{"id":1030,"date":"2015-08-05T15:31:43","date_gmt":"2015-08-05T21:31:43","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1030"},"modified":"2015-08-07T10:52:46","modified_gmt":"2015-08-07T16:52:46","slug":"sayyid-qutb-pare-de-la-ideologia-islamista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2015\/08\/05\/sayyid-qutb-pare-de-la-ideologia-islamista\/","title":{"rendered":"Sayyid Qutb, pare de la ideologia islamista"},"content":{"rendered":"<p>Els lectors no n&#8217;han sentit parlar mai? Hi ha qui es pensa que Qutb fou el fundador dels Germans Musulmans a l&#8217;Egipte, que no \u00e9s veritat: aquest escriptor tan radical, en l&#8217;actualitat rebutjat pel seu antic moviment, fou el membre amb m\u00e9s influencia, m\u00e9s reconegut i de m\u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia del Germans Musulmans. Els seus llibres, en particular &#8220;<strong><em>Milestones<\/em><\/strong>&#8221; (Fites o Mollons en catal\u00e0) van constituir i s\u00f3n acceptades per tot el moviment com a les fundacions morals, pol\u00edtiques i religioses de l&#8217;Islamisme. \u00c9s impossible entendre aquest moviment sense llegir-lo perqu\u00e8 Qutb en va escriure el full de ruta. Per altra banda, si algun lector s&#8217;excita o indigna f\u00e0cilment, seria millor que no lleg\u00eds aquest apunt. Hi ha coses que&#8230; Ho escric perqu\u00e8 em sembla una necessitat entendre el m\u00f3n i saber interpretar les coses que passen.<\/p>\n<p><strong>El m\u00f3n on Sayyid Qutb va n\u00e0ixer<\/strong><\/p>\n<p>Nasqu\u00e9 el 1906 a un poble egipci sota el domini colonial brit\u00e0nic i va anar a una escola brit\u00e0nica. Semblava un nen prometedor de bona fam\u00edlia amb interessos literaris, po\u00e8tics i religiosos notables i va acabar fent-se mestre d&#8217;escola. Nascut sota dominaci\u00f3 colonial, va estudiar el passat i la hist\u00f2ria de l&#8217;Imperi \u00e0rab. Ar\u00e0bia havia estat una gran naci\u00f3, vivint i il\u00b7luminant el m\u00f3n des del marc feli\u00e7 creat per la Xaria, la llei alcor\u00e0nica. L&#8217;imperi musulm\u00e0 s&#8217;estenia per tot el m\u00f3n, des d&#8217;\u00c0sia Central a la frontera francesa i va produir els savis i els artistes m\u00e9s grans del m\u00f3n en aquells temps. Els seus ex\u00e8rcits i la seva tecnologia eren temuts i dominaven el m\u00f3n.<\/p>\n<p>Qu\u00e8 en quedava ara de tot aix\u00f2? La naci\u00f3 \u00e0rab havia estat conquerida primer per l&#8217;Imperi Otom\u00e0 i ara pels Anglesos, els quals l&#8217;havien esquarterat en pa\u00efsos artificials com S\u00edria, Jord\u00e0nia, Pakistan, Iraq i molts m\u00e9s. Aquests pa\u00efsos eren incapa\u00e7os de promoure la unitat \u00e0rab i estaven dominats per dirigents i reis corruptes que ho controlaven tot i s&#8217;embutxacaven l&#8217;or i el petroli que eren el regal de D\u00e9u als musulmans, mentre perseguien als verdaders musulmans. Hi havia fins i tot estats absurdament laics on Religi\u00f3 i Estat existien mig separats, cosa que era una blasf\u00e8mia. Egipte era en aquells temps tamb\u00e9 una monarquia inventada que Qutb ajudaria a enderrocar. Seria possible encara restaurar aquell m\u00f3n feli\u00e7 ara perdut? \u00a0A Qutb i als Germans Musulmans els semblava que valia la pena comen\u00e7ar a lluitar per aconseguir-ho. Per\u00f2 hi hauria un conflicte molt gran entre la tradici\u00f3 i el modernisme. L&#8217;escriptor es va quedar amb la tradici\u00f3 i va condemnar el modernisme.<\/p>\n<p>Era correcte pensar d&#8217;aquesta manera? L&#8217;Imperi Turc Otom\u00e0 s&#8217;estava dissolvent en aquells moments i els pa\u00efsos creats pel colonialisme encara estaven en vies de formaci\u00f3. En qualsevol cas, els Catalans ens recordem sempre de 1714. Deu passar molt aix\u00f2 d&#8217;enyorar el passat.<\/p>\n<p><strong>Una estada fatal als EUA<\/strong><\/p>\n<p>El mestre d&#8217;escola Qutb ja era conegut a l&#8217;ambient de l&#8217;ensenyament p\u00fablic i ja tenia m\u00e9s de 40 anys quan va rebre el 1950 una beca per venir als EUA a estudiar els problemes de les escoles. Tant deb\u00f2 no hagu\u00e9s vingut mai! En dos anys va estudiar a Washington DC, a Stanford University prop de San Francisco i sobretot a Greeley, a l&#8217;estat de Colorado, on hi ha una Escola de Mestres estatal de bona reputaci\u00f3. En Qutb ens explica en detall a un llibre\u00a0com va anar.<\/p>\n<p>Jo vaig viure per un temps a Colorado i no hi ha cap altre lloc on un estranger pugui ser millor tractat i rebut. Greeley \u00e9s un poble conservador ple d&#8217;esgl\u00e9sies, on en aquells temps no hi havia cap bar ni cap cinema. La gent no poden ser m\u00e9s afables i acollidors; es barallarien pel privilegi de poder ajudar un visitant amb problemes i oferirien taula i sostre a qualsevol persona que ho necessit\u00e9s. Veient l&#8217;egipci molt sol, alg\u00fa el va invitar a la reuni\u00f3 social per estudiants que un pastor protestant oferia els dissabtes. Feien jocs, discussions, lectures i al final acabaven sempre\u00a0fent un ball. Li van dir que el pastor l&#8217;acceptaria encara que fos musulm\u00e0. Qutb va explicar a un llibre qu\u00e8 va veure: L&#8217;escena del ball li va semblar infernal. Hi va veure noies mig despullades tocant-se amb homes, retor\u00e7ant-se i ballant al so d&#8217;una m\u00fasica horrible, estrident i escandalosa que l&#8217;espantava. I el pitjor de tot: el Pastor, que pretenia ser un servidor de D\u00e9u no sols ho tolerava tot, sin\u00f3 que a m\u00e9s seia ell mateix a tocar m\u00fasica en un petit orgue per aquesta indec\u00e8ncia tan horrorosa!<\/p>\n<p>Evidentment, Qutb no aprovava cap mena de m\u00fasica estrident i \u00e9s curios que dediqu\u00e9s p\u00e0gines senceres a arremetre contra el jazz, que \u00e9s l&#8217;\u00fanic estil musical genu\u00efnament nord-americ\u00e0 en exist\u00e8ncia, com si fos una obra diab\u00f2lica. Acaba dient que per entendre aquesta m\u00fasica, cal escoltar una pe\u00e7a cantada\u00a0perqu\u00e8 les notes altes demostren clarament fins a quin punt el soroll es inharm\u00f2nic i intolerable i fa mal a les orelles.<\/p>\n<p><strong>Els Estats Units evidentment no li van agradar<\/strong><\/p>\n<p>Qutb \u00a0ja havia desenvolupat el seu principi m\u00e9s b\u00e0sic que va mantenir i divulgar tota la seva vida:\u00a0 L&#8217;Islam ja NO existia i la comunitat musulmana estava extinta des de feia segles, havent caigut en una <em><strong>Godless Ignorance<\/strong><\/em> (ignor\u00e0ncia sense D\u00e9u). Amb aix\u00f2, encara que no ho va voler aclarir mai, de fet declarava als musulmans, diguem-ne oficials, com infidels que no mereixen m\u00e9s respecte que\u00a0els occidentals\u00a0i de fet l&#8217;Islam que els oficials representen havia de ser reconquerit amb la Gihad, si calia. Prou que sentim parlar cada dia de bombes matant civils a l&#8217;Orient Mig. \u00c9s cruel i absurd anar en els nostres dies a una de les mosques a l&#8217;Occident a queixar-se dels Islamistes i odiar aquesta religi\u00f3, com si tinguessin la culpa de res.<\/p>\n<p>L&#8217;autor va escriure una caracteritzaci\u00f3 grollera de la dona americana, la seva forma de vestir i els seus costums sexuals i socials que prefereixo no repetir aqu\u00ed perqu\u00e8 la trobo insultant. Nom\u00e9s voldria afegir que explica seriosament una cosa que atribueix a una dona americana. Li va dir que sexe \u00e9s una funci\u00f3 biol\u00f2gica que no cal complicar amb consideracions morals. Els cavalls i els bous fan el que han de fer, es reprodueixen i tot va b\u00e9 i no se&#8217;n preocupen. Aquesta cita tan extraordin\u00e0ria ha cridat l&#8217;atenci\u00f3 a molta gent que fan notar que ni tan sols als anys 70 durant la revoluci\u00f3 sexual, no hi va haver cap font, llibre o article nord-americans coneguts\u00a0 que escriguessin una cosa semblant. L&#8217;autor hauria d&#8217;explicar millor d&#8217;on s&#8217;ho va treure abans de certificar que \u00e9s una actitud nordamericana. En Qutb no es va casar mai no obstant dir que en tenia ganes perqu\u00e8 no va trobar mai una dona &#8220;amb la puresa moral i la discreci\u00f3&#8221; que ell esperava. Es veu que cap dona eg\u00edpcia hauria estat digna d&#8217;ell. Qutb va expressar indignaci\u00f3 contra les lleis americanes del divorci, que per ell eren absurdament restrictives. Una dona havia de tenir dret a divorciar-se contra la voluntat del marit? I ara!<\/p>\n<p>Qubt es va posicionar radicalment contra qualsevol forma de democr\u00e0cia, no obstant que altres musulmans noten que l&#8217;Alcor\u00e0 va establir la Shura, una mena de parlament, cosa molt progressiva al segle VIII. \u00a0Per a Qutb la democr\u00e0cia \u00e9s una mentida per enganyar la gent, cobrir la corrupci\u00f3 i continuar l&#8217;opressi\u00f3 i dominaci\u00f3 dels musulmans. Per tenir un bon govern, l&#8217;\u00fanica cosa que cal fer \u00e9s donar el poder a pol\u00edtics que entenguin l&#8217;Alcor\u00e0 i prou. Estava contra totes les formes d&#8217;imperialisme, colonialisme o nacionalisme, perqu\u00e8 nom\u00e9s servien per continuar la submissi\u00f3 dels musulmans. Creia en un antisemitisme verdaderament extrem. Estava contra qualsevol forma de socialisme o capitalisme perqu\u00e8 Islam prohibeix cobrar inter\u00e8s. Els partits socialistes europeus nom\u00e9s eren c\u00f2pies burdes del comunisme que demostraven la bancarrota d&#8217;occident. Els occidentals eren gent malvada i corrupta. Una q\u00fcesti\u00f3 interessant: pot un musulm\u00e0 de deb\u00f2 anar a una escola a aprendre ci\u00e8ncia o tecnologia d&#8217;infidels? De moment s\u00ed, per\u00f2 a la llarga caldr\u00e0 tenir prou savis musulmans perqu\u00e8 no faci falta.<\/p>\n<p>La restauraci\u00f3 de l&#8217;Islam verdader s&#8217;obtindria per dos camins: conversions i eliminaci\u00f3 de les estructures actuals ignorants de D\u00e9u (volia dir guerra contra estats musulmans). Una Gihad ofensiva seria l&#8217;\u00fanica forma d&#8217;eliminar aquest estat d&#8217;afers no sols de la terra musulmana sin\u00f3 de tot el m\u00f3n (!!!)<\/p>\n<p>I sobretot i per damunt de tot: tota la humanitat hauria d&#8217;acceptar la llei sagrada de la Xaria oberta a tothom i v\u00e0lida a tot arreu que ho hauria de regular tot i portaria felicitat i harmonia al m\u00f3n. En Qutb tenia tamb\u00e9 una vena po\u00e8tica. Al final de la seva desgraciada visita als EUA va pujar a una muntanya prop de San Francisco i emocionat per la bellesa del paisatge, es va sentir posse\u00efdor de l&#8217;harmonia que l&#8217;obra de D\u00e9u i la Xaria durien aviat al m\u00f3n i la humanitat.<\/p>\n<p><strong>La fi de Sayyid Qutb<\/strong><\/p>\n<p>La monarquia rid\u00edcula que havia deixat el Regne Unit a l&#8217;Egipte fou enderrocada per un grup de militars dirigits pel que esdevindria un pol\u00edtic fam\u00f3s, Gamal Abdel Nasser, futur president-dictador d&#8217;Egipte per molts anys i figura mundial inoblidable del temps de la Guerra Freda, a la qual Nasser va mirar sempre de jugar la carta sovi\u00e8tica contra els EUA. Nasser havia estat un admirador molt gran de Qutb i dels Germans Musulmans&#8230; fins que va pujar al poder. Per molt temps, s&#8217;havia trobat gaireb\u00e9 cada dia amb Qutb, discutint el futur estat isl\u00e0mic, \u00a0la reunificaci\u00f3 d&#8217;Ar\u00e0bia i el paper de la Xaria. Molt indignat, Qutb va recon\u00e8ixer que el nou govern de Nasser s\u00ed que abra\u00e7ava el Panarabisme proposant federacions amb S\u00edria, Jord\u00e0nia i l&#8217;Iraq (que van ser un frac\u00e0s total) per\u00f2 no volia saber res d&#8217;un estat confessional isl\u00e0mic. Per evitar la ruptura inevitable amb un home tan prominent, Nasser va oferir al seu antic amic qualsevol post de govern que volgu\u00e9s (Educaci\u00f3, per exemple), per\u00f2 en Qutb creia de deb\u00f2 el que deia i no hi havia res a fer quan les seves doctrines eren ignorades. Al poc temps Qubt fou empresonat enmig d&#8217;una gran persecuci\u00f3 dels Germans Musulmans desfermada per Nasser. Despr\u00e9s d&#8217;uns 5 anys molt durs, les condicions d&#8217;empresonament van millorar i va poder tornar a escriure, produint de fet en aquest moment la majoria dels seus 24 llibres, entre ells 30 volums de comentaris sobre l&#8217;Alcor\u00e0. I \u00e9s tamb\u00e9 a la pres\u00f3 on va escriure<em> <strong>Milestones<\/strong><\/em>, anomenada abans. No havia canviat gens. Als 10 anys fou alliberat per pressi\u00f3 del govern de l&#8217;Iraq per\u00f2 es va tornar a complicar la vida immediatament, fou detingut un altre cop i aquesta vegada va morir penjat a la forca. Per poder seguir participant en la pol\u00edtica eg\u00edpcia, els Germans Musulmans van haver de renegar de la doctrina<\/p>\n<p><strong>Una cosa bona que va deixar<\/strong><\/p>\n<p>Sense ell, el gran escriptor egipci Naguib Mahfouz, guanyador d&#8217;un Premi Nobel de Literatura \u00a0i una de les grans figures liter\u00e0ries mundials del segle XX, no hauria estat r econegut. No era cap mena d&#8217;Islamista i, \u00a0ja vell, fou gaireb\u00e9 assassinat per una bomba. La seva obra est\u00e0 traduida i, quan treballava a \u00a0una casa editora , la famosa Jackie Kennedy va editar una traducci\u00f3 d&#8217;una de les seves millors novel\u00b7les als EUA. En van fer una pel\u00b7l\u00edcula.<\/p>\n<p><strong>El lligam Islamista<\/strong><\/p>\n<p>Dir que Qutb \u00e9s l&#8217;autor de la ideologia Gihadista no \u00e9s cap especulaci\u00f3, sin\u00f3 un fet reconegut per tothom que ha estudiat el fenomen islamista. Despr\u00e9s del seu empresonament, un cl\u00e8ric que era germ\u00e0 seu va difondre molt efectivament tota la ideologia avui anomenada oficialment Qutbisme. Un dels seus deixebles destacats fou un metge egipci anomenat Zawahiri, per anys segon en comand de Qaida i en l&#8217;actualitat successor d&#8217;Osama bin Laden com a cap suprem de Qaida. Aviat Zawahiri va descriure els Germans Musulmans i els escrits de Qutb al seu company bin Laden, el qual per un temps es va instal\u00b7lar a Cairo assistint cada dia als sermons del segon Qutb. Aquesta teoria pol\u00edtic-religiosa fou oficialment acceptada i difosa per Qaida. Probablement, tamb\u00e9 \u00e9s compartida ara per l&#8217;Estat Isl\u00e0mic i, pel que es pot llegir a vegades al NY Times, sembla ser all\u00f2 que els nous reclutes aprenen per Internet tant a Europa com als EUA.<\/p>\n<p>I sabent tot aix\u00f2, li sembla a algun lector que la religi\u00f3 musulmana en t\u00e9 la culpa? \u00a0Sort que tenen si poden salvar la vida.\u00a0 Es podr\u00e0 resoldre el problema?<\/p>\n<p><strong>Joan Gil<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els lectors no n&#8217;han sentit parlar mai? Hi ha qui es pensa que Qutb fou el fundador dels Germans Musulmans a l&#8217;Egipte, que no \u00e9s veritat: aquest escriptor tan radical, en l&#8217;actualitat rebutjat pel seu antic moviment, fou el membre amb m\u00e9s influencia, m\u00e9s reconegut i de m\u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia del Germans Musulmans. Els seus llibres, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816,32227,2541,261,32226],"tags":[],"class_list":["post-1030","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-gihadisme-2","category-islamisme","category-musulmans","category-sayyid-qutb"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-gC","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1030","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1030"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1030\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1043,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1030\/revisions\/1043"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1030"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1030"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1030"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}