{"id":956,"date":"2010-09-10T20:04:35","date_gmt":"2010-09-10T19:04:35","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/09\/10\/un-somni-de-dos-mesos\/"},"modified":"2010-09-10T20:04:35","modified_gmt":"2010-09-10T19:04:35","slug":"un-somni-de-dos-mesos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/09\/10\/un-somni-de-dos-mesos\/","title":{"rendered":"Un somni de dos mesos"},"content":{"rendered":"<p><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" height=\"119\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/raregazz.net16.net\/wp-content\/uploads\/2010\/04\/persona_maneja_ordenador_portatil-290x180.jpg?resize=187%2C119\" width=\"187\" align=\"left\" \/> Feia vora dos mesos que es trobaven cada nit al Fecebook. Cap dels dos havia posat el nom vertader i s\u2019havien conegut de casualitat a trav\u00e9s d\u2019una amiga que era amiga de l\u2019amiga. Total; que s\u2019havien acceptat m\u00fatuament la invitaci\u00f3 i es van fer amics.<\/p>\n<p>Cada nit el ritual era semblant: Hola! C\u00f3m est\u00e0s? B\u00e9, i tu?. I comen\u00e7ava una conversa, al principi curta i convencional, per\u00f2 cada cop m\u00e9s llarga, m\u00e9s densa i m\u00e9s trascendent. En el fons, sempre hi havia un deix d\u2019afecte i la necessitat de compartir coses. Semblava que hi havia sintonia emocional.<\/p>\n<p>En el fons de tot plegat el que hi havia era una necessitat de compartir la soledat d\u2019unes vides trencades. Es donava la casualitat que els dos s\u2019havien separat feia 6 mesos; els dos vivien a Barcelona; als dos els agradava el cinema i els dos tenien 40 anys.<\/p>\n<p>No sabien gran cosa m\u00e9s l\u2019un de l\u2019altra. Fins llavors no havia sorgit la necessitat d\u2019explicar-se gaires intimitats i m\u00e9s aviat semblava que tinguessin ganes de bandejar aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n<p>Per\u00f2 una nit va sortir a la conversa el fet de trobar-se un dia i sopar junts. La proposici\u00f3 va sortir d\u2019ell i la resposta va ser un silenci llarg, dens i poc habitual fins aleshores\u2026. Per\u00f2 va acceptar, no sabia ben b\u00e9 per quin motiu, A fi de comptes, feia ja for\u00e7a temps que xatejaven i es tenien prou confian\u00e7a.<\/p>\n<p>Van quedar per al pr\u00f2xim dissabte, a les 10- al restaurant \u201cEl Rac\u00f3\u201d, a la part alta de Barcelona. El nerviosisme va anar creixent durant aquells dies en els dos. Aquell dissabte els dos es van passar una bona estona triant la roba que es posarien. Els dos consideraven que aquell moment era important i que podia ser el punt de parten\u00e7a d\u2019una nova vida. Els dos hi havien posar molta expectaci\u00f3 i una amaga i incerta esperan\u00e7a.<\/p>\n<p>Quan ella va entrar al restaurant hi va veure poca gent. Nom\u00e9s dues o tres taules ocupades per parelles que ja estaven sopant. Va fer una ullada r\u00e0pida i va ser llavors quan all\u00e0 en un rac\u00e7o del fons va veure-hi una persona sola. Havia de ser ELL necess\u00e0riament. No hi havia cap m\u00e9s persona sola en tot el local, S\u00b4hi va anar atansant poc a poc mentre el cor li batia a cent per hora. I, de cop, es va parar; paralitzada; imm\u00f2bil.<\/p>\n<p>Aquella persona era el seu ex marit. Va adonar-se, de cop i volta, que havia estat xatejant durant dos mesos amb el seu ex. <\/p>\n<p>Va donar mitja volta i se\u2019n va anar corrents. L\u2019aire fresc del carrer va anar-la retornant de l\u2019ensurt i va anar caminant carrer avall hores i hores,,,<\/p>\n<div>Etiquetas de Technorati: <a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Literatura\" rel=\"tag\">Literatura<\/a>,<a href=\"http:\/\/technorati.com\/tags\/Internet\" rel=\"tag\">Internet<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Feia vora dos mesos que es trobaven cada nit al Fecebook. Cap dels dos havia posat el nom vertader i s\u2019havien conegut de casualitat a trav\u00e9s d\u2019una amiga que era amiga de l\u2019amiga. Total; que s\u2019havien acceptat m\u00fatuament la invitaci\u00f3 i es van fer amics. Cada nit el ritual era semblant: Hola! C\u00f3m est\u00e0s? B\u00e9, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5023,440],"tags":[],"class_list":["post-956","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-internet-mitjans-de-comunicacio","category-literatura"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-fq","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/956","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=956"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/956\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=956"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=956"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=956"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}