Avui fa calor a la ciutat. \u00c9s per aix\u00f2 que m\u00b4he assegut a un McDonald\u00b4s que t\u00e9 Wi-Fi i m\u00b4he posat a escriure. No puc escriure a la gent que m’envolta, als qui seuen al costat meu als autobusos o aguanten dempeus als metros, perqu\u00e8 no puc. No els conec i, tret del passaport que compartim (parlo dels que s\u00f3n ciutadans), no tinc res en com\u00fa amb ells. A vegades em trobo sol, per\u00f2 no es pot encetar una conversa amb desconeguts. Que m’entendr\u00e0 algun catal\u00e0? No sou pas els mateixos que vaig abandonar. Per\u00f2 els Estats Units tampoc. Sovint llegeixo els vostres blocs i diaris, tan llunyans, que parlen de coses que no m’afecten. Alguna vegada us reconec, altres vegades no.<\/p>\n
Que n’era de trista aquella Catalunya, quan els Diarios Hablados<\/em> de Radio Nacional de Espa\u00f1a ens servien les mateixes mentides i els mateixos records manipulats de la Rep\u00fablica i la Guerra Civil com a postre per dinar i per sopar! I aquella foto d’un militar mig calb que se\u00b4ns mirava amb menysteniment des de les parets. Jo sovint escoltava o llegia els corresponsals de Nova York que, mentre no hi hagu\u00e9s censura de pel mig, descrivien d’un pa\u00eds lliure, ric i meravell\u00f3s, amb un ex\u00e8rcit, un Congr\u00e9s al servei del poble, una premsa hom es podia escriure all\u00f2 que es volgu\u00e9s… Quina meravella. Tamb\u00e9 em mirava els mariners de la Sisena Flota que es passejaven per la Ciutat Vella, on encara no hi havia musulmans, buscant prostitutes. La Policia Militar americana em feia molta por. Un cos\u00ed acabava de tornar de la mili i em va assegurar que els mariners i soldats americans guanyaven molt\u00edssims diners. En aquell temps, Espanya era un estat molt pobre i miserable amb un dictador militar rid\u00edcul i tot plegat els americans confonien Espanya amb M\u00e8xic i a vegades demanaven xile i burritos als restaurants, ben picants i tractaven les noies de “Se\u00f1oritas” i els nois d\u00b4”Amigos”. Els devia estranyar que no dugu\u00e9ssim un sombrero charro. Vaig anar a visitar un dia un veixell de guerra. Ah, aquesta \u00e9s la cara de la democr\u00e0cia! Si en tingu\u00e9ssim un, potser Catalunya seria lliure. Ara que el Dictador diu que en t\u00e9 i no som lliures.<\/p>\n Quan el vaig veure per primera vegada, em va fer molta impressi\u00f3 l’antic JFK Aeroport, que per cert en aquell temps estava tan mal dirigit com si hi ho fes l’AENA i era una desgr\u00e0cia nacional . Sortit a l’exterior, tot em va meravellar, els cotxes tan grans, els taxis com a les pel.l\u00edcules, els colors dels vestits, els negres (que no n\u00b4havia vist gaireb\u00e9 cap fins aquell moment), els anuncis publicitaris. Prou que entenc que aix\u00f2 ja no \u00e9s veritat i que els nous arribats no repeteixen la mateixa experi\u00e8ncia. A Catalunya es viu millor i per aix\u00f2 s\u00b4hi han establert gents de races molt diferents, com abans a Am\u00e8rica. Jo tamb\u00e9 volia viure millor. Amb la TV i l’Internet es poden observar els EUA des de Barcelona tan intensament com jo visc a Catalunya. Es pot participar a les lluites electorals tant com fem els americans. Fins i tot els que saben angl\u00e8s poden escriure als f\u00f2rums dels diaris i webs informatius. El m\u00f3n ha canviat molt.<\/p>\n Per\u00f2, bons amics, \u00e9s que enteneu els Americans? Els coneixeu, sens dubte, com coneixeu els ve\u00efns de la porta del costat, que a vegades fins i tot us parlen dels seus projectes, vacances o problemes; o com coneixeu els companys que a la feina tot bevent una tassa de caf\u00e8 us parlen de les dones amb qui es tracten de moment o del Bar\u00e7a. Per\u00f2 us importen aquesta gent? Ho pregunto perqu\u00e8 a mi els americans s\u00ed que m’importen. Els enteneu de deb\u00f2? Quan llegeixo webs pol\u00edtics catalans, veig com tanta gent els demonitza i condemna i em temo que no. Hi ha pol\u00edtics que s\u00b4ho mereixen tant com el Sr Rajoy o el mentider de turn que est\u00e0 al govern. Per\u00f2 el poble americ\u00e0, no. Tot t\u00e9 una explicaci\u00f3. Cal entendre\u00b4ls. A vegades les coses van b\u00e9 i a vegades malament. La gent segueix creient en certes coses que van aprendre a l’escola, com tothom. S\u00f3n abusats, se\u00b4ls enganya, se\u00b4ls mata. Reben informaci\u00f3 falsa i no tenen acc\u00e9s a informaci\u00f3 verdadera. Hi ha vegades que els votants no saben o poden resoldre els seus problemes. No passa aix\u00f2 mateix a Catalunya?<\/p>\n Ara alg\u00fa que llegeix aquests rengles (si alg\u00fa els llegeix) dir\u00e0 “I a m\u00ed qu\u00e8 m’importa?” Doncs us hauria d’importar: d’aqu\u00ed menys de cinc mesos triarem el nostre i el vostre President, un home que tindr\u00e0 m\u00e9s autoritat sobre l’Estat i sobre Europa que Zapatero, l’\u00fanic manam\u00e9s del m\u00f3n que pot declarar guerres, envair nacions i fer o desfer grans problemes financers. Dieu encara que no us interessa? Seria m\u00e9s acurat dir que molts us sentiu com en temps franquistes, incapa\u00e7os de votar per afectar coses que us afecten.<\/p>\n A m\u00ed m’agradaria, si sab\u00e9s com fer-ho, explicar qu\u00e8 \u00e9s Am\u00e8rica, com \u00e9s que \u00e9s com \u00e9s (ja em perdonareu) , com veuen els m\u00f3n aquests privilegiats que el Novembre podran votar. Veiem si puc fer-ho<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui fa calor a la ciutat. \u00c9s per aix\u00f2 que m\u00b4he assegut a un McDonald\u00b4s que t\u00e9 Wi-Fi i m\u00b4he posat a escriure. No puc escriure a la gent que m’envolta, als qui seuen al costat meu als autobusos o aguanten dempeus als metros, perqu\u00e8 no puc. No els conec i, tret del passaport que […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-3","page","type-page","status-publish","hentry"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/Pagkh3-3","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":147,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3\/revisions\/147"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}