{"id":928,"date":"2010-08-20T07:23:00","date_gmt":"2010-08-20T06:23:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/08\/20\/el-canal-segarra-garrigues\/"},"modified":"2010-08-20T07:23:00","modified_gmt":"2010-08-20T06:23:00","slug":"el-canal-segarra-garrigues","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/08\/20\/el-canal-segarra-garrigues\/","title":{"rendered":"El canal Segarra-Garrigues"},"content":{"rendered":"

Reprodueixo un article interessant d’en Josep Maria Sol\u00e9 i Sabat\u00e9<\/strong> sobre el canal Segarra-Garrigues.<\/p>\n

<\/strong><\/strong><\/p>\n

Aquesta obra havia de ser la culminaci\u00f3<\/strong>, ara fa uns 150 anys, de la construcci\u00f3 del Canal d\u2019Urgell. La transformaci\u00f3 d\u2019una zona de les m\u00e9s pobres de Catalunya per convertir-la en una \u00e0rea qu\u00e8 merc\u00e8s a la inversi\u00f3 de la tecnologia industrial aplicada en un medi rural ha esdevingut una de les zones agr\u00edcoles i agroindustrials de les m\u00e9s avan\u00e7ades del m\u00f3n. Un somni nascut a la Catalunya medieval que va haver d\u2019esperar cinc segles per comen\u00e7ar a fer-se realitat, una transformaci\u00f3 que s\u2019explica de forma l\u00facida i cr\u00edtica a l\u2019Espai Cultural a la Casa Canal a Mollerussa. Els noms de Clot del Dimoni, Forat de l\u2019Infern o Desert de l\u2019Urgell que identificaven tamb\u00e9 aquest territori s\u00f3n una prova de la duresa clim\u00e0tica i de l\u2019escassetat de pluges d\u2019aquestes terres. El Canal d\u2019Urgell, operatiu a partir dels anys 60 del segle XIX, va canviar la mentalitat de la gent. Van passar de treballar zones pobres de sec\u00e0 a ser pagesos de les cada cop m\u00e9s ub\u00e8rrimes terres de regadiu, no sense haver de sofrir problemes de tota mena i pagant alhora un fort peatge fins a esdevenir propietaris de l\u2019aigua i de la terra sobre la qual fins aleshores la gran majoria malvivien, els qui no emigraven. Una emigraci\u00f3 for\u00e7osa que significava una sagnia demogr\u00e0fica i que es dirigia a fer de m\u00e0 d\u2019obra de tot tipus a Barcelona i voltants.<\/p>\n

La transformaci\u00f3 en terra de regadiu<\/strong> de zones de les comarques de la Segarra i les Garrigues, de cota m\u00e9s alta, ha estat un afany volgut des dels inicis de la democr\u00e0cia i la recuperaci\u00f3 de la Generalitat. Ara, tothom creia, hi havia el govern del pa\u00eds pel impulsar-ho, que l\u2019aigua de l\u2019occident de Catalunya provinent del Pirineu s\u2019usaria per desenvolupar les comarques del Ponent. Es va comen\u00e7ar a treballar aviat, per\u00f2 tamb\u00e9 promptament van arribar els problemes. Comen\u00e7ant per Europa i acabant amb la situaci\u00f3 actual. Aquesta obra imprescindible per a la Catalunya interior mai no va ser ben explicada i defensada, quan es f\u00e9u l\u2019ingr\u00e9s d\u2019Espanya a la UE, pels representants espanyols, des de Mar\u00edn, Ca\u00f1ete i cia. fins a tota mena de representants i t\u00e8cnics que havien de defensar la complexitat dels interessos agr\u00edcoles. Pol\u00edtics a priori pol\u00edticament heterogenis, a posteriori d\u2019igual infausta mem\u00f2ria \u2013aqu\u00ed podr\u00edem incloure el desastre matusser perpetrat al m\u00f3n de l\u2019avellana\u2013, malgrat els fastos i les festes que de tant en tant els dediquen els seus companys de partit corresponent, del PSOE o el PP.<\/p>\n

L\u2019Europa humida i la del nord<\/strong> \u2013la de pes m\u00e9s determinant\u2013 no ent\u00e9n el regadiu, no compr\u00e8n el fet de regar fora del r\u00e8gim natural de pluges. Fins i tot havia arribat a plantejar la limitaci\u00f3 de l\u2019ajut a les zones que el feien. La UE acoll\u00ed amb incredulitat la proposta d\u2019ampliaci\u00f3 a la zona nord-est del canal de la zona regada, cosa que significa elevar la cota al marge dret del canal i per decantaci\u00f3 convertir en zona regada el territori adjacent. Per part catalana s\u2019acceptaren totes les condicions que la UE dict\u00e0, aix\u00f2 \u00e9s, concentraci\u00f3 parcel\u00b7l\u00e0ria i reg per pressi\u00f3 (aspersors, goters, pivots) en b\u00e9 de l\u2019efici\u00e8ncia, la disminuci\u00f3 del consum de l\u2019aigua, les garanties en la producci\u00f3 i fer els cultius en un calendari m\u00e9s prec\u00eds i ajustat. La Catalunya de Ponent el que fa i pret\u00e9n \u00e9s produir aliments per a les persones i per al bestiar. En tot el conjunt la seva activitat final suposaria produir el 50% de les necessitats agr\u00edcoles de tot Catalunya. Un guany indiscutible. I un afegit\u00f3 clau que hi ha (Mare de D\u00e9u!) qui l\u2019oblida, garantir a la gent la possibilitat de viure al seu propi territori. A finals del segle XX i principis d\u2019aquest s\u2019avan\u00e7\u00e0 en el projecte. Tamb\u00e9 aparegueren els indocumentats matussers o els qui posaven bastons a les rodes per un partidisme sectari. Alhora la UE reclam\u00e0 la protecci\u00f3 de l\u2019alosa becuda, el sis\u00f3 i l\u2019\u00e0liga de cua barrada a les zones estep\u00e0ries. Fins al present mai no s\u2019ha presentat cap projecte que afirmi que els cultius tradicionals \u2013ametllers, oliveres, cereals aut\u00f2ctons\u2013 amb reg de suport siguin incompatibles amb aquestes aus. Tampoc mai s\u2019ha signat cap informe de cap bi\u00f2leg o cient\u00edfic reconegut on es digui quina \u00e9s la superf\u00edcie necess\u00e0ria per a cada una d\u2019aquestes aus per viure amb plenes garanties naturals. S\u2019ha vist i es coneix fins i tot que hi ha zones regades on les aus s\u2019hi han instal\u00b7lat. Despr\u00e9s de xifres que pugen i baixen per part del ministeri i una Generalitat dividida entre els partits que componen el govern, les inicials 70.000 ha de reg han passat a ser 30.000 ha. S\u2019han perdut, de moment, pel cam\u00ed, 40.000 ha. Bastant m\u00e9s de la meitat. I les negociacions amb Brussel\u00b7les pel pedregar.<\/p>\n

La sensaci\u00f3 que ha quedat al pa\u00eds \u00e9s de profunda frustraci\u00f3<\/strong>; el que hauria de ser festa i il\u00b7lusi\u00f3 generalitzada s\u2019ha convertit en un atzucac que no pot tapar inauguracions apressades. El s\u00fammum m\u00e9s evident fou ni tan sols convidar a la inauguraci\u00f3 de l\u2019inici del reg del Canal Segarra-Garrigues els impulsors del Manifest de Vallbona, la gent del pa\u00eds que m\u00e9s han reflexionat i treballat per un canal m\u00e9s implicat en el territori. Una obra que generava les m\u00e9s grans esperances, el completar el somni d\u2019aigua fet realitat. El canal principal el paga el ministeri i la xarxa secund\u00e0ria la Generalitat, per uns acords que des del darrer govern Pujol fins al present ning\u00fa discuteix i que han acabat provocant un gran malestar entre els pagesos i el m\u00f3n rural. Qu\u00e8 hi ha darrere de tantes limitacions de superf\u00edcie, dubtes en les decisions, inc\u00f2gnites i secretismes que van des de no saber el preu de l\u2019aigua (sic!) als costos? Hom sospita que darrere de tota aquesta manca de transpar\u00e8ncia el que es vol \u00e9s la connexi\u00f3 de conques i no hi ha coratge pol\u00edtic per dir-ho. Tothom creu que connectar conques de rius \u00e9s obrir de forma vergonyant l\u2019aixeta per dur aigua a les zones industrials de Catalunya, aix\u00f2 \u00e9s, Barcelona i zona metropolitana. La gent t\u00e9 mem\u00f2ria i se\u2019n recorda de l\u2019intent de prendre aigua del Segre fa nom\u00e9s quatre dies.<\/p>\n

I si es comenc\u00e9s a parlar clar, qu\u00e8 passaria?<\/strong> Tots els implicats en aquest tema tan important per a les Terres de Lleida s\u2019haurien de treure les m\u00e0scares, des d\u2019un ecologisme que no sempre \u00e9s benintencionat, de vegades una arg\u00facia per confondre els qui van de bona fe, a castradors de riquesa. D\u2019opcions que nom\u00e9s veuen les Terres de Lleida, plenes de rius d\u2019aigua sense ind\u00fastria, mirant alhora les zones industrials amb escassetat del preuat l\u00edquid. Una aigua necess\u00e0ria en tota zona industrial que, s\u2019ha de recordar, ara per ara resulta cara, en part transvasada i amb fort impacte contaminador. I que en tindr\u00e0 encara m\u00e9s amb la dessalinitzadora a ple rendiment. Particularment crec que s\u2019hauria d\u2019anar, com en tantes coses del pa\u00eds, cap un pacte nacional de l\u2019aigua. Aix\u00ed es podria saber quina \u00e9s la zona regable l\u00f2gica i natural del Segarra-Garrigues sense perjudicar ni aus ni sers humans que volen viure, l\u00f2gicament, all\u00e0 on tenen el seu niu. Seguir el dictamen cient\u00edfic, signat amb noms i cognoms, fet per bi\u00f2legs i naturalistes. Si hi ha aigua sobrera \u2013dictamen tamb\u00e9 avalat per t\u00e8cnics de reconegut prestigi\u2013, que sigui el territori que el t\u00e9 qui se\u2019n benefici\u00ef, ja sigui pel seu intercanvi, que garanteixi la modernitzaci\u00f3 necess\u00e0ria a les actuals zones regables i la ferma aposta per crear un teixit agroindustruial a la Catalunya interior, o com es cregui m\u00e9s convenient a partir del pacte nacional. Un acord que pot marcar cent\u00faries en el futur de Catalunya. En definitiva, ser primer que tot honestos en el sentit nacional del pa\u00eds i valents per iniciar el vell somni d\u2019aquells que per patriotisme, cultura i veritable ecologisme creien en l\u2019equilibri territorial de Catalunya, lluny d\u2019omplir-se la boca amb paraules buides de veritable sentit. Arreu del m\u00f3n hi ha empreses que negocien amb l\u2019aigua de qu\u00e8 disposen, i les Terres de Lleida necessiten capital. L\u2019aigua que s\u00ed tenen les terres de Ponent \u00e9s un b\u00e9 de primer ordre. Tamb\u00e9 cal no ser rucs o treure\u2019s la bena dels ulls, els interessos dels partits d\u2019abast estatal ja han demostrat a bastament la desconsideraci\u00f3 que tenen per les zones regades de Ponent. Els seus interessos electorals passen per Espanya i les zones industrials, on hi ha la pedrera m\u00e0xima de vots; a m\u00e9s a m\u00e9s, a Catalunya sempre apareixen els partits catalans, que en defensa dels seus interessos nacionals no els deixen via lliure per fer i desfer com, com\u00e8dia a banda, veritablement volen i desitgen.<\/p>\n

Etiquetes de Technorati: Canal Segarra-Garrigues<\/a>,Canal d’ Urgell<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Reprodueixo un article interessant d’en Josep Maria Sol\u00e9 i Sabat\u00e9 sobre el canal Segarra-Garrigues. Aquesta obra havia de ser la culminaci\u00f3, ara fa uns 150 anys, de la construcci\u00f3 del Canal d\u2019Urgell. La transformaci\u00f3 d\u2019una zona de les m\u00e9s pobres de Catalunya per convertir-la en una \u00e0rea qu\u00e8 merc\u00e8s a la inversi\u00f3 de la tecnologia […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4863,4864],"tags":[],"class_list":["post-928","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-canal-d-urgell","category-canal-segarra-garrigues"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-eY","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/928","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=928"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/928\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=928"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=928"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=928"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}