{"id":1,"date":"2008-07-11T18:22:12","date_gmt":"2008-07-11T16:22:12","guid":{"rendered":""},"modified":"2008-07-16T20:38:08","modified_gmt":"2008-07-16T18:38:08","slug":"hola-mon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/07\/11\/hola-mon\/","title":{"rendered":"Anuncis de Medicines a la TV dels EUA"},"content":{"rendered":"

A vegades sento turistes parlant el catal\u00e0 pels carrers de la ciutat. Tothom explica el mateix: el sacrosant $, popularment anomenat el Greenback, <\/em>que abans era <\/em> tan respectat, est\u00e0 molt b\u00e9 de preu. Veig molts turistes comprant de tot, que ja va b\u00e9, en vista de la recessi\u00f3 que tenim. Aviat la recessi\u00f3 s’estendr\u00e0 a Europa i ens tornarem a quedar tots solets prenent el sol a Central Park. Una cosa que els turistes europeus no compren mai s\u00f3n medicaments. Est\u00e0 clar que no venen amb receptes, per\u00f2 el problema de deb\u00f2 \u00e9s el preu. A la farm\u00e0cia tot costa manta vegada m\u00e9s que a Europa.<\/p>\n

La situaci\u00f3 actual va comen\u00e7ar fa uns anys amb una certa companyia molt famosa que no vull anomenar. Van posar en venda una medicaci\u00f3 nova contra el c\u00e0ncer desenvolupada amb diners del NIH. Per la ra\u00f3 que fos, al Director se li va acudir demanar $2000\/mes, a veure qu\u00e8 passava. L’argument era que el medicament tenia molta v\u00e0lua per als malalts i per tant era l\u00f3gic fer-los pagar m\u00e9s. Als EUA el Govern no ha regulat mai els preus farmac\u00e8utics. Voldria, per\u00f2 no pot perqu\u00e8 les lobbies farmac\u00e8utiques paguen tants diners a les campanyes de reelecci\u00f3 dels congressistes que no hi ha res a fer. Diuen que el mercat \u00e9s lliure. Us sembla que el mercat de les medicines \u00e9s lliure de deb\u00f2? El malalt no pot triar. Sigui com sigui, la invenci\u00f3 dels $2000 va reeixir i les accions de la companyia van pujar. En vista de l’\u00e8xit, altres aviat els van imitar. I cada vegada que surt al mercat un medicament d’aquests nous es cobren $2, 3, 4, 10000 per mes, sense que passi res. Hi ha assegurances que paguen, i altres que no. Hi ha malalts que s\u00ed que reben els tractaments, n’hi ha que no, pel preu. El m\u00f3n sempre ha estat aix\u00ed. La vida no \u00e9s fair, <\/em>com diuen sempre els americans.<\/p>\n

Quan se\u00b4ls pregunta que perqu\u00e8 les medicines noves costen tants milers, la ind\u00fastria farma sempre respon que \u00e9s per poder cobrir les despeses de la recerca i fer m\u00e9s progressos. Es emocionant la dedicaci\u00f3 d’aquestes companyies. Per\u00f2 els economistes que s’ho han mirat, diuen que de fet es gasten molts m\u00e9s diners en propaganda i administraci\u00f3 (els presidents guanyen 10-15 milions per any o m\u00e9s) i en pagaments a congressistes que en recerca. La propaganda la fan sobre tot a les cadenes de TV comercial.<\/p>\n

Probablement els turistes no se n’adonen. Segur que ning\u00fa ve des de l’eixample a Nova York per seure a l\u00b4hotel i mirar la TV, o sigui que aquest espectacle incre\u00efble dels anuncis farmac\u00e8utics se’l perden. Els primers que hi va haver de Viagra (repetits dia i nit) encara eren divertits. Eren molt picants. Evidentment la companyia volia vendre l’article no per curar la disfunci\u00f3 erectil, <\/em>abans generalment anomenada impot\u00e8ncia, <\/em>sin\u00f3 com a afrodis\u00edac, <\/em>per fer disfrutar m\u00e9s de la vida dintre de l’ambit familiar, encara que aix\u00f2 no ho ho deien mai perqu\u00e8 el govern nom\u00e9s n’havia autoritzat l’\u00fas contra la disfunci\u00f3 aquesta. Als publicistes no els va semblar que el tema de la DE s’hagu\u00e9s de tractar de forma discreta. A un anunci es veia un senyor de certa edat empassant una pilota de f\u00fatbol pel forat d’un pneum\u00e0tic. A gaireb\u00e9 tots els anuncis es veuen parelles d’edat que evidentment tiren pel recte. Despr\u00e9s el govern va comen\u00e7ar a exigir que els avisos de perills calia llegir-los en veu alta i poc a poc, referint sempre al metge. Teniu-ho en compte, sibarites del sexe: una veu pastosa us adverteix que podr\u00edeu quedar-vos cecs, que si patiu del cor no haur\u00edeu de prendre Viagra. Un any despr\u00e9s de la introducci\u00f3 de Viagra van sortir altres medicaments d’acci\u00f3 m\u00e9s perllongada, per\u00f2 l’av\u00eds que donaven era esfere\u00efdor: una erecci\u00f3 que dura m\u00e9s de quatre hores pot ser perillosa i quan passa cal anar al metge. Caram! Com s\u00b4ho prenen la gent aix\u00f2?<\/p>\n

Els anuncis de medicines es repeteixen incessantment a la TV. N\u00b4hi per controlar la bufeta urin\u00e0ria, que s\u00f3n diferents en homes i en dones. N\u00b4hi ha moltes contra l’osteoporosi. N’hi ha per prevenir el c\u00e0ncer de mamella. N’hi ha que s\u00f3n agents de quimoter\u00e0pia. Me\u00b4n recordo d’una que era per prevenir infeccions en malalts del c\u00e0ncer. Tamb\u00e9 es veuen anuncis de medicaments per combatre la diabetis. Un que a mi m’espanta molt \u00e9s el del Plavix per combatre Episodis Coronaris Aguts<\/em> , que vol dir atacs de cor. Es veu un vas sanguini amb una placa al lumen i tot de trombocits que s\u00b4hi apilen i tanquen el vas i catapum, et mors (si no estaves prenent Plavix). Sovint han d’explicar de quina malatia parlen abans d’oferir un medicament per combatre-la. I les pastilletes contra el colesterol, sobretot el Lipitor, apareixen cada 5 minuts. Una altra veu terrible m’adverteix que si prenc les tabletes que ells venen, hauria d’avisar el metge en cas d’un transplant de medula. Aix\u00f2 s\u00ed que ho faria. I si el transplant es de cor, tambe. Una leuc\u00e8mia sense tractar pot ser molt dolenta. Tamb\u00e9 m’escolto amb atenci\u00f3 creixent (amb els anys) els anuncis de coses bones que serveixen per reduir les mides de la pr\u00f2stata. Pero a la radio hi ha altres anuncis de pindoles per nutrir la prostata. Quin dels dos triare? Ah, qui pogues ser metge uroleg amb els anys. Un vespre davant la TV \u00e9s una forma d’aprofundir el coneixement m\u00e8dic<\/p>\n

Ll\u00e0stima que els malalts mateixos no es puguin escriure les receptes. No els caldria pas anar al metge. I tot aix\u00f2, de qu\u00e8 serveix, potser us pregunteu. Doncs serveix de molt. Aquestes campanyes augmenten astron\u00f2micament la consumici\u00f3 dels medicaments. Diuen que els malalts es presenten a les consultes i els exigeixen. I els metges, perqu\u00e8 s’han de molestar a negar res. No s\u00f3n pas ells els qui han de pagar.<\/p>\n

La medicina nordamericana \u00e9s la millor del m\u00f3n. Tothom n’est\u00e0 segur\u00edssim<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A vegades sento turistes parlant el catal\u00e0 pels carrers de la ciutat. Tothom explica el mateix: el sacrosant $, popularment anomenat el Greenback, que abans era tan respectat, est\u00e0 molt b\u00e9 de preu. Veig molts turistes comprant de tot, que ja va b\u00e9, en vista de la recessi\u00f3 que tenim. Aviat la recessi\u00f3 s’estendr\u00e0 a […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-1","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-1","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}