{"id":906,"date":"2010-08-01T11:47:57","date_gmt":"2010-08-01T10:47:57","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/08\/01\/eternament-sotmesos\/"},"modified":"2010-08-01T11:47:57","modified_gmt":"2010-08-01T10:47:57","slug":"eternament-sotmesos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/08\/01\/eternament-sotmesos\/","title":{"rendered":"Eternament sotmesos"},"content":{"rendered":"

Ernest Torra<\/em><\/strong> (Sabadell, 1918-Barcelona, 2002) va escriure  ‘Els anys dissortats’, auto editat el 1984. <\/p>\n

S\u00f3n uns versos patri\u00f2tics que refan les derrotes hist\u00f2riques de Catalunya, interpretades amb el contrapunt de la psicologia social. S\u00f3n una colla de poemes dedicats cada un a una situaci\u00f3 o personatge concret. Qui vulgui llegir-los tots ho podr\u00e0 fer aqu\u00ed (versi\u00f3 en pdf<\/a>).<\/p>\n

Avui us fai el regal del Pre\u00e0mbul i de l’ Ep\u00edleg sabent que rellegir aquests textos \u00e9s, no nom\u00e9s rellegir hist\u00f2ria, sin\u00f3 assistir a una gran lli\u00e7\u00f3 del que ha hagut de suportar el nostre pa\u00eds al llarg de segles i el que encara li toca suportar ara per culpa de governants i persones que no han ent\u00e8s res de res. Ho n’han apr\u00e8s i potser nosaltres catalans tampoc n’hem apr\u00e8s…<\/p>\n

 <\/p>\n

ELS ANYS DISSORTATS<\/p>\n

A la hist\u00f2ria de Catalunya hi ha tot un munt d’anys negatius; <\/p>\n

s\u00f3n ELS ANYS DISSORTATS
(cr\u00f2niques de I’ all\u00f2-que-no-haguera-hagut-de-ser)<\/p>\n

Pre\u00e0mbul  <\/strong><\/font><\/p>\n

Eternament sotmesos, <\/em>
eternament burlats, <\/em>
eternament pactistes, <\/em>
eternament esclaus, <\/em>
eternament min\u00fasculs, <\/em>
eternament callats, <\/em>
eternament captaires, <\/em>
eternament pardals, <\/em>
eternament imm\u00f2bils, <\/em>
eternament sagnants, <\/em>
eternament ofesos, <\/em>
eternament covards, <\/em>
eternament confusos, <\/em>
eternament negats, <\/em>
eternament submisos, <\/em>
eternament infants, <\/em>
eternament suspectes, <\/em>
eternament vexats… <\/em>
eternament eterna <\/em>
I’eterna eternitat!<\/em><\/p>\n

  Ep\u00edleg<\/font><\/strong>
Catalunya patidora
de vents de cr\u00f2niques tristes…,
diana martiritzada,
dels dards cruents de les ires,
enclusa de malls ferotges,
esquer d’enveges malignes,
moneda d’amansar ceptres,
mal cobejada pubilla,
ase dels cops de la hist\u00f2ria,
ventafocs esporuguida,
pe\u00e7a de volums llescables
per mercadejar a la fira,
cavall de brides fermades,
buirac d’esquena prop\u00edcia…
Catalunya caminera
per vials plens de cru\u00eflles,
per foradades de segles,
boques de llum en fugida…
Corona d’anys dissortats,
garlanda d’ensurts d’espines;
honor dels anys dissortats,
cicatrius empedre\u00efdes;
batzac dels anys dissortats,
abelliments del teu viure…
Catalunya gloriosa
per les dissorts male\u00efdes<\/em><\/p>\n

No hi ha riure sense plor…
ja has plorat: mira de riure!
Mira de riure al dem\u00e0,
visura el lluny, joven\u00edvola!,
i empeny I’ oneig dels mil anys
de les quatre barres m\u00edtiques,
amb el present de mil anys
d’hist\u00f2ria ruda i viva,
amb el patir de mil anys
de negrors atape\u00efdes…
Catalunya, terra meva!,
gresol d’amors imperibles:
amor de terra d’amors
de la terra adolorida,
de t\u00f3rtora enamorada,
de c\u00e9rvola espantadissa…,
n\u00favia de m\u00edstics somnis,
intacta d’alba i de xiscle…,
terra meva encisadora,
estimada dol\u00e7a aimia!<\/em><\/p>\n

Ernest Torra<\/em> <\/p>\n

\n<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/em><\/p>\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

Etiquetes de Technorati: Catalunya<\/a>,Literatura catalana<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ernest Torra (Sabadell, 1918-Barcelona, 2002) va escriure  ‘Els anys dissortats’, auto editat el 1984. S\u00f3n uns versos patri\u00f2tics que refan les derrotes hist\u00f2riques de Catalunya, interpretades amb el contrapunt de la psicologia social. S\u00f3n una colla de poemes dedicats cada un a una situaci\u00f3 o personatge concret. Qui vulgui llegir-los tots ho podr\u00e0 fer aqu\u00ed […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,440],"tags":[],"class_list":["post-906","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-literatura"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-eC","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/906","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=906"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/906\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=906"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=906"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=906"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}