Kim Davis, la dona provinciana i fervent seguidora d’una secta religiosa m\u00e9s o menys de la denominaci\u00f3 Baptista del Sud, ara als titulars, \u00e9s el “clerk”<\/i> de Rowan County a l’estat de Kentucky. El clerk \u00a0d’un districte o municipi \u00e9s un c\u00e0rrec administratiu, no pol\u00edtic. Una aproximaci\u00f3 seria traduir el t\u00edtol com cap de l’administraci\u00f3<\/i>\u00a0o a un lloc petit potser cap de l’oficina. <\/i>La Sra Davis s’ha fet famosa per negar-se a aprovar llic\u00e8ncies de matrimoni a homosexuals desitjosos de contraure matrimoni dient que fer-ho violaria la seva Llibertat Religiosa<\/i>. Dos demandants la van dur a la pres\u00e8ncia d’un jutge que va determinar que el clerk nom\u00e9s aplica la llei, per\u00f2 no pot canviar-la o substituir-la i li va manar donar el certificat. Altres empleats seus van dir que estaven disposats a firmar en lloc seu, per\u00f2 ella tamb\u00e9 ho va prohibir dient que la seva firma estava impresa al formulari i que el casament gay violaria la llei de D\u00e9u. El jutge la va empresonar per 5 dies per desobedi\u00e8ncia. Molts pol\u00edtics es van posar al seu costat i sens dubte molts sectors de la poblaci\u00f3 tamb\u00e9. Al final, l’oficina va comen\u00e7ar a donar les llic\u00e8ncies firmades per altres empleats.<\/p>\n
La llibertat religiosa<\/i>\u00a0de l’extrema dreta nord-americana<\/strong><\/p>\n Des de fa algun temps, la dreta radical republicana, petita per\u00f2 molt vocal, ben organitzada i rica, va descobrir que els temes culturals i religiosos s\u00f3n molt m\u00e9s \u00fatils i f\u00e0cils de vendre al p\u00fablic votant que els problemes verdaderament pol\u00edtics. Exemples: guerra a mort als avortaments, a la teoria<\/i>\u00a0de l’evoluci\u00f3 (que deixen ensenyar a l’escola nom\u00e9s com una alternativa al creacionisme<\/i>)\u00a0i a la homosexualitat. El seu p\u00fablic est\u00e0 encantat de discutir aquestes coses enlloc de la pobresa o les guerres i han fet decidir moltes eleccions a favor dels Republicans. Defensen el dret de qualsevol persona a negar-se a fer o dir coses que estan contra la seva fe, com els farmac\u00e8utics que es neguen a vendre anticonceptius o medicines que causen l’avortament, o (fixeu-vos aqu\u00ed) un empresari que nega a les seves empleades que l’asseguran\u00e7a de malaltia que l’empresa ofereix pagui per contraceptius, cosa que violaria la seva llibertat religiosa. I el Tribunal Federal Suprem qu\u00e8 diu? En el cas dels farmac\u00e8utics i empresaris (inclosa l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica) ha donat sempre suport a aquesta llibertat religiosa, que dona als rics i poderosos el dret de violar els drets i les decisions personals dels empleats i clients. \u00c9s la llibertat religiosa<\/i>\u00a0que sembla una legalitzaci\u00f3 de la intoler\u00e0ncia i el fanatisme, quan s\u00f3n els poderosos que ho fan, mentre que la llibertat dels sotmesos no es reconeix. L’oposici\u00f3 al matrimoni gay \u00e9s l’exemple m\u00e9s recent d’expansi\u00f3 del concepte de\u00a0llibertat religiosa,<\/i> que \u00e9s un concepte cada dia m\u00e9s central en la ideologia i programari del Partit Republic\u00e0. La invocaci\u00f3 de la motivaci\u00f3 religiosa permet entrar a mat\u00e8ries ja legislades sense perill. La Sra Davis ha esdevingut un heroi i model a seguir.<\/p>\n I el Sant Pare rep i anima aquesta dona a la Nunciatura Apost\u00f2lica de Washington? No sembla l\u00f2gic. Com ha anat?<\/p>\n La visita del Papa Francesc als EUA<\/strong><\/p>\n Tres Papes anteriors ja havien vingut als EUA. Les seves visites tingueren ress\u00f2 per\u00f2 no conseq\u00fc\u00e8ncia. S’en van tornar a Roma i la visita fou aviat oblidada. No seria aix\u00ed amb Francesc. El seu missatge sobre els problemes socials, les guerres i la injust\u00edcia no s’havia sentit a Am\u00e8rica d’en\u00e7\u00e0 del President Johnson fa m\u00e9s de 50 anys. I el problema de la caiguda dels sous, ab\u00fas de poder dels empresaris, un sou m\u00ednim federal que obliga a demanar ajut a la benefic\u00e8ncia (WalMart ensenyava fins fa poc als treballadors com demanar ajut al Govern per suplementar un sou insuficient), ab\u00fas dels horaris canviats nom\u00e9s amb hores d’av\u00eds sota amena\u00e7a de comiat (Starbucks ho fa molt), manca de representaci\u00f3 sindical i un cinisme dels pol\u00edtics que ignoren les veus dels qui pateixen, manca de temps lliure despr\u00e9s d’un part i moltes altres coses que els poderosos prefereixen ignorar. Per\u00f2 el Sant Pare va anar al Congr\u00e9s a parlar pels que no semblen tenir veu i a protestar contra les guerres i contra la destrucci\u00f3 del medi ambient i l’escalfament. I per un moment, va semblar que el poble i fins i tot algun pol\u00edtic (pocs) l’escoltaven. Francesc t\u00e9 un problema seri\u00f3s amb l’angl\u00e8s. En aquest idioma ha de llegir textos preparats per\u00f2 l’accent i pronunciaci\u00f3 s\u00f3n fatals. A la TV li posaven subt\u00edtols i va haver de fer totes les reunions religioses en llengua argentina. Per\u00f2 el seu missatge es va sentir molt for\u00e7ament.<\/p>\n El Nunci Apost\u00f2lic li fa una mala passada<\/strong><\/p>\n Qui va tenir la culpa de fer a Francesc trobar-se (molt probablement sense saber qui era) amb la Sra Davis? Als EUA tothom la coneix, per\u00f2 probablement no a Roma. Ella parla sempre de llibertat religiosa<\/i>\u00a0i d’objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia\u00a0<\/i>que sembla molt b\u00e9 quan no se sap qu\u00e8 vol dir, per\u00f2 probablement al Vatic\u00e0 no en sabien res.<\/p>\n La trobada no fou anunciada, per\u00f2 als pocs dies l’advocat de la Sra Davis va donar una reuni\u00f3 de premsa anunciant que en Francesc l’havia rebut en privat i aprovat els seus actes contra l’homosexualitat. El Vatic\u00e0 ho nega radicalment. La senyora s\u00ed que hi era a la Nunciatura per\u00f2 el Papa nom\u00e9s la va saludar de passada dintre la Nunciatura de Washington en un grup, regalant un rosari com feia amb tothom sense animar-la a res (i\u00a0 sense saber qui era). L’\u00fanica audi\u00e8ncia privada que va donar fou un antic estudiant seu de quan ensenyava a una escola jesuita, que \u00e9s gay i es va presentar amb el seu company de molts anys. Van xerrar una estona tot sols. El dia abans un periodista li havia preguntat si ell aplicava el tema de l’objecci\u00f3 leg\u00edtima de consci\u00e8ncia (que el Cardenal Bergoglio havia defensat moltes vegades) al cas de la Sra Davis. El Papa va respondre que no es recordava de tots els casos d’objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia que havia conegut. Evidentment no en sabia res.<\/p>\n I qui havia convidat aquesta dona?<\/strong><\/p>\n Un periodista vatic\u00e0, indignat, ho va explicar en l’acte: el fam\u00f3s Nunci Apost\u00f2lic, i Arquebisbe d’Ulpiana Carlo Maria Vigon\u00f2<\/em><\/p>\n Qui era el Nunci Vigon\u00f2?<\/p>\n Havia estat una de les figures m\u00e9s fosques i controversista de la C\u00faria Vaticana. Despr\u00e9s d’una carrera imparable, el Papa Benet XVI el va nomenar Secretari de l’\u00f2rgan de Govern del Vatic\u00e0, esdevenint de fet el Nr 2 de la C\u00faria, on immediatament es va encarregar de vigilar el Banc Vatic\u00e0, ja denunciat pels Italians com a niu de corrupci\u00f3 i participant en el rentat de diners il\u00b7legals i amb grans comptes individuals de propietari desconegut. Innocentment Benet XVI, un home sense cap experi\u00e8ncia com administrador, li va encarregar la reforma del banc Vatic\u00e0. Vigon\u00f2 va acceptar encantat. Hi hauria oportunitats.<\/p>\n I aqu\u00ed s’embolica la troca fins arribar a la dimissi\u00f3 inesperada de Benet XVI. Els enemics de Vigon\u00f2 dirigits pel Secretari d’Estat Bertone el van acusar d’haver estafat 2.5 milions d’euros en una trama fosca de dos fons d’inversi\u00f3 italians. Vigon\u00f2 va protestar vigorosament. Era tot a l’inrev\u00e9s: ell havia trobat i denunciat la corrupci\u00f3 i els robatoris i ara els seus enemics el volien destruir amb cal\u00famnies acusant-lo del que feien ells. Va escriure cartes acusat\u00f2ries amb aquest contingut a Benet XVI i al Cardenal Bertone. Qu\u00e8 ha de fer un pobre Sant Pare tancat al Vatic\u00e0 a qui tothom explica el que vol i calla tamb\u00e9 el que vol? I com esbrinar qui tenia ra\u00f3? Al final Benet XVI va nomenar Vigon\u00f2 Nunci als EUA per treure-se’l de sobre i va deixar Bertone al seu c\u00e0rrec. En aquell moment el seu majordom va veure i copiar les cartes de Vigon\u00f2 al Papa i a Bertone i les va passar a un periodista que les va publicar. Desesperat per l’esc\u00e0ndol i les revelacions, Benet va dimitir. No sabia a qui creure. Tothom li deia mentides.<\/p>\n I en Vigon\u00f2 es va establir feli\u00e7ment a Washington. Pot creure alg\u00fa que un Ambaixador en aquesta situaci\u00f3 no examinaria amb un microscopi les persones \u00a0invitades a trobar-se en privat amb el Papa? I que ni ell ni cap empleat sabia res d’un cas que per un mes havia aparegut di\u00e0riament a la premsa, r\u00e0dio i TV?\u00a0 L’Arquebisbe haur\u00e0 d’explicar millor com va anar (i salvar-se de la destituci\u00f3) Per\u00f2 els efectes de la trobada (augmentat per les mentides de l’advocat de Kim Davis que presentaven al Papa com un palad\u00ed de la Llibertat Religiosa i l’objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia contra els gays) han estat fatals. Ha despertat sense fundacions\u00a0 la r\u00e0bia i hostilitat de moltes comunitats i enfosquit el missatge de Francesc.<\/p>\n Entenent millor a Francesc<\/strong><\/p>\n Aquest Papa \u00e9s de llarg la figura m\u00e9s atractiva vista al Vatic\u00e0 en generacions. El problema entenent-lo \u00e9s que ning\u00fa en sabia res abans de pujar al Pontificat a l’edat de 74 anys. Qui era aquest home? Cal preguntar a Buenos Aires, i molts periodistes ho han fet.<\/p>\n Els seus col\u00b7laboradors diuen que en privat com en p\u00fablic havia estat sempre un home bondad\u00f3s i respectu\u00f3s, que expressava compassi\u00f3 amb sinceritat i vivia humilment per convicci\u00f3 i no per fer teatre. Per\u00f2 no cal equivocar-se: era tamb\u00e9 un administrador dur, molt ordenat i sistem\u00e0tic, a qui no es podien explicar hist\u00f2ries. \u00c9s l’home perfecte per domesticar la C\u00faria. Doctrinalment, ell comparteix plenament tota la doctrina cat\u00f2lica sobre q\u00fcestions sexuals i el celibat al sacerdoci, i ning\u00fa pot esperar canvis en aquest terreny. Hi ha una cosa curiosa: la seva darrera marxa de Buenos Aires cap a Roma, quan potser la seva conducta el va trair. Un Cardenal que va a Roma pel consistori potser podria estar-s’hi un mes, per\u00f2 el Cardenal Bergoglio va resoldre o revisar a fons meticulosament tots els afers pendents, deixant sumaris i notes i assegurant-se que tots els rebuts estaven pagats. Va parlar individualment amb tots els col\u00b7laboradors. I, una mica absurdament, va preguntar a un jove que estava visitant temporalment, quins plans tenia per la seva carrera! Sabia el senyor Cardenal-Arquebisbe quelcom que no deia? Sembla que s\u00ed. S’havia acomiadat com cal, sense deixar problemes a la taula.<\/p>\n La llei can\u00f2nica imposa el secret m\u00e9s absolut sobre els esdeveniments, arguments i baralles al Consistori per elegir un nou Papa, per\u00f2 la C\u00faria sempre sap coses. Fa poc un periodista americ\u00e0 va aconseguir introduir-se al Vatic\u00e0 observant les Resid\u00e8ncies dels personatges coneguts per fora i alguna vegada per dintre, arribant a parlar amb alguns curials prominents i demanant informacions, cosa que jo crec que ning\u00fa havia aconseguit mai, i va publicar un llarg article al New Yorker, la revista oficial dels intel\u00b7lectuals novaiorquesos i probablement americans. Probablement aviat publicar\u00e0 un llibre. Es veu que el Consistori per nomenar un successor a Joan Pau II, va acabar amb un aldarull, amb tots els Cardenals no europeus cridant contra els Italians i la C\u00faria, de la que estaven verdaderament tips i tenien la majoria de vots. Diuen que a la primera votaci\u00f3, ja va sortir el Cardenal Bergoglio, el qual va rebutjar, dient que el temps per canviar res no havia arribat. A la segona votaci\u00f3, va sortir Joseph Ratzinger, que va acceptar i esdevenir Benet XVI. Havent sentit parlar de l’esc\u00e0ndol de Vigod\u00f2 i\/o Bertone i el cas del majordom espia, al segon Consistori despr\u00e9s de la jubilaci\u00f3 de Benet, \u00a0el Cardenal Bergoglio sabia que l’hora d’un reformista ja havia arribat. Quan se’n va anar de Buenos Aires, es va acomiadar de tothom amb la seva cortesia i bonhomia naturals.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Kim Davis, la dona provinciana i fervent seguidora d’una secta religiosa m\u00e9s o menys de la denominaci\u00f3 Baptista del Sud, ara als titulars, \u00e9s el “clerk” de Rowan County a l’estat de Kentucky. El clerk \u00a0d’un districte o municipi \u00e9s un c\u00e0rrec administratiu, no pol\u00edtic. Una aproximaci\u00f3 seria traduir el t\u00edtol com cap de l’administraci\u00f3\u00a0o […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[25880,29962,839,29969,25873,2317,29961,1124,816,2464,32232,32231,29767,29970],"tags":[],"class_list":["post-1070","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-angles","category-asseguranca-de-malalaltia","category-avortament","category-civil-rights","category-congres-america","category-eleccions-americanes","category-estats-americans-2","category-eua","category-general","category-jutges","category-kim-davis","category-llibertat-religiosa","category-papa-francesc","category-resistencia-o-desobediencia-civil-pacifica"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-hg","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1070","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1070"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1070\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1076,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1070\/revisions\/1076"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1070"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1070"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1070"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}