{"id":1044,"date":"2015-08-25T21:32:39","date_gmt":"2015-08-26T03:32:39","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1044"},"modified":"2015-08-28T07:53:33","modified_gmt":"2015-08-28T13:53:33","slug":"plorant-amb-siria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2015\/08\/25\/plorant-amb-siria\/","title":{"rendered":"Plorant amb S\u00edria"},"content":{"rendered":"<p>Si encara visqu\u00e9s a Nova York, estic segur que em trobaria amb el matrimoni siri\u00e0 que tan b\u00e9 coneixia per lamentar amb ells la destrucci\u00f3 i dispersi\u00f3 de la seva naci\u00f3. Eren Cristians ortodoxos, tots dos metges i acomodats, i no em van voler explicar mai quina llengua parlaven entre ells. He vist als llibres que molts Cristians parlen el Siriac, un dialecte Arameu. En qualsevol cas, l&#8217;amiga S. es va entusiasmar veient aquella pel\u00b7l\u00edcula recent on Jes\u00fas parlava l&#8217;Arameu a la pantalla. \u00c9s la meva llengua, deia ella. Tenien un pa\u00eds meravell\u00f3s, bressol de la nostra civilitzaci\u00f3, de l&#8217;alfabet, i de dues de les tres religions monoteistes i l&#8217;han perdut. Trets de les seves llars, arru\u00efnats i empobrits, perseguits per b\u00e0ndols criminals, els sirians han iniciat sovint a peu, amb nens i sense equipatge el cam\u00ed de Turquia cap a Alemanya o Su\u00e8cia, on ning\u00fa els vol i ning\u00fa entendr\u00e0 la seva llengua ni reconeixer\u00e0 els seus estudis. De cam\u00ed estan posant en prova la bonhomia i humanitat de pa\u00efsos menys desafortunats per\u00f2 pobres, han creat tensions pol\u00edtiques a la Uni\u00f3 Europea que la posen en perill perqu\u00e8 no els saben resoldre i han despertat moviments feixistoides. Segur que molts han mort pel cam\u00ed. Li sembla a alg\u00fa que aix\u00f2 pot acabar b\u00e9? Els occidentals en principi creiem que no hem de jutjar ning\u00fa. Per\u00f2 jutjar i entendre s\u00f3n dues coses molt diferents, i si no entenem perqu\u00e8 aquestes coses passen, podr\u00edem acabar repetint-les.<\/p>\n<p><strong>S\u00edria al comen\u00e7ament de la\u00a0<\/strong><b>civilitzaci\u00f3<\/b><\/p>\n<p>Fa uns 10,000 anys la nostra hist\u00f2ria hi va comen\u00e7ar. Al territori ara anomenat S\u00edria durant l&#8217;Edat del Bronze van apar\u00e8ixer per primera vegada la ramaderia i l&#8217;agricultura i s&#8217;han trobat proves del primer desenvolupament de sistemes de rec. Les primeres ciutats fortificades i els imperis militars associats amb elles van apar\u00e8ixer m\u00e9s aviat al nord i sud de l&#8217;Iraq ve\u00ed entre el Tigris i l&#8217;Eufrates, els dos famosos rius, per\u00f2 en qualsevol cas Damasc amb uns 5,000 anys \u00e9s una de les ciutats m\u00e9s antigues del m\u00f3n.<\/p>\n<p>El territori siri\u00e0 fou el bressol dels pobles sem\u00edtics que per tants segles competirien amb els indoeuropeus (nosaltres) per la supremacia. Els \u00e0rabs s\u00f3n semites. \u00a0 \u00a0Avui en dia nom\u00e9s els jueus s&#8217;autodenominen semites, per\u00f2 aquesta fou una gran fam\u00edlia de nacions hist\u00f2riques. Jo em recordo sempre dels fenicis (originalment del L\u00edban) i les seves col\u00f2nies cartagineses (incloent les Balears i Cadis). Hi ha espanyols que ens anomenen &#8220;fenicis&#8221;. Volen dir en realitat &#8220;jueus&#8221; i es pensen que \u00e9s un insult. Els fenicis van inventar l&#8217;alfabet i l&#8217;escriptura fon\u00e8tica, la navegaci\u00f3 i el comer\u00e7 i el vidre. Durant l&#8217;edat de Bronze la gran llengua Aramea, primer idioma amb vocaci\u00f3 mundial, es va formar i, incre\u00efblement, se segueix parlant. De fet la majoria de texts b\u00edblics que coneixem van ser escrits prim\u00e0riament en Arameu, aix\u00ed com el Talmud de Babil\u00f2nia, llibre fonamental dels jueus sefardites, escrit segons sembla en una variant Aramea antiga dificil\u00edssima d&#8217;entendre. L&#8217;hebreu tamb\u00e9 fou una variant de l&#8217;Arameu, abandonada despr\u00e9s \u00a0de \u00a0 pocs segles, que sobreviuria nom\u00e9s en la lit\u00fargia jueva i ha renascut recentment a Israel. En temps de Jesucrist, a Palestina, part de S\u00edria, s\u00b4hi parlava Arameu i Grec koin\u00e9.<\/p>\n<p>I de religions? La religi\u00f3 hebrea no podria haver sorgit enlloc m\u00e9s i fou el primer culte dirigit a un D\u00e9u benvolent interessat en nosaltres i en la just\u00edcia, que no havia existit mai. I el Cristianisme? Encara m\u00e9s. Palestina era una part de S\u00edria per\u00f2 molts ap\u00f2stols, sobretot a l&#8217;esgl\u00e9sia de Jerusalem volien fer del Cristianisme nom\u00e9s un corrent jueu i es limitaven a predicar a les col\u00f2nies jueves disperses per la Mediterr\u00e0nia. Per\u00f2 St Pau va caure del cavall i es va convertir prop de la ciutat s\u00edria d&#8217;Antioquia (ara en territori turc) i des d&#8217;Antioquia va comen\u00e7ar a predicar i dirigir una religi\u00f3 nova, independent de la naci\u00f3 i de qualsevol poder pol\u00edtic-militar i oberta a tothom. La tercera gran religi\u00f3 monoteista, la Musulmana, no va n\u00e0ixer a S\u00edria per\u00f2 hi est\u00e0 ara ben establerta amb nutrides representacions de la Sunna i del Xiisme. Cal recordar que Damasc fou la capital de tot l&#8217;imperi \u00e0rab sota la dinastia dels Ummayads, successors del Profeta, la fam\u00edlia probable d&#8217;Abd Er Raman I, fundador d&#8217;Al-\u00c0ndalus.<\/p>\n<p><strong>S\u00edria no es transforma en una naci\u00f3 moderna i el petit L\u00edban apareix<\/strong><\/p>\n<p>Seria molt avorrit descriure aqu\u00ed els avatars hist\u00f2rics \u00a0al territori siri, sempre ocupada un darrere l&#8217;altre per tots els imperis locals i mediterranis, mai lliure i independent. Fa pena pensar en els nens d&#8217;escola aprenet hist\u00f2ria a S\u00edria. La llengua Aramea, el gran tresor cultural, utilitzat \u00a0fins i tot \u00a0a l&#8217;immens Imperi Persa (que hauria estat ingovernable si no hagu\u00e9s declarat l&#8217;Arameu llengua oficial) fou desbancada com a llengua com\u00fa per l&#8217;arribada i conquestes d&#8217;Alexandre el Gran, que hi va imposar el dialecte grec que ell parlava anomenat koin\u00e9. L&#8217;Evangeli i tots els texts cient\u00edfics i literaris del temps foren escrits en grec koin\u00e9 que va ser la llengua franca de la cultura i el comer\u00e7 fins l&#8217;arribada del Llat\u00ed (i l&#8217;Angl\u00e8s ara). Durant la Primera Guerra Mundial, el Regne Unit va prendre als turcs gaireb\u00e9 tot el m\u00f3n \u00e0rab, per\u00f2, arribada la pau, Fran\u00e7a tamb\u00e9 va voler ficar-hi cullera com a nou poder colonial i els brit\u00e0nics els van cedir S\u00edria (per civilitzar-la, es pensaven) sota un mandat de les Societat de Nacions acabada de fundar. Fran\u00e7a, que va haver de separar Palestina i tornar-la als brit\u00e0nics, ho va fer molt, per\u00f2 molt malament i el caos pol\u00edtic derivat no acabaria mai. Durant milers d&#8217;anys, S\u00edria havia estat nom\u00e9s una joia cobejada, mai un pa\u00eds independent. Un rei hachemita va prendre control, per\u00f2 va haver de fugir per canviar de pa\u00eds i tornar com a rei de l&#8217;Iraq. La seva fam\u00edlia al final es va quedar amb Jord\u00e0nia, on encara regnen.<\/p>\n<p><strong>Perqu\u00e8 \u00e9s el L\u00edban un pa\u00eds independent de S\u00edria?<\/strong><\/p>\n<p>No sembla ser f\u00e0cil d&#8217;explicar. Abans els historiadors deien que fou una invenci\u00f3 francesa. Al pa\u00eds hi ha una comunitat cristiana, els Maronites, que havia estat part de l&#8217;esgl\u00e8sia oriental ortodoxa excomunicada per Roma per\u00f2 durant les Croades van decidir fer-se cat\u00f2lics i aix\u00ed han quedat. Sembla que a Fran\u00e7a els feia il\u00b7lusi\u00f3 deixar un pa\u00eds amb cat\u00f2lics al cor d&#8217;Ar\u00e0bia, per minoritaris que fossin. Els libanesos ho neguen i fan pal\u00e8s que hi va haver patriotes lluitant per la llibertat del nou pa\u00eds. En qualsevol cas, els pol\u00edtics libanesos ho van fer bastant b\u00e9 creant un estat for\u00e7a pr\u00f2sper i mig democr\u00e0tic, on Beirut esdevingu\u00e9 el Par\u00eds de l&#8217;Orient. El seu secret fou la creaci\u00f3 de 18 grups religiosos semi-independents amb membres obligatoris registrats sense separaci\u00f3 entre esgl\u00e9sia i estat: els membres de cada religi\u00f3 tenien lleis separades que seguien els seus preceptes religiosos sense molestar els altres, com petits estats compartint el mateix territori en un marc laic i tolerant per\u00f2 ignorant-se mutuament. Al final la trag\u00e8dia palestina i els atacs israelians ho van espatllar tot. Ara mateix ja fa un any que no hi ha Cap d&#8217;Estat i la caixa p\u00fablica \u00e9s insolvent. S\u00edria ha estat sempre el Big Brother, que anava b\u00e9 fins que, ja en temps de l&#8217;actual President siri\u00e0 Bashir al-Assad, van fer assassinar al Primer Ministre.<\/p>\n<p><strong>S\u00edria despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial i la pujada al poder de la fam\u00edlia Assad<\/strong><\/p>\n<p>S\u00edria \u00e9s un dels membres fundadors de l&#8217;ONU actual, per\u00f2 altrament els va costar molt estabilitzar-se enmig d&#8217;un caos grandi\u00f3s causat sobretot per les moltes religions i manca d&#8217;experi\u00e8ncia or desitjos democr\u00e0tics, lligats amb tend\u00e8ncies violentes, interessos estrangers i grups irresponsables. Durant la Dictadura franquista els catalans somni\u00e0vem amb la democr\u00e0cia i la llibertat, per\u00f2 a S\u00edria, com a l&#8217;Iraq, tenien altres esperances i preocupacions i massa tradicions violentes. El partit Baath va n\u00e0ixer com un partit panarabista i socialista laic, aviat separat en dues branques, la iraquiana de Saddam Hussein i la siriana de la dinastia dels Assad. Molt absurdament, els baathistes aspiraven a fer-se comunistes, cosa poc escaient o raonable quan la majoria de la poblaci\u00f3 no volia saber res del la\u00efcisme i somniava amb la imposici\u00f3 de la Xaria. En qualsevol cas, la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i ara R\u00fassia es van fer amics i encara en s\u00f3n. El partit va abolir el Parlament decidint fer lleis dintre el partit per decret i la Constituci\u00f3 era paper mullat. Van patir molt pel conflicte palest\u00ed, com tothom a la regi\u00f3, sobretot despr\u00e9s del Setembre Negre.<\/p>\n<p>Al final en 1970 el Capit\u00e0 de l&#8217;ex\u00e8rcit Hafez al-Assad, pare de l&#8217;actual cap d&#8217;estat siri\u00e0, va prendre el poder per trenta anys fins la seva mort en 2000. Naturalment, Hafez era un dictador perill\u00f3s que governava amb l&#8217;ex\u00e8rcit gr\u00e0cies al suport de la seva secta xi\u00efta \u00a0Alawita, origin\u00e0ria del nord del L\u00edban i dels iranians. Sense ser Alawita no hi havia forma de treure res ni rebre un c\u00e0rrec, per\u00f2 els Sunnites molt nombrosos seguien patint en silenci. Assad gaudia el suport no sols dels seus Alawites, sin\u00f3 tamb\u00e9 de tots els Xi\u00eftes i dels Cristians. Cal donar cr\u00e8dit a Assad pare per certes coses: per primera vegada hi va va haver estat de dret i govern constitucional i va establir una societat laica amb drets civils per les dones i respecte a totes les religions. El mateix va ser el cas amb Saddam Hussein a l&#8217;Iraq ve\u00ed, el qual no obstant a diferencia d&#8217;Assad governava amb els Sunnites i oprimia el Xiisme i els dos mig partits Baath s&#8217;odiaven a mort. En resum, Saddam i Hafez eren molt similars i governaven els seus paisos en un marc inestable, \u00a0laic i tolerant que per la regi\u00f3, eren progressiu, nom\u00e9s que Saddam era un Sunnita que oprimia els Xi\u00eftes, a l&#8217;inrev\u00e9s d&#8217;Assad. Tots dos, sobretot Saddam, eren dictadors desagradables, per\u00f2 podrien haver dit com Llu\u00eds XIV &#8220;darrere meu, el diluvi&#8221; i destituir-los sense tenir preparada una successi\u00f3 ben pensada i amb suport popular, era una bogeria gaireb\u00e9 criminal.<\/p>\n<p>Hafez es va complicar molt la vida ficant-se al conflicte entre l&#8217;Iraq i l&#8217;Iran (atiat pels EUA que van engrescar a Saddam Hussein) on nom\u00e9s podia rebre. Va patir un atac molt greu dels Germans Musulmans sunnites de l&#8217;Egipte, ja seguidors de la ideologia gihadista. Hafez va guanyar i va fer executar molta gent, alguns diuen 10,000 persones, altres 40,000. Els Germans Musulmans van perdre, per\u00f2 la llavor de l&#8217;islamisme ja va quedar plantada i regada. Per sempre m\u00e9s, evidentment.<\/p>\n<p>A Hafez al-Assad li semblava natural que el poble volgu\u00e9s elegir un\u00e0niment com a l\u00edder el seu fill despr\u00e9s de la seva mort. Va triar i preparar per la successi\u00f3 el seu primer fill, el qual es va matar en un accident de cotxe. Va haver d&#8217;acomiadar un altre fill per incompetent i ja nom\u00e9s li quedava el jove Bashir, l&#8217;actual president, un intel\u00b7lectual moderat i poc interessat en pol\u00edtica que havia estudiat la carrera de medicina a Damasc i vivia a Londres especialitzant-se en Oftalmologia. Diuen que no s&#8217;havien estimat gaire. Va haver de tornar de Londres a correcuita i el pare, ja malalt, va comen\u00e7ar a explicar-li coses a la desesperada. Hafez va morir el 2000 quan Bashir nom\u00e9s tenia 34 anys, menys dels 40 exigits per la Constituci\u00f3 que va haver de ser reformada per evitar la p\u00e8rdua d&#8217;un senyor tan intel\u00b7ligent i ben preparat.<\/p>\n<p>En Bashir fou ben rebut al comen\u00e7ament i va esdevenir popular, resultant ser molt m\u00e9s tolerant que el seu pare. Diuen que anava al cinema i es passejava pel carrer a peu amb la muller i una petita escorta. Aleshores el Primer Ministre liban\u00e8s fou assassinat i tothom va acusar el r\u00e8gim siri\u00e0. L&#8217;ordre va sortir de l&#8217;entorn de Bashir, per\u00f2 probablement d&#8217;un parent per interessos financers. Tamb\u00e9 va patir un bombardeig israeli\u00e0 poc ent\u00e8s. I al final va arribar la Primavera \u00c0rab i el seu tro va trontollar. I Bashir va ensenyar al m\u00f3n un costat molt violent i perill\u00f3s de la seva personalitat que tenia amagat i la guerra civil, crueltat extrema i un horror espant\u00f3s van comen\u00e7ar a escampar-se per tot el pa\u00eds.<\/p>\n<p><strong>Evoluci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>Com queda dit, es pot esbrinar la veritat sense necessitat de jutjar, i val la pena fer-ho. Donar\u00e9 la paraula al fam\u00f3s milionari G. Soros: el r\u00e8gim d&#8217;Assad estava perdut quan el President Obama, molt vacil\u00b7lant va comen\u00e7ar a ajudar de forma amagada alguns grups sunnites. Entenent que els EUA no enviarien tropes en cap cas, Bassir, desesperat i contra la paret, obtingu\u00e9 in extremis ajut militar de R\u00fassia i de l&#8217;Iran, els amics de sempre i \u00a0va \u00a0girar la truita. Ultratjats per la intervenci\u00f3 iraniana, els Saudites van activar, finan\u00e7ar i engegar els gihadistes d&#8217;ISIL (Estat Isl\u00e0mic) a S\u00edria i a l&#8217;Iraq. Ultratjats tamb\u00e9, els Iranians van respondre llen\u00e7ant els Houtis (xi\u00eftes) a la conquesta del Iemen, situat als nassos i reregu\u00e0rdia dels Saudites, els quals van reaccionar amb el salvatgisme freq\u00fcent a la regi\u00f3. L&#8217;alian\u00e7a actual transparent entre Ar\u00e0bia Saudita i els Gihadistes de l&#8217;Estat Isl\u00e0mic \u00e9s un pacte infernal entre gent que s&#8217;odien a mort.<\/p>\n<p>I ara les columnes humanes van de cam\u00ed a Su\u00e8cia, tot l&#8217;Orient Mig est\u00e0 en flames i ning\u00fa veu el final.<\/p>\n<p>I hi ha qui recorda els grupets de Neocons que aconsellaven al President George W Bush a la Casa Blanca. Era l&#8217;hora d&#8217;actuar! Acabada la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, Am\u00e8rica era lliure d&#8217;imposar la dominaci\u00f3 i soluci\u00f3 militar amb democr\u00e0cia a tots els conflictes del m\u00f3n, per\u00f2 sobretot al m\u00f3n \u00e0rab (ara s&#8217;ha acabat, per\u00f2 aix\u00f2 els Republicans ho van anar dient per deu anys). I en Saddam Hussein era un malvat amagant armes de destrucci\u00f3 massiva i l&#8217;ex\u00e8rcit americ\u00e0 seria rebut a Bagdad amb flors i m\u00fasica com una for\u00e7a alliberadora portadora de la democr\u00e0cia i d&#8217;un temps nou. Tot canviaria.<\/p>\n<p>I en aix\u00f2 s\u00ed que van tenir ra\u00f3.<\/p>\n<p>Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Si encara visqu\u00e9s a Nova York, estic segur que em trobaria amb el matrimoni siri\u00e0 que tan b\u00e9 coneixia per lamentar amb ells la destrucci\u00f3 i dispersi\u00f3 de la seva naci\u00f3. Eren Cristians ortodoxos, tots dos metges i acomodats, i no em van voler explicar mai quina llengua parlaven entre ells. He vist als llibres [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[25885,25881,1124,10517,816,32227,2541,29968,261,886,666,32222,5380,6866,25605],"tags":[],"class_list":["post-1044","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalonia","category-dialectes","category-eua","category-extrema-dreta","category-general","category-gihadisme-2","category-islamisme","category-massacre","category-musulmans","category-obama","category-religio","category-separacioesglesia-i-estat","category-siria","category-territori","category-xaria"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-gQ","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1044","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1044"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1044\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1051,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1044\/revisions\/1051"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1044"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1044"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1044"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}