\u00f3 amb la gesta gloriosa d’Espanya. La veritat \u00e9s molt diferent. El regne medieval n\u00f2rdic, inicialment pag\u00e0, subsidiari de la monarquia noruec-danesa inclo\u00efa Isl\u00e0ndia (poblaci\u00f3 actual 329.000 residents, tots n\u00f2rdics) ja independent, les Illes Feroe (50.000, tamb\u00e9 tots n\u00f2rdics) quasi-independent i Groenl\u00e0ndia (56.000, la majoria de groenlandesos ind\u00edgenes Inuits o sigui esquimals amb una minoria danesa). Groenl\u00e0ndia com les Feroe tamb\u00e9 \u00e9s gaireb\u00e9 independent.
\nLes Feroe i Groenl\u00e0ndia s\u00f3n oficialment part del Regne de Dinamarca que t\u00e9 una superf\u00edcie extraordin\u00e0ria per\u00f2 viuen en un r\u00e8gim d’autonomia molt aven\u00e7at, una confederaci\u00f3, on gaireb\u00e9 tot llevat de les Relacions Exteriors i la Defensa est\u00e0 en mans del govern local. Aix\u00ed i tot quan els conv\u00e9 tamb\u00e9 fan pol\u00edtica exterior. Per exemple despr\u00e9s del boicot antir\u00fas de la UE manat pels EUA, Feroe va enviar una delegaci\u00f3 a Moscou a millorar i aprofundir les relacions econ\u00f2miques. Ning\u00fa m\u00e9s a l’Occident ho ha fet. Naturalment poden tenir tants equips nacionals esportius com vulguin i els segells de correu de les Feroe s\u00f3n famosos. Quan Dinamarca va entrar a la Uni\u00f3 Europea en principi les Feroe i Groenl\u00e0ndia haurien estat autom\u00e0ticament admeses. Les Feroe despr\u00e9s d’un refer\u00e8ndum s’hi van negar. Groenl\u00e0ndia s\u00ed que va entrar de mal grat a la Uni\u00f3 Europea per\u00f2 el 1982 van guanyar un refer\u00e8ndum per sortir-se’n dient que les lleis de pesca de la Uni\u00f3 sobretot protegint balenes els perjudicaven. Els vots al refer\u00e8ndum contra la Uni\u00f3 van ser gaireb\u00e9 un\u00e0nims, per damunt dels 90%. La sol\u00b7licitud de sortir fou rebuda amb gran perplexitat a Brussel\u00b7les i la discussi\u00f3 sobre qu\u00e8 fer va durar molts anys. Al final van aprovar la secessi\u00f3 de la col\u00f2nia per\u00f2 oferint en canvi un Tractat d’Associaci\u00f3 lliure com el que tenen Su\u00efssa i Noruega, on el problema de la pesca quedava arreglat. L’escalfament global tornaria a plantejar el problema. L’illa est\u00e0 coberta per dip\u00f2sits grandiosos de gel, m\u00e9s grans que al Pol Nord (si es fonessin del tot, el nivell de l’aigua de mar al m\u00f3n pujaria uns 7 m.). El desgla\u00e7 ja ha exposat terreny amb dip\u00f2sits minerals de gran inter\u00e8s econ\u00f2mic si es poden explotar i un altre cop les lleis de la Uni\u00f3 els destorben. Hi compten per tenir prou diners per declarar la independ\u00e8ncia. El tractat existent ser\u00e0 anul\u00b7lat aviat. La Cancellera Merkel ja hi ha anat de visita.<\/p>\n

No \u00e9s un precedent de com anir\u00e0 el cas de Catalunya? Perqu\u00e8 no s’en parla m\u00e9s? Despr\u00e9s de lluitar tant pels 56.000 habitants de Groenl\u00e0ndia, expulsaran a Catalunya perqu\u00e8 una persona com Mariano Rajoy aix\u00ed ho mana per raons emocionals? No tindria el govern espanyol l’obligaci\u00f3 de respectar els interessos materials de la Uni\u00f3? Li recordaran.<\/p>\n

La colonitzaci\u00f3 n\u00f2rdica de Groenl\u00e0ndia<\/strong><\/p>\n

Els inuits (“esquimals”) que hi viuen no s\u00f3n una poblaci\u00f3 aut\u00f2ctona, sin\u00f3 que hi van arribar en temps hist\u00f2rics despr\u00e9s dels n\u00f2rdics, probablement al segle XII. Els diguem-ne “antics”, la poblaci\u00f3 aut\u00f2ctona prehist\u00f2rica, va arribar a l’illa fa uns 5.000 anys per un pont de gel que s’estenia del Canad\u00e0 a l’illa per\u00f2 gaireb\u00e9 van desapar\u00e8ixer tots sols i probablement no en quedava cap quan els Eriks van arribar. La vida era molt dura. A difer\u00e8ncia de Colomb, els v\u00edkings s\u00ed que van descobrir Am\u00e8rica.<\/p>\n

Erik el Roig, pare fundador de Groenl\u00e0ndia, era un Norse (n\u00f2rdic) exiliat de la seva Isl\u00e0ndia natal per tres anys per haver mort un ve\u00ed. Podria ser que conegu\u00e9s l’exist\u00e8ncia de Groenl\u00e0ndia gr\u00e0cies als pescadors de balenes. Es va presentar a G amb uns 14 veixells dels 25 amb qu\u00e8 havia salpat d’Isl\u00e0ndia. Va trobar la costa occidental deshabitada per\u00f2 apta per suportar vida humana i imaginant els jardins i les collites que sortirien s’hi va instal\u00b7lar l’any 985. Els v\u00edkings tenien vocaci\u00f3 d’agricultors i ramaders i patien molt pel mal clima que tenien a casa, cosa que els motivava a colonitzar algun lloc millor. Erik va tornar a Isl\u00e0ndia a buscar colons i va rebatejar l’illa “Terra Verda” (quin bon humor!) per mirar d’atreure gent. Fou el seu fill Erik Eriksson (convertit al cristianisme segons diuen pel rei de Noruega-Dinamarca en persona) qui de deb\u00f2 va fundar als anys 1000 quatre col\u00f2nies vikingues a la costa occidental, cosa ben explicada a dues sagues isl\u00e0ndiques i confirmada per les excavacions arqueol\u00f2giques. Han trobat restes d’unes 600 granges agr\u00edcoles i fins i tot runes amb parets d’edificis grans que els turistes poden visitar. Erik va voler estendre les seves fundacions amb poc \u00e8xit tamb\u00e9 a la pen\u00ednsula del Labrador al Canad\u00e0 i s’han trobat monedes i objectes seus a alguns llocs dels EUA (en algun cas, producte de bromes de mal gust). Els v\u00edkings, ja convertits, van arribar a nomenar un bisbe cristi\u00e0 i es conserva almenys una missiva del Papa. \u00a0El projecte, que va veure l’arribada d’intuits tamb\u00e9 colonitzadors al segle XII es va ensorrar cap al segle XV no se sap perqu\u00e8, potser per lluites amb els inuits. El problema de les relacions entre norses i esquimals \u00e9s fosc i mal ent\u00e8s.\u00a0Dinamarca-Noruega van perdre en aquell monent el contacte amb l’illa. La colonitzaci\u00f3 n\u00f2rdica havia durat prop de cinc segles, aproximadament igual que la dominaci\u00f3 castellana a Llatinoam\u00e8rica. Molt m\u00e9s tard, la monarquia de Dinamarca-Noruega\u00a0va voler recuperar la col\u00f2nia al segle XVIII, sense haver rebut not\u00edcies des de feia segles. A m\u00e9s de la q\u00fcesti\u00f3 econ\u00f2mica, els luterans n\u00f2rdics tenien por que els nadius no haguessin sentit parlar de Martin \u00a0Luter i seguissin essent cat\u00f2lics. Aix\u00f2 es veu que no es podria tolerar. La sobirania noruec-danesa fou reconeguda pel m\u00f3n i per la hist\u00f2ria i els n\u00f2rdics efectivament van tornar a prendre possessi\u00f3 de G, instal\u00b7lant-hi un bisbe luter\u00e0. Aix\u00ed seguim fins ara.
\nCom que Dinamarca havia es tat ocupada pels nazis, la Guerra mundial va resultar en la formaci\u00f3 d’un fort govern local que aviat va assolir una autonomia confederal molt aven\u00e7ada. Vivien b\u00e9 de les balenes i anaven de cara a la independ\u00e8ncia. Per\u00f2 la ind\u00fastria del peix es va ensorrar i la Uni\u00f3 va regular la pesca de balenes. El pa\u00eds va haver de sol\u00b7licitar una subvenci\u00f3 de Dinamarca (que encara reben) i van veure com la independ\u00e8ncia esdevenia impossible. Sobre el paper, la subvenci\u00f3 pret\u00e9n ser un repagament al govern local per certs serveis als que tots els danesos tenen dret. El desgla\u00e7 va exposar terrenys miners desconeguts i el somni de la independ\u00e8ncia ha tornat. G sembla ser l’\u00fanic pa\u00eds al m\u00f3n que es beneficia de l’escalfament global. Estan adherits al Tractat de Schengen (com les Feroe). I ara van per trencar el tractat d’associaci\u00f3 lliure amb la UE, que estan a punt de sol\u00b7licitar.<\/p>\n

Les Illes Feroe<\/strong><\/p>\n

Ho sap poca gent, per\u00f2 aquest pa\u00eds \u00e9s un arxip\u00e8leg amb un bon aeroport situat a mig cam\u00ed entre Isl\u00e0ndia i Noruega. No hi ha hagut mai cap poblaci\u00f3 aut\u00f2ctona i les illes han estat colonitzades nom\u00e9s per Norses, encara que els brit\u00e0nics van ocupar-les durant la Guerra per evitar que ho fessin els alemanys. La q\u00fcesti\u00f3 de quin idioma perlen \u00e9s complicada, per\u00f2 sembla ser un dialecte dan\u00e8s que gaireb\u00e9 tots els n\u00f2rdics entenen. \u00c9s un pa\u00eds molt maco, digne de rebre m\u00e9s atenci\u00f3, no obstant els llargs hiverns foscos. Els dies estivals s\u00f3n llargs i atractius. \u00c9s un dels paradisos per ocells millor del m\u00f3n que \u00e9s la ra\u00f3 principal del turisme. Han resolt b\u00e9 el problema de comunicaci\u00f3 entre illes amb un sistema magn\u00edfic de carreteres, ponts i t\u00fanels. Per arribar a illes massa separades tenen un sistema de vols regulars d’helic\u00f2pters.
\nVan assolir un nivell molt considerable d’autogovern el 1948, que han anat millorant encara m\u00e9s sense voler trencar mai amb Dinamarca. Pol\u00edticament s\u00f3n el m\u00e9s semblant a un pa\u00eds independent que es pot ser sense ser jur\u00eddicament independent. L’economia anava b\u00e9, sobretot gr\u00e0cies a la ind\u00fastria del peix. Quan tot el sector es va ensorrar, van acabar havent de demanar tamb\u00e9 com G una subvenci\u00f3 regular a Dinamarca, que encara reben per\u00f2 ha afectat molt, sense matar-los, els plans d’independ\u00e8ncia. Van rebutjar l’entrada a la Uni\u00f3 Europea amb un refer\u00e8ndum guanyat per quasi unanimitat.
\nDinamarca es troba en una situaci\u00f3 \u00fanica: estan dintre de la Uni\u00f3 per\u00f2 amb col\u00f2nies que no volen ser-hi. I a m\u00e9s Dinamarca ha de pagar a tots dos una fortuna anual per solidaritat. Molt diferent d’Espanya. Perqu\u00e8 no en parla ning\u00fa? Els segells de correu de l’illa s\u00f3n molt apreciats I alguna vegada els seus atletes apareixen a competicions esportives internacionals. I fan pol\u00edtica exterior quan els plau.<\/p>\n

I Isl\u00e0ndia?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s un cas bastant diferent perqu\u00e8 ja ha estat independent per molts anys i tenen molts m\u00e9s habitants. No obstant ser tamb\u00e9 v\u00edkings han tingut contactes i relacions hist\u00f2riques comercials amb els Escocesos i Irlandesos. Tenen 329.000 ciutadans, que \u00e9s molt diferent de voler ser independents amb nom\u00e9s 50 o 56.000. En 1973 es van negar per refer\u00e8ndum a entrar a la Uni\u00f3 Europea, com se’ls oferia, per\u00f2 en 1990 despr\u00e9s d’un altre refer\u00e8ndum els van posar a la cua quan van demanar a Brussel\u00b7les l’adhesi\u00f3. El cas no sembla progressar, que potser t\u00e9 a veure amb un esc\u00e0ndol bancari horror\u00f3s al 2008, quan molts ciutadans brit\u00e0nics van perdre els estalvis. O potser el problema d’acceptar una col\u00f2nia com a membre titular, cosa possible per\u00f2 sense precedents. Un gran misteri, com tantes coses a la Uni\u00f3 Europea. Ja es declararan independents.
\nM’he descuidat intencionalment el Regne Unit de Gran Bretanya, all\u00f2 sovint anomenat Anglaterra, en aquell temps dividida en m\u00faltiple reialmes separats. Despr\u00e9s d’una invasi\u00f3 massiva, els v\u00edkings van arribar a establir per molts anys un estat n\u00f2rdic a Gran Bretanya, l\u00f2gicament contra la voluntat dels anglos que ja hi eren. En aquesta colonitzaci\u00f3 foren els blancs qui van acabar dominats. A Anglaterra el clima era molt bo per a l’agricultura i els v\u00edkings verdaderament s’hi volien quedar. No obstant haver guanyat moltes batalles, van perdre l’\u00faltima i al final van ser llen\u00e7ats al mar despr\u00e9s d’un desastre militar molt gran guanyat pel gran Rei Alfred del regne ja unit d’Anglaterra, el verdader model d’Artur de la Taula Rodona. El m\u00f3n hauria estat molt diferent. Els v\u00edkings tamb\u00e9 van provar a fer el mateix al territori franc\u00e8s part de l’imperi alemany amb poc \u00e8xit, com tamb\u00e9 a Gal\u00edcia i probablement Cadis. A Normandia s’hi van quedar i van envair una altra vegada el Regne d’Anglaterra, aquesta vegada per sempre fins als nostres dies. Tot perqu\u00e8 buscaven terra amb bon clima per poder fer de pagesos.<\/p>\n

I a Catalunya?<\/strong><\/p>\n

No ho sap ning\u00fa per\u00f2 a mi em sembla que acabar\u00edem com va passar amb Groenl\u00e0ndia. Despr\u00e9s d’una llargu\u00edssima discussi\u00f3 sobre si es podia accedir a la demanda de secessi\u00f3 o no que va durar anys (durant els quals l’autonomia de Groenl\u00e0ndia va seguir essent membre amb plens drets) van acabar oferint un Tractat d’Associaci\u00f3 lliure sense ser membres com el que tenen altres pa\u00efsos com ara Su\u00efssa i Noruega. A m\u00ed em sembla que tot dependr\u00e0 de l’habilitat de la Generalitat i dels amics que tinguem. Ja veurem. Per\u00f2 de ser posats al carrer per un ordeno y mando d’un home tan poc important com Mariano Rajoy res de res. Tots hem vist les seves fotos a les reunions dels caps de govern, sempre a\u00efllat i solitari. De fet motivacions emocionals com ara l’odi o la venjan\u00e7a amb les que amena\u00e7a no queden mai legitimades als tractats internacionals. Els set milions de ciutadans amb una economia pr\u00f2spera, en canvi, s\u00f3n molt m\u00e9s interessants.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els pa\u00efsos creats pels N\u00f2rdics (Norses) Quan jo era petit, la “llegenda” dels “descobriment” d’Am\u00e8rica pels Vikings era presentada a l’escola com un incident menor de realitat dubtosa en comparaci\u00f3 amb la gesta gloriosa d’Espanya. La veritat \u00e9s molt diferent. El regne medieval n\u00f2rdic, inicialment pag\u00e0, subsidiari de la monarquia noruec-danesa inclo\u00efa Isl\u00e0ndia (poblaci\u00f3 actual […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[20677,32238,32237,816,32236,32239,32241],"tags":[877,996,32234,32233,3636],"class_list":["post-1079","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya-2","category-dinamarca-2","category-feroe","category-general","category-groenlandia-2","category-nordics","category-unio-europea-2","tag-catalunya","tag-dinamarca","tag-faroe","tag-groenlandia","tag-unio-europea"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-hp","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1079","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1079"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1079\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1090,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1079\/revisions\/1090"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1079"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1079"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1079"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}