Els que ens interessem per la pol\u00edtica, ens ho estem passant molt b\u00e9 aquest any. La lluita electoral \u00e9s de bon tro\u00e7 la millor, m\u00e9s emocionant i entretinguda que s’hagi vist mai al pa\u00eds. Resulta que ahir Dijous 28 d’agost, 38 milions d’americans v\u00e0rem veure la gran exhibici\u00f3 de compet\u00e8ncia i professionalisme de les telecomunicacions d’Obama i el seu equip al nou estadi de football de Denver. L’Obama \u00e9s un dels\u00a0millors oradors naturals que s’hagin vist mai al pa\u00eds i un home d’una ast\u00facia i intel.lig\u00e8ncia poc comuns (que les necessitar\u00e0 totes dues) i ens va oferir un espectacle magn\u00edfic, gaireb\u00e9 com el de Pequ\u00edn als Jocs Ol\u00edmpics amb xistes, personalitats, discursos bons i dolents, entretenidores, dos escenaris espectaculars i un estadi ple amb 90,000 espectadors. I tot aix\u00f2 gratis! Prepara\u00b4t, Mc Cain, vam pensar tots: La CNN va enxampar els t\u00e8cnics de TV fent experiments amb quatre vestits de diferents colors davant el fons blau: eren de la Hillary, que al final en va triar un de color taronja. Jo prefereixo mirar les transmissions de les cadenes de pagades pel Congr\u00e9s\u00a0anomenades C-SPAN, perqu\u00e8 no tenen cap mena de presentadors. Ho ensenyen tot amb les c\u00e0mares dirigides a l’escenari sense cometaris ni explicacions i hom s’estalvia haver d’aguantar els comentaris de teleespecialistes de CNN o les altres xarxes que es pensen que ho saben tot i nom\u00e9s es repeteixen. Al final del discurs d’Obama ja vam donar\u00a0 la campanya per finalitzada. Fins i tot en McCain s\u00b4hi va afegir. En una acci\u00f3 sense precedents, va pagar un anunci a les televisions nacionals dient a l’Obama que l’endem\u00e0 es tornarien a barallar per\u00f2 que aquell vespre, felicitats “for a job well done”. Caram! Els pol\u00edtics s’havien civilitzat. Ara que la gent dels anuncis per TV no s\u00b4havien civilitzat. Van fer seguir el salut del vellet amb un anunci d’un plan d’inversions per a la jubilaci\u00f3 i amb un altre d’una medicina per fer cr\u00e9ixer els cabells. Les oportunitats cal aprofitar-les.<\/p>\n
Per\u00f2 l’endem\u00e0, el vellet McCain complia els 72 anys i en tenia preparada una de molt grossa. Va anunciar que presentaria el seu company\/a de ticket aquell dia a un petit estadi (comparat amb el de l’Obama) per a 8-9,000 espectadors a Dayton, estat d’Ohio, que \u00e9s un dels grans estats que no es pot predir com votaran i per aix\u00f2 s\u00f3n molt importants. El vespre anterior, despr\u00e9s de veure\u00a0l’Obama ja els periodistes havien comen\u00e7ar a discutir qui seria el company\u00a0i tots estaven segur\u00edssims que ho sabien i repetien el mateix nom. El divendres, cap a les 9 del mat\u00ed, enmig de la sorpresa i desconcert generals, la CNN va anunciar que feia hores un avi\u00f3 particular de propietari desconegut havia aterrit, no a l’aeroport comercial de Dayton sin\u00f3 a un aeroport petit de districte a 35 milles, enmig de grans precaucions i secret total, del que van sortir una dona amb marit i fills, que fou identificada aviat com la Governadora Sarah Palin, republicana, d’Alaska. Tothom va entendre. La Vice-Presidenta havia arribat.<\/p>\n
Mira que \u00e9s dif\u00edcil desconcertar a la gent de CNN i els competidors, per\u00f2 en McCain ho havia aconseguit. Els presentadors es van quedar gelats. No tenien ni fotos, ni biografia, ni en sabien res d’aquesta senyora. Es possible aix\u00f2? Ho he vist jo mateix o sin\u00f3 no m’ho creuria. Un presentador fins i tot va arribar a preguntar si alg\u00fa sabia com cal pronunciar “Palin”. La veritat \u00e9s que la senyora\u00a0s\u00ed que estava a la llista, per\u00f2 ning\u00fa l’havia pres al seri\u00f3s.<\/p>\n
La presentaci\u00f3 oficial a l’Estadi de Dayton comen\u00e7ava a migdia. Quan les c\u00e0mares van comen\u00e7ar a trasmetre, es va veure el contrast catastr\u00f2fic amb la perfecci\u00f3 d’Obama. Per entretenir, nom\u00e9s tenien unes cheerleaders que eren\u00a0nenes molt jovenetes d’una escola secund\u00e0ria amb uniforms lleigs que no aconseguien fer cridar els slogans del dia i sovint ni podien ballar ni es feien escoltar.\u00a0Quan el McCain va entrar l’angle visual de les c\u00e0mares estava completament bloquejat per banderoles i pancartes i no se’l veia. Al final, quan va comen\u00e7ar a parlar, ens vam adonar d’una cosa que s’ha dit moltes vegades: el McCain t\u00e9 por de parlar en llocs molt grans. Se\u00b4l veia malament, inc\u00f2mode,\u00a0de mal grat, nerv\u00f3s. A vegades li deia als admiradors que deixessin d’aplaudir (incre\u00efble!). L’Obama verdaderament el fot obligant-lo a parlar davant audi\u00e8ncies grans.<\/p>\n
I la Sarah va compar\u00e8ixer. Es una senyora de 44 anys i amb cinc fills, molt ben conservada i atractiva, amb un pentinat molt diferent al que portava recentment (es veu que s\u00ed que tenen professionals els Republicans). T\u00e9, com el Biden, un fill gran que est\u00e0 a punt d’anar a l’Iraq amb la Infanteria, est\u00e0 casada amb un senyor que ella diu que \u00e9s un esquimal i que viu d’un negoci de pesca comercial. Un dels fills, l’\u00faltim, va n\u00e9ixer amb la s\u00edndrome de Down. Ella ho va saber durant l’embara\u00e7, per\u00f2 consistent amb les seves creences antiaborcionistes, el va portar al m\u00f3n. Es partid\u00e0ria de buscar petroli a tot arreu a Alaska. Va fer la seva carrera fulminant acusant la gent de corrupci\u00f3, amb la qual cosa va fer saltar el governador previ, tamb\u00e9 un republic\u00e0. No va n\u00e9ixer a Alaska, per\u00f2 l\u00b4hi van portar quan tenia tres mesos i no ha viscut mai enlloc m\u00e9s, excepte pel College que el va estudiar a Idaho. A l’escola jugava a basquet i l’hi deien Sarah la Barracuda, que en angl\u00e9s\u00a0sona mig ofensiu, mig afectu\u00f3s.<\/p>\n
L’opini\u00f3 prevalent \u00e9s que aquesta tria tan inesperada i desconcertant ha estat molt ben feta. El seu discurset a Dayton va anar molt b\u00e9. La idea \u00e9s pescar (com diria el seu marit)\u00a0totes les dones ex-clintonianes disatisfetes, que s\u00f3n moltes. Per\u00f2 ella t\u00e9 molts enemics. Aix\u00f2 de la lluita contra la corrupci\u00f3 est\u00e0 molt b\u00e9, per\u00f2 \u00e9s molt perill\u00f3s. El Senador senior d’Alaska est\u00e0 als tribunals ara i era molt amic seu. Segur que a hores d’ara tots els professionals dem\u00f2crates ja estan burxant.<\/p>\n
Hi ha una cosa que a m\u00ed no m’agrada gens ni mica: \u00e9s una partid\u00e0ria entusiasta de la possessi\u00f3 privada de tota mena d’armes (hi ha fotos seves disparant armes autom\u00e0tiques que semblen de guerra)\u00a0i tal com el seu pare \u00e9s una ca\u00e7adora entusiasta. Per\u00f2 sabeu quin bestiar ca\u00e7a? Ants (“mousses”) i caribous! A m\u00ed em sembla terrible. Jo no faria mal a cap d’aquests animals tan grans i macos. Diu que el seu pare t\u00e9 la paret coberta de caps de b\u00e8sties dissecades. Cadasc\u00fa amb el seu gust que jo no comparteixo gens ni mica. Aix\u00f2 \u00e9s gaireb\u00e9 com matar braus a la Monumental.<\/p>\n
Hi va haver a principis del SXX un president, el Theodore (Teddy) Rooselvelt que a mi m’agrada perqu\u00e8 va lluitar per alliberar Cuba i pel qual \u00e9s anomenat el “Teddy Bear” , que es feia dir el “Mousse” (l’Ant). No era perqu\u00e8 li agrad\u00e9s matar-los. Vet aqu\u00ed la hist\u00f2ria:<\/p>\n
En Roosevelt era un home una mica b\u00e8stia que feia discursos electorals llargu\u00edssims sense ser un bon orador. Un dia, anat a un m\u00edting, un desgraciat li va disparar un tret amb una pistola al pit. Enrabiat el Teddy va manar a la policia que li portessin l’assess\u00ed fallit per interrogar-lo a l’escena. El va agafar pels cabells i sacsejant-lo va demanar que qui l’havia enviat a assassinar-lo(ell tenia sospites). Per\u00f2 el pobre delinq\u00fcent era un transtornat que nom\u00e9s deia bestieses, o sigui que el Roosevelt el va deixar anar i se\u00b4n va anar a fer el seu discurs com si no hagu\u00e9s passat res. Cap al final, es va aturar i va obrir dram\u00e0ticament la seva jaqueta, ensenyant una camisa coberta de sang i va anunciar \u00e8picament que no l’importava morir per la p\u00e0tria i les llibertats (de fet el plec de papers amb el discurs havia mig aturatla bala) I abans que se l’enduguessin a l\u00b4Hospital encara va ponunciar la frase que el va fer fam\u00f3s: “Cal disparar m\u00e9s d’una bala per matar un “mousse””<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els que ens interessem per la pol\u00edtica, ens ho estem passant molt b\u00e9 aquest any. La lluita electoral \u00e9s de bon tro\u00e7 la millor, m\u00e9s emocionant i entretinguda que s’hagi vist mai al pa\u00eds. Resulta que ahir Dijous 28 d’agost, 38 milions d’americans v\u00e0rem veure la gran exhibici\u00f3 de compet\u00e8ncia i professionalisme de les telecomunicacions […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[88,32244,1129,32243,1567],"class_list":["post-10","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-eleccions","tag-eua","tag-mccain","tag-obama","tag-sarah-palin"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-a","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}