L’hivern del nostre discontent una de les cites m\u00e9s famoses de Shakespeare (Richard III) verdaderament ha arribat. Ara a molta gent li sembla que el dimarts proper, dia 2 de Novembre, l’Obama rebr\u00e0 una batacada forta a les urnes. Els progressius americans estan pansits i es neguen a bellugar-se (els drets civils han empitjorat, fins i tot comparats amb l’era Bush; la guerra d’Iraq segueix i n’hi ha una de nova a l’Afganistan, gr\u00e0cies a D\u00e9u hi ha una llei de l’Asseguran\u00e7a M\u00e8dica, per\u00f2 est\u00e0 mal feta; el govern hat regalat diners als bancs i grans empreses com si fossin llaminadures, les festes a la Casa Blanca s\u00f3n com balls de gran luxe a la cort, el Sr President menteix, Guantanamo segueix existint, cap presoner ha estat dut a la just\u00edcia civil, ha fracassat a Palestina, les relacions amb els musulmans han empitjorat, hi ha un atur molt gran, la gent perd cases, els sous baixen o almenys no pugen… Per aix\u00f2 ja en ten\u00edem prou amb en Bush. Una vegada ens vas enganyar, per\u00f2 ara prou.<\/p>\n
Els Republicans, en canvi, estan vivint una fase exaltada de revifalla mesi\u00e0nica, sobretot gr\u00e0cies a la injecci\u00f3 d’entusisasme i fervor religi\u00f3s atribu\u00efda al moviment de l’anomenat “Tea Party” que enlloc de fer promeses concretes i tenir una plataforma, parla \u00e8picament de refer Am\u00e8rica, de tornar al pa\u00eds que existia quan es va fundat, de reinterpretar la Constitruci\u00f3, acabar amb el d\u00e8ficit dels pressupostos, tallar els impostos, oficialitzar la Religi\u00f3 i recon\u00e8ixer quie els EUA s\u00f3n un pa\u00eds cristi\u00e0, reduir el tamany de l’Estat, acabar amb la immigraci\u00f3 i canviar-ho tot, tot, tot, amb entusiasme, pregant cada dia… Els historiadors menteixen i ens amaguen la realitat del pa\u00eds. Volem tornar als pares fundadors del Segle XVIII i que tot torni a ser com llavors<\/p>\n
Canvi, canvi, ens prometen sempre. Per\u00f2 qui s\u00f3n aquests? Sovint la premsa espanyola en parla com una forma de Dreta Extrema, cosa que sens dubte recorda a tothom el feixisme. Per\u00f2 s\u00f3n una cosa molt diferent. No se semblen en res al feixisme. El feixisme vol un estat gran i poder\u00f3s, el Tea Party, vol afeblir i reduir l’Estat a un m\u00ednim, els feixistes parlaven de grans empreses nacionals al servei de l’inter\u00e9s col.lectiu, el Tea Party menyst\u00e9 cap forma d’inter\u00e9s colectiu o servei a la comunitat i predica sols capitalisme absolutament lliure, sense regulacions ni intervencions estatals, ni obligacions envers ning\u00fa. Els feixistes tenien certes principis \u00e8tics i aquests en tenen de molt diferents.<\/p>\n
Es impossible sumaritzar qu\u00e8 creuen el militants (suposant que tinguin creences comuns, que \u00e9s suposar molt) per\u00f2 en canvi hom pot seguir els or\u00edgens de la gent que ha influenciat el moviment. La Sarah Palin segur\u00edssim que tot aix\u00f2 no ho ent\u00e9n, per\u00f2 cobra de 70.000 a 100.000 $ per cada presentaci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n
Els llibertaris<\/strong><\/p>\n Si alg\u00fa \u00e9s familiar amb els llibres erudits que parlen d’aquestes coses, ja sabr\u00e0 que no es posen d’acord mai en res. Jo voldria recalcar aqu\u00ed nom\u00e9s els lligams poderosos entre els pensadors llibertaris i els anarquistes, amb els que en algun moment s’haurien identificat. De fet els llibertaris m\u00e9s prominents en el Tea Party han fet seus i repetit per escrit molts dels elements b\u00e0sics del parad\u00eds ut\u00f2pic de l’anarquisme:<\/p>\n 1: Reducci\u00f3 de l’Estat a un m\u00ednim (o eliminaci\u00f3, si fos possible)<\/p>\n 2: Reducci\u00f3 de la for\u00e7a policial a un m\u00ednim<\/p>\n 3: Individualisme i llibertat personal absoluta<\/p>\n 4: Eliminaci\u00f3 de la coerci\u00f3 com a eina d’interacci\u00f3 social en totes les seves formes (cosa que segons els llibertaris moderns nom\u00e9s vol dir que mai s\u00b4ha d’INICIAR l’\u00fas de for\u00e7a, sin\u00f3 que cal reservar-la per quan l’altre hagi comen\u00e7at)<\/p>\n 5: Acceptar en principi nom\u00e9s governs locals<\/p>\n 6: Acceptar la propietat individual com un dret sacrosant<\/p>\n Hi ha no obstant dos grups molt diferents de llibertaris: els de dreta i els d’esquerres, i aqu\u00ed \u00e9s on les difer\u00e8ncies es fan paleses. Els llibertaris d’esquerres tenen una agenda social considerable que afavoriria la classe treballadora, mentre que els de dretes s\u00f3n partidaris del capatalisme desenfrenat. Segons ells, l’home exit\u00f3s aconsegueix ple desenvolupament en un m\u00f3n on ell pot fer amb els seus diners com vulgui. Aix\u00ed es crea innovaci\u00f3 i progr\u00e9s i un marc social benestant i un estat dels afers excel.lent, on la societat prospera i resol tots els seus problemes. Per exemple per combatre l’atur, cal reduir o suprimir els impostos i aleshores els rics poden investir, cr\u00e9ixer, emplear treballadors adicionals i pagar millors sous. Els impostos i les regulacions nom\u00e9s fan mal a l’economia.<\/p>\n Els llibertaris de dretes s’oposen a tots els programes de benestar social, a la Seguretat Social, l’Asseguran\u00e7a de Malaltia i la Benefic\u00e8ncia perqu\u00e8 cal financiar-ho amb impostos que ells veuen com un robatori il.leg\u00edtim. No s\u00f3n despietats: quan tot funciona b\u00e9, els rics s\u00f3n generosos i fan obres de caritat, per\u00f2 no se\u00b4ls pot exigir res.<\/p>\n Tea Party<\/strong><\/p>\n Sembla dificil\u00edssim esbrinar d’on ha sortit el nom. Evidentment vol invocar la mem\u00f2ria d’un episodi hist\u00f2ric dels anys de la Revoluci\u00f3 contra la monarquia, quan els ciutadans de Boston van triar cremar vaixells carregats de te al port de Boston ans que pagar impostos, al crit de : “No volem tassaci\u00f3 sense representaci\u00f3” (No hi havia representats d’Am\u00e8rica al Parlament angl\u00e8s que havia aprovat el nou impost). La primera vegada que vaig sentir el nom TEA Party, em van assegurar que era un acr\u00f2nim per “Taxed Enough Already”. Els Americans avui en dia paguen els impostos m\u00e9s baixos de qualsevol pa\u00eds industria\u00f1itzat, per\u00f2 fins i tot poc \u00e9s massa per als llibertaris.<\/p>\n Una influ\u00e8ncia memorable: L’escriptora Ayn Rand<\/strong><\/p>\n Tothom a Am\u00e8rica coneix el seu nom i fins i tot el d’algun dels seus personatges, el fam\u00f3s John Galt<\/em>, sobretot), molta gent est\u00e0 llegint i rellegint les seves dues novel.les m\u00e9s conegudes: “Atlas Shrugged<\/strong>” (Atlas arrons\u00e0 les espatlles<\/em>) i “The Fountainhead<\/strong>” (El Manantial)<\/em>. La ra\u00f3 \u00e9s que per molts anys les Juntes Escolars, considerant que aquests llibres contenien els principis m\u00e9s admirables de la personalitat americana, els van fer de lectura obligat\u00f2ria i que despr\u00e9s de la B\u00edblia, s\u00f3n els llibres m\u00e9s venuts als EUA, encara que ning\u00fa enm s\u00e0piga res a Europa.<\/p>\n Cal saber, per entendre el cas del tot, que Ayn Rand havia nascut i crescut a Sant Petersburg, on va viure i pair molt malament la Revoluci\u00f3 Boltxevic, de la qual parla sovint a les seves obres sense anomenar-la mai. Profundament hostil al Comunisme, va desenvolupar una teoria totalment contr\u00e0ria que inclo\u00efa elements de l’Anarquisme, tan odiat pels Comunistes. El principi de la Sra Rand era clar\u00edssim: La virtut principal que un home ha de tenir \u00e9s l’individualisme, que ella sovint equalitzava sense por amb l’egoisme, font de tota activitat i tot progr\u00e9s. Rebutjava amb horror i gaireb\u00e9 f\u00e0stic visceral qualsevol forma de col.lectivisme o servei a la comunitat. A les seves novel\u00b4les, quan surt un personatge que diu que es vol dedicar al servei p\u00fablic o a una causa humanit\u00e0ria, \u00e9s expulsat de l’habitaci\u00f3 amb insults. No tolerava Ayn Rand l’idealisme, del qu\u00e8 tant parlaven els comunistes. Individualisme i servir l’inter\u00e9s propi com a font de prosperitat i dret inalienable. La paraula “regalar” havia de quedar prohibida.<\/p>\n Les dues obres citades s\u00f3n llargu\u00edssimes i descriuen l’ensorrament de tota l ‘economia mundial quan tots els estats del m\u00f3n han quedat “col.lectivitzats” i han esdevingut estats populars, per\u00f2 no escriu mai la paraula comunisme o socialisme que tant odiava. A mi personalment m’interessaven molt certes descripcions de com una f\u00e0brica col.lectivitzada s’ensorra sense propietari i tothom perd la feina. Sens dubte ho havia vist durant la Revoluci\u00f3 Sovi\u00e8tica.<\/p>\n Ayn Rand va venir de jove als EUA. Adminava molt els films de Cecil B deMille i va intentar trobar feina al seu estudi per\u00f2 no la van prendre. Desesperada va sortir al carrer i va topar de nassos amb el Sr de Mille que li va trobar una feina en persona. Amb el temps va esdevenir una escriptora de cinema i de novel.les en angl\u00eas, al mateix temps que encetava un moviment filos\u00f2fic anoment “Objectivisme” que exigia creure nom\u00e9s en les coses que hom podia veure, negava la religi\u00f3, exigia no tolerar mai un conflicte entre la ra\u00f3 pr\u00f2pia i la consci\u00e8ncia. Durant els anys McCarthy va donar testimoni contra els comunistes i animar el Comit\u00e8 d’Activitats Unamericanes, cosa que va irritar a molta gent. Potser no surt tant com hauria de sortir als llibres de Literatura Americana, escrits per professors.<\/p>\n Ja va morir fa molts anys, per\u00f2 els seus llibres se segueixen venent i aquesta gent de la nova Dreta la veuen ara com un heroi nacional.<\/p>\n Penseu-hi si els del Te guanyen molts escons: ego\u00efsme com a primera virtut i motor del m\u00f3n, rebuig de les dedicacions a causes, rebuig de ‘estat de benestar, religi\u00f3 p\u00fablica, rebuig dels impostos,… Probablement a Catalunya tot aix\u00f2 sona impossible, per\u00f2 si les coses els van b\u00e9, ja aviat els veurem arribar i all\u00f2 que diuen es podria escampar pel m\u00f3n, com s\u00b4ha escampat ara per Am\u00e8rica.<\/p>\n Caldr\u00e0 anar amb compte<\/p>\n JOANOT<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’hivern del nostre discontent una de les cites m\u00e9s famoses de Shakespeare (Richard III) verdaderament ha arribat. Ara a molta gent li sembla que el dimarts proper, dia 2 de Novembre, l’Obama rebr\u00e0 una batacada forta a les urnes. Els progressius americans estan pansits i es neguen a bellugar-se (els drets civils han empitjorat, fins […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[25871],"class_list":["post-104","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-general-1"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1G","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/104","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=104"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/104\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":110,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/104\/revisions\/110"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=104"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=104"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=104"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}