Fer de la vida un blog o fer un blog amb la vida. Aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s o menys el que pretenem els blogaires, cada un amb les seves d\u00e8ries, les seves manies, les seves "neures" i fent que es faci realitat all\u00f2 de "cada loco con su tema".<\/p>\n
El dia 31 va ser el DIA DEL BLOG i, per tant dels blogaires. Aix\u00f2 de tenir un dia serveix nom\u00e9s per recordar-nos la import\u00e0ncia de certes coses. I aquest fenomen dels blogs n’\u00e9s d’important, no es pot negar! Altra cosa \u00e9s els blogs en si, que en trobem de tota mena. alguns molt ben fets i que val la pena llegir i altres que s\u00f3n aut\u00e8ntiques porqueries. Entre tants milions com n’hi ha haurem de saber triar (com ho hem de fer en tantes altres coses de la vida). Per\u00f2 no hi ha dubte que alguns enganxen i, sense voler, ens tornem una mica addictes de tal o qual blog. Almenys a mi em passa quan engego l’ordinador: vaig directe a aquell parell o tres de blogs que s\u00e9 del cert que m’enriquiran i em diran coses interessants.<\/p>\n
Des de fa m\u00e9s de 10 anys que existeix aquest fenomen i no sembla pas que s’hagi d’acabar. Es poden anomenar com vosaltres vulgueu: bit\u00e0cores, blogs, blocs, webblogs, p\u00e0gines personal… \u00c9s igual: en el fons de tot plegat el que reflecteixen -o volen reflectir- \u00e9s la vida i la mirada que cada un de nosaltres t\u00e9 sobre aquesta vida. A vegades la mirada se’ns torna una mica esbiaixada; altres ben clara; algunes vegades t\u00edmida i altres ben agosarada. Tot dep\u00e8n del dia i de l’estat de cadasc\u00fa en el moment d’escriure el post. Per\u00f2 \u00e9s veritat que sempre reflecteix alguna cosa de nosaltres mateixos per a b\u00e9 o per a mal.<\/p>\n
Un tal Albert Barra (a qui no tinc el gust de con\u00e8ixer) ha escrit una cosa molt bonica sobre el que \u00e9s un blog i que comparteixo al cent per cent:<\/p>\n
"Per a mi, el meu blog \u00e9s com el sal\u00f3 de casa meva. Convidar persones, conversar amb ells i ells amb tu, els ensenyes els teus \u00e0lbums de fotos i veieu alguna pel l\u00edcula junts. De tant en tant, amb aquestes persones sorgeix alguna cosa m\u00e9s que conversa, i \u00e9s justament quan aquestes persones passen a altres estances de la casa, potser racons m\u00e9s \u00edntims. Ning\u00fa est\u00e0 obligat a venir a casa, i els que v\u00e9nen, ho fan atrets per diferents motius, uns pel caf\u00e8, altres per la conversa ".<\/strong><\/em><\/p>\n No trobeu que \u00e9s molt bonica aquests descripci\u00f3? Jo li’n trobo molt i ja la vull aprofitar per dir-vos: BENVINGUTS A CASA MEVA, QUE TAMB\u00c9 \u00c9S CASA VOSTRA PER AQUI HI VOLGUEU ENTRAR!<\/p>\n <\/em><\/p>\n